La majoria de les enquestes que es fan de cara
les Europees o les autonòmiques indiquen que el PP segueix tenint avantatge
sobre el PSOE i la resta de partits. Lleuger avantatge si voler, però avantatge
a la fi.
De fer-se ara les eleccions a algunes
comunitats, és possible que les esquerres poguessin arrabassar el govern al PP,
però sempre que hi hagués una entesa entre el PSOE, que normalment seria el
segon partit en nombre de vots i una tercera força: Izquierda Unida a Andalusia
i Madrid, per exemple, Compromís a València, etc.
També a les Espanyes segueix el PP liderant
les enquestes. Igual dintre d’un any i mig perden la majoria absoluta però igual
arriben a un acord amb UPyD que en segons quins àmbits demostra que esta tant a
la dreta com els populars. Més, potser no, però tant, sí.
Els anys passaran i dintre de no sé quants (no
sóc endeví i per tant no puc predir el futur) el PP deixarà el govern i una
vegada més les esquerres, ja sigui amb el PSOE al cal davant o amb un altre
partir, ves tu a saber, recuperaran el poder que va perdre Rubalcaba quan
Zapatero va decidir deixar-ho.
I ara la gran pregunta: Cóm estarà el país per
llavors? Difícil de vaticinar, però tot indica que estarà completament destrossat.
Socialment com si hagués patit un gran terratrèmol, econòmicament, amb una gran
distància entre els rics i els pobres, molta més de la que ara hi ha.
Culturalment s’hauran retrocedit diverses dècades ja que les subvencions per al
cinema, teatre o d’altres espectacles estarà sota mínims.
En sanitat, bona part dels hospitals deixaran
de ser públics per a passar a ser privats i els ciutadans s’hauran de fer una
assegurança mèdica com passa als Estats Units. En educació hauran imposat la
seva doctrina i Franco tornarà a ser el gran alliberador que va aniquilar els
perills que hi havia a Espanya als anys 30 i dels períodes de governs d’esquerres
ni se’n parlarà, com si la dreta no hagués deixat mai el poder.
Segurament aquesta serà l’Espanya que tindrem
dintre de poc. De fet ja quasi la tenim ara i segons s’aprecia, el PP no s’atura
ni un segon amb el seu afany d’imposar la seva política en tots i cada un dels àmbits
de la nostra societat. Però és l’Espanya que volen la majoria dels espanyols. Per
tant, després que no es queixin. Prohibit queixar-se!
Evidentment quan un troba el país en una
situació com la que he descrit amb anterioritat, fer-lo remuntar costa molt de
temps, molt més que no ha costat en ser destruït.
Al final del govern de Zapatero Espanya tenia
5 milions d’aturats. La bombolla immobiliària havia esclatat als morros de tots
sense que ningú se’n volgués adonar de la que ens venia a sobre. Al poc de l’arribada
de Rajoy al govern es va passar dels 6 milions. I ara, després de l’última
Enquesta de Població Activa (EPA), encara que ha baixar uns milers, segueix bon
a prop dels rècords històrics i això que molts immigrants, la gran xacra d’aquest
país segons els més xenòfobs, han decidir abandonar-lo i retornar als seus països
d’origen. Si no fos així, molt possiblement la xifra d’atur estaria sobre el
6,5 milions.
Possiblement l’economia es recuperarà i els
llocs de treball s’estabilitzaran. Però, i tota la resta? Quan es trigarà a
retornar a la normalitat?
Mireu, sóc pessimista, però que molt
pessimista, perquè cada dia me’n adono més de la manca de maduresa d’una bona
part de la ciutadania d’aquest país. Mentre el futur govern d’Espanya intentarà
tornar a una situació que mai s’hagués d’haver perdut, el PP tornarà a fer de
mosca collonera i inflarà el seu
discurs de missatges apocalíptics i dirà als espanyols que Aznar i Rajoy van
ser els millors presidents. I davant de la lenta recuperació de les llibertats
perdudes, el poble, ximple i analfabet (en l'actualitat, analfabet no és no saber de lletra, és
no saber interpretar la realitat) tornarà a votar el PP.
Un cercle viciós on cada vegada es perdran més
coses que mai més es tornaran a recuperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada