diumenge, 1 de març del 2015

La llei del silenci de Jordi Pujol

ESPERANZA GARCÍA


Jordi Pujol Soley va comparèixer ahir al matí, abans de la seva cita al Parlament, per anunciar que es marcaria un Millet. Això anunciava instants abans de comparèixer davant la comissió d'investigació del frau. És a dir, que no pensava contestar a cap pregunta dels diputats que representen el poble català. Aquest pel qual ho va fer tot, fins i tot enganyar-lo durant 30 anys defraudant la hisenda pública, però sobretot tots aquells que van confiar en ell com un home de llei. L'engany ve d'enrere, d'abans de ser candidat a president, però es va estendre al llarg del temps en sospitoses fortunes amassades per la seva família, imputats per blanqueig de capitals i frau fiscal.
No seré jo, advocada de professió, qui negui a un imputat acollir-se al seu dret a no declarar. ¡Només faltaria! Per ser sincers, esperava que els seus fills i la seva dona, Marta Ferrusola, fessin ús del dret, però no que un exmolt honorable president de la Generalitat fes mutis davant del Parlament. Sembla que una vegada es va asseure a la taula davant del micro va decidir donar alguna resposta, sense cap sentit, en què reiterava la seva carta de confessió del 26 de juliol, la seva declaració en seu judicial i la seva compareixença fa sis mesos. Amanit, com no podia ser d'una altra manera, amb algun menyspreu als diputats.
L'escriptor portuguès José Saramago va dir una vegada que el secret de la seva joventut (no la física, sinó la mental) residia en el fet que el pas del temps no li havia fet minvar la seva capacitat de sorpresa i la seva curiositat. ¿Saben que he descobert que dec mantenir-me molt jove? No m'acostumo a l'obscenitat ni al cinisme, i encara menys en l'àmbit polític. Així no deixa de sorprendre'm que ahir Jordi Pujol Soley digués: «Sempre he procurat ser estricte en les meves relacions amb Hisenda».
TEMES