LA PREGUNTA

 

Imagino a un bon grapat d’assessors, d’aquells que arriben al càrrec al poc temps d’haver-se afiliat al partit només perquè tenen un bon padrí que els hi ha aplanat el camí, buscant una pregunta retòrica que pugui encaixar entre les diferents sensibilitats que hi ha, ara mateix, als partits polítics que estan a favor de fer la consulta.

Perquè tan important (o més) que trobar una data per a efectuar-la, és trobar la pregunta.

Vull recordar que l’any 1986, els espanyols varem estar convocats per a participar al referèndum sobre la OTAN. El PSOE, a l’oposició sempre s’havia posicionat en contra, però ah!, no és el mateix estar a l’oposició que governar un país, amb les pressions internacionals que es tenen. Per tant, Felipe González que havia promès un referèndum per a sortir de la OTAN, en va fer un per a quedar-nos dintre del pacte atlàntic, ja que el govern de Suárez ens hi havia posat de quatre potes.   

La pregunta que es van inventar, va ser aquesta:

El Govern considera convenient, per als interessos nacionals, que Espanya romangui en l'Aliança Atlàntica, i acorda que aquesta permanència s'estableixi en els següents termes:

1r. La participació d'Espanya en l'Aliança Atlàntica no inclourà la seva incorporació a l'estructura militar integrada.
2n. Es mantindrà la prohibició d'instal·lar, emmagatzemar o introduir armes nuclears en territori espanyol.
3r. Es procedirà a la reducció progressiva de la presència militar dels Estats Units a Espanya.

Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?

Per a la consulta sobiranista, la majoria de catalans que no entenem de política, ens agradaria trobar una qüestió semblant a aquesta:

És vostè partidari que Catalunya esdevingui un estat independent dintre de l’estructura de la Unió Europea?  

Des del meu punt de vista és una pregunta clara, concisa i entenedora per a tothom. Però no sé perquè (suposo que he arribat a aquesta conclusió després del que estic llegint a la premsa), les diferents postures (fins i tot dintre de CiU), al final acabarà en una pregunta que es podrà interpretar de diverses formes.

Per cert, al referèndum de sobre la permanència d’Espanya a la OTAN, vaig agafar la papereta en blanc i en una retolador roig hi vaig escriure: OTAN NO, BASES FORA.

Mai me’n he penedit.