CAP DE SETMANA DE HANDBOL A AMPOSTA

Una vegada acabada la primera fase de l’ascens a divisió d’honor del handbol femení que ha tingut lloc a Amposta aquest cap de setmana, és l’hora de fer valoracions y comentaris sobre el que s’ha vist.
Quatre equips van participar: l’Amposta, el Castro Urdiales, el San Sebastián de los Reyes i el Tenerife. Cal dir que el Castro Urdiales de Cantàbria s’ha mostrat intractable en els tres partits que ha jugat (vist els resultats i el partit d’avui contra l’Amposta) El altres tres equips han estat molt més igualats, encara que a l’hora de la veritat, el Sant Sebastián de los Reyes h estat qui millors resultats ha tret.
Per al handbol Amposta femení ha estat l’oportunitat perduda. Després de diverses fases d’ascens sempre jugades en camp contrari (al menys quatre de consecutives amb aquesta), enguany tenien l’avantatge que dóna sempre jugar a casa, amb el suport dels teus aficionats, etc. Però l’Amposta ha estat incapaç de guanyar un sol partit. De fet només va empatar el primer i si arribava al dia d’avui encara en possibilitats matemàtiques, això era degut als dos punts que portava abans de saltar a la pista fruit del premi d’haver quedat campiones del seu grup.
El primer dia, davant del Tenerife, l’Amposta va sortir fort, a la primera part van jugar com ens tenien acostumades a veure-les jugar. Fins i tot van arribar al descans amb avantatge de tres gols (16-13) Però al final, el poder físic de les insulars i la major altura, van impedir emportar-se la victòria a les jugadores de Marc Fornós. Només la remuntada final d’un partit que anaven perdent quan ja faltava molt poc per acabar-se, va fer que l’empat fos el mal menor (29-29)
El partit d’ahir contra el San Sebastián de los Reyes va ser molt diferent. L’Amposta des del primer moment va anar pel darrera del marcador. Encara que a la mitja part van arribar amb un gol per davant (11-10) Com es veu, en aquesta primera part les defenses es van imposar a les davanteres. Però a la segona part, un Amposta cansat i uns arbitratges per a mi parcials a favor de l’equip contrari (que al marcador jugava com a local), van fer que les noies ampostines anessin perdent gas al llarg de la segona part. Finalment, una defensa individual per tota la pista fa maquillar una mica el partit (29-27)
Però avui, contra el Castro Urdiales ja ha estat l’hecatombe. Cal dir que hem arribat una mica tard i quan el partit ja reflectia un clar avantatge per a les forasteres (1-9) Aquest pèssim començament ha estat determinant en el resultat final. A partir d’aquí el partit s’ha igualat prou, però a l’Amposta mai se l’ha vist en condicions de eixugar la diferencia assolida al començament. Al final 39-28 ha estat un marcador que, per si sol, diu molt.
En la part positiva cal dir que els dos primers partits, Núria Gràcia amb 11 i 9 gols respectivament, potser va ser l’única que va aguantar el tipus i va fer el que s’esperava de qualsevol jugadora abans de començar un torneig tant important. Sense voler citar noms, hi va haver jugadores que, en els tres dies, no han estat mai al nivell en que sé les ha vist durant la fase regular.
I la nota negativa de l’Amposta és, sense cap mena de dubte, la manca de banqueta. No es pot aspirar a pujar de categoria amb només 7 jugadores de garantia (i, després del que s’ha vist a la fase final, en moltes fases dels partits, ni això) Per exemple només hi havia una jugadora al lloc de pivot. Les jugadores de la banqueta han gaudit de pocs minuts, prova de que l’entrenador no els tenia la confiança suficient.
Ara el que toca és planificar la temporada que ve. Les juvenils tenen futur, però encara els hi queden 2 o 3 anys més per a “polir-se”. De les d’aquesta, s’hauria d’anar pensant en donar-ne de baixa al menys un parell i mirar de fitxar-ne 4 o 5 que poguessin suplir amb garanties a les que conformaran l’equip titular.
(La fotografia, on es poden veure a les jugadores de l’Amposta Egaña i Topic és del diari el Punt)