A hores d’ara, Rajoy s‘assembla més a un cadàver polític que a una altra cosa. Podria ser el president del govern més breu des de el restabliment de la democràcia i segur que ho serà dels que han sortit de les urnes. Cal recordar que Leopoldo Calvo-Sotelo va ser-ho després de la dimissió de Suárez (1981-1982)
Per a l’esquerra en general, Rajoy no ha complert mai les expectatives. Ni abans com a candidat i cap de l’oposició,ni després com a president del govern electe ha donat la talla d’estadista que sé li requeria.
Però el que més pot sorprendre és que una bona part de la premsa que li va donar suport (potser anava més contra Zapatero que a favor de Rajoy), li hagin perdut la confiança i des de fa temps estan demanant una “solució alternativa”.
I com que sorpreses sempre n’hi poden haver més, llegint el diari digital el Plural (elplural.com), vaig trobar-me amb la “notícia” que di que alguns “homes forts” del PP estaven demanant a Aznar que encapçali un govern de “salvament nacional”."Que viene, que viene, pss, pss".
¡Apaga y vámonos! Que diuen els castellans. Potser els del PP el tenen idolatrat, però per a la resta dels humans del nostre país va ser un dirigent nefast (i crec que em quedo curt amb l’adjectiu)
Si Rajoy l’any 2004 va perdre les eleccions davant de Zapatero, en part (en molta part) va ser per culpa d’Aznar i, sobre tot, per les mentides i la gestió de la crisi dels atemptats de l’11-M a Madrid.
Perquè tant la meva dona com jo estem
“lligats” als nostres llocs de treball i, a sobre, encara tenim progenitors
que, cada dia més, requereixen de la nostra atenció, que sinó, de confirmar-se
el retorn d’Aznar, ens pensaríem molt seriosament emigrar a França. Mon
cosí té un confortable apartament al costat de casa i m’imagino que ens
el llogaria per un mòdic preu.
Mireu que escrivia jo d'ell fa quasi que un any: http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2011/07/rajoy-un-politic-mediocre.html
Mireu que escrivia jo d'ell fa quasi que un any: http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2011/07/rajoy-un-politic-mediocre.html
2 comentaris:
Jo ho tinc clar ja fa massa temps. Potser des de que Zaplana va començar la seva escalada. Llavors ja em feia prou de fàstic viure per ací, ara ni et conte, amb la diferència que no tinc cap cosí en l'estranger... ja no sé per on pegar. Gran entrada, com sempre, encara que de vegades no et comente. Salut i molta sort en França
Gràcies Chals. Comentaris així m'animen a continuar escrivint. Bona gent pel País Valencià. Encara que sóc català pels quatre costats, tinc vinculacions amb el teu gram país (malgrat els governs que heu tingut) Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada