ELS GRANS FRACASSOS DE CIU A AMPOSTA (i IV)

-La zona comercial de Futuro Ciudad Amposta. El que havia de ser el gran centre comercial i dinamitzador de l’economia de la ciutat funciona sota mínims. Allí s’havien de crear més de 1.000 llocs de treball. El Carrefour (dels que ja no queda cap senyal visible, segurament per la propaganda negativa que això els hi comportaria) en va crear d’inici (sinó recordo malament) 47.

Tot es va tractar d’una gran engany. Als petits comerciants els hi van fer creure que allí s’hi acabarien instal·lant, a part de l’esmentat Carrefour, altres grans marques com el Leroy Merlin o el Decathlon. Segurament el propi Carrofour, a la vegada, també va ser enganyat pels promotors de la zona.

Però si el centre comercial en si va ser tot un despropòsit, la zona enjardinada del darrere està a mig fer i hi ha desastres tan grans com la línia elèctrica que el creua. No es podria haver soterrat?

-El pàrquing soterrat de la plaça del mercat. Si diuen que el pàrquing ha estat un èxit, menteixen com vellacos! L’aparcament soterrat de la plaça del mercat es pot considerar com el darrer gran fracàs de CiU juntament amb la zona comercial. No tinc xifres de l’ocupació i si hi té abonats com es pretenia des d’un bon principi. Però per adonar-se’n del fracàs només cal passar-hi sovint o estar-s’hi una estona i anar comptat els vehicles que hi entren o surten. Segurament no en veureu cap.

Si es fessin les coses bé, l’aparcament soterrat de la plaça del mercat podria haver estat tot un èxit. Nomes hauria calgut prendre les següents mesures:

-Aparcament gratuït de ½ hora per a tots aquells vehicles que van a comprar al mercat municipal o a les botigues dels voltants. Evidentment s’hauria de signar un conveni per a que el mercat i les botigues es fessin càrrec del cost que això significaria. Però no cal ni dir-ho que repercutiria molt positivament en les vendes.

-Posar carros de compra a disposició del públic, tal com passa a les grans superfícies que hi ha per Amposta.

Així s’aconseguiria matar dos moixons d’un sol tret!

També és un despropòsit la plaça en si. Recordo que des de l’oposició es va demanar a l’equip de govern que tot el mobiliari urbà fos retràctil, per a que, en el cas de fer-se un gran esdeveniment, no fossin cap obstacle i evitar possibles accidents. Ens van dir estiguérem tranquils i que ens agradarien els resultats...

Els resultats van ser les caigudes i retortillons que hi van haver al principi i que van obligar a fer-hi unes petites obres de millora.

I a sobre encara volien fer un altre aparcament soterrat al parc municipal entre el museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal d’Amposta.

Quan passen coses així, un no pot deixar de pensar que sempre hi ha algú que s’omple les butxaques i no els importa que les obres o bé siguin inútils o bé no tinguin assegurada la viabilitat que caldria.

En definitiva: el benestar de la ciutadania els importa ben poc mentre el seu estigui garantit de per vida.

I la gent els vota...                  

LA FOTO DENÚNCIA DEL 31-12-2014

Efectivament, tal i com va indicar-me l'amic Lluís Serra (Reparacions), al número 60 del carrer Cervantes d'Amposta (al costat de la llar de jubilats Manuel Ruiz Salgado) també hi ha una placa amb simbologia feixista.
Certament abans, a l'entrada hi havia un gran ficus que la devia de tapar. Era tan gran el ficus (no com el de Castelló) que ja dificultava el pas d'entrada a la casa, pel que va haver de ser sacrificat.
Si hi ha una llei que obliga a treure tot aquest tipus de simbologia, jo em pregunto:

1r.- És que els membres de l'equip de govern no se'n adonen? Segurament que no perquè sempre van en cotxe i ja sé sap que quan vas en cotxe has d'anar amb quatre ulls. Per tant, si vas en quatre ulls, no em podries tenir dos per veure las situació del carrer i el altres dos per a mirar que hi ha a cada costat?

2.- Per què els propietaris dels immobles no els treuen? Igual és que no tenen les ferramentes apropiades o igual és que no tenen una escala per a enfilar-se. Perquè no vull creure que siguin uns nostàlgics del règim anterior... No!! 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. RODEJANT LA TANCADA IV

BUFANDAS ESCANDALOSAS EN LA AEAT

 
Los directivos de la AEAT, apoyados por este Gobierno, nos han retrotraído a los tiempos de las bufandas escandalosas, que se repartían en el mes de Diciembre de cada año entre los altos cargos del Estado.
El Plan PEIA (Plan Especial de Intensificación de Actuaciones), acuerdo firmado y consensuado con los sindicatos mayoritarios el 13 de Marzo de 2014, suponía que, a cambio de una presencia efectiva de entre 9 y 12 horas en el puesto de trabajo, que incrementara los objetivos perseguidos las actuaciones que tiene encomendadas la AEAT, los trabajadores verían incrementado su complemento de productividad de forma proporcional, reparto vinculado a la consecución de dichos objetivos.
UGT hace una valoración positiva de la evolución del plan, en lo que respecta al cumplimiento horario y los consiguientes pagos a cuenta. Unos pagos consensuados y proporcionados al trabajo desarrollado. Un reparto que no excluía a nadie, como pretendía la Administración en un primer momento dejando fuera a colectivos como el personal laboral, aduanas, personal de apoyo administrativo, etc. 
También valoramos como algo positivo que todo aquél que haya participado en este plan haya visto incrementadas sus retribuciones respecto al año 2013. En un momento como el actual de congelación salarial y recortes hemos de poner en valor que en la AEAT, gracias al trabajo de algunas organizaciones sindicales, una mayoría de trabajadores de todos los cuerpos, ámbitos y escalas han tenido la posibilidad de ganar más que el año anterior.
La sorpresa nos la hemos llevado en el mes de Diciembre, ya que hasta ese momento las cantidades repartidas a cuenta se ajustaban perfectamente a lo pactado, pero en este mes, las tablas negociadas se han roto de forma escandalosa para los Grupos A1, Inspectores de Hacienda.
El Plan PEIA nos parecía bien, en tanto en cuanto podía suponer un incremento de la recaudación y una mayor lucha contra el fraude fiscal. Hay que recordar que estamos viviendo una crisis de ingresos y que la falta de éstos genera recortes en temas tan delicados como la Sanidad y la Educación. Pues bien, estos gestores todavía se permiten el lujo de gastarse, a través de la implantación de este acuerdo PEIA, las frioleras cantidades que han supuesto el cobro por parte de los Inspectores de Hacienda en el mes de diciembre, de alrededor de 15.000 euros en un único pago en concepto de productividad.
Hay que recordar que en la AEAT también existen otros trabajadores que, por desgracia, ganan esa cantidad en su salario bruto anual. Y algunos ni siquiera llegan a eso. Por ello pensamos que estos pagos son una utilización poco honesta de fondos públicos.
¿No habrá encontrado este gobierno mejor destino donde aplicar los ingresos que hayamos podido alcanzar? 
Desde UGT, entendemos que los trabajadores deben estar bien pagados y que por supuesto los empleados públicos tenemos derecho a cobrar un salario digno por nuestro trabajo, pero jamás vamos a apoyar que el dinero, tan difícilmente recaudado, se vaya en la productividad excesiva de unos pocos, que concretamente creemos que ya tienen un salario suficiente mediante el cual se les reconocen sus méritos.
Desgraciadamente, la tan publicitada Ley de Transparencia, no va a conseguir que la sociedad tenga información detallada de estos escándalos, ya que esta productividad tiene un tratamiento de fondos reservados, a pesar de ser una partida más de los Presupuestos Generales del Estado.
UGT como organización sindical firmante del Acuerdo de 13 marzo de 2014, se siente defraudada y engañada por la Dirección de la Agencia Tributaria. Han abusado de la buena fe de los firmantes para hacer un uso torticero y un reparto injusto y arbitrario, entre unos pocos privilegiados, de unos fondos que estaban destinados a retribuir el trabajo desarrollado día a día por más de 26.000 trabajadores de todos los ámbitos, cuerpos y escalas.
UGT entiende que algunos se han cobijado en este acuerdo para incluir en el reparto otras cantidades que nada tienen que ver con el espíritu del mismo y distribuirlas entre unos pocos privilegiados.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 30-12-2014

On està el focus? 

És la tanca baixa que delimita en part el museu de les Terres de l'Ebre. 
quan passen coses d'aquestes sempre s'ha de pensar que qui la robat, és que el necessita. 
O no?  

ELS GRANS FRACASSOS DE CIU A AMPOSTA (III)

Les campanyes de promoció del comerç. Des de la regidoria de promoció econòmica s’han fet diverses campanyes de promoció del comerç ampostí totalment inútils. La inutilitat és directament proporcional als diners que han costat i que de ben segur algun convergent s’ha posat a la butxaca.

Quan passejo per Amposta (i em consta que passejo molt més que cap dels dos alcaldes de CiU que hi ha hagut que sempre van amb cotxe) només faig que veure botigues tancades. Crec que se’n tanquen quasi tantes com se’n obren.  

Durant els anys del bum econòmic algunes cases comercials de Tortosa van baixar a Amposta per mirar de fer negoci. Fins i tot un restauradors rapitencs van pensar en obrir un local per evitar que els ampostins es tinguessin que desplaçar a la Ràpita. Quasi tots han plegat. Els del restaurant van marxar a Vic on n’han obert un altre.

I és que els ampostins són més de comprar fora (Vinaròs, Tortosa...) i també als supermercats que han proliferat per tota la geografia de la ciutat...

Ai els supermercats!! Coneixeu aquella cançó que es deia el vídeo que va matar l’estrella de la ràdio? El comerç ampostí ha mort, sobre tot per la implantació de les grans superfícies, sense que des de l’ajuntament es fes res per a regular tants metres quadrats... Fins i tot hi ha hagut supermercat que ha obert i ha tancat dues vegades, però això no ha privat que cada vegada n’hi hagi més. Si no m’erro, n’hi ha un total de 7. I aquí no acabarà la cosa. Sembla ser que a la sortida d’Amposta cap a la Ràpita s’està construint una gran superfície especialitzada en venda de carn, però que a la vegada tindrà una benzinera.

Bé, tornant a les campanyes comercials. La darrera encara és visible en diversos punts de la nostra ciutat en forma de cilindres envoltant faroles i circumferències amb tres passetes. I segons em van explicar, la cirereta del pastís havien de ser aquells patins amb dues rodes i motor per a que la gent es pogués desplaçar.

Tot plegat, ja em direu per a que ha servit.

L’autobús urbà. Estic fart de dir que l’autobús va sempre carregat d’aire, perquè de passatgers, ben pocs.

La seva posada en marxa també va ser un despit de Roig. De fet va voler-lo posar en marxa cap a finals d’una legislatura abans que guanyés un altre partit i que fossin els que creessin el transport urbà de passatgers.

Però mai ha existit una voluntat ferma de que la línia urbana funcioni. Això sí, s’ha modificat diverses vegades el recorregut per adaptar-se a la petició d’algun ciutadà que al·legava que si no l’usava és perquè ni li passava per davant de casa... Com si l’hagués de agafar a cada trajecte!

Com que sóc molt malpensat, penso (i valgui la redundància) que qui realment en treu un bon benefici és la companyia que l’explota... I potser algú més.

Mireu, es diu que a partir dels 20.000 habitants s’ha de prestar el servei de transport urbà. Però com li vaig dir una vegada a un regidor de CiU quan encara no ho era, les normes estan para incomplir-se (o es que en coneixeu alguna que no s’hagi incomplit mai?) També es diu que tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne o accés a un lloc de treball (drets reconeguts per la Constitució)

En definitiva: com a inútil que és el transport urbà, el millor que es podria fer és suprimir-lo i destinar els diners a alguna cosa de molt més profit. 

LA FOTO DEL DIA 30-12-2014

El Parador de Tortosa (antiga fortalesa àrab de la Suda), vista des de l'Hospital Verge de la Cinta. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. RODEJANT LA TANCADA IV

Autoritat i desgovern

JOAN TAPIA

Periodista

A vegades governar amb convicció i autoritat condueix al desgovern. A Barcelona, per exemple, és un pur disbarat que un Govern que no ha estat capaç en quatre anys de pactar ni una llei electoral pròpia (Catalunya té la competència des del 1980 i és l'única autonomia que no en té) proclami com a veritat incontrovertible l'imperatiu de la ruptura constitucional i la independència en 18 mesos. Disbarat pur que només se sosté per la professionalitat del president, sens dubte superior a la dels seus contrincants. I pel desgovern de Madrid, que passa de querellar-se contra Artur Mas (dimarts les cues de l'ANC davant el TSJC van tornar a reanimar l'abatut procés) a oferir-li via Hisenda segons sembla (Montoro és una mica confús, encara que l'escamat Mas-Colell no va posar mala cara) 1.200 milions extra per al pressupost del 2015 (la meitat, per altres vies, del que reclama la Generalitat).

¿No hauria estat millor empassar-se la histèria que va envair la Moncloa quan van veure que el 9-N Mas els havia guanyat la partida enredant-los amb astúcia, i haver cridat el president català a la Moncloa per posar els 1.200 milions (i una mica de bona voluntat) sobre la taula? ¿I que en tot cas fos Mas el que clavés el cop de porta? No –diuen–, un Govern digne i amb autoritat no s’ho pot permetre. ¿És més digne veure cues de catalans autoinculpant-se davant els tribunals la Nit de Nadal?

El desgovern de Madrid també té aspectes menys greus, però lúdics. El PP no fa primàries -això queda per als rojos del PSOE- i el líder nacional designa amb el dit els candidats. Així va elegir després d'un gran suspens Aznar a Rajoy (per cert, igual que Pujol a Mas). Però Rajoy encara no ha decidit res de les autonòmiques i municipals del maig vinent (les coses de palacio van despacio).

I dimarts Esperanza Aguirre, la líder madrilenya que se situa a la dreta del PP però que parla un castellà espontani (a vegades, en excés) i té ganxo (a vegades, populista), va dir en veu alta que volia ser candidata. Pecat mortal. Només havia d'intrigar pels passadissos i posar una espelma a Don Mariano. La resposta de Carlos Floriano, l'oficinista de Génova, va ser assegurar que qui es cregui que pot pressionar Rajoy s'equivoca. Molt. I el diari de més circulació de la dreta madrilenya diu en portada: «Aguirre es postula i col·loca Rajoy entre l'espasa i la paret». Potser sí que el PSOE es passa amb tantes primàries (ara se'n presumeix una altra entre Pedro Sánchez i Susana Díaz), però que l'anunci del desig de ser alcaldessa de Madrid (per substituir la senyora d'Aznar) sigui posar en un compromís el president del Govern...

Però el que és còmic pot acabar en disbarat. El ministre Montoro, a qui els comptes li surten perquè hi ha una mica de reactivació, ha ofert anul·lar els interessos del FLA (fons de liquiditat autonòmic) a les comunitats que han hagut de recórrer a aquest instrument, bàsicament les mal finançades i Catalunya en primer lloc. I davant d'aquesta proposta del ministre d'Hisenda, el conseller del ram de la Comunitat de Madrid, Ignacio Osorio, ha sortit en tromba a acusarMontoro de privilegiar Catalunya (compte, Junqueras, que no te n'has assabentat) i a proclamar que la diferència de tracte és «brutal» i que s'hi oposa «de manera radical».

¿On queda l'autoritat de Rajoy? Una lectura optimista seria que les estructures de l'ordeno i mano porten al desgovern i que l'autèntica autoritat (l'eficient) és saber escoltar, reflexionar, dialogar i, si és possible, consensuar. No s'ho creguin del tot, però almenys és un bonic conte de Nadal.

El cavall de Troia

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

La visita recent de Pablo Iglesias a Catalunya ha produït coïssor en el dividit front independentista, sobtadament unit davant el seu nou enemic exterior. Ahir, Josep Rull (CDC) va sintetitzar aquest estat d'ànim col·lectiu al definir Podem com a "cavall de Troia" antisobiranista. El genet d'aquest equí que galopa en les enquestes ratifica a EL PERIÓDICO que el referèndum sobiranista no té lloc en la Constitució, però advoca per un «procés constituent» que permeti discutir democràticament de "tot", inclosa la independència.

De les tres forces espanyoles amb opcions de governar, només Podem recolza la consulta que anhelen molts catalans. ¿Per què el sobiranisme el percep llavors com una amenaça? Doncs perquè la seva irrupció sacseja alhora el tauler polític espanyol i català, on les peces estaven perfectament disposades per acumular les forces de l'independentisme, captar indecisos i desmobilitzar refractaris.

El fracàs de l'Estatut, fruit de les intrigues del PP i la passivitat del PSOE, ha alimentat la idea que Catalunya no trobarà mai encaix a Espanya, governi qui governi. Que aparegui un tercer en joc, aliè al previsible establishment bipartidista, debilita aquest pressupòsit.

Fins i tot amb matisos, CiU i ERC anteposen la independència als drets socials, argüint que només la primera garantiria els segons. Podem, per contra, situa en peu d'igualtat la sobirania nacional i la ciutadana, passió i raó.

Davant la crisi, les desigualtats i la corrupció, el nou país que vindica l'independentisme connecta amb una idea, la del canvi de règim, que el Partit dels Indignats abandera amb més convicció i moltes menys hipoteques.

Els altres catalans

Iglesias apunta al cor metropolità de Barcelona, avui molt castigat per la crisi, fidel a Felipe González als 80-90 i abstencionista en les autonòmiques. Si vota la Catalunya immune a l'imaginari sobiranista, potser les anomenades plebiscitàries deparin sorpreses. El cavall de Troia, en tot cas, no seria Podem, sinó aquests altres catalans que, recordem-ho, també tindrien dret a decidir.

ELS CARRERS D'AMPOSTA AMB NOM D'UNA ALTRA ÈPOCA. LAS NAVAS

Las Navas? Què nassos és això de las Navas? 

Si es busca a Internet es troba que podria ser o bé la batalla de las Navas de Tolosa o el municipi d'Àvila de las Navas del Marqués. 

Pensant amb la lògica de qualsevol governant d'èpoques anteriors, m'inclino per la de las Navas de Tolosa, una de les batalles més celebres de la Reconquista.
Per cert, el carrer es troba al barri del Grau, entre el carrer del mateix nom i el Buenos Aires.  

ELS GRANS FRACASSOS DE CIU A AMPOSTA (II)

El polígon de l’Oriola. Situar el nou polígon d’Amposta al costat de la N-340 no va ser cap invent de CiU. L’any 95, Anselmo Cano, cap de llista d’ICV (jo anava de número 2) ja ho va pensar.

Però als de CiU els hi va molt viure de les propostes dels altres partits. I sinó que li preguntin a l’exalcalde Josep Maria Simó que va ser qui va projectar l’Amposta del futur amb la compra d’immobles i terrenys: zona del castell, zona Xiribecs on s’hi va acabar instal·lant el recinte firal i el complex esportiu, polígon industrial de Tosses, etc. A Roig només li va caler completar el projecte i fer les inauguracions, què és el que més els hi agrada als convergents...

Bé, tornant al polígon de l’Oriola. Una cosa és fer un polígon industrial i l’altra vestir-lo de les empreses necessàries per a donar feina als ciutadans de la nostra ciutat.

Després de molts d’anys, el polígon encara està mig buit i algunes de les empreses que s’hi van instal·lar han acabat tancant.

Voleu alguns exemples?

Als propietaris d’Antaix de la Sénia se’ls hi van donar totes les facilitats per a que acabessin posant una indústria del sector del moble: Coenia i més tard, Antaix. No sé si mai hi van treballar més de 20 persones i la majoria vingudes de fora d’Amposta.

Però la panacea havia de ser Lamicat. Va ser una aposta de Roig que sé les va donar de prendre-la a poblacions com la Ràpita o l’Ampolla, amb molta més tradició de fabricació de cascs d’embarcacions. Per tant el gran fracàs també sé li hauria d'atribuir a ell. Sabeu qui la va visitar anul·lant-se aquell dia tota la activitat política de l’Ajuntament? Un tal Jordi Pujol i Soley. Us sona? Aquell que ara repudien en públic però que en privat segueixen venerant com el pare que és de tots els convergents...

El darrer invent ha estat CETECOM (Centre Tecnològic del Composite) Encara que van nomenar un director fa mesos, no va ser inaugurat fins mitjans del passat novembre amb tota la pompa que requeria l’ocasió, amb la presència del súperconseller Felip Puig (més conegut com Felip Fuig)

L’arquitecte del projecte va ser el fill d’un dels nous regidors de l’equip de govern, que hauria acceptat anar a la llista després de que son fill fos l’escollit.

Per cert, durant molt de temps, hi va haver un cartell on s’oferien parcel·les per a instal·lar noves indústries. Curiosament l’empresa que els oferia era la mateixa que va promoure el centre comercial de Futuro Ciudad Amposta, es a dir, l’empresa d’un tal Ripollés...

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 29-12-2014

El problema de la majoria dels conductors és que no pensen que ells també són vianants. Estic segur que si ho pensessin, no farien el que fan. 
Com veieu, el vehicle de la foto ocupa tot l'ample de la vorera, tot i tenir-a pintada de groc com es pot veure a l'altra foto. 
Sort en tenen els vianants de que, en aquesta ocasió encara poden baixar de la vorera, però si l'altre cotxe estigués més apegat, tindrien el pas barrat. 
Felicitats per aparcar així! Enhorabona!! 

La foto està feta al carrer Amèrica d'Amposta. 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. RODEJANT LA TANCADA III