‘POSTUREO’

Va dir un savi que no hi ha mentider més gran que un polític en campanya.

Què no faria un polític per aconseguir el vot d’un ciutadà? En campanya és capaç de fer de tot fins i tot el més inversemblant. Ara mateix me’n recordo del famós ball de Miquel Iceta, però d’exemples n’està ple.

I per què ho dic això? L’altre dia Batiste Duran va penjar una foto i va etiquetar a Ramon Bel (a qui tinc d’amic) al seu compte de Facebook. A la foto s’hi podia veure al propi Ramon Bel i la candidata al Senat per Democràcia i Llibertat Annabel Marcos. Després d’alguns comentaris, vaig posar un sticker d’un Minion amb dos corets en lloc d’ulls. De vegades sóc així d’innocent i hortera.

Sembla ser que a la candidata no li va agradar gaire i em va respondre dient què si ho havien fet per una bona causa (Marató de TV3), què si no hi havia cap representant del PSC, què si al contrari que si els socialistes no volíem un país lliure al contrari que ells...

La resposta em va sorprendre, la veritat, i més si tenim en compte de que, de fet, no vaig fer cap comentari, només em vaig limitar a posar l’sticker. Vaig pensar que es mereixia una resposta: I què sabràs tu a qui voto?    

Sembla que no va quedar conforme i em va dir que ella no parlava sobre el meu vot, sinó que parlava de la bona causa amb la qual ella sempre hi col·laborava.

Anem a veure, m’estava donat lliçons de solidaritat?

Sempre he pensat que aquelles persones que puntualment col·laboren en finalitat socials ho fan més per netejar la seva consciència que per una altra cosa... I ja no parléssim en el cas dels polítics!

Amb al Marató de TV3 hi he col·laborat en comptades ocasions i mai, mai he fet cap donació a través de la trucada de telèfon ni ingrés en efectiu pel caixer automàtic d’una entitat financera. I si no ho he fet és perquè des del primer dia em va semblar un inventconvergent que volia arribar allà on el govern no arribava via pressupostos.

Per aquells que encara no ho sàpiguen, els vull recordar que col·laboro des de fa anys amb 3 ONG’s. La primera va ser Amnistia Internacional que defensa els drets humans arreu del món, sobre tot en aquells països on està en vigor la pena de mort o es castiga durament les dones, sovint sense motiu. H faig des del temps en que Pinochet no podia sortir d’Anglaterra o sigui, des de finals del segle passat. Fa uns 7 anys que també col·laboro amb ACNUR què és l’organisme de la ONU que treballa amb els refugiats, per exemple amb els que marxen de Síria. I uns anys més tard em vaig fer soci de la Creu Roja.

Tot i les rebaixes de sou que vaig patir fa 4 anys, vaig preferir donar-me de baixa del Canal + que no deixar de col·laborar amb les organitzacions esmentades.

Però la solidaritat no acaba aquí. Aquells que ens coneixen també sabran que fins fa pocs anys la nostra familia feia acollides de cap de setmana de xiquets i xiquetes. Primer de la Casa Sant Josep de Tarragona i posteriorment de lo Carrilet de Tortosa.

Per tant i parodiant Mourinho: ¡postureo y del bueno!  

Vull acabar amb un altre exemple de postureo d’un polític en campanya. L'any 2005, no sé si ho recordeu, Daniel Rius, per la seva condició de directiu del CF Amposta, va ser candidat a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. No ho va poder ser ja que va perdre la votació en front l’altre candidat.

Poc abans de les eleccions va participar a la marxa que tradicionalment pujava al Montsianell cada 11 de setembre.

-Això s’ha de potenciar –em va dir-.  

No se'l va veure cap any més!