Va ser la pera

JORDI ÉVOLE

Periodista

Si ets una persona normal, vés amb molt de compte, perquè estàs en el punt de mira dels polítics. D'a­quells que et volen convèncer, sobretot si estan en campanya, que són com tu, persones normals, amb una vida semblant a la de la majoria de gent, aquesta majoria que tant necessiten per guanyar eleccions. ¿Tu saps què val un cafè? Doncs Zapatero va demostrar en el programa de TVE Tengo una pregunta para usted que no en tenia ni idea. I si un polític intenta empatitzar amb tu és, evidentment, per donar-te a entendre que les teves preocupacions són també les seves, però amb l'afegit que ell té solucions als problemes. A Duran Lleida li van preguntar a Catalunya Ràdio si faria classes en cas de deixar la política, i va contestar: «Jo no em puc dedicar a l'ensenyament perquè els professors cobren molt poc. ¿De què viuria?». Gran resposta d'un polític que ha format part d'una coalició que ha governat Catalunya durant anys, i que m'imagino que ha tingut alguna cosa a veure en el sou del professorat. ¿És normal que un profe no cobri com un polític si tots dos són persones normals? ¿Quin sou ha de tenir una persona normal per poder fer una vida normal? No sabria dir una xifra exacta, però segur que més de 5.100 euros mensuals. Sí, sí, perquè això és misèria. Guillermo Collarte, diputat del PP, va declarar que guanyava 5.100 euros i que amb aquests ingressos en passava «de tots colors». I no oblidem que el PP és un partit de gent normal, va indicar la vicepresidenta del Govern, Sáenz de Santamaría. I com és normal, el PP vol que els seus adeptes siguin persones normals. Ho va aclarir Rajoy abans del 24-M, quan va demanar que votessin el seu partit «els éssers humans normals».

El nou alcalde de la Corunya

Doncs potser el que ell i altres polítics consideren normal ja no ho és tant. El PP ha perdut poder en molts llocs, com la Corunya. Ara el govern de la ciutat està en mans d'una coalició d'esquerres, i el nou alcalde és Xulio Ferreiro, líder de Marea Atlàntica. La setmana passada el va entrevistar Pepa Bueno a la SER. Feia una estona que xerraven quan es van començar a sentir plors. I no ploravaRajoy per haver perdut l'alcaldia, sinó el fill de Ferreiro, que havia llançat un got de llet a la seva germana. Enmig de rialles, l'alcalde va comentar: «Perdona, Pepa, que tinc aquí un petit embolic a casa». IFerreiro se'n va anar a solucionar el desgavell, cosa que no va resultar fàcil. Els oients vam poder sentir que parlava amb la criatura i que el nano cridava: «¡No vuuuuulll, no vuuuull!». Estava indignat. Deu haver sortit al pare. Després es va calmar la cosa i va prosseguir l'entrevista. Pepa li va preguntar què tenia previst fer després donar l'esmorzar als nens, i l'alcalde va afirmar: «Portar-los al col·le i després posar-me a treballar». A tots aquests polítics que reivindiquen tantíssim la normalitat, m'agradaria veure'ls alguna vegada fent una vida tan normal.