Ser de sucre no vol dir ser dolç. L’expressió ser de sucre s’aplica quan algú queda exclòs d’alguna responsabilitat per tenir alguna condició especial. De menuts qualificàvem així a aquells que estaven exempts de pagar quan jugàvem a determinats jocs on s’havia, per exemple, de perseguir i atrapar als altres. Normalment sempre era algú que tenia uns quants anys menys.
CDC (o sigui Convergència) ha aprovat que no portarà a les seves llistes corruptes, però en canvi, passi el que passi (cas Pujol, 9-N...), aquest fet no inclou a Mas.
Curiós, no? El President de la Generalitat declarat intouchable, com ho va ser en el passat Pujol o com encara ho seria sinó hagués confessat el seus pecats... Encara que diuen que ho va fer perquè sabia que els draps bruts que havia acumulat al llarg de la seva vida política anaven a sortir a la llum.
Convergència sempre ha donat suport al seus (amb això s’assembla molt al PP) Sempre els ha protegit fins al final, quan ja s’ha demostrat que no hi havia res a fer. I, si aquest ha estat el tradicional comportament de la gent de CDC, què no faran pel seu màxim líder?
Hi ha qui opina que Mas té els dies comptats. Què sap massa coses (encara que ell no ho admetí) per a no estar implicat en cap.
No fa gaires dies, un històric socialista de Tortosa criticava la hipocresia de Francesc Homs quan es queixava de l’actitud d’ERC de permetre que Mas vagi a declarar a la comissió Pujol que té oberta el Parlament català. Després de salvar-li la pell per 4 vegades! Tard o d’hora havia d’accedir ja que hi ha situacions que al final es fan insostenibles. I a sobre fent volen fer xantatge a Esquerra...
Em deia el meu interlocutor que li va dir a Ferran Bel que Convergència havia de fer un servei a Catalunya. Bel, sense intuir per on sortiria, va dir:
-Però... Si ja el fem...
-No home, el favor hauria de ser pegar un pet i desaparèixer del mapa, tal com li va passar a la UCD...
A la meva edat encara en vull veure de molt grosses. Sóc d’aquells que penso que no s’ha acabat. L’esquerra arriba al poder quan té els suficients escons per a arrabassar-li el poder a la dreta. En canvi la dreta en té prou amb el desgast de l’esquerra per a tornar-lo a ocupar, encara que no hagin fet els mèrits suficients.
Convergència, com el del PP, té un vot incondicional. Uns votants que passi el que passi els seguiran votant (a qui em de votar sinó? –sol ser l’excusa-) Però la realitat és que tenen moltes coses que agrair-los i ja sé sap que hi ha favors que es paguen tota la vida. I fins hi tot, n’hi ha que no prescriuen ni amb la mort i els hereten els fills...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada