Pocs dies abans d'abandonar la presidència del Barça, el 10 de juny de 2010, Joan Laporta va signar un contracte amb l'empresa MCM, d'Antonio García Valdecasas, un membre del"clan de Sant Cugat". Consistia en el dret d'explotació, durant un període de 25 anys, de la façana de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí per a la seva comercialització publicitària.
No era el primer negoci creuat entre Antonio García Valdecasas –nebot de l'exministra del PP i exdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Julia García Valdecasas- i el Barça de Joan Laporta. El 29 de desembre de 2009 van signarun "fals" contracte de compravenda d'una part dels terrenys del Barça a Sant Joan Despí per 21,5 milions d'euros. Amb aquest apunt comptable –el pagament no es va arribar a materialitzar mai-, Joan Laporta va poder "quadrar" els balanços del FC Barcelona, sota la supervisió de l'eminentíssim vicepresident econòmic, Xavier Sala-i-Martin.
Quan la Junta directiva de Sandro Rosell va arribar al club es va trobar, entre d'altres "marros", amb la "patata calenta" dels contractes signats amb MCM. Va desfer l'operació de "falsa" compravenda dels terrenys i va escurçar el contracte per a l'explotació publicitària de la façana de la Masia, de 25 anys a 5 anys, amb l'expressa obligació que MCM no "trepitgés" els drets dels espònsors oficials del Barça. Per exemple, l'empresa d'Antonio García Valdecasas tenia com un dels clients en cartera per fer publicitat el Banco Santander, però això entrava en conflicte amb el patrocini de La Caixa al Barça.
MCM no va saber ni va poder desenvolupar comercialment el seu projecte publicitari i, finalment, va optar per presentar una demanda contra el FC Barcelona per danys i perjudicis, confiant el plet a l'advocat Mario Conde, l'expresident deBanesto. Aquesta setmana s'ha substanciat aquest conflicte d'interessos en un judici celebrat al Jutjat n. 25 de Barcelona, en el qual l'empresa d'Antonio García Valdecasas, l'amic de Joan Laporta, reclama una indemnització de 99,3 milions d'euros al Barça (!).
Però la notícia d'aquest judici no ha estat el "marro" ordit entre Joan Laporta, quan ja estava a punt d'abandonar la presidència del club, i l'empresa MCM. La notícia ha estat el "numeret" de Joan Laporta, que hi compareixia com a testimoni, amb l'exigència de respondre en català les preguntes que li havia de fer Mario Conde, l'advocat del seu amic Antonio García Valdecasas. Òbviament, tot estava preparat per "desviar" l'atenció i el "xou" lingüístic ha servit per amagar l'intríngulis d'aquest brut affaire que, per postres, pot suposar un greu perjudici econòmic pel Barça.
Ras i curt: Joan Laporta ha utilitzat l'excusa de la lloable causa per la normalització del catalàa l'administració de Justícia per intentar eludir les seves responsabilitats derivades dels contractes signats amb l'empresa d'Antonio García Valdecasas.
Infame i infumable.
Quelcom semblant passa amb els intents de la família Pujolper vincular els seus problemes judicials i tributaris amb un atac "contra Catalunya". De les compareixences d'alguns dels seus membres davant la comissió d'investigació parlamentària ja se'n desprenen algunes conclusions fefaents:
· Els Pujol tenien, des de fa anys, diners no declarats a l'estranger i, de manera contrastada, a Andorra
· Diversos fills del matrimoni Pujol-Ferrusola (Marta, Pere i Josep) han rebut abundants encàrrecs de la Generalitat i el fill primogènit ha fet grans negocis d'intermediació gràcies a l'administració catalana (de moment, estan confirmats els de l'abocador de Tivissa i el de l'empresa d'ambulàncies San Patricio)
Senzillament, això és una indecència, políticament inacceptable i indefensable. La democràcia té unes pautes que cal respectar de manera molt contundent: el frau fiscal, el nepotisme i el tràfic d'influències són radicalment incompatibles amb la condició de càrrec públic electe.
En el nom de Catalunya i del català no tot s'hi val. Aquesta és la gran lliçó que, a través dels mals exemples de Joan Laporta i la família Pujol, cal que assumim d’una vegada per totes.., si és que realment estimem Catalunya i el català!
Quelcom semblant passa amb els intents de la família Pujolper vincular els seus problemes judicials i tributaris amb un atac "contra Catalunya". De les compareixences d'alguns dels seus membres davant la comissió d'investigació parlamentària ja se'n desprenen algunes conclusions fefaents:
· Els Pujol tenien, des de fa anys, diners no declarats a l'estranger i, de manera contrastada, a Andorra
· Diversos fills del matrimoni Pujol-Ferrusola (Marta, Pere i Josep) han rebut abundants encàrrecs de la Generalitat i el fill primogènit ha fet grans negocis d'intermediació gràcies a l'administració catalana (de moment, estan confirmats els de l'abocador de Tivissa i el de l'empresa d'ambulàncies San Patricio)
Senzillament, això és una indecència, políticament inacceptable i indefensable. La democràcia té unes pautes que cal respectar de manera molt contundent: el frau fiscal, el nepotisme i el tràfic d'influències són radicalment incompatibles amb la condició de càrrec públic electe.
En el nom de Catalunya i del català no tot s'hi val. Aquesta és la gran lliçó que, a través dels mals exemples de Joan Laporta i la família Pujol, cal que assumim d’una vegada per totes.., si és que realment estimem Catalunya i el català!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada