La cruel realitat dels nostres dies és la que és. La de la crisi, la dels corruptes sense escrúpols ni la més mínima dignitat, la de la desesperació de moltes famílies i la del dia a dia dur i pesat per a molta gent, encara que els senyors del PP i del Govern de l’Estat ens ho vulguin pintar d’un altre color i fer-nos creure que tot va a millor. ¡Ai, senyor! Quina cara més dura que tenen i quina falta total d’ètica i consideració respecte als ciutadans. Recentment he hagut de tancar el negoci que amb il·lusió i esforç vaig obrir fa set anys. Set durs anys de crisi que finalment s’han acabat. És allò que vulgarment es diu de «s’ha acabat el perdre salut, temps i diners». Però igual d’indignant i rabiós que aquest fet és que una persona que estava interessada a agafar el traspàs del negoci no ho ha pogut fer perquè cap banc ni caixa ni entitat pública han volgut prestar-li alguns milers d’euros. És una persona que no disposa de gaires diners en efectiu però sí de propietats per diversos centenars de milers d’euros. ¿És que potser no van donar, vam donar, tots els contribuents diners a les entitats bancàries perquè aquestes poguessin facilitar, ni que fos de manera exigua, el crèdit? ¿És que potser no es diu que es fomenta la creació de noves empreses i d’autònoms? ¿És que potser les coses no milloren i Espanya serà una nova potència econòmica? ¿És que potser no tenen els bancs i caixes beneficis? A tots els mediocres polítics i banquers, alguns també delinqüents, que hi ha en aquest país els voldria dir que la crua realitat del dia a dia és molt dura per a massa gent i molt poc per a ells. Els voldria dir que a moltes persones només els alegraria una mica la vida veure que la dels polítics d’alta volada, la dels de la casta, la dels delinqüents de guant blanc, acaben sent igual de penoses, o més, que la de la gent que els suporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada