LA DERIVA SOCIALISTA (Segona part)

De JAP al Punt Avui. 

Estareu d’acord amb mi que hi ha temes molt més controvertits que d’altres. Sobre tot quan toques el voraviu d’algunes persones.

És evident que si critico el PSC per la seva forma d’actuar darrerament, molts militants i simpatitzants discreparan de mi. És del tot lògic. Però la meva credibilitat (crec que la tinc) me l’he guanyat a pols i gràcies a no casar-me en ningú. Dic obertament el que penso, ja sigui del PSOE, de CiU (quan existia aquesta coalició), el PP o sobre el procés independentista català.  

Al primer post sobre la Deriva socialista, un company de partit a qui respecto molt perquè sé que té les idees molt clares, es va permetre fer-me un comentari. Me va dir textualment: Perdoneu però no estic d'acord i parla per aquí és complicat i més se'n un tema així (sic)

No trobo cap sentit en el seu comentari. És cert que hi havia algun comentari més, però penso que la seva aportació hagués estat profitosa. Tirar la pedra i amagar la ma diu molt poc de qui ho fa. Dir que no estàs d’acord amb una opinió sense més arguments tampoc té massa sentit. L’únic motiu que li veig és no voler entrar en una discussió que podria ser estèril, tal com passa la majoria de vegades. Encara no he vist mai ningú baixar del burro i acceptar els arguments de l’altra part. Vosaltres sí?  

Però jo ne vaig fer una interpretació. Segur que molts socialistes catalans estan encantat amb les darreres enquestes publicades i que vaticinen que el PSC guanyarà vots i escons. Per tant, deuen de pensar: de deriva socialista res de res.

És una forma de veure-ho tan legítima com la que tinc jo. Perquè jo no penso el mateix, sobre tot si comparem els resultats electorals que ens preveu l’enquesta del CEO amb els resultats que teníem fa una mica més d’una dècada amb Pasqual Maragall (Ai! Com t’enyorem!)

El PSC s’hauria de plantejar seriosament que ha passat amb els milers de votants que han deixat de donar-li suport. Només cal veure els càrrecs del partit que s’han donat de baixa , ja que dels militants que també ho han fet no se’n diu res.

Fet aquest anàlisi (o no) un altre tema que s’ha de tenir en compte és d’on ve (si és que al final acaba venint) el augment de vots respecte a fa dos anys. Recuperarà el PSC vots d’antics votants? Algun segur que sí, però la majoria vindran de sectors molt més espanyolistes que segurament van votar el PP o inclús C’s. Conjectures? Potser sí, ja que no disposo de cap estudi al respecte, però segur que hi ha molta més gent que pensa com jo.

Insisteixo: l’actual PSC és el menys catalanista que ha existit mai. Només cal mirar al passat i ens adonarem enseguida de noms il·lustres com el propi Maragall, Reventós, Obiols, Serra... Parlant d’Obiols, primer secretari del partit entre 1983 i 1996 i candidat a la presidència de la Generalitat diverses vegades, va sortir fa uns dies arebutjar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució al mateix temps que va assegurar que el principal responsable de la situació actual de Catalunya és Mariano Rajoy.   

Iceta és molt més tou i s’ajunta amb rojigualdos per a reclamar la unitat de les terres d’Espanya...  Quan va sortir a la famosa foto del dia de la manifestació (26-O), un altre company de partit me va dir que aspira a ser President de la Generalitat amb els vots del PPC i C’s, tal com va fer Patxi López al País Basc. No m’agrada l’opció. Potser una altra fórmula tampoc m’agradaria, depèn de quina, però aquesta segur que no. 
Per els més escèptics o incondicionals que encara no ho vegin clar, una última cosa: Durant dècades el PSC va ser el partit hegemònic de l'esquerra catalana... Ara qui és? El segon? El tercer?