Hi ha expressions que han sorgit en els darrers anys. Recordo que de menut parlàvem de passar-se un pèl, però l’expressió que he emprat per al títol de l’entrada d’avui és relativament recent.
Qui s’ha passat dos pobles? Senzillament el jutge que ha enviat a la presó els components de Títeres desde Abajo després de representar a Madrid l’obra: "La Bruja y Don Cristóbal. A cada cerdo le llega su San Martín". I a sobre presó incondicional sense fiança...
Quin delicte pot cometre un grup de titellaires? En aquest cas ni més ni menys que un delicte d’enaltiment del terrorisme... I tot per que a l’obra hi sortia un cartell on es podia llegir: Gora Alka-eta.
La veritat és que per a entendre el que ha passat m’he he hagut de fer un croquis i quan ho he entès m’ha semblat del tot surrealista. Potser qui millor ha resumit la la situació generada ha estat el gran mestre Ferreres al Periódico d’avui. Tal com podeu veure a la vinyeta que acompanya l’escrit, s’hi veuen entre ombres dos individus i un d’ells diu:
-Ha costa dècades descobrir el saqueig de València, i uns minuts empresonar uns titellaires per una sàtira.
I l’altre li respon:
-Tenen raó el que diuen que la Justícia té els seus propis temps.
I és que et poses a pensar i te’n adones de les enormes injustícies que es produeixen constantment. És paradoxal que aquells que administren Justícia pugui cometre injustícies, però així és.
Jutges apartats de la carrera judicial per irregularitats comeses durant el procediment. Casualment quan s’estava investigant casos com el de la Gürtel de presumpte finançament il·legal del PP (o potser ja no tan presumpte) Estic parlant de Baltasar Garzón i Elpidio José Silva, aquest darrer mentre instruïa el Cas Blesa. Recordeu que Miguel Blesa va ser el president de Caja Madrid i el màxim impulsor de les targetes black, a part de cometre altres delictes.
Durant els darrers temps han costat anys i panys empresonar polítics corruptes i com més amunt estan més difícil encara. Per això encara n’hi ha molts que no ho han estat i que segurament mai trepitjaran un centre penitenciari. I no parlo només de polítics del PP, sinó també de catalans com per exemple Jordi Pujol o fins i tot Millet i Montull que, sense ser polítics estaven força relacionats amb els màxims dirigents de casa nostra.
Per tan, com s’aprecia, els jutges no utilitzen sempre la mateixa vara de mesurar, sinó que s’allarga o s’acurça segons sigui l’encausat.
Hi ha sentències que són totalment desproporcionades (com la d’aquella mare que va robar una targeta de crèdit per a comprar menjar per als seus fills o el cas més recent d’una mare que també havia d’entrar a la presó mentre el seu marit maltractador campava lliure)
El darrer despropòsit ha estat els dels titellaires, tot i reconèixer tothom que l’obra era totalment inapropiada per als infants que van anar a veure-la pensant que era un espectacle per a la seva edat.
Políticament parlant també portarà cua, ja que són molts els qui demanen el cap de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Madrid que, pel que sembla, va contractar una empresa que s’havia d’encarregar d’organitzar els actes de Carnaval, entre els quals es trobava l’obra de putxinel·lis. L’empresa va admetre que es va contractar l’obra sense veure-la, però qui està a la corda fluixa és la regidora de Cultura ja que no és la primera ficada de pota de comet.
Tant l’alcaldessa de Madrid Manuela Carmena com la de Barcelona Ada Colau han criticat l’obra perquè a part de satírica és violenta i de mal gust, però això no treu la desproporció de la mesura que es va prendre.
Si t'indigna aquest cas, a Change.org hi ha una petició per a que s'encausi al jutge Ismael Moreno per prevaricació. Jo ja l'he sitnat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada