EUROPA S’ENFONSA!

Aquest ha estat el missatge apocalíptic que ha llançat aquest matí Carles Francino a “Hoy por hoy” de la Cadena SER. Pel que explicava sembla que l’imminent  l’enfonsament d’Itàlia (si és que no està enfonsada ja) arrastraria a tota la Unió Europea. Ahir, la prima de risc del país transalpí va arribar a nivells de rescat. El problema és que Itàlia és un país massa gran (més petit en territori però amb més població que Espanya) per a poder-ho ser, a diferència d’Irlanda, Portugal i, sobre tot, Grècia.
Segons Francino, la Merkel i el Sarkozy ja estan treballant en una Europa de dues velocitats: la dels països rics i la dels pobres (on segurament estaria Espanya)

La pregunta que avui no podrien contestar molts polítics és què passarà amb l’euro? Faran tot el possible per a que segueixi sent la moneda de la Unió? Aquest matí escoltava que l’euro havia de ser la moneda del tots els països de la Unió Europea (Gran Bretanya no hi està), però al pas que es va, és més fàcil que alguns països acabin abandonant la moneda única i tornin a les velles monedes nacionals.    

La culpa d’haver arribat a aquesta situació és responsabilitat dels nostres mandataris. Les coses no es poden fer a mitges. Quan es va crear el Mercat Comú Europeu pensat per a fer intercanvis comercials entre els països associats, com idea inicial no estava malament. Sempre s’ha de donar un primer pas. Però després de més de 50 anys (es va crear l’any 1957), al meu parer, els passos que s’han donat són insuficients. S’hauria d’haver començat a parlar (al menys això!) d’una unió política similar als Estats Units d’Amèrica. És evident que la creació de l’estat americà no té res a veure amb el desenvolupament d’Europa, però hauria d’inspirar-se en les coses bones que tenen (que alguna n’han de tenir), per a després perfeccionar el sistema.
Europa s’ha quedat a “mitges tintes” i així no s’acaba construint res. El fruit de la manca de voluntat dels nostres dirigents per anar “més enllà”, l’hem acabat pagat la majoria dels ciutadans. Això, sí, alguns més que els altres.