AMB LA SALUD NO S’HI JUGA

Ahir dilluns havia d’acompanyar a mon pare al traumatòleg de l’Hospital de Tortosa (consultes externes) Després de trencar-se el turmell el dia de Nadal i haver-se  d’operar, necessita de transport adaptat. Però esperant-nos ens varem quedar...

Quan només faltaven 30 minuts per a l’hora de la visita (13:50), vaig trucar a la central d’ambulàncies i em van dir que no tenien cap avís. Sembla ser que des del CAP d’Amposta no els hi havia passat la corresponent ordre de transport (signada per la Dra. Batlle el passat 23)  

ANTECEDENTS

No recordo amb exactitud el dia que vaig anar a fer el tràmit, però evidentment en una data anterior al 23 de març. Tal com havia fet més vegades, vaig demanar hora per a la doctora al taulell de recepció i, com que la doctora no hi era, em van fer la sol·licitud de forma virtual i em van dir que passés a recollir l’autorització un parell de dies abans. Hi vaig anar el passat divendres. Per a la meva sorpresa, la doctora em v dir que ja l’havia signat i que l’havia passat a recepció per a que em truquessin per a passar-la a recollir. Evidentment tampoc ho van fer. La doctora em va entregar una nova autorització. Ni ella ni jo varem pensar que no s’havia fet el tràmit amb la central d’ambulàncies.

Tornem al dia d’ahir. El següent pas era que em donessin dia i hora per a una nova visita. La primera trucada la vaig fer des del telèfon de casa mon pares. Després de dir-me la gravació que estava parlant amb l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta  que si volia parlar amb consultes externes premés 1, i després tenir que tornar a marcar l’1 per a sol·licitar la nova visita, la veu acabava dient:

-Totes les nostres línies estan ocupades, truqui passat un moment. Disculpeu les molèsties...(més o menys, no recordo les paraules exactes)  

La segona trucada la vaig fer des de casa. Tampoc no hi va haver sort. Una tercera i, al menys una quarta... La següent la vaig ver de forma immediata, sense esperes. Finalment hi havia algú a l’altre costat...

-Esperis un moment que ara l’atenc... (em va dir)

Em vaig haver d’esperar 1 minut, dos... Ja sabeu que quan t’esperes el temps passa molt més lent... Finalment em va preguntar què volia.

Després d’explicar-li el que m’havia passat, em donava hora per al 25 de maig...

-Uf! Tan tard? (li vaig dir)

-És que m’hauries d’haver trucat enseguida...

-A veure, la visita la tenia a les 13:50 i encara no son 2/4 de 3... Com aquell que diu només fa ½ hora que la tenia... No han passat 24 hores! Aquesta és la quarta o quinta vegada que truco... Ja saps que no sé sol contestar a la primera... Entenc que potser abans hi havia dues persones atenen i ara només n’hi ha una... 

-Espera que li pregunto a la meva ajudant si pot donar-te-la en una data més propera...(?!)

Finalment em van dir que em trucarien avui (el meu número de telèfon ja els hi constava) i així ha estat. M'han donat (o millor dit, li han donat a mon pare) nova cita per al dia 20 d'abril a la 1 del migdia, tot i assegurar-me que han fet tot el que han pogut i una mica més. Els hi he agraït el detall. 

Quan torni a demanar hora per a la Dra. Batlle i li explicaré els fets. No descarto presentar una queixa per escrit.

És possible que tot això no hagués passat de no haver les retallades que hi ha hagut en salut. La manca de personal i fins i tot la desídia d’alguns dels treballadors degut a les retallades de sou i per haver d’assumir més càrrega de treball, perjudica greument la salut dels pacients.

POSTA DE SOL A DELTEBRE

LA FOTO DENÚNCIA DEL 31-03-2015

Ni que fossin els amos del carrer... 

BARCELONA 2-03-2015 (II)

 

 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PELS VOLTANTS DE SANT JAUME (IV)

Ovidi com a excusa

ERNEST BENACH

Expresident del Parlament de Catalunya

Les relacions entre Catalunya i València són una de les nombroses llacunes de la transició política

Ja ha fet 20 anys que l'Ovidi és de vacances. I la veritat és que se'l troba a faltar. Hi ha tot un seguit d'artistes, intel·lectuals, escriptors, músics, cantants que a més d'inspirar-nos amb la seva capacitat creativa, de donar plaer al nostre intel·lecte, de posar en valor la llengua i la cultura catalana, fan una altra funció fonamental per entendre avui què és la nació catalana. Són gent que fan, han fet i faran de pont entre els diversos territoris de parla catalana, entre allò que coneixem com a Països Catalans.

És molt important que entre els referents culturals de molta gent que viu al Principat de Catalunya alguns valencians i valencianes hi tinguin un paper rellevant, gens testimonial. Les relacions de Catalunya amb el País Valencià i les illes Balears i Pitiüses sempre han sigut d'una complexitat extraordinària. No cal dir que amb la Franja, la Catalunya Nord o Andorra la complexitat no disminueix ni un pèl.

La condició de valencià de l'Ovidi obliga a centrar l'article més en el País Valencià, tot i que ben bé podríem reproduir íntegrament tot allò que diem també per a les illes Balears, o la Franja.

Els Països Catalans són nació, principalment, perquè són el territori que acull, conrea, dóna llum i projecta una cultura, la catalana. També ho són perquè el català és la llengua comuna de tots aquests territoris, se l'anomeni català, valencià o balear, una llengua, malgrat tot rica, viva, i que necessita, com tota llengua normal, un Estat que la cuidi i la protegeixi. I també són nació per història, per tradicions, per economia, per estructura territorial, per infraestructures... Però, ¿ho volen ser? És ben evident que ara mateix la consciència de Països Catalans com a subjecte nacional encara és minoritària, fins i tot al Principat de Catalunya, malgrat que, dels diversos territoris que els conformen, és on la consciència nacional més ha crescut i progressat en els darrers anys.

Dit d'una altra manera, a Catalunya hi ha una important part de la població que està a favor de la independència de... Catalunya. I, per descomptat, que al País Valencià de l'enyorat Ovidi, la idea de Països Catalans avui és ben bé una quimera, tot i que també és evident que creix,cada cop més i amb força, la idea que només amb més capacitat d'autogovern, amb més possibilitat de decidir el seu propi futur, el País Valencià se'n sortirà.

El Partit Popular, i també el PSPV-PSOE han optat per un model totalment subsidiari de Madrid durant molts i molts anys. I això ha fet mal al País Valencià des del punt de vista cultural i lingüístic, però també des del punt de vista econòmic i de les infraestructures. S'ha sembrat odi i s'ha recollit incomprensió, injustícia, corrupció, difamació, ignorància... S'ha sembrat odi i s'ha recollit una batalla contra la llengua catalana que ha vist la seva culminació amb la negació de la ciència, encara que aquesta és elemental, clara i objectiva. Alguns haurien de prendre nota de què pot arribar a passar quan es proclama l'odi amb tanta frivolitat. Les conseqüències són nefastes.

Malgrat que els culpables són clars i estan assenyalats, penso que no fer una autocrítica clara i contundent de l'actitud del Principat en relació amb el País Valencià també és un error greu. Històricament des de l'àmbit polític, les relacions entre Catalunya i el País Valencià no s'han portat bé. I una part molt important de culpa es decanta cap al cantó de la balança que acaba reposant a Barcelona. La història de la transició a l'Estat espanyol és una història plena de llacunes, i les relacions entre Catalunya i València en són una de ben clara.

És per això que són essencials les aportacions que tants i tants valencians de Catalunya estant han fet per mantenir aquests ponts, tan invisibles com indestructibles, que han relacionat les dues terres. Són molts els valencians i valencianes que viuen a Catalunya, i sens dubte es fan notar. I cal tenir present també que són uns quants els catalans i les catalanes que avui, de manera tossuda i insistent, des de Catalunya, no renuncien a recordar la necessitat de tenir molt present el País Valencià i tots els altres territoris de parla catalana, en el futur de Catalunya. No sé quants són, però hi són. I l'Ovidi els inspira.

Ara que tanta discussió hi ha entre el concepte nacionalista i independentista, podríem fer referència a la definició de nacionalista que en el seu dia va fer Pompeu Fabra. Deia el mestre que nacionalista és, i cito textualment, «qui propugna o afavoreix la unitat i la independència de la seva nació». Altra cosa, és clar, és saber quina és la teva nació... Expresident del Parlament.

MUNICIPALS A AMPOSTA: 6 LLISTES

Poc a poc es va clarificant el panorama electoral a Amposta. Les quatre formacions que composen l’actual Ajuntament ja fa temps que han anunciat els caps de llista.

Per Esquerra d’Amposta-Acord Municipal (formada per ERC, ICV-EUA i d’altres) la candidatura d’Adam Tomàs ja estava cantada des de principis de legislatura.

Que Germán Ciscar seria el cap de llista de PxC o Plataforma per Amposta (com sembla que es dirà al final) també entrava dintre de la lògica.

En quan al PSC, després de l’anunciada renúncia de Toni Espanya (fins i tot havia anunciat que abandonaria la política a la meitat de la legislatura), s’especulava sobre qui seria el cap de llista. Com sabeu, l’any passat es va postular Francesc Miró que va ser l’escollit per l’assemblea de militants. Però a partir d’aquí tot era incertesa sobre si es presentaria o no alguna llista més i qui seria el cap de llista.

Finalment, sembla que seran dues les formacions que concorreran a les properes municipals a Amposta a part de les anunciades amb anterioritat: PP i C’s.

Segons ràdio macuto, el cap de llista del PP serà Antonio Baz, empresari del sector immobiliari. Una vegada més (i sempre parlo des d’un punt de vista molt personal), el PP no presentarà un cap de files de pes que pugui optar a treure, al menys, representació.

I el cap de llista de C’s serà un vell conegut de la política ampostina: Guillermo Martínez, també empresari. 

Martínez va ser, precisament, el darrer cap de llista del PP ampostí, però, com sabeu, no va obtenir l’acta de regidor. Més o menys a la meitat de legislatura, va abandonar la formació y es va donar de baixa del partit, sembla ser que pels casos de corrupció que afecten al PP a nivell nacional. Ara, aprofitant l’ascens de C’s hauria optat en presentar-se en aquesta candidatura. Si aconseguirà o no esgarrapar vots al PP i, perquè no, a CiU, està per veure.

Podem no presentarà candidatura i sembla que, implícitament, recolzarà la d’Adam Tomàs i les CUP, tal i com ja van anunciar fa temps, no en presentaran, encara que un antic militant d’aquesta formació s’integrarà a la candidatura d’EA-EM.

Imagino que la majoria d’aquestes formacions s’hauran renovat considerablement a excepció de CiU que, segons m’han dit, només farà uns pocs retocs.

Tal i com em vagi assabentant de novetats, us aniré informant.  

ELS PARES DE LES TERRES DE L'EBRE

 L'Ebre i el Port. 

LES FOTOS DENÚNCIA DEL 30-03-2015

Això no és ocupació de la via pública? 

BARCELONA 2-03-2015 (I)