L’exalcalde de Gandesa i ara candidat al senat per ERC Miquel Aubà va ser entrevistat al programa Primera Columna de Canal 21 i va demanar, entre d’altres coses, un pla de reindustrialització per a la Ribera d’Ebre. Jo li diria: amb l’església hem topat, amic Aubà!
Evidentment estic d’acord que la Ribera d’Ebre necessita un pla urgent de reindustrialització però una bona part dels habitants de la zona pateixen des de fa anys la síndrome d’Estocolm. És a dir, són hostatges de la indústria tradicional que hi ha hagut a la zona, sovint perillosa i contaminant: Erkimia (abans Ercros i encara abans la Cros) a Flix, les nuclears (2) d’Ascó, les hidroelèctriques de Flix i Riba-roja d’Ebre... I Sabanza encara promovia una central de cicle combinat a Móra la Nova (ENRON) poc abans de que fes fallida als Estats Units.
Suposo que com a polític terraltí, comarca veïna de la Ribera d’Ebre, sap millor que jo que fins i tot es van formar unes plataforma que porten per nom Volem viure a Flix i Volem viure a Riba-roja que defensava la instal·lació a Ascó el Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears conegut amb les sigles MTC.
Aquesta postura xoca frontalment amb la visió que tenen d’altres pobles de la comarca com per exemple Miravet, Benissanet o Ginestar que viuen més de cara el camp produint fuita dolça de qualitat.
També demanava Aubà una millora general de les infraestructures del territori, com per exemple les variants de la N-420 que afectaria a la zona alta del territori, així com també l’A-7, l’AP-7 i l’N-340.
És evident que qualsevol zona que vulgui prosperar ha de tenir unes infraestructures bàsiques adequades i suficients i les Terres de l’Ebre, en aquests moments, no poden presumir precisament d’això; han millorat molt respecte a les que teníem a finals del segle passat, però darrerament no ho han fet en res... Inclús abans de que comences la crisi.
El PSC per la seva part ha rescatat la vella idea de fer un port comercial a la Ràpita. Sense cap mena de dubte, aquesta infraestructura seria un importat dinamitzador de l’economia ebrenca, però ha d’anar lligat amb el que demana Aubà. El futur port dels Alfacs (si és que alguna vegada s’acaba fent), hauria de ser la sortida natural d’Aragó a la Mediterrània. Ara per ara, només amb el transit que generarien les Terres de l’Ebre no n’hi hauria suficient.
També proposen una estació de mercaderies (el PSC d’Amposta ho sol portar al seu programa de les municipals) que, necessàriament, hauria d’anar lligat al corredor ferroviari pendent de construir.
Per assolir tots aquests reptes és necessari un gran consens territorial i que els polítics que ens representen (tan a Madrid com a Barcelona) defensin el territori i no només de els agressions que patim sovint.
Si cada poble i cada partit polític fa la guerra pel seu compte el territori mai assolirà el nivell necessari de desenvolupament i haurem de seguir exportant la nostra millor ma d’obra.
És un autèntic despropòsit que cada municipi vulgui tenir un polígon industrial perquè, tal com s’ha pogut comprovar, la majoria tenen una baixa ocupació. La concentració de la indústria en polígons comarcals que puguin satisfer les necessitat dels pobles veïns hauria de ser l’element primordial per a garantir en el futur més immediat el progrés del territori.
Desenvolupament territorial? Evidentment que sí, però no a qualsevol preu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada