ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
Que Pablo Iglesias li llanci el «tic-tac, tic-tac» a Mariano Rajoyen un míting resulta natural i previsible. A més a més, confereix a la política el toc televisiu de concurs milionari en prime time que acostuma a resultar molt bo per als shares i els percentatges de vot estimat en les enquestes. Només hi ha algú a qui agrada més guanyar les eleccions que al mateix candidat: al votant. A ningú li agrada votar per perdre.
El que és sorprenent és que Rajoy es posi la granota de feina i ens hagi encasquetat de cop i amb sorpresa tot l'arsenal de bestieses i baixeses que fan anar a discreció els tertulians de la TDT Party respecte a Podem. Que si són bolivarians, caribenys, populistes, demagogs, socialdemòcrates revinguts, mals ciutadans i segurament més mals espanyols; encara que se'ls hagi de reconèixer que van agafant el truc a això de constituir societats mercantils en el moment oportú.
Mariano Rajoy ha activat el pla B i ha decidit convertir en líder de l'oposició una fulgurant estrella política que, en aquests moments, no té cap diputat al Congrés. Diu una gran veritat a l'afirmar que no és el mateix governar que predicar en un plató televisiu, però sembla com si al mateix president del Govern li costés distingir una cosa de l'altra.
Assenyalar Podem com el rival a batre implica una decisió una mica precipitada en Rajoy. Especialment després d'haver comprovat que quedava molt fi parlar exclusivament d'economia i de recuperació mentre els subalterns feien la feina bruta. Deu tenir molta necessitat de polaritzar l'electorat i esperonar les bases. Sembla que el Partit Popular comença a confiar més en la por que en l'economia com a estratègia per guanyar eleccions. Per alguna cosa deu ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada