LES QUATRE SOTES

Rajoy, Catalá, Maza i Moix. 

D’una baralla de cartes se separen les quatre sotes. Ja sabeu, aquelles figures que van amb calçons curts. Llavors es demana la manera de tapar-se les cames mútuament. No cal que féssiu l’exercici, us dono la solució: Se posen les quatre sotes en forma de quadrat de manera que amb la part superior de la carta se tapa la part inferior de l’altra i, a la quarta, sé li amaga la part inferior baix de la primera que s’ha posat (fixeu-vos en la foto) D’aquesta manera queden totes les cames tapades. Rajoy, Català, Maza i Moix serien com les quatre sotes que, entre tots, sé tapen les vergonyes i que no són poques...

És possible (mireu que us dic) que si en aquets moments en que el PP està més dèbil que mai (com més casos de corrupció i maniobres irregulars surten a la llum, més desgast pateixen) si cau una de les quatre sotes, cauen totes. Comencem per l’ordre invers a la importància del càrrec que ocupen.

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

Manuel Moix, cap de la fiscalia Anticorrupció que va intentar que no es qualifiqués com associació criminal els implicats en la trama Lezo y que afecta, entre d’altres, a Ignacio González, qui va ser la ma dreta d’Esperanza Aguirre, a part del seu successor a la presidència de la Comunitat de Madrid.

José Manuel Maza, Fiscal en Cap, un càrrec polític nomenat pel Govern i, per tant, persona de la seva total confiança. Abans de nomenar Moix com a cap d’Anticorrupció, coneixia les gravacions d’una conversa entre Ignacio González i Eduardo Zaplana sobre el nomenament de Moix qualificant-lo d’amic, bona persona i de necessari per a controlar la fiscalia Anticorrupció i protegir així els imputats del PP. Va comparèixer a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats i va reinterpretar la conversa telefònica que van tenir González i Zaplana, donant-li un sentit interessat i convidant als diputats a tornar a escoltar la conversa pe a que se’n adonessin del seu error.    

Rafael Catalá, Ministre de Justícia. Va substituir al càrrec a Alberto Ruiz-Gallardón quan aquest va haver de dimitir perquè el PP va aturar la seva reforma de la Llei de l’Avortament. Tot i que l’ombra dels tripijocs al palau del PP plana sobre el seu ministeri, diu comptar amb la confiança de Rajoy i, per tant, no veu perquè ha de dimitir del seu càrrec. A qualsevol altre país un raonament així no s’aguantaria en lloc i de ben segur que la persona qüestionada ja hauria dimitit. Però estem a Espanya!! Oè, oè, oè, oè!!!

De Ferreres al Periódico.

Mariano Rajoy, President del Govern d’Espanya, també conegut con Don Tancredo per la seva capacitat de mantenir-se immòbil quan les circumstàncies li són adverses en lloc de prendre decisions contundents. Els humoristes més cruels diuen que el PP haurà de fer els seus congressos a la presó de Soto del Real per la quantitat de presos d’aquest partit que alberga. Però... ¿Per a què ha de fer res, si a pesar de tot els votants espanyols l’estimen i el segueixen votant a pesar de la corrupció que l’envolta?

Després de la seva gira per Sudamèrica mentre aquí estava bullint l’olla de la corrupció amb el cas Lezo i de la que no va opinar (res de res), ahir va haver de tornar al Congrés. Mentre anava amb la seva comitiva pels passadissos, els periodistes li van demanar si li podien fer una pregunta. Els va respondre que no, que ja respon cada dia... Cada dia? Serà cada dia que li apeteix i, quan la pregunta li és incòmoda, la majoria de les vegades respon el que li dóna la gana o passa. Ahir mateix sé va saber que declararà com a testimoni pel cas Gürtel per videoconferència, per incompatibilitats d’agenda.

La sota Rajoy tapa les vergonyes a les altres tres i, a la vegada, les sustenta. Si ell volgués durarien el que duraria un caramel a la porta d’una escola, però la seva incompetència podria quedar en evidència. Per tant, millor seguir com estan no sigui cosa que acabin tots per terra i se’ls hi acabi el xollo.

Tal com recordava aquest matí Pepa Bueno a la SER, segons el CIS, el PP manté un 31% d’intenció de vot. Oè, oè, oè, oè!!!