BROTS VERDS A LA POLÍTICA

Només faltava l’operació Pretòria que està instruint el jutge Baltasar Garzón per acaba de desprestigiar a la classe política catalana.
Vull pensar que només són uns pocs polítics els “xoriços” que a canvi de diners cometen irregularitats de tota mena : ús d’informació privilegiada, suborn, tràfic d’influències, etc. Però que la magola, afortunadament, no són així, la qual cosa no vol dir que no estiguin sota la sospita de la societat.
I és que quan surten casos com aquests, els ciutadans i ciutadanes d’un país, ràpidament, posen al punt de mira a la classe política sense tenir en compte que, segurament, és com la metàfora del cistell ple de pomes on només n’hi ha unes poques de podrides, però que si no les traus a temps, poden arribar a podrir les del seu costat.
Avui he sabut que l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz tenia una “pinacoteca” a casa seva. (Aquest apartat li dedico especialment al meu amic Cucafera que l’altre dia em dia que quasi no n’havia parlat) Tenir molts de quadres a casa només vol dir dues coses: o tens molts diners u organitzes exposicions.
Normalment és el primer cas, ja que hi ha molt poca gent que organitzi exposicions.
Segons diu la premsa, Muñoz, a part de tenir la casa plena de quadres (cal pensar que de pintors de prestigi per molt vius que encara siguin) portava una ritme de vida alt. Però sorprèn l’opinió dels qui ho diuen. “És que tenia molts diners!”. Es clar que sí, és lògic que qui té diners es pot permetre luxes i capricis que qui no en té, només els pot somiar. Però... D’on venien aquests diners? Ara s’ha sabut.
L’actitud d’Arturo Mas, no es que em sorprengui, però de vegades no puc d’estar-me de deixar anar un somriure al llegir segons quines coses diu. Ahir va dir que l’operació Pretòria afecta més al PSC que a CiU. I jo pregunto: Com es mesura? Perquè si hi ha un imputat del PSC i dos de CiU, té algun instrument Mas per mesurar el frau d’afectació?
Suposo que ho diu perquè al PSC li afecta a un alcalde i a CiU només “dos militants històrics”. Però és que un pot ser un militant històric i no haver tingut mai responsabilitats de govern. No seria el cas de Alavedra i Prenafeta, que si el segon era la ma dreta de Pujol, el primer devia de ser la ma esquerra i, a sobre, va tenir responsabilitats de govern en tres departaments diferents en diverses legislatures. I, a sobre, Alavedra, per molt que ho dissimuli Arturo, segueix a la primera línia de la política al ser membre del consell assessor de CDC des de finals de l’any passat. I que dir sobre Prenafeta? És el vice-president d’una fundació que ell mateix va promoure vinculada a CiU: Catalunya Oberta. Precisament, des de fundacions com la Trias Fargas es “recaptaven” diners per a la “la casa gran del catalanisme”...
Intueixo que després dels casos esmentats i dels nous que poden sortir i que “a ningú ens estranyaria”, els brots verds de la política encara estan molt lluny de sortir. Però mentre, segurament, sortiran alguns “salvadors de la pàtria” que amb missatges populistes i que arriben en facilitat a l’electorat, i ens voldran convèncer de les seves bondats. Segurament són els pitjors!
I una darrera cosa. Penso que caldria plantejar-se molt seriosament la limitació de mandats per evitar els “polítics professionals” que no saben fer una altra cosa. Molts anys ocupant càrrecs és un ingredient més a l’hora de deixar-se corrompre per qualsevol empresari sense massa escrúpols.