 | |
| La flor del taronger: tarongina. |
Agustí Sancho és un jove agricultor d’Alcanar
que té dues finques de cítrics, una a cada costat del riu Sénia, es a dir, una
al terme d’Alcanar i l’altra al de Vinaròs. La primera ha estat propietat de la
seva família des de fa diverses generacions. Antigament hi havia oliveres i
garrofers, però quan van arribar els tarongers, el seu iaio la va
transformar. L’altra la va comprar el seu pare quan els cítrics es van
convertir en una explotació molt rendible. Per aquell temps el terme es va
fer petit als canareus que van començar a comprar terra a la comarca veïna
del Baix Maestrat.
Des de fa uns anys els cítrics en general
(taronges i mandarines principalment) van de mal en pitjor. Els mercats estan
saturats per les sobreexplotacions i la competència d’altres països com el
Marroc. Puc afirmar, sense por a equivocar-me, que amb els diners que es treuen
de la venda no cobreixen els costos de producció.
Com cada any, en arribar l’època de fer la
declaració de la renda, l’Agustí se’n va a la gestoria, la mateixa que ja
tenien el seu pare i el seu iaio. De la carpeta comença a treure els papers:
els certificats dels interessos, el de la hipoteca del pis, el dels cítrics que
li ha fet arribar la cooperativa...
El gestor se’ls va mirant d’un en un.
Finalment fa una pregunta a l’Agustí que el deixa una mica descol·locat.
-Del total d’aquestes vendes, aproximadament, quina part
correspon a la finca d’Alcanar i quina a la de Vinaròs.
-I què més dóna? –li respon l’Agustí- Tot són cítrics,
no?
-Té més importància de la que sembla. Mentre els cítrics
de les explotacions d’aquí no tenen cap tipus de reducció fiscal, zero, i per
tant, tenen un rendiment d’un 26 %, els de les explotacions del Baix Maestrat
estan reduït al 9 %.
L’Agustí no se’n sabia avenir.
-Però, com és possible? Sempre m’has explicat que
aquestes bonificacions són degudes, principalment a les inclemències
meteorològiques no?
-Efectivament –li respon el
gestor-
-Llavors, si la climatologia és la mateixa... Quan plou a
un lloc, plou a l’altre i quan fa vent, passa el mateix... No ho entenc, de
veritat... -Es lamentava l’Agustí-.
Desgraciadament aquesta situació es ve
repetint els darrers anys. És competència del Ministeri d’Agricultura, previ
informe de els comunitats autònomes, establir aquestes reduccions que, a la
vegada, informa al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques per a que es
puguin aplicar a l’hora de fer la declaració de la renda. Sembla ser que algú
de Catalunya no ha fet els deures (digueu-li departament d’Agricultura,
sindicats, agrupacions de productors o tots plegats...)
En canvi amb les olives, la situació és
pràcticament inversa. Mentre a les comarques del Montsià i Baix Ebre el
rendiment es rebaixa al 11 %, al Baix Maestrat és del 22 %.
...
Han passat uns dies des de que Agustí Sancho
va fer la declaració de la renda quan rep una trucada del seu gestor.
-Agustí, hauries de tornar a vindre... El passat 19 va
sortir una rectificació de l’ordre de mòduls que regula les reduccions dels
productes agraris i ara també han reduït el rendiments del cítrics a les
comarques del Montsià i del Baix Ebre deixant-les com al del Baix Maestrat, es
a dir, al 0,09.
Agustí penja el telèfon amb la sensació de no
entendre res... Com poden passar aquestes coses? –es pregunta-.
Evidentment l’Administració tampoc és
infalible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada