JOAN TAPIA
Periodista
El nou full de ruta sobiranista sorprèn perquè indica que el nucli dur del moviment (CDC-ERC-ANC) opta per la fugida cap endavant i el maximalisme tant per intentar reparar les seves divisions com per rellançar-se en una Catalunya que segueix irritada amb l'statu quo (el 64% creu que l'autogovern és insuficient) però que també comença a percebre que l'independentisme és una opció que mobilitza molts catalans (encara que també divideix), però que és molt complicat que arribi a port en una Europa de 28 estats amb dret de veto. És el que diu l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), poc sospitosa de manipulació espanyolista. Els que se senten independentistes han baixat del 49,1% l'octubre del 2014 al 42,4% al març i els no independentistes passen del 48,5 al 54,4%.
Costa d'entendre que davant una dada tan clara, 12 punts d'avantatge dels no independentistes després del 9-N, el nucli dur del procés opti per relegar altres forces com ICV-EUiA o Unió Democràtica (el soci des de fa 35 anys de CDC) que van recolzar la consulta. I encara sorprèn més que afirmin que la majoria absoluta en les eleccions autonòmiques del 27-S (es bategin com es bategin, que el nom és lliure) equivalgui «al referèndum sobre la independència que no es va poder celebrar». Sobretot quan aquesta majoria absoluta pot no comportar el 51% dels vots. L'independentisme sembla que està enterrant així el tan aclamat dret a decidir.
És estrany que quan el CEO prediu que la suma de CiU i ERC perdria un mínim de vuit diputats dels 71 actuals, no tindria majoria absoluta i el seu percentatge de vot sumaria només el 38,4% (el 45,7% amb les CUP) s'opti per la radicalització. Però l'independentisme té dret a equivocar-se. És el seu problema.
El punt clau
Molt més greu és el punt clau del document. L'any passat la gran batalla entre Artur Mas i Oriol Junqueras no va ser la llista única (que també) sinó el respecte a la legalitat. Mas va sostenir -amb raó- que la Generalitat (que és Estat) no podia actuar al marge de la llei. Per això va acceptar -a pesar de la irritació d'ERC- la suspensió de la consulta pel Constitucional i va vorejar la llei amb el «procés participatiu». Mas era conscient que un òrgan de l'Estat no podia sublevar-se contra un ordre constitucional votat democràticament i amb més suport a Catalunya que a la resta d'Espanya.
Però ara el full de ruta diu que després del 27-S hi haurà una «declaració sobiranista inicial» que serà «l'inici del procés cap a la proclamació d'un nou Estat, o República Catalana, i que aquest procés no quedarà en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquella declaració». ¿Què significa aquesta alambinada frase? Doncs el compromís que aquest futur govern català farà cas omís de l'ordre jurídic existent encara que això el col·loqui en una situació gairebé de rebel·lia. No només respecte a la llei espanyola, sinó també a la catalana ja que l'Estatut estableix que per a la seva reforma es necessita el vot favorable de les dues terceres parts del Parlament (no n'hi ha prou amb la majoria absoluta).
Així, de forma obliqua, el president de la Generalitat claudica davantJunqueras en la qüestió clau del respecte a l'Estat de dret. Potser és per això que no ha cregut convenient estampar-hi la seva firma i que en nom de Convergència s'hi compromet Josep Rull, el segon del partit.
És un petit consol perquè el que és greu és que el nou document de CDC i ERC defensa la ruptura de l'ordre jurídic, una cosa que només és legítima contra els règims autoritaris o dictatorials. I cap tribunal europeu dirà que aquest és el cas d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada