Hi ha una dita que diu: renovar-se o morir. És evident que el que fins ara ens ha paregut normal, dintre de poc pot deixar de ser-ho. Ara que estic escrivint, recordo la primera màquina d’escriure que vaig tenir una Olivetti Letera 36 (crec recordar) El seu disseny era avançat (o al menys això és el que jo pensava quan pensava amb les altres) A més a més de les Olivetti hi havia Triumph, Olimpia, etc. Llavors encara hi havia acadèmies on s’ensenyava escriure a màquina i també era una de les proves a l’hora d’opositar.
Amb l’arribada dels ordinadors, les màquines d’escriure, fins i tot les elèctriques es van anar arraconant. Ara la comoditat dels enginys informàtics és total: porten corrector de text que et permet veure si has comès alguna errada o falta d’ortografia, pots guardar el text i tornar-hi quan vulguis, et permet enviar-ho per correu electrònic o copiar-lo en un suport, etc.
Precisament volia parlar-vos de teclats. D’aquest aparell pla ple de tecles, cadascuna amb una lletra o signe de puntuació, amb unes poques llums, etc. Bé, a la Xina han començat a fabricar-los de bambú, segons una informació del Periódico d'avui. Tots sabem que un dia el petroli s’esgotarà i, abans, arribarà el moment en que s’encarirà molt (aquest fet ja va passar l’any passat) Trobar un nou material útil per a donar l’alternativa al plàstic, devia de ser una fita de molts científics i dissenyadors. I a sobre es diu que és reciclable i suposo que ha de tenir un tacte molt més càlid.
En fi, estic a l’espera de poder-ne veure un per a comprovar personalment les seves avantatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada