Era una solejada tarda del mes d’octubre. Carmelo, amb el seu camió Pegaso (però igual podria haver segut un Leyland o un Barreiros) mirava de sortir de la plaça d’Espanya de Barcelona per a continuar per la Gran Via de les Corts Catalanes per a enfilar-se de cara Cervera del Maestre, on vivia. El trànsit era intens en hora punta. De sobte se’n adona que diversos camions i cotxes li feien senyals amb els llums. A la dreta, un grup de vianants alçaven les mans en senyal d’avís i després les baixaven fins tocar-se el cap. Carmelo no entenia res del que estava passant. Finalment, davant tanta insistència va optar en fer-se a un costat i aturar el seu Pegaso.
En baixar del camió, ràpidament se’n va adonar del que passava. Amb la part dreta del seu para-xocs anava enganxat un Seat 600 que portava estona “ballant al ritme del Pegaso” sense que el seu conductor pogués fer res per evitar-ho. Quan el conductor del 600 va baixar estava blanc com una paret i a dures penes es podia mantenir en peu o com es diu col·loquialment: “les cames li feien figa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada