SOBRE LA MARATÓ DE LA POBRESA, per Ferran Monegal

 

Justícia, dignitat... ¿caritat?

Controvertida Marató la que acaba de fabricar TV3. Es tractava, es va tractar, de recaptar diners «per la pobresa». O sigui, impulsaven la caritat del poble. Ha estat clamorosa la contestació a les xarxes socials en aquest sentit, reivindicant la justícia i la dignitat, i criticant que des de la tele s'impulsi l'almoina. També ha grinyolat una mica veure persones, estimables en l'aspecte personal però que des dels seus càrrecs oficials es veuen forçades a enarborar les estisores que retallen serveis bàsics, ha grinyolat una mica, o molt, els deia, veure'ls a les taules de la telefonia d'aquesta Marató impulsant la caritat del poble per posar remei, precisament, a les conseqüències de les retallades. És a dir, que aquesta Marató ha estat efectivament polèmica. Crec, no obstant, que aquesta vegada el que és polèmic no pot gravitar sobre l'aspecte televisiu. TV3 ha realitzat tan bé com ha pogut un encàrrec que li ha sobrevingut. Probablement molts dels que hi van participar com a convidats no estaven en la línia de subvertir el dret a la justícia social i transformar-lo en almoina. Però hi van participar per un sentit, una convicció superior: la solidaritat. Joan Manuel Serrat, per exemple, va dir clarament: «Amb justícia n'hi hauria d'haver prou». O sigui, més que practicar la caritat, del que es tracta és d'exigir el dret a viure amb dignitat. També la veu reposada, nítida, i sempre valenta, d'Arcadi Oliveres va llançar en un moment donat un toc d'atenció. Va dir: «Fins i tot suposant que vostès recaptin avui cinc milions d'euros, pensin que això només representa el 10% del que gasta en un dia l'Exèrcit: consumeix exactament 52 milions d'euros cada 24 hores». És a dir, s'ha de repensar i redissenyar totalment la distribució dels recursos, que són de tots. En una paraula: aquesta discutible Marató no era un afer de conveniència o inconveniència televisiva; era, plantejava, traspuava, un nítid problema de posicionament ideològic.