diumenge, 1 de novembre del 2015

L'aposta laïcista del PSOE

ENRIC HERNÀNDEZ
Director

Espanya és constitucionalment un Estat aconfessional, però s'esforça tant a dissimular-ho que a vegades no ho sembla. Els funerals d'Estat s'oficien, la majoria de vegades, segons el ritu catòlic. Els alts càrrecs encara juren els seus càrrecs davant una Bíblia i un crucifix, encara que la Zarzuela ha canviat el protocol perquè els interessats en puguin sol·licitar la retirada. L'Església està exempta del pagament d'alguns impostos, l'Agència Tributària recapta en benefici seu el 0,7% voluntari de l'IRPF i rep finançament públic per pagar als professors de Religió, assignatura que, encara que opcional, la Conferència Episcopal ha aconseguit que sigui acadèmicament avaluable. Vaja, un Estat aconfessional en tota regla.
L'esborrany del programa electoral de Pedro Sánchez per a les eleccions del 20-D contempla la revisió dels instruments legals que possibiliten aquests privilegis eclesiàstics, inclosa la supressió de la menció que fa la Carta Magna de l'Església catòlica, la revisió del Concordat firmat amb la Santa Seu el 1979 i l'expulsió de la Religió de l'oferta educativa en l'ensenyament obligatori.

«Regust d'altres temps»

¡Anatema! Els bisbes, que van organitzar manifestacions contra el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per la llei de l'avortament i l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, han condemnat el PSOE per aquesta «incursió en àmbits radicals» que, segons el parer dels prelats, té «un regust d'altres temps». Quan d'«altres temps» es tracta, no li falten doctors a l'Església.
Els socialistes, en efecte, enarboren la bandera del laïcisme, que sempre van arriar en les seves etapes de govern, per trencar amb el seu passat i recollir vots per l'esquerra, aprofitant l'aparent debilitat de Podem. Ja va intentar fer-ho Zapatero, però, al final, per pecats propis o aliens, va deixar els deures a mig fer, com en tants altres dossiers que encara avui continuen oberts.
Ara com ara, s'haurà de concedir a Sánchez el benefici del dubte. I confiar que, posats a revisar privilegis constitucionals, faci el mateix amb el concert basc, d'arrelaments menys an