Mentre un membre de l’equip de govern de Francisco Camps (PP, València) insultava tractant-los d’incompetents els membres del govern català per la forma que s’està gestionant la crisi de la sequera, oblidant el respecte institucional que s’ha de tenir entre els governants (al menys en públic), aquest (Francisco Camps) deixava de banda les formes i les normes de conducta més elementals i institucional i no assistia a Poblet a l’acte de celebració del 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208)
Si que hi van assistir els presidents de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears, les altres tres comunitats que a l’edat mitjana formaven part de l’anomenada Corona d’Aragó.
Segurament de les quatre comunitats que conformaven el regne medieval, és València la que més devoció té pel monarca. Al seu territori hi ha innumerables escultures representatives del rei, la bandera de la comunitat és còpia de l’estendard que portava el rei a la conquesta de la ciutat de València i que posteriorment fou lliurada a les seves autoritats locals; també la diada de la comunitat, el 9 d’octubre, és commemora l’entrada de Jaume I a la ciutat del Túria.
Potser el govern català no ha sabut portar bé el tema ce la crisi de la sequera, però l’alternativa que es proposa de l’Ebre tampoc és la solució. No enumeraré tots els arguments per desmuntar les teories de “l’aigua que és llença al mar” que usa el govern valencià i amb la que pretén enganyar el seu poble i fer-los tenir unes expectatives irreals. Quan el transvasament de l’Ebre es descarti definitivament i el govern de Camps no tingui cap tipus de solució preparada, caldrà veure que els dirà als seus conciutadans per a justificar la “pertinaz” sequera en que es veurà envolta la seva comunitat. Fins ara ho han anat trampejant del transvasament Tajo-Segura. Però el cabal d’aigua que porta el Tajo tampoc és la solució a llar termini.
dilluns, 31 de març del 2008
diumenge, 30 de març del 2008
UN GEST PER LA NATURA
Avui, la fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya, juntament amb Catalunya Ràdio han patrocinat una plantada d’arbres. És sense dubte un gest per la natura, però del tot insuficient. Només amb un incendi forestal d’aquest estiu (més que previsible) se’n poden cremar bastants més que els que s’han plantat en aquesta jornada.
Territori i Paisatge fa una labor extraordinària per recuperar espais d’especial interès (no cal que estiguin qualificats com a tal) Però no acaba de completar la seva comesa, segurament, per manca de diners.
Us vull contar un cas que conec bé. Territori i Paisatge va comprar una finca d’olivers, algunes molt més que centenàries i tal vegada alguna de mil•lenària) a la partida de l’Arion (Ulldecona) a escassos 200 metres de la primera farga bimil•lenària propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Aquesta finca fou fins fa menys de 2 anys propietat dels meus pares.
A principis d’agost de l’any 2006, els meus pares varen firmar l’escriptura de venda davant la notaria d’Ulldecona a un senyor que tenia fixada la seva residència a l’Ampolla, però que era d’un poble del costat de Barcelona. Davant meu els hi va dir que la volia conservar tal i com estava (el meu pare era extremadament curós) Però el que volia en realitat era especular amb les oliveres i vendre-les per separat. Cal agrair l’acció d’Agustí Vericat, el guia de les pintures rupestres d’Ulldecona que va veure l’anunci de venda a una revista editada per a gents de “nivell adquisitiu alt”. Ell va ser qui va trucar a la fundació per a demanar-los la seva mediació i adquisició de la finca que havia segut dels meus pares. En menys d’un anys després, el comprador, en volia treure el doble (sense haver-hi fet cap millora) del preu que els hi havia pagat als meus pares.
Davant d’aquella notícia, que no cal ni dir-ho, em va omplir de satisfacció al pensar que la que havia segut la finca dels meus pares es podria conservar tal i com ells l’havien deixat, em vaig posar en contacte amb la fundació per a veure quines intencions tenien. Em van dir que la volien conrear (?) Sé que Territori i Paisatge organitza a l’estiu camps de treball per a conrear les seves explotacions, però a data d’avui desconec si se hi ha fet alguna tasca de manteniment (l’anys passat al juliol, no) Però per conservar una finca d’olivers, no n’hi ha prou fer-hi camps de treball, cal estar més pendent i fer els tractaments i labors que cal en cada moment. La voluntat de la fundació és molt lloable, però al meu entendre, del tot insuficient.
Territori i Paisatge fa una labor extraordinària per recuperar espais d’especial interès (no cal que estiguin qualificats com a tal) Però no acaba de completar la seva comesa, segurament, per manca de diners.
Us vull contar un cas que conec bé. Territori i Paisatge va comprar una finca d’olivers, algunes molt més que centenàries i tal vegada alguna de mil•lenària) a la partida de l’Arion (Ulldecona) a escassos 200 metres de la primera farga bimil•lenària propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Aquesta finca fou fins fa menys de 2 anys propietat dels meus pares.
A principis d’agost de l’any 2006, els meus pares varen firmar l’escriptura de venda davant la notaria d’Ulldecona a un senyor que tenia fixada la seva residència a l’Ampolla, però que era d’un poble del costat de Barcelona. Davant meu els hi va dir que la volia conservar tal i com estava (el meu pare era extremadament curós) Però el que volia en realitat era especular amb les oliveres i vendre-les per separat. Cal agrair l’acció d’Agustí Vericat, el guia de les pintures rupestres d’Ulldecona que va veure l’anunci de venda a una revista editada per a gents de “nivell adquisitiu alt”. Ell va ser qui va trucar a la fundació per a demanar-los la seva mediació i adquisició de la finca que havia segut dels meus pares. En menys d’un anys després, el comprador, en volia treure el doble (sense haver-hi fet cap millora) del preu que els hi havia pagat als meus pares.
Davant d’aquella notícia, que no cal ni dir-ho, em va omplir de satisfacció al pensar que la que havia segut la finca dels meus pares es podria conservar tal i com ells l’havien deixat, em vaig posar en contacte amb la fundació per a veure quines intencions tenien. Em van dir que la volien conrear (?) Sé que Territori i Paisatge organitza a l’estiu camps de treball per a conrear les seves explotacions, però a data d’avui desconec si se hi ha fet alguna tasca de manteniment (l’anys passat al juliol, no) Però per conservar una finca d’olivers, no n’hi ha prou fer-hi camps de treball, cal estar més pendent i fer els tractaments i labors que cal en cada moment. La voluntat de la fundació és molt lloable, però al meu entendre, del tot insuficient.
PER QUÈ NO ET CALLES? O LA DISJUNTIVA DE CIU
Abans d’ahir, Josep Antoni duran i Lleida va fer callar al qui va ser President de la Generalitat Jordi Pujol. Ahir mateix, Pujol va rebre el suport del ara líder de Convergència Arturo Mas. Faltaria més, què Arturo no donés suport a qui va ser el seu mentor i qui el va assignar a dit per ocupar el càrrec que ocupa... Pareix que els interessos de Unió i els de Convergència siguin divergents (què és el contrari de convergents) Mentre els primers pareixen disposat a donar suport a Zapatero en la seva investidura i, fins i tot, para que José Bono presideixi el Congrés dels Diputats, el segons, no en volen sentir-ne a parlar i condicionen el suport para la investidura de Zapatero al finançament de Catalunya. Una vegada més, Convergència, encara es creu que té el govern de Catalunya i la governabilitat de l’Estat. I és que no ens saben de fer oposició. Pujol va crear un partit de govern i mai els va preparar per a ser meres comparses dintre del joc democràtic. El finançament de Catalunya està contemplat dintre de l’Estatut de Catalunya i, si no recordo malament, va ser retallat per Zapatero i el propi Arturo i desprès és van fer aquella famosa foto a la sortida de la Moncloa. Llavors, si ja el va pactar el seu dia, què és el què vol ara? El que cal és que d’una vegada es publiquin les balances fiscals per a que siguin el punt d’inici i saber, finalment, en quants de milions d’euros compta la Generalitat per a desenvolupar totalment l’Estatut.
Però de vegades ni això... De vegades un vot favorable a la investidura del President del govern o de la càmera baixa, només està condicionat a la cadira que ocuparàs.
La bi-polarització tant accentuada que va sortir de les urnes el 9-M dóna un avantatge extraordinari als dos partits majoritaris (PSOE i PP) a l’hora de constituir la mesa del Congrés. Per això es fa del tot imprescindible el suport d’un dels dos grans grups. CiU no farà un suïcidi polític de pretendre pactar amb el PP per aconseguir alguna secretaria de la mesa. I no cal buscar coses estranyes, simplement perquè estem al principi d’una legislatura i no convé està malament amb el partit que formarà govern. En canvi, si vota per Bono (o sigui, s’abaixa els pantalons, com vulgarment es diu), és més que provable que pugui tenir una vice-presidència (segurament que la quarta, però una vice-presidència a la fi!)
Per això, Duran què és el president del grup vol tenir a les més com més cartes guanyadores millor: començar per tenir representació a la mesa del Congrés i després, qui sap?... Fa molt temps que es parla d’un ministeri per ell, però això dependrà de moltes coses, també del seu estat de Salut.
Aquí a Catalunya ja coneixem a Arturo. Primer demana el Cel, la Terra i tot el que pot i, finalment, rebaixa el seu llistó fins als límits baixos insospitats (recordeu que va començar demanant eleccions anticipades a Catalunya, fins que Zapatero li va dir que “ni parlar-ne”)
Què passarà? Queda per veure. De moment és un pols entre els dos caps d’aquesta formació bicèfala. El que sí que pareix clar és que avui per avui tenen interessos contraposats i mentre un mira en clau espanyola, l’altre ho fa en clau catalana... encara que no la tingui!
Però de vegades ni això... De vegades un vot favorable a la investidura del President del govern o de la càmera baixa, només està condicionat a la cadira que ocuparàs.
La bi-polarització tant accentuada que va sortir de les urnes el 9-M dóna un avantatge extraordinari als dos partits majoritaris (PSOE i PP) a l’hora de constituir la mesa del Congrés. Per això es fa del tot imprescindible el suport d’un dels dos grans grups. CiU no farà un suïcidi polític de pretendre pactar amb el PP per aconseguir alguna secretaria de la mesa. I no cal buscar coses estranyes, simplement perquè estem al principi d’una legislatura i no convé està malament amb el partit que formarà govern. En canvi, si vota per Bono (o sigui, s’abaixa els pantalons, com vulgarment es diu), és més que provable que pugui tenir una vice-presidència (segurament que la quarta, però una vice-presidència a la fi!)
Per això, Duran què és el president del grup vol tenir a les més com més cartes guanyadores millor: començar per tenir representació a la mesa del Congrés i després, qui sap?... Fa molt temps que es parla d’un ministeri per ell, però això dependrà de moltes coses, també del seu estat de Salut.
Aquí a Catalunya ja coneixem a Arturo. Primer demana el Cel, la Terra i tot el que pot i, finalment, rebaixa el seu llistó fins als límits baixos insospitats (recordeu que va començar demanant eleccions anticipades a Catalunya, fins que Zapatero li va dir que “ni parlar-ne”)
Què passarà? Queda per veure. De moment és un pols entre els dos caps d’aquesta formació bicèfala. El que sí que pareix clar és que avui per avui tenen interessos contraposats i mentre un mira en clau espanyola, l’altre ho fa en clau catalana... encara que no la tingui!
EL PP ENTRE “BAMBOLINES”
Per poc que a un l’interessi i segueixi la política, pràcticament res li sonarà a novetat. Del PP, en aquesta passada campanya electoral, ho coneixíem quasi tot: el candidat a la presidència del govern d’Espanya, els altres candidats més destacats, el responsable del programa electoral, els lemes, les promeses més populars, etc. Però queda alguna cosa que no té tanta transcendència: qui va ser l’ideòleg de la campanya.
El estar en primera línia de la política té l’avantatja de relacionar-se amb polítics amb molts d’anys d’activitat i molta experiència acumulada. També poder participar en cursos, xerrades, debats, etc. només reservat per a dirigents. En aquesta mena d’actes s’expliquen coses que, normalment, no transcendeixen a la vida quotidiana del carrer.
A l’Ajuntament d’Amposta, tinc la sort de tenir de companya de grup a una diputada a Madrid. Lluïsa Lizàrraga va ser elegida ara fa quatre anys per anar al Congrés dels Diputats i aquest cop ha tornat a repetir escó parlamentari. Anava de número tres per Tarragona i per primera vegada en la història, el PSC n’ha tret quatre d’un total de sis que li pertoquen a la circumscripció electoral. Ella, la Lluïsa, va ser la primer que em va explicar l’existència d’aquest ideòleg al servei del PP: Antonio Sola (o Solá, que de les dues formes ho he vist escrit)
L’estratègia d’Antonio Sola era, en principi, molt senzilla: no fer un debat d’idees que portessin a l’enfrontament tradicional entre la dreta i l’esquerra, sinó atacar aquells punts on es pensava que el PSOE era més feble i aconseguir canviar el sentit del vot d’alguns dels seus votants. Aquesta confrontació es buscaria en coses tan senzilles com la defensa de la “família tradicional” contraposant-la als matrimonis homosexuals, la idea d’un “trencament” d’Espanya (País Basc i Catalunya), la “rendició” del govern de Zapatero davant de la banda terrorista ETA (negociacions sense condicions prèvies), etc. Tot ells missatges catastrofistes i directes al més pur estil neoconservador.
Com es veu, aquests temes tan poden incidir en els votants d’un, com de l’altre partit.
A Antoni Sola aquesta tàctica li havia funcionat mitjanament bé. No obstant això, Mariano Rajoy va confiar plenament amb la seva estratègia electoral per arribar a la presidència del govern. Cal dir també que no era gens original: fins i tot les vídeos de “propaganda electoral” eren una copia quasi exacta dels que ja havia utilitzant anteriorment en altres campanyes. Recordo que, al programa la Ventana, de la Cadena SER, que presenta Gemma Nierga, aquesta, preguntava a diferents col•laboradors de l’Amèrica Llatina sobre el seguiment de la campanya electoral espanyola. El de Mèxic deia que els ciutadans del seu país no parlaven tant de la campanya en si, com de la similitud entre la del PP i la de Felipe Calderón, avui president del país. I és que efectivament, la campanya del dirigent mexicà també la va inspirar Antonio Sola, així com la d’altres candidats de dreta a les presidències de Guatemala, l’Equador, Perú, Colòmbia i l’Argentina.
Però qui és Antonio Sola? És un personatge amb forts lligams amb el PP des de fa molts anys, amic de José María Aznar, que té una empresa de comunicació a Madrid i fins i tot ha donat classes a dirigents del partit. La seva sòcia és Gloria Ostos que ha estat sempre al darrera de les dures campanyes de la dreta espanyola en contra de Zapatero i un dels seus col•laboradors més íntims és Gabriel Cortina, afiliat al PP i portaveu de l’associació ultracatòlica “Tiempos Más Nuevos”
El PP també va utilitzar en campanya lemes com “Con cabeza y corazón”, atribuït a l’acció de Sola, però com molts d’altres aspectes, aquest mateix lema o amb alguna variant, han segut utilitzats en altres campanyes de fora de l’Espanya, fins i tot per un partit socialista: el portuguès.
Recordo que li vaig dir a Lluïsa Lizàrraga que, afortunadament, Espanya no era ni Mèxic ni Guatemala i que si allí les coses li havien tingut algun èxit, aquí no haurien perquè tenir la mateixa sort. Afortunadament el temps (millor dit, les eleccions) em van donar la raó i avui, el Partit Popular tornar a estar a l’oposició, encara que hi ha que reconèixer una eficàcia parcial a Antonio Sola, ja que el PP ha pujat en escons i vots a molts llocs: A Madrid i València, els que més. Per sort no ha estat el cas de Catalunya, on hi ha un polític, potser no tan mediàtic com d’altres, però d’allò més efectiu: el secretari d’organització del PSC José Zaragoza. Del seu cap va sortir el lema: “Si tu no vas, ells tornen”, demanant així una participació massiva per a derrotar el PP. La pujada en vots i diputats van significar xifres rècord per al PSC!
El estar en primera línia de la política té l’avantatja de relacionar-se amb polítics amb molts d’anys d’activitat i molta experiència acumulada. També poder participar en cursos, xerrades, debats, etc. només reservat per a dirigents. En aquesta mena d’actes s’expliquen coses que, normalment, no transcendeixen a la vida quotidiana del carrer.
A l’Ajuntament d’Amposta, tinc la sort de tenir de companya de grup a una diputada a Madrid. Lluïsa Lizàrraga va ser elegida ara fa quatre anys per anar al Congrés dels Diputats i aquest cop ha tornat a repetir escó parlamentari. Anava de número tres per Tarragona i per primera vegada en la història, el PSC n’ha tret quatre d’un total de sis que li pertoquen a la circumscripció electoral. Ella, la Lluïsa, va ser la primer que em va explicar l’existència d’aquest ideòleg al servei del PP: Antonio Sola (o Solá, que de les dues formes ho he vist escrit)
L’estratègia d’Antonio Sola era, en principi, molt senzilla: no fer un debat d’idees que portessin a l’enfrontament tradicional entre la dreta i l’esquerra, sinó atacar aquells punts on es pensava que el PSOE era més feble i aconseguir canviar el sentit del vot d’alguns dels seus votants. Aquesta confrontació es buscaria en coses tan senzilles com la defensa de la “família tradicional” contraposant-la als matrimonis homosexuals, la idea d’un “trencament” d’Espanya (País Basc i Catalunya), la “rendició” del govern de Zapatero davant de la banda terrorista ETA (negociacions sense condicions prèvies), etc. Tot ells missatges catastrofistes i directes al més pur estil neoconservador.
Com es veu, aquests temes tan poden incidir en els votants d’un, com de l’altre partit.
A Antoni Sola aquesta tàctica li havia funcionat mitjanament bé. No obstant això, Mariano Rajoy va confiar plenament amb la seva estratègia electoral per arribar a la presidència del govern. Cal dir també que no era gens original: fins i tot les vídeos de “propaganda electoral” eren una copia quasi exacta dels que ja havia utilitzant anteriorment en altres campanyes. Recordo que, al programa la Ventana, de la Cadena SER, que presenta Gemma Nierga, aquesta, preguntava a diferents col•laboradors de l’Amèrica Llatina sobre el seguiment de la campanya electoral espanyola. El de Mèxic deia que els ciutadans del seu país no parlaven tant de la campanya en si, com de la similitud entre la del PP i la de Felipe Calderón, avui president del país. I és que efectivament, la campanya del dirigent mexicà també la va inspirar Antonio Sola, així com la d’altres candidats de dreta a les presidències de Guatemala, l’Equador, Perú, Colòmbia i l’Argentina.
Però qui és Antonio Sola? És un personatge amb forts lligams amb el PP des de fa molts anys, amic de José María Aznar, que té una empresa de comunicació a Madrid i fins i tot ha donat classes a dirigents del partit. La seva sòcia és Gloria Ostos que ha estat sempre al darrera de les dures campanyes de la dreta espanyola en contra de Zapatero i un dels seus col•laboradors més íntims és Gabriel Cortina, afiliat al PP i portaveu de l’associació ultracatòlica “Tiempos Más Nuevos”
El PP també va utilitzar en campanya lemes com “Con cabeza y corazón”, atribuït a l’acció de Sola, però com molts d’altres aspectes, aquest mateix lema o amb alguna variant, han segut utilitzats en altres campanyes de fora de l’Espanya, fins i tot per un partit socialista: el portuguès.
Recordo que li vaig dir a Lluïsa Lizàrraga que, afortunadament, Espanya no era ni Mèxic ni Guatemala i que si allí les coses li havien tingut algun èxit, aquí no haurien perquè tenir la mateixa sort. Afortunadament el temps (millor dit, les eleccions) em van donar la raó i avui, el Partit Popular tornar a estar a l’oposició, encara que hi ha que reconèixer una eficàcia parcial a Antonio Sola, ja que el PP ha pujat en escons i vots a molts llocs: A Madrid i València, els que més. Per sort no ha estat el cas de Catalunya, on hi ha un polític, potser no tan mediàtic com d’altres, però d’allò més efectiu: el secretari d’organització del PSC José Zaragoza. Del seu cap va sortir el lema: “Si tu no vas, ells tornen”, demanant així una participació massiva per a derrotar el PP. La pujada en vots i diputats van significar xifres rècord per al PSC!
dissabte, 29 de març del 2008
MARAGALL CATALÀ DEL ANY
Carta enviada a Pasqual Maragall al seu correu personal: pasqualmaragall@gencat.cat
Estimat President,
En primer lloc donar-te l’enhorabona pel títol de Català de l’any que et van atorgar la nit passada el Periódico de Catalunya i Televisió de Catalunya. Però el guardó, president, en realitat te’l van donar milers i milers de catalans que amb els seus vots van fer possible la teva elecció davant d’altres dos significats aspirants; ciutadans anònims que sempre en tindrem en un raconet del nostre cor perquè també vas formar part de les nostres vides. Vas estar un President entranyable i que vas fer tot el que vas poder pel nostre país, Catalunya. És veritat que vas tenir que marxar precipitadament degut a un sèrie de tripijocs sorgits des de dintre del PSC, però també degut a postures internes, no sempre comprensibles, d’un partit que gaudia de la teva confiança i que formava part del govern.
Ara dius que et dedicaràs plenament a la fundació que has creat per a lluitar contra l’Alzheimer, malaltia que pateixes, però que estàs convençut, ara sí, de sortir-ne guanyador. Espero i desitjo que tinguis molta sort en aquest afer i que el teu petit gra de sorra serveixi per a fer possible la curació del malalts que la pateixen en un futur molt proper.
Rep una forta abraçada del que es considera el teu amic.
Estimat President,
En primer lloc donar-te l’enhorabona pel títol de Català de l’any que et van atorgar la nit passada el Periódico de Catalunya i Televisió de Catalunya. Però el guardó, president, en realitat te’l van donar milers i milers de catalans que amb els seus vots van fer possible la teva elecció davant d’altres dos significats aspirants; ciutadans anònims que sempre en tindrem en un raconet del nostre cor perquè també vas formar part de les nostres vides. Vas estar un President entranyable i que vas fer tot el que vas poder pel nostre país, Catalunya. És veritat que vas tenir que marxar precipitadament degut a un sèrie de tripijocs sorgits des de dintre del PSC, però també degut a postures internes, no sempre comprensibles, d’un partit que gaudia de la teva confiança i que formava part del govern.
Ara dius que et dedicaràs plenament a la fundació que has creat per a lluitar contra l’Alzheimer, malaltia que pateixes, però que estàs convençut, ara sí, de sortir-ne guanyador. Espero i desitjo que tinguis molta sort en aquest afer i que el teu petit gra de sorra serveixi per a fer possible la curació del malalts que la pateixen en un futur molt proper.
Rep una forta abraçada del que es considera el teu amic.
divendres, 28 de març del 2008
LA "L" I LA "I"
Quan pel carrer va una parella i ell sol ser molt alt i ella pega més bé en baixa, hi ha una expressió molt clarificadora: “Pareixen la “l” i la “i”!”
Això ho dic perquè he escoltat a la ràdio que en la passada visita del President de França Nicolas Sarkozy i la seva dona la model i cantant Carla Bruni, en la seva recent visita a la Gran Bretanya, van sorprendre els ciutadans britànics pel calçat que portaven tots dos: mentre el de Sarkozy era amb alces, els de Carla eren plans, quan normalment acostuma a passar a l’inrevés. Així que Nicolas llueix dona, però cal estar a la seva “alçada”!
Això ho dic perquè he escoltat a la ràdio que en la passada visita del President de França Nicolas Sarkozy i la seva dona la model i cantant Carla Bruni, en la seva recent visita a la Gran Bretanya, van sorprendre els ciutadans britànics pel calçat que portaven tots dos: mentre el de Sarkozy era amb alces, els de Carla eren plans, quan normalment acostuma a passar a l’inrevés. Així que Nicolas llueix dona, però cal estar a la seva “alçada”!
S'HA ACABAT EL DEBAT DEL TRANSVASAMENT DEL SEGRE?
Encara no fa una hora que acabo d’escoltar a la SER en veu de la seva vice-presidenta Maria Teresa Fernández de la Vega que “el transvasament del Segre no es farà”. Si bé el Govern central diu que “no està en contra de tots els transvasaments” i sempre seria com a darrera “opció”, si ho està dels que són insostenibles i anti-econòmics. Y pareix que aquest és el cas del que el govern de la Generalitat volia fer amb el Segre.
Duran el debat es van apuntar diverses possibilitats: portar aigua dessalada des de la planta d’Almeria: captar-la dels pous “regenerats miraculosament” de Tarragona, etc. De vegades vaig pensar que només es tractava d’un globus sonda per avaluar l’opinió que en tenien els ciutadans sobre el tema. I més si tenim en compte l’endarrerides que estaven les converses entre el govern català i les autoritats hidrològiques depenents del govern de l’Estat.
Un altra cosa que em dóna la raó és el que he escrit abans d’un determinat mitjà d’aquestes terres que afirmava que “Madrid es mostrava receptiu” i jo ho posava en dubte. El temps, el curt espai de temps que ha passat des de que he fet l’escrit i ho he escoltat, m’ha donat la raó.
Sempre he pensat que Cristina Narbona ha estat una bona ministra i que amb les seves decisions havia ajudat molt les Terres de l’Ebre. Espero que Zapatero compti amb ella per al proper govern. Com també espero per a bé de tothom que el debat s’hagi acabat!
Duran el debat es van apuntar diverses possibilitats: portar aigua dessalada des de la planta d’Almeria: captar-la dels pous “regenerats miraculosament” de Tarragona, etc. De vegades vaig pensar que només es tractava d’un globus sonda per avaluar l’opinió que en tenien els ciutadans sobre el tema. I més si tenim en compte l’endarrerides que estaven les converses entre el govern català i les autoritats hidrològiques depenents del govern de l’Estat.
Un altra cosa que em dóna la raó és el que he escrit abans d’un determinat mitjà d’aquestes terres que afirmava que “Madrid es mostrava receptiu” i jo ho posava en dubte. El temps, el curt espai de temps que ha passat des de que he fet l’escrit i ho he escoltat, m’ha donat la raó.
Sempre he pensat que Cristina Narbona ha estat una bona ministra i que amb les seves decisions havia ajudat molt les Terres de l’Ebre. Espero que Zapatero compti amb ella per al proper govern. Com també espero per a bé de tothom que el debat s’hagi acabat!
EL TRANSVASAMENT DEL SEGRE
Acabo de votar no a la pregunta que formula el Periódico de Catalunya a Internet: “Aproveu que el pròxim octubre es pugui transvasar aigua del Segre?” Si voleu votar encara ho podeu fer a la pàgina www.elperiodido.cat/. Els vots recollits fins les 9 de la nit serà el resultat que demà reflectirà l’edició impresa del diari, encara que a Internet podeu seguir-hi votant després d’aquesta hora. De moment guanya el sí amb un 55 % i el no, evidentment, té el 45. La cosa és ben normal ja que estem parlant de portar aigua a Barcelona i la ciutat cap i casal de Catalunya és la que acumula una major densitat d’habitants.
Heu vist que parlo de transvasament sense embussos, mentre el govern de la Generalitat diu que no, que no es tracta d’un transvasament. Si hi ha una transferència d’aigües entre dues conques, se’n diu transvasar. Si finalment el transvasament del Segre es fa, Barcelona guanyarà una aigua amb molta més qualitat que la que porta l’Ebre en el seu tram final. Recordo un “slogan” d’una marca d’aigua (Aigua d’Andorra) que deia “com més alta més pura” Una cosa semblant passaria amb l’aigua del Segre. A la zona on se vol ver la captació és una zona quasi verge d’indústries i de qualsevol tipus de vessament contaminant.
Però no estic gens d’acord amb la posició dels polítics de CiU que ara s’aprofiten de la situació i resultarà que seran els capdavanters del moviment anti-transvasament quan fa uns anys només se’n van veure alguns per Madrid fent el paripé i abandonant la pancarta per no sé sap quina àrea de servei a la tornada...
Sense deixar de ser un transvasament, ja ho he dit, les diferències entre aquest i el de l’Ebre son enormes. Una, i potser la principal, és que l’aigua que es pretenia transvasar abans (llevat d’una petita part a l’àrea metropolitana de Barcelona) anava cap a València i Múrcia per a seguir fomentant un creixement insostenible i una especulació aberrant. El transvasament del Segre vol portar aigua a Barcelona per beure. L’únic perill que hi veig es que una vegada feta la infrastructura es pugui destinar a altres fins. Mentre el transvasament de l’Ebre el van pactar Eduardo Zaplana i Jordi Pujol el dia que es va inaugurar una exposició d’art sacre a Tortosa, a canvi de compensacions, el del Segre ha estat un acord del govern de la Generalitat davant la situació de sequera que pateix Catalunya (uns llocs més que uns altres)
A l’edició digital del Periódico també hi podem llegir que el “Govern central s’oposa al transvasament del Segre”. Això contradiria algunes informacions periodístiques de “casa nostra” on, a l’edició d’aquesta setmana, a la pàgina 10 titula: “Madrid, receptiu a aprovar el transvasament del Segre”. Que consti que ha estat el primer cop que he llegit una afirmació semblant. Fins ara, sempre que havia escoltat a la Ministra Narbona, li havia sentit a dir que “No havien rebut cap petició del govern de la Generalitat i que, en tot cas, ho estudiarien”. En el contingut de l’article explica les declaracions fetes per la Ministra en una recent visita a Barcelona i encara que parla de fer un transvasament com a “darrera opció”, penso que el titular és una “interpretació lliure” del setmanari.
Per acabar només voldria dir una cosa que ja vaig dir fa unes setmanes quan va començar a sortir a la llum el tema. Quan anàvem d’aquí cap allà i d’allà cap aquí manifestant-nos en contra d’un Partit Popular que va fer un Pla Hidrològic Nacional, basat, sobre tot, en el transvasament del nostre riu i contra un govern de la Generalitat (CiU) que no ens va voler donar suport, sovint s’escoltava el següent comentari: “Si l’aigua fos per veure, no la podríem negar”. Sento dir-ho però hi ha molta hipocresia per part d’alguns, sobre tot dels de CiU. No obstant, segueixo dient que el que em preocupa és el que es farà amb la infrastructura una vegada passi el període de sequera. Per això cal oposar-nos al transvasament, per que per al Delta, aquest transvasament, li farà més mal que una captació directa de l’aigua de la riba de l’Ebre!
Heu vist que parlo de transvasament sense embussos, mentre el govern de la Generalitat diu que no, que no es tracta d’un transvasament. Si hi ha una transferència d’aigües entre dues conques, se’n diu transvasar. Si finalment el transvasament del Segre es fa, Barcelona guanyarà una aigua amb molta més qualitat que la que porta l’Ebre en el seu tram final. Recordo un “slogan” d’una marca d’aigua (Aigua d’Andorra) que deia “com més alta més pura” Una cosa semblant passaria amb l’aigua del Segre. A la zona on se vol ver la captació és una zona quasi verge d’indústries i de qualsevol tipus de vessament contaminant.
Però no estic gens d’acord amb la posició dels polítics de CiU que ara s’aprofiten de la situació i resultarà que seran els capdavanters del moviment anti-transvasament quan fa uns anys només se’n van veure alguns per Madrid fent el paripé i abandonant la pancarta per no sé sap quina àrea de servei a la tornada...
Sense deixar de ser un transvasament, ja ho he dit, les diferències entre aquest i el de l’Ebre son enormes. Una, i potser la principal, és que l’aigua que es pretenia transvasar abans (llevat d’una petita part a l’àrea metropolitana de Barcelona) anava cap a València i Múrcia per a seguir fomentant un creixement insostenible i una especulació aberrant. El transvasament del Segre vol portar aigua a Barcelona per beure. L’únic perill que hi veig es que una vegada feta la infrastructura es pugui destinar a altres fins. Mentre el transvasament de l’Ebre el van pactar Eduardo Zaplana i Jordi Pujol el dia que es va inaugurar una exposició d’art sacre a Tortosa, a canvi de compensacions, el del Segre ha estat un acord del govern de la Generalitat davant la situació de sequera que pateix Catalunya (uns llocs més que uns altres)
A l’edició digital del Periódico també hi podem llegir que el “Govern central s’oposa al transvasament del Segre”. Això contradiria algunes informacions periodístiques de “casa nostra” on, a l’edició d’aquesta setmana, a la pàgina 10 titula: “Madrid, receptiu a aprovar el transvasament del Segre”. Que consti que ha estat el primer cop que he llegit una afirmació semblant. Fins ara, sempre que havia escoltat a la Ministra Narbona, li havia sentit a dir que “No havien rebut cap petició del govern de la Generalitat i que, en tot cas, ho estudiarien”. En el contingut de l’article explica les declaracions fetes per la Ministra en una recent visita a Barcelona i encara que parla de fer un transvasament com a “darrera opció”, penso que el titular és una “interpretació lliure” del setmanari.
Per acabar només voldria dir una cosa que ja vaig dir fa unes setmanes quan va començar a sortir a la llum el tema. Quan anàvem d’aquí cap allà i d’allà cap aquí manifestant-nos en contra d’un Partit Popular que va fer un Pla Hidrològic Nacional, basat, sobre tot, en el transvasament del nostre riu i contra un govern de la Generalitat (CiU) que no ens va voler donar suport, sovint s’escoltava el següent comentari: “Si l’aigua fos per veure, no la podríem negar”. Sento dir-ho però hi ha molta hipocresia per part d’alguns, sobre tot dels de CiU. No obstant, segueixo dient que el que em preocupa és el que es farà amb la infrastructura una vegada passi el període de sequera. Per això cal oposar-nos al transvasament, per que per al Delta, aquest transvasament, li farà més mal que una captació directa de l’aigua de la riba de l’Ebre!
dijous, 27 de març del 2008
EL CATALÀ DE L'ANY
Demà per la nit, TV3 retransmetrà la gal•la que concedirà el títol de “Català de l’Any” a una d’aquestes tres persones: la cuinera Carme Ruscalleda (5 estrelles Michelin), el pilot Isidre Esteve que va amb una cadira de rodes degut a un greu accident de moto y al que fou President de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, que com va reconèixer ell mateix pateix Alzheimer. L’últim candidat en caure ha estat el jugador de futbol de l’Espanyol Raúl Tamudo. S’ha arribat a dir que l’espanyolista ha sofert una campanya de desprestigi per no ser català ni parlar-lo, com si el temps que porta entre nosaltres no és suficient per a optar al premi. He de reconèixer que no he votat a Tamudo, segurament perquè no sóc de l’Espanyol, però em va passar pel cap fer-ho. Penso que, de ser veritat el tema del boicot, ha fet una gran injustícia amb ell que, en canvi, si que és bo per a jugar amb la selecció catalana de futbol.
En totes les fases he votat Maragall, encara que darrerament discrepi d’algunes coses que diu. Es va fer amb ell una gran injustícia i crec que no s’ho mereixia, ja que ell amb tres anys al cap d’avant del govern de Catalunya, va fer molt per aquest país. Per tant, espero que guanyi!
En totes les fases he votat Maragall, encara que darrerament discrepi d’algunes coses que diu. Es va fer amb ell una gran injustícia i crec que no s’ho mereixia, ja que ell amb tres anys al cap d’avant del govern de Catalunya, va fer molt per aquest país. Per tant, espero que guanyi!
L'EXEMPLE DE MONTSERRAT
No fa gaires dies van enterrar a Montserrat qui fou el seu abat duran els anys de la transició política espanyola Cassià Maria Just. Molts ens vàrem assabentar llavors que del pare abat era partidari de la utilització del condó per a les relacions sexuals, així com d’obrir l’Església a la societat i adequar-la per als nous temps.
Avui publica el Periódico de Catalunya que l’actual abat, el pare Josep Maria Soler ha demanat al Vaticà que “faci callar a la COPE per les agressions constants a Catalunya”. També afirma el pare abat que la cadena està molt vinculada al PP”.
No per no conèixer una mica el compromís de Montserrat cap a Catalunya i els seus ciutadans, deixa de sorprendre una notícia així, tan clarament diferenciada de la cúpula dels bisbes com és la Conferència Episcopal.
Recordo que a Montserrat, abans i després de la mort del dictador s’hi feien congressos polítics i sindicals. Jo mateix vaig assistir a una trobada d’Unió de Pagesos allà pels finals de la dècada dels setanta.
Em considero agnòstic i no creure mai amb l’Església encara que faci un gir social i progressista, però això no treu que cregui amb les persones encara que siguin capellans. Sóc bon amic d’algun d’ells i els hi he parlat amb tota confiança i claredat sobre la meva manera de pensar i mai m’han posat cap tipus d’objecció, sinó tot el contrari, fins i tot han estat d’acord amb moltes de les meves idees.
Avui publica el Periódico de Catalunya que l’actual abat, el pare Josep Maria Soler ha demanat al Vaticà que “faci callar a la COPE per les agressions constants a Catalunya”. També afirma el pare abat que la cadena està molt vinculada al PP”.
No per no conèixer una mica el compromís de Montserrat cap a Catalunya i els seus ciutadans, deixa de sorprendre una notícia així, tan clarament diferenciada de la cúpula dels bisbes com és la Conferència Episcopal.
Recordo que a Montserrat, abans i després de la mort del dictador s’hi feien congressos polítics i sindicals. Jo mateix vaig assistir a una trobada d’Unió de Pagesos allà pels finals de la dècada dels setanta.
Em considero agnòstic i no creure mai amb l’Església encara que faci un gir social i progressista, però això no treu que cregui amb les persones encara que siguin capellans. Sóc bon amic d’algun d’ells i els hi he parlat amb tota confiança i claredat sobre la meva manera de pensar i mai m’han posat cap tipus d’objecció, sinó tot el contrari, fins i tot han estat d’acord amb moltes de les meves idees.
L'ENSENYAMENT, UNA ASIGNATURA PENDENT
Fa uns mesos l’informe PISA ve deixar molt mal parat l’ensenyament del país. Però ahir mateix, el diari el Periódico de Catalunya publicava un reportatge sobre el ensenyament privat de les escoles concertades catalanes. Se hi deien algunes coses que, al menys, donen que pensar: “un dels 17 col•legis visitats per aquest diari demana fins a 4.625 euros per escolaritzar un nen”; “L’aportació de 850 euros és voluntària, oi? Bé, sí, tot és voluntari però totalment necessari”; “Aquí funcionem com en una comunitat de veïns, l’ascensor el paguem entre tots”; “L’assignatura de Religió és obligatòria? “Sí, nosaltres seguim una idea cristiana, si la seva filla no volgués Religió, nosaltres no tenim assignatura alternativa”...
Cal que els governs d’esquerres d’aquest país (tant el d’Espanya com el de Catalunya) hi fiquin fil a l’agulla per acabar amb tota aquesta mala praxi.
Però jo encara aniria més lluny: “Els governs s’han de plantejar el deixar de sufragar amb diners de l’erari públic l’ensenyament privat, sobre tot el religiós”. Qui vulgui portar els seus fills a l’escola privada ha de pagar el cost d’aquesta, ja que, segurament, per molts és un privilegi i per tant s’ha de pagar. En quant als col•legis religiosos que, ha sobre no volen impartir l’assignatura d’Educació per la ciutadania, haurien de ser els primers exclosos. A més de cometre una il•legalitat, s’hauria de demostrar una vegada per totes que l’Estat espanyol és laic, o sigui no adscrit a cap tipus de religió. La concertació d’aquests col•legis, és per mi, una manera de finançament de l’Església Catòlica i l’Estat la ha deixat de finançar de forma directa i només ho fa per mig de l’assignació de l’IRPF, on els contribuents escullen qui volen ajudar amb els seus diners.
Cal que els governs d’esquerres d’aquest país (tant el d’Espanya com el de Catalunya) hi fiquin fil a l’agulla per acabar amb tota aquesta mala praxi.
Però jo encara aniria més lluny: “Els governs s’han de plantejar el deixar de sufragar amb diners de l’erari públic l’ensenyament privat, sobre tot el religiós”. Qui vulgui portar els seus fills a l’escola privada ha de pagar el cost d’aquesta, ja que, segurament, per molts és un privilegi i per tant s’ha de pagar. En quant als col•legis religiosos que, ha sobre no volen impartir l’assignatura d’Educació per la ciutadania, haurien de ser els primers exclosos. A més de cometre una il•legalitat, s’hauria de demostrar una vegada per totes que l’Estat espanyol és laic, o sigui no adscrit a cap tipus de religió. La concertació d’aquests col•legis, és per mi, una manera de finançament de l’Església Catòlica i l’Estat la ha deixat de finançar de forma directa i només ho fa per mig de l’assignació de l’IRPF, on els contribuents escullen qui volen ajudar amb els seus diners.
dimecres, 26 de març del 2008
SÉ ÉS EL QUE ÉS VOL SER
Vull sortir al pas d’algunes afirmacions que fan sobre el PSC certs lectors que s’autoproclament militants d’ERC o d’altres formacions catalanistes: “... els seus diputats haurien de servir per defensar els interessos de Catalunya i no del PSOE”; “A les primeres eleccions autonòmiques que va guanyar la franquícia a Catalunya del PSOE” o directament dir PSOE al PSC. Cal dir que algú és el que vol ser i també els partits són el que volen que siguin els seus militants i no els que volen que siguin ciutadans aliens a l’estructura del partit. Per això als congressos s’aproven, mitjançant les ponències, les estratègies i la forma d’actuar. Però el que resulta difícil d’entendre és com una partit petit com és ERC on hi ha diverses corrents internes, on per al proper congrés de juny és més que previsible que es presentin diverses candidatures, fruit de les diferents corrents d’opinió, però també de la divisió existent al sí del partit, en lloc d’endreçar-se la casa, es volen ficar a casa dels altres! Ser català per aquell que han nascut a Catalunya, dintre d’una família catalana, no té cap mèrit. El mèrit és per aquells nouvinguts que s’han sabut integrar i han adoptat les nostres costums i la nostra manera de ser i fins i tot parlen català, encara que se’ls reprotxe que parlin malament i es diguin José.
dimarts, 25 de març del 2008
JOCS DE TAULA ABANS DEL CONGRÉS D'ERC
Molt em temo que d’aquí fins al congrés d’ERC del junt, les “jugades” i els cops d’efecte s’aniran alternant entre els diferents líders del partit. Feia temps que volia parlar del tema i, fins i tot, de les possibilitats que, segons la meva opinió tenien cada un dels candidats que aspiraven a dirigir el partit després del congrés.
Però l’anuncia d’aquest mati del encara president Josep Lluís Carod Rovira al programa de l’Antoni Bassas, els Matins de Catalunya Ràdio, han sorprès tothom.
Carod ha dit que no es presentarà per a la reelecció com a president. Així que dels quatre candidats sols en queden tres. Això es comença a semblar a la novel•la de l’Agatha Christie “Dotze negrets”. Amb aquest cop d’efecte, com ha anomenat algun mitjà, Carod demana, implícitament parlant, a Joan Puigcercós que també hi renunciï i, m’ha paregut entendre que dóna el seu suport a Carretero. No entraré en els detalls del seu argumentari, però contraposa la renovació del partit que significa Carretero al continuisme representat per Puigcercós.
El quart candidat (ara tercer) és Uriel Beltran. Per a mi qui pot donar la sorpresa al congrés. A poc que les bases li donen suport, Beltran podria convertir-se en el futur president del partit.
He recordat el congrés del PSOE de Suresnnes (França) l’any 1976. El gran favorit per a convertir-se en el Secretari General i que estava recolzat per la majoria de socialistes a l’exili, era Nicolás Redondo, qui després va ser el Secretari General de la UGT i, contra tot pronòstic va donar com a guanyador a Felipe González.
Però el més important del resultat del congrés no serà, baix el meu punt de vista, qui sigui el futur president, sinó l’estratègia que seguiran a partir de llavors i si realment surten units o “barallats”. Com s’ha dit des del PSC, del resultat, depèn un avançament electoral a Catalunya, per molt que s’ofengui el Secretari General d’Esquerra Unida i Alternativa. Si ERC decideix deixar de donar suport al govern d’Entesa presidit per Montilla, està clar que anem cap a un avançament d’eleccions amb resultat del tot imprevisible, per molt que a hores d’ara, seria més que provable guanyés CiU.
També caldrà veure si ERC segueix sent assembleària con fins ara o adopta una estructura similar als dels altres partits o les executives tenen molt més a dir que en ERC.
Carretero, sempre baix la meva opinió, significaria un gir cap a la dreta i, segurament, establiria pactes amb CiU. L’elecció de Puigcercós seria la que menys canvis propiciaria, mentre que la de Beltran, avui per avui, per a mi és tota una incògnita.
Així com Cardo, segurament, ha llençat la tovallola perquè no veu factible la seva elecció, d’altres candidats, una vegada avaluats els seus suports, també podrien fer aliances per tal d’aconseguir les màximes quotes de poder i representativitat entre els delegats. Fins el junt, tot es pot veure.
Però l’anuncia d’aquest mati del encara president Josep Lluís Carod Rovira al programa de l’Antoni Bassas, els Matins de Catalunya Ràdio, han sorprès tothom.
Carod ha dit que no es presentarà per a la reelecció com a president. Així que dels quatre candidats sols en queden tres. Això es comença a semblar a la novel•la de l’Agatha Christie “Dotze negrets”. Amb aquest cop d’efecte, com ha anomenat algun mitjà, Carod demana, implícitament parlant, a Joan Puigcercós que també hi renunciï i, m’ha paregut entendre que dóna el seu suport a Carretero. No entraré en els detalls del seu argumentari, però contraposa la renovació del partit que significa Carretero al continuisme representat per Puigcercós.
El quart candidat (ara tercer) és Uriel Beltran. Per a mi qui pot donar la sorpresa al congrés. A poc que les bases li donen suport, Beltran podria convertir-se en el futur president del partit.
He recordat el congrés del PSOE de Suresnnes (França) l’any 1976. El gran favorit per a convertir-se en el Secretari General i que estava recolzat per la majoria de socialistes a l’exili, era Nicolás Redondo, qui després va ser el Secretari General de la UGT i, contra tot pronòstic va donar com a guanyador a Felipe González.
Però el més important del resultat del congrés no serà, baix el meu punt de vista, qui sigui el futur president, sinó l’estratègia que seguiran a partir de llavors i si realment surten units o “barallats”. Com s’ha dit des del PSC, del resultat, depèn un avançament electoral a Catalunya, per molt que s’ofengui el Secretari General d’Esquerra Unida i Alternativa. Si ERC decideix deixar de donar suport al govern d’Entesa presidit per Montilla, està clar que anem cap a un avançament d’eleccions amb resultat del tot imprevisible, per molt que a hores d’ara, seria més que provable guanyés CiU.
També caldrà veure si ERC segueix sent assembleària con fins ara o adopta una estructura similar als dels altres partits o les executives tenen molt més a dir que en ERC.
Carretero, sempre baix la meva opinió, significaria un gir cap a la dreta i, segurament, establiria pactes amb CiU. L’elecció de Puigcercós seria la que menys canvis propiciaria, mentre que la de Beltran, avui per avui, per a mi és tota una incògnita.
Així com Cardo, segurament, ha llençat la tovallola perquè no veu factible la seva elecció, d’altres candidats, una vegada avaluats els seus suports, també podrien fer aliances per tal d’aconseguir les màximes quotes de poder i representativitat entre els delegats. Fins el junt, tot es pot veure.
DRET O NECESSITAT?
Acabo d’escoltar a Leire Pajín, responsable de relacions institucionals del PSOE parlant dels ajuts del govern espanyol al programa “Aliments” que Nacions Unides destina per a pal•liar la fam de l’anomenat tercer món.
Parlava Pajín de que tothom té el dret de menjar. Un té el dret a la sanitat o a l’educació o fins i tot, aquí, a una vivenda. Però crec que Pajín ha utilitzat una paraula de forma incorrecta. El que té la gent és la “necessitat” de menjar. Un pot viure sense sanitat (més o menys, però si té salut viu) o sense educació, però no sense menjar. Menjar és una necessitat bàsica que tenen tots els ser vius del planeta Terra. I el que es té que fer és cobrir aquesta necessitat bàsica i està bé que el govern socialista hi destini 47 milions de dòlars, set vegades més que el que destinava el govern d’Aznar.
Parlava Pajín de que tothom té el dret de menjar. Un té el dret a la sanitat o a l’educació o fins i tot, aquí, a una vivenda. Però crec que Pajín ha utilitzat una paraula de forma incorrecta. El que té la gent és la “necessitat” de menjar. Un pot viure sense sanitat (més o menys, però si té salut viu) o sense educació, però no sense menjar. Menjar és una necessitat bàsica que tenen tots els ser vius del planeta Terra. I el que es té que fer és cobrir aquesta necessitat bàsica i està bé que el govern socialista hi destini 47 milions de dòlars, set vegades més que el que destinava el govern d’Aznar.
PER A PARALITZAR LA URBANITZACIÓ DELS "MERINOS NORTE"
Carta dirigida a Zapatero y Chaves per Antonio Romero (Izquierda Unida) A la urbanització dels "Merinos Norte" hi tenen interessos econòmics prohoms d'aquestes terres com Roig i Ripollés.
Por la paralización inmediata de las obras de Merinos Norte
ESTIMADOS amigos, a través de esta carta quiero empezar haciéndoles las siguientes preguntas:
¿POR QUÉ se permiten que continúen las obras del proyecto urbanístico de Merinos Norte a pesar de las presuntas irregularidades cometidas en la tramitación por el actual equipo de gobierno del Ayuntamiento de Ronda?
¿POR QUÉ no se paralizan las actividades dentro de esta finca hasta finalizar el proceso judicial abierto por la Junta de Andalucía, Sr. Chaves?
¿POR QUÉ se permite la construcción del mayor campo de golf con sus 800 villas de lujo, sus tres hoteles cinco estrellas, su centro comercial, sus pistas de tenis etc., etc., etc. todo esto dentro de la zona de transición de la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Nieves, en cuya protección el Gobierno de España tiene compromisos internacionales a través de la UNESCO? ¿Por qué Sr. Zapatero?
DENTRO de esta finca se localiza uno de los encinares mejor conservados de la provincia de Málaga. Sr. Zapatero, Sr. Chaves, ahora se maltrata a estas milenarias encinas. Cómo se puede transformar una magnífica dehesa en un cementerio desolador. Sr. Presidente del Gobierno, Sr. Presidente de la Junta de Andalucía ¿tiene que estar basado el futuro en la destrucción? ¿No parece ilógico? ¿No va este comportamiento en contra de las directivas de la Unión Europea en políticas de desarrollo rural y en contra de la directiva marco del agua? ¿Por qué se incumplen?
EN la comarca no entienden nada. No se puede digerir que ustedes se llenen la boca hablando del "cambio climático, de desarrollo sostenible " y aquí, en la Serranía de Ronda, a pesar de los informes negativos de la Diputación Provincial de Málaga, la Consejería de Medio Ambiente, la Cuenca Mediterránea, este proyecto urbanístico siga adelante. En estos informes se alerta del peligro que corre el abastecimiento urbano, así como la calidad de las aguas subterráneas. Sr. Presidente del Gobierno, Sr. Presidente de la Junta de Andalucía ¿Pueden incumplir la Declaración de Impacto Medioambiental y quedarse tan panchos en este país?
ESTE proyecto se ubica sobre un acuífero que abastece a los municipios de Cuevas del Becerro, de Arriate, La Cimada, Los Prados, Serrato y Setenil (unos 10.000 vecinos). Cuenca Mediterránea Andaluza ya emitió un informe contrario al proyecto por el déficit hídrico, hasta la Consejera de Medio Ambiente, Fuensanta Coves, advirtió a los posibles compradores que no hay garantía de agua. Entonces los ciudadanos se preguntan ¿qué pasa? ¿Quién no hace su trabajo? ¿Quiénes no asumen sus responsabilidades y paran este desastre?
POR ESO, los vecinos de la comarca esperan de usted, presidente del gobierno y de usted, presidente de la Junta de Andalucía, que sean sus aliados y no vacilen en tomar la decisión correcta, parar estas obras:
SR.. Chaves ¿para qué, sino, ratificamos los andaluces una reforma del Estatuto? Éste dice textualmente: "es un instrumento jurídico que impulsa el bienestar, la igualdad y la justicia social…". Pues bien, con este proyecto se vulneran los artículos 195, 196 y 197, del que me gustaría citarle el punto nº 3: "Los poderes públicos de Andalucía protegerán el ciclo integral del agua y promoverán su uso sostenible, eficiente y responsable", los artículos 198, 200, 201, 202 y 203 del que también leeré el punto nº 1: "Los poderes públicos de Andalucía velarán por un uso eficiente y sostenible del suelo, a fin de evitar la especulación urbanística y la configuración de áreas urbanizadas insostenibles". Y seguimos con los artículos 204, 205 y 206. Como verá, Sr. Chaves, se incumple casi al completo el capítulo de medio ambiente. Entonces me vuelvo a preguntar ¿Para qué están las leyes? ¿Somos todos iguales?
SR. Chaves, Cuevas del Becerro en el Referéndum para la reforma del Estatuto Andaluz obtuvo el mayor índice de participación de la provincia y el mayor porcentaje de aceptación. Cuevas del Becerro es el mismo pueblo al que usted elogió un 26 de Octubre del 2006 cuando tuvo la valentía de secundar, con un éxito rotundo, la primera huelga general en nuestro país en contra de la especulación urbanística. Aquel día memorable, histórico, todos los convocantes unidos bajo la bandera azul de su agua pedían a la Junta que detuviera el proyecto de Merinos y hoy, después de año y medio, Sr. Chaves, siguen pidiendo lo mismo, a pesar de la impresentable campaña de acoso, difamaciones y de coacciones que miembros de la plataforma han sufrido. Hemos vivido, Sr. Zapatero, situaciones propias de tiempos predemocráticos que parecían enterrados y olvidados. Ante la enorme resistencia ciudadana no han dudado en utilizar insultos, falsas querellas y amenazas a todo aquel que critica o se opone a sus planes.
DESPUÉS de casi 5 años de lucha de un pueblo en contra de la voracidad de una promotora inmobiliaria, con una intensa movilización social de continuas acciones y protestas, la sensación de indefensión legal y personal es enorme y se preguntan: ¿en qué lugar quedan las libertades y derechos constitucionales?
SR. Zapatero, Sr. Chaves, esta situación ha derivado en un estado de miedo colectivo que pretende instalar un espeso y dócil silencio sobre esta barbaridad ecológica que nos dejará sin agua y arrasará una extensión de terreno de un valor medio ambiental que pocos parecen apreciar. Sr. Chaves como verá nos encontramos ante un proyecto que si se llevara a cabo supondría el mayor atentado jamás cometido en la Serranía de Ronda y quizás, por sus dimensiones y características, de toda Andalucía. De nuevo nos preguntamos: ¿reúne esta macro urbanización los requisitos necesarios para formar parte del nuevo plan de turismo sostenible tan mencionado estos días? La respuesta es evidente.
ESTAMOS convencidos que existe un modelo de desarrollo diferente que esté basado en el uso racional de sus recursos naturales y en el mantenimiento para el disfrute de generaciones venideras. ¡Ya está bien de alentar a empresas que sólo ofrecen pan para hoy y hambre y sed para mañana!
SR. Presidente del Gobierno, Sr. Presidente de la Junta de Andalucía, los ciudadanos de la comarca quieren seguir viviendo donde siempre lo han hecho, quieren creer que la razón está por encima del dinero, adquieran ustedes el compromiso que el nuevo gobierno andaluz y el nuevo gobierno de España paralicen este proyecto de urbanismo criminal.
Por Antonio Romero Ruiz, ex senador, ex diputado andaluz y miembro del comité ejecutivo del Partido Comunista Andaluz
PUEDE ver aquí todas las noticias sobre el caso Merinos y las macrourbanizaciones en Ronda:
- 11/03/08 La oposición insta al alcalde de Ronda a abandonar sus negocios privados en ‘La Gaceta de Ronda’ con los promotores de Merinos
- 07/03/08 El alcalde Ronda Antonio María Marín Lara recibe dinero de los promotores del macroproyecto urbanístico de Merinos Norte a través del periódico de su propiedad ‘La Gaceta de Ronda’
- 19/02/08 Cuevas del Becerro lanza un desesperado mensaje de socorro en Youtube para detener la construcción de la macrourbanización y los campos de golf de Merinos que amenazan su abastecimiento de agua
- 12/02/08 Director de Greenpeace: “Vengo a Málaga por Los Merinos. No sólo por el escándalo urbanístico en sí, sino por las amenazas y agresiones contra las personas que están defendiendo el medio ambiente”
- 08/02/08 El director de Greenpeace España viaja a Málaga para apoyar a los vecinos de Ronda denunciados por el caso Merinos y alertar del peligro de trasladar al interior el modelo urbanístico de la Costa del Sol
- 07/02/08 ¿Qué se puede negociar en Los Merinos cuando ya se ha causado un enorme destrozo al patrimonio natural? Carta al director
- 07/02/08 Galería de Imágenes aéreas de la zona de Los Merinos
- 01/02/08 A pesar del lavado de imagen que pretende Copisa, ecologistas y vecinos de Ronda contra la macrourbanización de Merinos siguen acumulando más de 20 denuncias, incluido EL OBSERVADOR
- 23/01/08 El alcalde de Ronda y candidato andalucista, Antonio Marín, sigue mintiendo sobre Los Merinos: ni la Junta ha recibido cambios en el proyecto ni han retirado las más de 20 denuncias los constructores
- 22/01/08 “El alcalde de Ronda ha actuado como el testaferro de los promotores de Merinos. Paisajes que tardan miles de años en ser lo que son se destruyen en unos meses para el beneficio de unos especuladores”. Entrevista a Andrés Sánchez, de Los Verdes
- 03/01/08 500 arriateños ‘desangrados’ en defensa del agua de la Serranía
- 13/12/07 El hermano del concejal de Urbanismo de Ronda trabaja al servicio de los promotores de Los Merinos como procurador en los tribunales
Observe esta GALERÍA DE IMÁGENES: águilas, currucas, chovas, collalbas y otras especies amenazadas de la Serranía de Ronda en peligro por la construcción del macrocomplejo urbanístico de Merinos
- 22/11/07 SEO/Bird Life alerta de que con la construcción de Merinos Norte desaparecerán de la zona 116 especies de aves, 17 amenazadas
- 16/11/07 Un redactor de EL OBSERVADOR vuelve a declarar en los Juzgados por la querella interpuesta por los promotores de la macrourbanización Los Merinos en Ronda para que se deje de informar sobre ella
- 15/10/07 ‘El Confidencial’ se hace eco del “escándalo urbanístico de Merinos” y apunta conexiones entre el proyecto de La Parchite y la operación ‘Hidalgo’ en Marbella contra el blanqueo de capitales
- 06/11/07 David Hammerstein: "Iniciaremos un proceso de infracción a nivel europeo en Los Merinos porque es un caso emblemático. No cumple la directiva de aguas, afecta a biodiversidad y a Derechos Humanos"
- 31/10/07 La Confederación Hidrográfica del Ebro sanciona a la constructora de Los Merinos (Copisa) por unas obras de desmonte “sin autorización”
- 30/10/07 Cuenca Mediterránea niega por segunda vez el agua al macroproyecto de Merinos por ser “incompatible” con el Plan Hidrológico Andaluz
- 25/10/07 Plataformas vecinales y ecologistas de toda la provincia efectuarán mañana en Málaga la enésima protesta pública contra la construcción del macroproyecto urbanístico de Merinos Norte
- 23/10/07 Expertos y biólogos acusan a los promotores de Merinos de acabar con un millar de encinas centenarias protegidas de la Reserva de la Biosfera
- 12/10/07 Los promotores de Merinos prometen diez millones de euros para una canalización de riego a los campos de golf pero no presentan ningún proyecto en Cuenca Mediterránea ni en el Ayuntamiento de Ronda
- 09/10/07 Un periodista de EL OBSERVADOR comparece hoy en el Juzgado nº 4 de Málaga para responder ante la querella criminal de seis millones de euros que tienen interpuesta los promotores de Merinos de Ronda
- 05/10/07 Detectan obras de infraestructura en la finca La Parchite de Ronda (proyecto urbanístico ligado al golf) pese a que Medio Ambiente emitió hace sólo dos meses un informe ambiental negativo y vinculante
- 02/10/07 El juego de la desinformación del director de Publicaciones de diario Sur, Pedro L. Gómez, o cómo decir que se ‘pincha’ donde no se ‘pincha’
- 28/09/07 Copisa, la constructora catalana de Los Merinos, y la malagueña Sando negocian una fusión que las situaría entre los grandes del ladrillo
- 26/04/07 La UE incluye el 'caso Merinos' en el informe contra el urbanismo salvaje en España y su autor tilda de “completamente inaceptable” la campaña de acoso judicial de los constructores
- 12/04/07 Fernando Rivas, director de EL OBSERVADOR, comparece hoy en el Juzgado de Instrucción nº 4 de Málaga para informar sobre el macroproyecto urbanístico de Los Merinos
- 13/03/07 Vea el vídeo de la agresión del ex edil Jerónimo García a una ecologista que protestaba por Los Merinos en el pleno del Ayuntamiento de Ronda
- 27/02/07 Denuncian las infracciones urbanísticas de una constructora vinculada al concejal de Obras del Partido Popular en Navaluenga y promotor del macrocomplejo Los Merinos, Juan Rueda Orgaz
- 23/02/07 El PP se manifiesta este sábado a favor de unas obras que el mismo partido incluye entre los casos de corrupción urbanística de Andalucía y que critica por dañar la Reserva de la Biosfera
- 16/02/07 La Junta catalogó la Sierra de Los Merinos como espacio protegido en 1987 por su interés paisajístico y por la importancia de su fauna
- 13/02/07 “Se me están hinchando las narices” con la Junta, avisa el alcalde de Ronda, Marín Lara, que acusa a Medio Ambiente de prevaricar
- 13/02/07 Luis Solana hace efectiva su dimisión como presidente de la empresa de Merinos Norte para no involucrase en el conflictivo proyecto
- 08/02/07 Cuarenta asociaciones apoyan la manifestación convocada para este sábado día 10 en Ronda contra el proyecto de macrourbanización de Los Merinos
- 02/02/07 Una de las constructoras de Los Merinos de Ronda se querella contra EL OBSERVADOR para que no informe y le exige 6 millones de euros
- 02/02/07 La reunión de los denunciados por Los Merinos adquiere relevancia regional y se celebrará en Sevilla con el delegado del Gobierno
- 02/02/07 Los constructores de Los Merinos intentan frustrar la manifestación en contra del proyecto urbanístico convocando otra marcha el mismo día
- 02/02/07 La asamblea de Ronda. Artículo de opinión de Manuel García Rubio (ex alcalde de Ronda y militante del PSOE)
- 31/01/07 El subdelegado del Gobierno recibirá el lunes a miembros de colectivos acosados y perseguidos por oponerse al complejo de Los Merinos
- 26/01/07 Tirón de orejas a Ronda: Cuenca Mediterránea y Medio Ambiente le recuerdan que no tiene competencias sobre la concesión de aguas
- 18/01/07 Manifiesto de apoyo ante “los ataques, difamaciones, calumnias y denuncias” que sufren los opositores a la construcción de Los Merinos
- 10/01/07 La Guardia Civil denuncia al portavoz de Ecologistas en Acción en Ronda por alterar el orden público en una marcha a la que no acudió
- 03/01/07 La Guardia Civil denuncia a más de 40 personas de la Serranía de Ronda por secundar una marcha en defensa de los caminos públicos
- 19/12/06 La militancia del PSOE en Ronda denuncia presiones fuertes y constantes de la ejecutiva provincial para imponer a Fraile de candidato
- 15/12/06 El Partido Popular incluye el macroproyecto de los Merinos Norte en un informe sobre casos de corrupción urbanística en Andalucía
- 13/12/06 Los opositores a la construcción de Los Merinos denuncian una campaña de acoso y exigen a la Junta que aclare su postura
- 22/11/06 Luis Solana dimite de la presidencia de la sociedad que construye en Los Merinos de Ronda tras hacerse pública su relación con ésta
- 21/11/06 El ABC de ayer ratifica todo lo adelantado por EL OBSERVADOR desde hace semanas llevando el conflicto Los Merinos de Ronda a su portada
- 17/11/06 El programa de Canal Sur Los Reporteros emite esta noche (a las 21,15 horas) un reportaje sobre el conflicto de Los Merinos de Ronda
- 15/11/06 Dos de los promotores de Los Merinos: J. Roig, alcalde de Amposta, y el empresario J. Ripollés son consejeros en otra constructora catalana
- 10/11/06 Medios catalanes se hacen eco de la información de EL OBSERVADOR que desvela los políticos-promotores que están detrás del complejo urbanístico de la finca Los Merinos en la Serranía de Ronda
- 10/11/06 Los promotores de Los Merinos invaden otra vez el camino GR-7 y denuncian a los organizadores de la marcha que exigió su reapertura
- 07/11/06 Un ex director de RTVE, un alcalde catalán y un amigo constructor de Pujol, entre los promotores del complejo urbanístico de Los Merinos
- 07/11/06 Una marcha-protesta de más de mil personas fuerza la reapertura del camino europeo GR-7 invadido por los promotores de Los Merinos
- 03/11/06 Una marcha-protesta exige este domingo la reapertura del camino que los constructores de Los Merinos invadieron hace cinco meses
- 24/10/06 Cuevas del Becerro convoca un día de huelga general para detener la construcción del macrocomplejo urbanístico de Los Merinos
- 06/10/06 La amenaza de suspensión de obras no impide que las parcelas de Los Merinos de Ronda ya estén a la venta por 365 millones de euros
- 29/09/06 El representante de la promotora de Merinos Norte de Ronda, Juan F. Rueda, es concejal del PP en Ávila y la Confederación Hidrográfica del Tajo le ha multado con 7.900 euros por delito ecológico
- 20/09/06 'Club de Campo & Golf de Ronda' sigue con el proyecto en Los Merinos pese a que la Junta lo denuncia por exceso de edificabilidad
- 12/09/06 Colectivos contrarios al proyecto de Merinos Norte de Ronda realizarán una concentración de protesta pasado mañana jueves en Sevilla
- 28/07/06 El alcalde de Ronda da el último visto bueno al convenio urbanístico de Los Merinos pese a que “no le gusta” y la ciudad “no necesita eso”
- 18/07/06 La Junta prohibirá el inicio de las obras para los dos campos de golf, tres hoteles y 800 villas previstas en la finca de Los Merinos de Ronda
- 12/07/06 Los promotores de Los Merinos no han pagado los 266.930 euros que se les puso de multa en 2003 por la tala de 1.635 encinas protegidas
- 05/07/06 Un centenar de residentes extranjeros de la Serranía piden por carta al alcalde de Ronda que detenga el macroproyecto de Los Merinos
- 29/06/06 El Alcalde de Ronda aprueba la construcción de dos campos de golf, 800 villas de lujo y tres hoteles que carecen de suministro
Por la paralización inmediata de las obras de Merinos Norte
ESTIMADOS amigos, a través de esta carta quiero empezar haciéndoles las siguientes preguntas:
¿POR QUÉ se permiten que continúen las obras del proyecto urbanístico de Merinos Norte a pesar de las presuntas irregularidades cometidas en la tramitación por el actual equipo de gobierno del Ayuntamiento de Ronda?
¿POR QUÉ no se paralizan las actividades dentro de esta finca hasta finalizar el proceso judicial abierto por la Junta de Andalucía, Sr. Chaves?
¿POR QUÉ se permite la construcción del mayor campo de golf con sus 800 villas de lujo, sus tres hoteles cinco estrellas, su centro comercial, sus pistas de tenis etc., etc., etc. todo esto dentro de la zona de transición de la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Nieves, en cuya protección el Gobierno de España tiene compromisos internacionales a través de la UNESCO? ¿Por qué Sr. Zapatero?
DENTRO de esta finca se localiza uno de los encinares mejor conservados de la provincia de Málaga. Sr. Zapatero, Sr. Chaves, ahora se maltrata a estas milenarias encinas. Cómo se puede transformar una magnífica dehesa en un cementerio desolador. Sr. Presidente del Gobierno, Sr. Presidente de la Junta de Andalucía ¿tiene que estar basado el futuro en la destrucción? ¿No parece ilógico? ¿No va este comportamiento en contra de las directivas de la Unión Europea en políticas de desarrollo rural y en contra de la directiva marco del agua? ¿Por qué se incumplen?
EN la comarca no entienden nada. No se puede digerir que ustedes se llenen la boca hablando del "cambio climático, de desarrollo sostenible " y aquí, en la Serranía de Ronda, a pesar de los informes negativos de la Diputación Provincial de Málaga, la Consejería de Medio Ambiente, la Cuenca Mediterránea, este proyecto urbanístico siga adelante. En estos informes se alerta del peligro que corre el abastecimiento urbano, así como la calidad de las aguas subterráneas. Sr. Presidente del Gobierno, Sr. Presidente de la Junta de Andalucía ¿Pueden incumplir la Declaración de Impacto Medioambiental y quedarse tan panchos en este país?
ESTE proyecto se ubica sobre un acuífero que abastece a los municipios de Cuevas del Becerro, de Arriate, La Cimada, Los Prados, Serrato y Setenil (unos 10.000 vecinos). Cuenca Mediterránea Andaluza ya emitió un informe contrario al proyecto por el déficit hídrico, hasta la Consejera de Medio Ambiente, Fuensanta Coves, advirtió a los posibles compradores que no hay garantía de agua. Entonces los ciudadanos se preguntan ¿qué pasa? ¿Quién no hace su trabajo? ¿Quiénes no asumen sus responsabilidades y paran este desastre?
POR ESO, los vecinos de la comarca esperan de usted, presidente del gobierno y de usted, presidente de la Junta de Andalucía, que sean sus aliados y no vacilen en tomar la decisión correcta, parar estas obras:
SR.. Chaves ¿para qué, sino, ratificamos los andaluces una reforma del Estatuto? Éste dice textualmente: "es un instrumento jurídico que impulsa el bienestar, la igualdad y la justicia social…". Pues bien, con este proyecto se vulneran los artículos 195, 196 y 197, del que me gustaría citarle el punto nº 3: "Los poderes públicos de Andalucía protegerán el ciclo integral del agua y promoverán su uso sostenible, eficiente y responsable", los artículos 198, 200, 201, 202 y 203 del que también leeré el punto nº 1: "Los poderes públicos de Andalucía velarán por un uso eficiente y sostenible del suelo, a fin de evitar la especulación urbanística y la configuración de áreas urbanizadas insostenibles". Y seguimos con los artículos 204, 205 y 206. Como verá, Sr. Chaves, se incumple casi al completo el capítulo de medio ambiente. Entonces me vuelvo a preguntar ¿Para qué están las leyes? ¿Somos todos iguales?
SR. Chaves, Cuevas del Becerro en el Referéndum para la reforma del Estatuto Andaluz obtuvo el mayor índice de participación de la provincia y el mayor porcentaje de aceptación. Cuevas del Becerro es el mismo pueblo al que usted elogió un 26 de Octubre del 2006 cuando tuvo la valentía de secundar, con un éxito rotundo, la primera huelga general en nuestro país en contra de la especulación urbanística. Aquel día memorable, histórico, todos los convocantes unidos bajo la bandera azul de su agua pedían a la Junta que detuviera el proyecto de Merinos y hoy, después de año y medio, Sr. Chaves, siguen pidiendo lo mismo, a pesar de la impresentable campaña de acoso, difamaciones y de coacciones que miembros de la plataforma han sufrido. Hemos vivido, Sr. Zapatero, situaciones propias de tiempos predemocráticos que parecían enterrados y olvidados. Ante la enorme resistencia ciudadana no han dudado en utilizar insultos, falsas querellas y amenazas a todo aquel que critica o se opone a sus planes.
DESPUÉS de casi 5 años de lucha de un pueblo en contra de la voracidad de una promotora inmobiliaria, con una intensa movilización social de continuas acciones y protestas, la sensación de indefensión legal y personal es enorme y se preguntan: ¿en qué lugar quedan las libertades y derechos constitucionales?
SR. Zapatero, Sr. Chaves, esta situación ha derivado en un estado de miedo colectivo que pretende instalar un espeso y dócil silencio sobre esta barbaridad ecológica que nos dejará sin agua y arrasará una extensión de terreno de un valor medio ambiental que pocos parecen apreciar. Sr. Chaves como verá nos encontramos ante un proyecto que si se llevara a cabo supondría el mayor atentado jamás cometido en la Serranía de Ronda y quizás, por sus dimensiones y características, de toda Andalucía. De nuevo nos preguntamos: ¿reúne esta macro urbanización los requisitos necesarios para formar parte del nuevo plan de turismo sostenible tan mencionado estos días? La respuesta es evidente.
ESTAMOS convencidos que existe un modelo de desarrollo diferente que esté basado en el uso racional de sus recursos naturales y en el mantenimiento para el disfrute de generaciones venideras. ¡Ya está bien de alentar a empresas que sólo ofrecen pan para hoy y hambre y sed para mañana!
SR. Presidente del Gobierno, Sr. Presidente de la Junta de Andalucía, los ciudadanos de la comarca quieren seguir viviendo donde siempre lo han hecho, quieren creer que la razón está por encima del dinero, adquieran ustedes el compromiso que el nuevo gobierno andaluz y el nuevo gobierno de España paralicen este proyecto de urbanismo criminal.
Por Antonio Romero Ruiz, ex senador, ex diputado andaluz y miembro del comité ejecutivo del Partido Comunista Andaluz
PUEDE ver aquí todas las noticias sobre el caso Merinos y las macrourbanizaciones en Ronda:
- 11/03/08 La oposición insta al alcalde de Ronda a abandonar sus negocios privados en ‘La Gaceta de Ronda’ con los promotores de Merinos
- 07/03/08 El alcalde Ronda Antonio María Marín Lara recibe dinero de los promotores del macroproyecto urbanístico de Merinos Norte a través del periódico de su propiedad ‘La Gaceta de Ronda’
- 19/02/08 Cuevas del Becerro lanza un desesperado mensaje de socorro en Youtube para detener la construcción de la macrourbanización y los campos de golf de Merinos que amenazan su abastecimiento de agua
- 12/02/08 Director de Greenpeace: “Vengo a Málaga por Los Merinos. No sólo por el escándalo urbanístico en sí, sino por las amenazas y agresiones contra las personas que están defendiendo el medio ambiente”
- 08/02/08 El director de Greenpeace España viaja a Málaga para apoyar a los vecinos de Ronda denunciados por el caso Merinos y alertar del peligro de trasladar al interior el modelo urbanístico de la Costa del Sol
- 07/02/08 ¿Qué se puede negociar en Los Merinos cuando ya se ha causado un enorme destrozo al patrimonio natural? Carta al director
- 07/02/08 Galería de Imágenes aéreas de la zona de Los Merinos
- 01/02/08 A pesar del lavado de imagen que pretende Copisa, ecologistas y vecinos de Ronda contra la macrourbanización de Merinos siguen acumulando más de 20 denuncias, incluido EL OBSERVADOR
- 23/01/08 El alcalde de Ronda y candidato andalucista, Antonio Marín, sigue mintiendo sobre Los Merinos: ni la Junta ha recibido cambios en el proyecto ni han retirado las más de 20 denuncias los constructores
- 22/01/08 “El alcalde de Ronda ha actuado como el testaferro de los promotores de Merinos. Paisajes que tardan miles de años en ser lo que son se destruyen en unos meses para el beneficio de unos especuladores”. Entrevista a Andrés Sánchez, de Los Verdes
- 03/01/08 500 arriateños ‘desangrados’ en defensa del agua de la Serranía
- 13/12/07 El hermano del concejal de Urbanismo de Ronda trabaja al servicio de los promotores de Los Merinos como procurador en los tribunales
Observe esta GALERÍA DE IMÁGENES: águilas, currucas, chovas, collalbas y otras especies amenazadas de la Serranía de Ronda en peligro por la construcción del macrocomplejo urbanístico de Merinos
- 22/11/07 SEO/Bird Life alerta de que con la construcción de Merinos Norte desaparecerán de la zona 116 especies de aves, 17 amenazadas
- 16/11/07 Un redactor de EL OBSERVADOR vuelve a declarar en los Juzgados por la querella interpuesta por los promotores de la macrourbanización Los Merinos en Ronda para que se deje de informar sobre ella
- 15/10/07 ‘El Confidencial’ se hace eco del “escándalo urbanístico de Merinos” y apunta conexiones entre el proyecto de La Parchite y la operación ‘Hidalgo’ en Marbella contra el blanqueo de capitales
- 06/11/07 David Hammerstein: "Iniciaremos un proceso de infracción a nivel europeo en Los Merinos porque es un caso emblemático. No cumple la directiva de aguas, afecta a biodiversidad y a Derechos Humanos"
- 31/10/07 La Confederación Hidrográfica del Ebro sanciona a la constructora de Los Merinos (Copisa) por unas obras de desmonte “sin autorización”
- 30/10/07 Cuenca Mediterránea niega por segunda vez el agua al macroproyecto de Merinos por ser “incompatible” con el Plan Hidrológico Andaluz
- 25/10/07 Plataformas vecinales y ecologistas de toda la provincia efectuarán mañana en Málaga la enésima protesta pública contra la construcción del macroproyecto urbanístico de Merinos Norte
- 23/10/07 Expertos y biólogos acusan a los promotores de Merinos de acabar con un millar de encinas centenarias protegidas de la Reserva de la Biosfera
- 12/10/07 Los promotores de Merinos prometen diez millones de euros para una canalización de riego a los campos de golf pero no presentan ningún proyecto en Cuenca Mediterránea ni en el Ayuntamiento de Ronda
- 09/10/07 Un periodista de EL OBSERVADOR comparece hoy en el Juzgado nº 4 de Málaga para responder ante la querella criminal de seis millones de euros que tienen interpuesta los promotores de Merinos de Ronda
- 05/10/07 Detectan obras de infraestructura en la finca La Parchite de Ronda (proyecto urbanístico ligado al golf) pese a que Medio Ambiente emitió hace sólo dos meses un informe ambiental negativo y vinculante
- 02/10/07 El juego de la desinformación del director de Publicaciones de diario Sur, Pedro L. Gómez, o cómo decir que se ‘pincha’ donde no se ‘pincha’
- 28/09/07 Copisa, la constructora catalana de Los Merinos, y la malagueña Sando negocian una fusión que las situaría entre los grandes del ladrillo
- 26/04/07 La UE incluye el 'caso Merinos' en el informe contra el urbanismo salvaje en España y su autor tilda de “completamente inaceptable” la campaña de acoso judicial de los constructores
- 12/04/07 Fernando Rivas, director de EL OBSERVADOR, comparece hoy en el Juzgado de Instrucción nº 4 de Málaga para informar sobre el macroproyecto urbanístico de Los Merinos
- 13/03/07 Vea el vídeo de la agresión del ex edil Jerónimo García a una ecologista que protestaba por Los Merinos en el pleno del Ayuntamiento de Ronda
- 27/02/07 Denuncian las infracciones urbanísticas de una constructora vinculada al concejal de Obras del Partido Popular en Navaluenga y promotor del macrocomplejo Los Merinos, Juan Rueda Orgaz
- 23/02/07 El PP se manifiesta este sábado a favor de unas obras que el mismo partido incluye entre los casos de corrupción urbanística de Andalucía y que critica por dañar la Reserva de la Biosfera
- 16/02/07 La Junta catalogó la Sierra de Los Merinos como espacio protegido en 1987 por su interés paisajístico y por la importancia de su fauna
- 13/02/07 “Se me están hinchando las narices” con la Junta, avisa el alcalde de Ronda, Marín Lara, que acusa a Medio Ambiente de prevaricar
- 13/02/07 Luis Solana hace efectiva su dimisión como presidente de la empresa de Merinos Norte para no involucrase en el conflictivo proyecto
- 08/02/07 Cuarenta asociaciones apoyan la manifestación convocada para este sábado día 10 en Ronda contra el proyecto de macrourbanización de Los Merinos
- 02/02/07 Una de las constructoras de Los Merinos de Ronda se querella contra EL OBSERVADOR para que no informe y le exige 6 millones de euros
- 02/02/07 La reunión de los denunciados por Los Merinos adquiere relevancia regional y se celebrará en Sevilla con el delegado del Gobierno
- 02/02/07 Los constructores de Los Merinos intentan frustrar la manifestación en contra del proyecto urbanístico convocando otra marcha el mismo día
- 02/02/07 La asamblea de Ronda. Artículo de opinión de Manuel García Rubio (ex alcalde de Ronda y militante del PSOE)
- 31/01/07 El subdelegado del Gobierno recibirá el lunes a miembros de colectivos acosados y perseguidos por oponerse al complejo de Los Merinos
- 26/01/07 Tirón de orejas a Ronda: Cuenca Mediterránea y Medio Ambiente le recuerdan que no tiene competencias sobre la concesión de aguas
- 18/01/07 Manifiesto de apoyo ante “los ataques, difamaciones, calumnias y denuncias” que sufren los opositores a la construcción de Los Merinos
- 10/01/07 La Guardia Civil denuncia al portavoz de Ecologistas en Acción en Ronda por alterar el orden público en una marcha a la que no acudió
- 03/01/07 La Guardia Civil denuncia a más de 40 personas de la Serranía de Ronda por secundar una marcha en defensa de los caminos públicos
- 19/12/06 La militancia del PSOE en Ronda denuncia presiones fuertes y constantes de la ejecutiva provincial para imponer a Fraile de candidato
- 15/12/06 El Partido Popular incluye el macroproyecto de los Merinos Norte en un informe sobre casos de corrupción urbanística en Andalucía
- 13/12/06 Los opositores a la construcción de Los Merinos denuncian una campaña de acoso y exigen a la Junta que aclare su postura
- 22/11/06 Luis Solana dimite de la presidencia de la sociedad que construye en Los Merinos de Ronda tras hacerse pública su relación con ésta
- 21/11/06 El ABC de ayer ratifica todo lo adelantado por EL OBSERVADOR desde hace semanas llevando el conflicto Los Merinos de Ronda a su portada
- 17/11/06 El programa de Canal Sur Los Reporteros emite esta noche (a las 21,15 horas) un reportaje sobre el conflicto de Los Merinos de Ronda
- 15/11/06 Dos de los promotores de Los Merinos: J. Roig, alcalde de Amposta, y el empresario J. Ripollés son consejeros en otra constructora catalana
- 10/11/06 Medios catalanes se hacen eco de la información de EL OBSERVADOR que desvela los políticos-promotores que están detrás del complejo urbanístico de la finca Los Merinos en la Serranía de Ronda
- 10/11/06 Los promotores de Los Merinos invaden otra vez el camino GR-7 y denuncian a los organizadores de la marcha que exigió su reapertura
- 07/11/06 Un ex director de RTVE, un alcalde catalán y un amigo constructor de Pujol, entre los promotores del complejo urbanístico de Los Merinos
- 07/11/06 Una marcha-protesta de más de mil personas fuerza la reapertura del camino europeo GR-7 invadido por los promotores de Los Merinos
- 03/11/06 Una marcha-protesta exige este domingo la reapertura del camino que los constructores de Los Merinos invadieron hace cinco meses
- 24/10/06 Cuevas del Becerro convoca un día de huelga general para detener la construcción del macrocomplejo urbanístico de Los Merinos
- 06/10/06 La amenaza de suspensión de obras no impide que las parcelas de Los Merinos de Ronda ya estén a la venta por 365 millones de euros
- 29/09/06 El representante de la promotora de Merinos Norte de Ronda, Juan F. Rueda, es concejal del PP en Ávila y la Confederación Hidrográfica del Tajo le ha multado con 7.900 euros por delito ecológico
- 20/09/06 'Club de Campo & Golf de Ronda' sigue con el proyecto en Los Merinos pese a que la Junta lo denuncia por exceso de edificabilidad
- 12/09/06 Colectivos contrarios al proyecto de Merinos Norte de Ronda realizarán una concentración de protesta pasado mañana jueves en Sevilla
- 28/07/06 El alcalde de Ronda da el último visto bueno al convenio urbanístico de Los Merinos pese a que “no le gusta” y la ciudad “no necesita eso”
- 18/07/06 La Junta prohibirá el inicio de las obras para los dos campos de golf, tres hoteles y 800 villas previstas en la finca de Los Merinos de Ronda
- 12/07/06 Los promotores de Los Merinos no han pagado los 266.930 euros que se les puso de multa en 2003 por la tala de 1.635 encinas protegidas
- 05/07/06 Un centenar de residentes extranjeros de la Serranía piden por carta al alcalde de Ronda que detenga el macroproyecto de Los Merinos
- 29/06/06 El Alcalde de Ronda aprueba la construcción de dos campos de golf, 800 villas de lujo y tres hoteles que carecen de suministro
dilluns, 24 de març del 2008
OPERACIÓ TORNADA
L’activitat d’aquests dies, en general, ha estat sota mínims. La veritat és que quasi no he escrit (tret d’una entrada a l’altre blog: eltossaldelstresreis.blogspot.com/. Però tampoc he rebut pràcticament correu, per la qual cosa em fa pensar que la inactivitat ha estat força generalitzada.
Però d’allò que realment vull parlar-vos és de l’operació tornada. Sí, el retorn dels cotxes cap a casa després d’uns merescuts dies de descans. No he escoltat la ràdio i no sé si ha sigut força tranquil•la o hi ha hagut algun accident greu. Ahir va haver un mort a l’altura de Freginals, suposo que a l’AP-7 i no fa gaires dies un amb tres morts a la carretera local que uneix la Galera amb Ulldecona, prop de la Miliana, una carretera que conec força bé. Fins i tot vaig tenir testimonis de “quasi” primera ma que em van explicar de forma molt detallada com es va produir l’accident on van perdre la vida un matrimoni magrebí i el seu fill adolescent, veïns, pareix, dels Freginals. Espero que no n’hi hagi hagut cap més, ni a les Terres de l’Ebre ni en lloc!
Avui, per motius estrictament personals, la meva dona i jo hem anat a Tarragona. Ha estat un viatge llampec d’anar i tornar. Ho fèiem sobre 2/4 de set de la tarda i sobre 3/4 de 9 ja estàvem a casa. Hi ha hagut dues coses que m’han cridat força l’atenció. La primera és que només havent passat el pont “nou” sobre l’Ebre a Amposta, un indicador lluminós indicava que els camions entre Amposta i la Roca (del Vallès?) no podien circular entre les 9 del matí fins a les 11 de la nit. No obstant, n’hem vist tres. La veritat és que no són molts... però, perquè hi circulaven si ho tenien prohibit i de tant en tant, altres cartells lluminosos els ho anaven recordant? És que potser eren més espavilats que els altres? Ningú els multarà? Si no els diuen res, per a la propera vegada, els camions acabaran anant de forma massiva per la carretera i la mesura no serà efectiva.
