dissabte, 8 de novembre del 2014

9 RAONS PER VOTAR EL 9N I UN BON GRAPAT DE DUBTES


El fossar de les Moreres on no s'enterra cap traïdor. 
Imagino que també us ha arribat a casa un fullet de color groc on s’enumeren les raons per a votar la consulta sobiranista de diumenge. De totes formes us reproduiré els 9 motius:

1.        Disposarem de 16.000 milions d’euros més cada anys (dèficit fiscal actual)
2.        Garantirem les pensions i les podrem millorar.
3.        Podrem fer els hospitals i les escoles que el país necessita.
4.        Crearem més feina per a tothom.
5.        Assegurarem les infraestructures que faran créixer l’economia.
6.        Tindrem una bona relació amb Espanya.
7.        Contribuirem a fer una Europa més forta.
8.        Combatrem la corrupció amb una justícia més independent.
9.        Decidirem dia a dia con volem que sigui el país de tots.

A continuació us faré una petita valoració sobre cada un dels punts ja que, al meu parer, la majoria, són força abstractes.

-Sobre el primer punt poc he de dir, ja que no sé quin és el dèficit fiscal actual i dubto molt que algú m’ho pugui dir en tota seguretat, ja que sembla que hi ha diversos mètodes per a calcular les balances y cada una d’elles donaria un resultat diferent. Però hi ha una cosa que, des del meu punt de vista, queda poc clar: Què passarà si es pot disposar de 16.000 milions més? Pagarem menys impostos? Es destinaran més diners a la dependència? Ja que per molts de col·legis i hospitals que es facin, quan ja n’hi ha prou, no en calen més. O no va així?

-Segons els experts, correspon pagar les pensions el país on has cotitzat. Jo per exemple ja porto 38 anys cotitzant a la Seguretat Social espanyola i a la Mútua de Funcionaris Civils de l’Estat. Per tant, encara que els pocs anys que em queden com a treballador en actiu els acabi tributant a Catalunya, el gruix de la meva jubilació me’l haurien de pagar des d’Espanya, al menys que s’arribés a un acord entre tots dos estats i s’acordés transferir des d’Espanya a Catalunya el fons de pensions de els cotitzacions fetes pels ciutadans de Catalunya i, que voleu que us digui, em sembla força complicat.

-Aquest tercer punt, en part, ja l’he comentat amb anterioritat. Evidentment que faria falta fer algun hospital o algun nou col·legi. Em ve pel cap el nou hospital de Tortosa que va prometre Marina Geli i que va quedar amb aigua de borraines amb el retorn al govern de CiU. Però arribaria un moment que només caldria fer-hi el manteniment, ja que disposaríem dels hospitals i escoles que el país necessitaria.
Però a mi aquest punt em preocupa relativament. Per a mi és molt més important que les escoles i els hospitals gaudeixin de tot el necessari per a portar a terme les seves tasques. Em preocupa que part d’aquest diners públics acabin en mans de col·legis i hospitals concertats i privats en detriment des que formen part de les xarxes públiques. M’agradaria que l’ensenyament, a part de públic, sigui laic i de qualitat i que les llistes d’espera es puguin reduir a la mínima expressió.

-En quan a la creació d’ocupació, en principi, sembla que no estaria a les mans dels nous governants. Què passaria si les multinacionals decidissin abandonar Catalunya? L’editorial Planeta ja ha advertit que se’n anirà en el cas de que Catalunya s’acabi independitzant. Potser a llarg termini se’n pugui crear, però al principi és possible que se’n destrueixi.

- Aquest punt seria força similar al dels col·legis i hospitals. Està bé millorar la xarxa ferroviària, els ports i els aeroports i les carreteres, però això no garanteix per si mateix una millora de l’economia. Sempre ens hem queixar que a la resta d’Espanya hi ha unes millors carreteres... En canvi ni Castella la Manxa, ni Galicia ni Extremadura són el motor de l’economia del país. Un exemple més: el desitjat corredor del Mediterrani. Si és reforça el tren només de forma interna i no s’acaba enllaçant amb els països veïns, de poc ens servirà.

-Els punts 6 i 7 els comentaré junts, ja que formen part del mateix: de les bones relacions que s’han de tenir amb els països del teu entorn. Evidentment s’han d’establir llaços d’amistat i cooperació tant amb Espanya com amb Europa. Què passaria si Catalunya quedés aïllada internacionalment? Seria una gran decepció per a tots.

-El punt 8 és com un brindis al Sol; és per a quedar bé. Mentre hagi sers humans hi haurà corrupció. Mentre hagi empresaris sense escrúpols disposats a fer el que sigui per a enriquir-se, hi haurà polítics corruptes.

¿Qui ens havia de dir fa 3 mesos que la família Pujol-Ferrusola era la més corrupta de Catalunya? I Convergència tampoc seria el model a seguir.

-Ja em arribat al darrer punt. Què voleu que us digui? Se suposar que a Catalunya hi continuarà havent-hi unes institucions: govern, parlament... Per tant tot continuaria, si fa o no fa com ara. O és que ens convertiríem en assemblearis i a cada poble, comarca o mancomunitat decidiria el que vol en cada moment. Escrit queda molt bé, però a la pràctica trobo que no canviaria pràcticament res.

Finalment només em queda una cosa a comentar, segurament la més important i per això l’he deixat per al final. Aquest fullet groc del que us estic parlant, qui el firma? O dit d’una altra manera, qui em garanteix que sigui com ells diuen?
Per a complir-se hi hauria d’haver un compromís formal per part de les institucions, partits i associacions que formen part del bloc sobiranista i deixar-ho tot per escrit, signat i rubricat i si cal, davant del notari.
En definitiva, el fullet en general no és sinó una enumeració de bones intencions sense cap tipus de garantia de que s’acabaran complint.  
Qui s’ho vulgui creure, s’ho creurà i els més escèptics com jo, sempre ens quedarà el dubte de que sigui alguna cosa més que paraules.