Referèndum. Ahir, una company
que es declara monàrquic, es postulava a favor de fer un referèndum per
a que els ciutadans espanyols puguin escollir quin model d’estat volen.
Deia el meu company que de no fer-se així, el futur Felip VI estarà sempre
qüestionat.
El meu company es mullava i es mostrava
favorable a una monarquia moderna que el Rei ostentés la més alta representació
de l’Estat. De fet lo li veig cap diferència amb la que hem tingut fins
ara, ja que la màxima representació d’Espanya, constitucionalment, li
correspon al monarca.
Una vegada més em declara republicà i
reitero el que deia ahir: no potser que un contracte subscrit fa quasi
40 anys es tingui que prorrogar de forma indefinida.
Si la Constitució diu que el poder emana
del poble, hauria de ser el poble qui s’hauria de pronunciar sobre monarquia
i república. La Constitució, com tot sabem, a part de restrictiva, a la
pràctica també limita els drets i les llibertats dels ciutadans. Com deia
ahir el Fiscal General de l’Estat: Si no està a la constitució, no existeix.
Aquest és el punt de vista de populars i socialistes (al menys de la majoria
dels seus dirigents) No és possible que continuï així!
Dit això i, en el cas d’optar per una
república, quin model voldríem? Una república presidencialista, com és
el cas de França o una república on el seu president tingués un paper de
representació de l’estat i de moderador en casos de conflictes institucionals
com és el cas, per exemple d’Alemanya i Itàlia. Per què, si jo us pregunto
que em digueu el nom dels presidents d’Alemanya i Itàlia, em sabríeu contestar?
Després de buscar-ho us ho diré jo. D’Alemanya és Joachim Gauck,
però tothom sap que qui mana és la cancellera Angela Merkel. I, en el cas
d’Itàlia, el president es diu Giorgio Napolitano (aquest potser us sona
més), mentre que el Primer Ministre és Matteo Renzi, nomenat fa pocs mesos
després de forçar la dimissió del seu antecessor al càrrec, del mateix
partit per cert.
Política ‘menuda’. A
Rajoy no li va semblar gens bé que CiU optés per l’abstenció quan arribi
el moment de votar la llei orgànica que estableix l’abdicació del Rei.
Ja us comentava ahir que tornen a jugar a la puta i la ramoneta
posant l’excusa de que per a Catalunya la prioritat és la consulta del
9-N. Rajoy va dir textualment que no era l’hora de fer política menuda.
Un dels socis de govern, Durant i Lleida
justifica el sentit del seu vot amb l’argument de que no se’ls ha tingut
en compte a l’hora de redactar la llei. Quina bajanada més gran. Sabeu
que diu la llei?
"S. M. el Rey Juan Carlos
I de Borbón abdica la Corona de España. La abdicación será efectiva en
el momento de entrada en vigor de la presente Ley Orgánica". La disposición
final detalla que la citada norma entrará en vigor "en el momento
de su publicación en el Boletín Oficial del Estado".
Que podria haver aportat CiU davant d’un
text tan simple? Res de res.
Política’ d’altura’. Si Rajoy
considera que CiU fa política ‘menuda’ en el cas de l’abdicació
del Rei, deu de pensar que el PP fa política ‘d’altura’. Però
des del meu punt de vista fan política populista afavorint els interessos
dels més poderosos.
Sembla ser que el govern havia previst
una rebaixa de l’IRPF que permetria estalviar als contribuents
uns 5.000 milions d’euros. Però ara, davant els mals resultat electorals
en les darreres Eleccions Europees i les bona conjuntura econòmica, la
rebaixa podria ser més gran i la xifra d’estalvi arribaria als 7.000 milions.
Però que ningú es cregui que l’actual
situació de l’estat permet deixar de recaptar questa xifra que, a sobre,
caldria sumar-li el que s’estalviaran les empreses amb l’anunciada rebaixa
de l’Impost de Societats.
El govern vol que el ciutadà tingui la
sensació de disposar de més diners. Recordeu que l’IRPF és un impost directe
i que grava els ingressos abans de que arribin al ciutadà. A tipus més
baixos d’IRPF, més diners disponibles. Però aquesta rebaixa es compensarà
amb una pujada de tipus De l’IVA.
Recordeu que ja fa uns dies ja vaig explicar-vos
que volien modificar els elements que es tenen en compte a l’hora
de calcular l’IPC?
Per aquí van els trets...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada