dimarts, 3 de novembre del 2015

Un traïdor a la cort del rei Artur

SISCU BAIGES

Feia temps que La Vanguardia no publicava una informació de repercussions polítiques tant notables com la que tractava de la reunió del consell executiu de la Generalitat, el dimarts 27 d'octubre. Les deliberacions del consell són secretes però algú li va explicar a la periodista María Dolores García, directora adjunta del diari d'en Godó, els detalls del debat que s'hi va tenir entorn la proposta de resolució pactada entre Junts pel Sí i la CUP i que pretén donar el tret de sortida cap a la 'desobediència' envers les lleis i la justícia espanyoles.

Algú va trair el compromís de confidencialitat i les tertúlies i debats polítics van girar entorn allò que s'explicava a l'article, que portava el títol de "Mas als seus consellers: M'esteu demanant eleccions?". El president en funcions -i que, pel que es veu, no desisteix de tornar a ser-ho en ferm- replicava així a les discrepàncies, dubtes i matisos que van plantejar alguns dels membres de l'executiu català a la resolució de la qual els n'havien passat còpies.

El titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, va ser el primer a obrir el foc de les queixes. "Però això què és!", es va exclamar. Barrejar la política econòmica neoliberal de Mas-Colell amb l'anticapitalisme de la CUP és, clar, un còctel massa explosiu. D'altres consellers també van criticar el text. El de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, fins i tot, va lamentar l'apel·lació a la 'República catalana' feta per la nova president del Parlament,Carme Forcadell, en la seva intervenció inaugural.

L'article de La Vanguardia posa de manifest dues coses. L'una, que hi ha esquerdes en la cohesió que semblava monolíticaentorn el lideratge d'Artur Mas i les seves propostes per continuar dirigint el procés independentista. L'altra, que al consell executiu de la Generalitat, Artur Mas hi té, com a mínim, un traïdor.

Qui?

Va ser un dels consellers disconformes amb la resolució pactada pel coordinador general de CDC, Josep Rull, amb els seus interlocutors de la CUP, per tal de frenar la seva aprovació?

Va ser un dels consellers que no va badar boca en defensa de la resolució però que volia assenyalar amb el dit els que havien gosat plantar cara al president indiscutible?

Fins ara, el procés havia provocat divisions al PSC, ICV i, fins i tot, havia trencat la coalició CiU.

Trencarà també el govern en funcions?

A les properes reunions del Consell Executiu segur que els consellers i conselleres es miraran de reüll pensant allò que va dir Cèsar quan el mataven a ganivetades: "Tu també, fill/filla meu/meva?".