PROPOSTA POC IMAGINATIVA

De Ricardo, al Mundo d'ahir. 

Al finalitzat la primera sessió d’investidura, una vegada Mas va ser rebutjat per a ser el nou President de la Generalitat de Catalunya pel plenari del Parlament, el candidat va dir que tronaria dijous amb una proposta imaginativa.  

Dijous Mas va sorprendre els diputats amb la següent proposta: un govern encapçalat per ell mateix amb 3 vicepresidències que tindrien més pes específic i sotmetre’s a una moció de confiança 10 mesos més tard.

Certament no veig la imaginació per en lloc. La de la presidència coral o col·legiada ja la van proposar fa setmanes les CUP i es va titllar de disbarat. Això sí, la presidència per a Mas i només per a Mas.

Ja sé que l’actitud de les CUP causa indignació a una bona part de l’electorat de Junts pel Sí. Ahir, a les xarxes socials es podia notar perfectament aquests cabreig i, fins i tot les bromes que es feien al respecte eren mal rebudes.

El principal argument dels de JxS és: Ha de prevaldre el procés abans de qui ha de ser el nou president. També consideren que ja han cedit prou i, per suposat (al menys fins ahir), no contemplaven de cap manera substituir a Mas per un altre candidat.

Però Mas i els seus ahir van perdre. De fet van començar a perdre el passat 27 de setembre quan no van treure els diputats necessaris que els hi hauria permès investir a Mas i formar govern. El lema el vot de la teva vida no va fer l'efecte que esperaven. I quan algú perd la primera cosa que ha de fer és acceptar-ho, analitzar-ne els motius i mirar de no tornar-los a cometre.

Històricament Convergència ho ha fet. Era el 2003 quan per primer cop va perdre el govern de Catalunya a mans del Tripartit, en part per no oposar-se al Pla Hidrològic Nacional del PP i, per tant, per anar en contra d’una part del territori de Catalunya (les Terres de l’Ebre) on, recordem-ho, hi va haver una gran oposició agrupats en la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Més recentment, se’n van adonar de que corrien nous aires independentistes i van deixar enrere la seva històrica reivindicació de pacte fiscal i abraçar sense fissures l’ideari independentista.

Durant tot aquest període de temps, CDC mai es va plantejar substituir el seu líder, tot i els errors estratègics que van anar cometent. Fixeu-vos que tan el 2003 com el 2007, CiU, amb Mas al capdavant, va ser la formació que més vots i diputats va treure a les eleccions autonòmiques i tot i això, no van governar.

I és que CiU (darrerament CDC amb la sortida D’UDC) no ho trobat fàcilment socis de legislatura. Tret de la primera quan va pactar contra pronòstic amb l’ERC d’Heribet Barrera, després si van voler formar un govern estable van haver de pactar amb el PP, tot i que Mas l’any 2003 va signar un document davant d’un notari de que no pactaria amb els populars... Recordeu? No obstant això, l’any 2010, després de ser investit gràcies a l’abstenció del PSC, hi va pactar per a poder governar.

Potser degut a aquesta trajectòria de pactar amb qui més li convé en cada moment, les CUP no se’n acaben de refiar. Ahir al programa Divendres de TV3, el comentaristes polítics ho ven deixar ben clar:

-Tot i que ha dit Mas que es sotmetria a una moció de confiança, una vegada investit president, no té cap obligació de fer-ho.        

El que és segur és que a partir d’ara, la Carme Forcadell haurà d’iniciar una nova sèrie de consultes per a tornar a proposar un noucandidat. Encara que aquest nou candidat pot tornar a ser Artur Mas!  

Si és així, la Forcadell haurà de tenir molt clar que, aquest cop sí, les CUP facilitaran la seva investidura, perquè si no ho té clar, Mas s’exposa a un altre ridícul i aquesta vegada molt més espantós.