La segona cosa és el carril addicional que han col•locat entre Cambrils i Barcelona. Fins Tarragona hi he circulat en paral•lel i a la tornada pel que quedava en sentit contrari. No hi hem vist cap cotxe al seu interior. Al final, han decidit eliminar-lo i fins i tot hem vist els empleats de l’autopista com anaven traient els cons que hi havia col•locat per a delimitar-lo. Així és que aquesta mesura ha estat un autèntic fracàs.
Una de calenta i una de freda per a una operació tornada de Setmana Santa... i demà tothom a treballar!
Però d’allò que realment vull parlar-vos és de l’operació tornada. Sí, el retorn dels cotxes cap a casa després d’uns merescuts dies de descans. No he escoltat la ràdio i no sé si ha sigut força tranquil•la o hi ha hagut algun accident greu. Ahir va haver un mort a l’altura de Freginals, suposo que a l’AP-7 i no fa gaires dies un amb tres morts a la carretera local que uneix la Galera amb Ulldecona, prop de la Miliana, una carretera que conec força bé. Fins i tot vaig tenir testimonis de “quasi” primera ma que em van explicar de forma molt detallada com es va produir l’accident on van perdre la vida un matrimoni magrebí i el seu fill adolescent, veïns, pareix, dels Freginals. Espero que no n’hi hagi hagut cap més, ni a les Terres de l’Ebre ni en lloc!
Avui, per motius estrictament personals, la meva dona i jo hem anat a Tarragona. Ha estat un viatge llampec d’anar i tornar. Ho fèiem sobre 2/4 de set de la tarda i sobre 3/4 de 9 ja estàvem a casa. Hi ha hagut dues coses que m’han cridat força l’atenció. La primera és que només havent passat el pont “nou” sobre l’Ebre a Amposta, un indicador lluminós indicava que els camions entre Amposta i la Roca (del Vallès?) no podien circular entre les 9 del matí fins a les 11 de la nit. No obstant, n’hem vist tres. La veritat és que no són molts... però, perquè hi circulaven si ho tenien prohibit i de tant en tant, altres cartells lluminosos els ho anaven recordant? És que potser eren més espavilats que els altres? Ningú els multarà? Si no els diuen res, per a la propera vegada, els camions acabaran anant de forma massiva per la carretera i la mesura no serà efectiva.
La segona cosa és el carril addicional que han col•locat entre Cambrils i Barcelona. Fins Tarragona hi he circulat en paral•lel i a la tornada pel que quedava en sentit contrari. No hi hem vist cap cotxe al seu interior. Al final, han decidit eliminar-lo i fins i tot hem vist els empleats de l’autopista com anaven traient els cons que hi havia col•locat per a delimitar-lo. Així és que aquesta mesura ha estat un autèntic fracàs.
Una de calenta i una de freda per a una operació tornada de Setmana Santa... i demà tothom a treballar!
dijous, 20 de març del 2008
FRANCESC VENDRELL HO TÉ CLAR
Mentre la majoria de dirigents del Partit Popular no volen acceptar que van gestionar molt malament l’atemptat de l’11-M de Madrid de fa quatre anys, Francesc Vendrell, en una entrevista a la contraportada del diari el Periódico de Catalunya d’avui feta per Joan Tapia, pareix que ho té molt clar. A la pregunta de: “Quan Rajoy afirma que es presentarà amb el seu equip propi, ¿està dient que ha estat condicionat per l’equip d’Aznar?” Resposta. “No. El 2004 s’hauria guanyat si no hagués segut per l’11-M i la seva gestió d’aquell succés. Però no hi hauria hagut gestió de l’11-M sense l’11-M...” Pregunta: “A les hores, ¿per què canviar-los ara?” Resposta: “Perquè el 9-M s’ha perdut, Alguna cosa ha fallat i s’ha de corregir...”
Així que Vendrell reconeix que la crisi dels atemptats de Madrid es va gestionar malament i que aquest any el PP, alguna cosa no ha fet bé. Aquestes declaracions xoquen contra la postura “oficial” del PP d’ara fa 4 anys, que mai ha volgut reconèixer que van mentir la ciutadania, simplement perquè anava en contra dels seus interessos. Una pregunta sempre quedarà al aire: Sense el suport del govern d’Aznar a la invasió de l’Iraq, haurien passat els atemptats? Tampoc fa cap referència a que la derrota de les passades eleccions fos deguda a l’atemptat d’ETA a Isaías Carrasco, tal i com afirma l’Alejo Vidal-Quadras i las “Nuevas Generaciones”. Al menys una mica d’autocrítica dintre del PP. El que falta veure és si, finalment, l’autocrítica serà general i els canvis que farà Rajoy, suficients per treure’s el llast que signifiquen alguns prohoms del partit.
Així que Vendrell reconeix que la crisi dels atemptats de Madrid es va gestionar malament i que aquest any el PP, alguna cosa no ha fet bé. Aquestes declaracions xoquen contra la postura “oficial” del PP d’ara fa 4 anys, que mai ha volgut reconèixer que van mentir la ciutadania, simplement perquè anava en contra dels seus interessos. Una pregunta sempre quedarà al aire: Sense el suport del govern d’Aznar a la invasió de l’Iraq, haurien passat els atemptats? Tampoc fa cap referència a que la derrota de les passades eleccions fos deguda a l’atemptat d’ETA a Isaías Carrasco, tal i com afirma l’Alejo Vidal-Quadras i las “Nuevas Generaciones”. Al menys una mica d’autocrítica dintre del PP. El que falta veure és si, finalment, l’autocrítica serà general i els canvis que farà Rajoy, suficients per treure’s el llast que signifiquen alguns prohoms del partit.
dimecres, 19 de març del 2008
OLLES, CASSOLES I TUPINS
“Olles, cassoles i tupins”, és un recopilatori de receptes de cuina antigues promogut per la Cooperativa Agrícola de la Selva del Camp i editat per Cossetània, l’editorial que publica la majoria de les obres d’autors de l’Ebre, que ha quedat finalista en un dels premis més prestigiosos del món en aquesta temàtica: Gormand World Cookbook Awards. Per a trobar l’anterior precedent caldria remuntar-nos a l’any 1990 amb un llibre sortit del Bulli de Ferran Adrià. Els ingredients usats en l’elaboració dels plats són l’oli d’oliva i els fruits secs, sobre tot l’avellana, els productes que comercialitza la cooperativa.
La Selva del Camp no és un municipi que formi part de les Terres de l’Ebre, està una mica més enllà, però ús ho he volgut explicar perquè penso que és una bona iniciativa de cara a promocionar els productes de qualitat d’una determinada zona. Ahir mateix, des d’aquest blog ús explicava la iniciativa dels Serveis Territorials del DAR de les Terres de l’Ebre i la carta que havia adreçat el seu director Antoni Espanya a 500 establiments de restauració per a que fessin promoció dels productes de les nostres comarques. La d’avui també és una iniciativa digna de ser lloada i tinguda en compte i, potser, fins i tot, caldria imitar-la, encara que no arribés a la final del premi. La cuina de les Terres de l’Ebre pot ser tan variada i gustosa, plena de matisos, aromes i colors, que segurament amb un llibre no en tindríem prou, però tot és començar...
La Selva del Camp no és un municipi que formi part de les Terres de l’Ebre, està una mica més enllà, però ús ho he volgut explicar perquè penso que és una bona iniciativa de cara a promocionar els productes de qualitat d’una determinada zona. Ahir mateix, des d’aquest blog ús explicava la iniciativa dels Serveis Territorials del DAR de les Terres de l’Ebre i la carta que havia adreçat el seu director Antoni Espanya a 500 establiments de restauració per a que fessin promoció dels productes de les nostres comarques. La d’avui també és una iniciativa digna de ser lloada i tinguda en compte i, potser, fins i tot, caldria imitar-la, encara que no arribés a la final del premi. La cuina de les Terres de l’Ebre pot ser tan variada i gustosa, plena de matisos, aromes i colors, que segurament amb un llibre no en tindríem prou, però tot és començar...
dimarts, 18 de març del 2008
COM FA QUATRE ANYS...
El PP no ha fet cap acte de constrenyent, ni pareix aprendre dels seus propis errors, ni accepta que la derrota electoral és més per demèrits propis que mèrits del seu adversari. I això que Rodríguez Zapatero no ho ha fet tant malament. Penso que la nota al final de la seva legislatura podria estar entre el bé i el notable. Però el PP, mentre tingui la prepotència que té i s’entesti en buscar raons a la seva derrota on no les hi ha, difícilment guanyarà unes eleccions a Espanya.
Segons Vidal Quadras, de nom Alejo i “las Nuevas Generaciones”, la branca jove i “pija” del PP, la derrota del 9-M va ser deguda a l’atemptat de l’exregidor socialista de Isaias Carrasco. Recordo que fins i tot hi va haver algun sondeig en aquest sentit i les seus participants van votar a favor de que influiria amb el resultat de les eleccions. La victòria socialista va ser prou clara (més d’un milió de vots) per a pensar que tanta gent poden canviar el signe del seu vot per motius com aquests.
Quatre anys enrera, la societat espanyola va acudir “més” massivament a les urnes, farta de les mentides d’un govern que davant l’evidència de que l’atemptat de l’11-M havia segut obra de terroristes islamistes, seguien dient que no es descartava la possible autoria d’ETA. Aquest any la participació ha baixat. Els ciutadans no s’han mostrat tant “emprenyats” com l’altre cop. Crec que voler escudar-se en aquesta excusa, és voler posar terra per sobre d’un tema que, internament, els deu de fer por afrontar...
Segons Vidal Quadras, de nom Alejo i “las Nuevas Generaciones”, la branca jove i “pija” del PP, la derrota del 9-M va ser deguda a l’atemptat de l’exregidor socialista de Isaias Carrasco. Recordo que fins i tot hi va haver algun sondeig en aquest sentit i les seus participants van votar a favor de que influiria amb el resultat de les eleccions. La victòria socialista va ser prou clara (més d’un milió de vots) per a pensar que tanta gent poden canviar el signe del seu vot per motius com aquests.
Quatre anys enrera, la societat espanyola va acudir “més” massivament a les urnes, farta de les mentides d’un govern que davant l’evidència de que l’atemptat de l’11-M havia segut obra de terroristes islamistes, seguien dient que no es descartava la possible autoria d’ETA. Aquest any la participació ha baixat. Els ciutadans no s’han mostrat tant “emprenyats” com l’altre cop. Crec que voler escudar-se en aquesta excusa, és voler posar terra per sobre d’un tema que, internament, els deu de fer por afrontar...
AZNAR: NO HI HA MÉS CEC QUE QUI NO VOL VEURE
Avui, a punt de complir-se 5 anys de la invasió de l’Iraq pels Estat Units, José Maria Aznar, expresident del govern espanyol i un dels avaladors de la guerra, ha dit que “la situació a l’Iraq és molt bona” (?) Un país on hi ha morts cada dia. On la guerra fratricida entre les diferents famílies islàmiques és un fet. On els drets fonamentals de les persones no estan garantits. On ONG’s de la importància d’Amnistia Internacional i ACNUR denuncien les barbàries comeses, va Aznar i diu que “la situació és bona”.
Fa temps es va crear una plataforma per jutjar Aznar i a la que vaig donar suport. Potser es podria canviar l’objectiu d’un judici com a criminal de guerra per finançar-li una residència a l’Iraq. Si s’està tan bé, per què no se n’hi va a viure? Així, proposo obrir un comte a una entitat d’estalvis per a tot aquell ciutadà que ho desitgi, pugui fer la seva aportació per a pagar a Aznar una casa (no cal ni una mansió ni un petit apartament: una casa normal) a l’Iraq i que estableixi allí la seva residència “temporal”.
Fa temps es va crear una plataforma per jutjar Aznar i a la que vaig donar suport. Potser es podria canviar l’objectiu d’un judici com a criminal de guerra per finançar-li una residència a l’Iraq. Si s’està tan bé, per què no se n’hi va a viure? Així, proposo obrir un comte a una entitat d’estalvis per a tot aquell ciutadà que ho desitgi, pugui fer la seva aportació per a pagar a Aznar una casa (no cal ni una mansió ni un petit apartament: una casa normal) a l’Iraq i que estableixi allí la seva residència “temporal”.
COP DE TIMÓ DINTRE DEL GRUP PARLAMENTARI D'ERC?
Avui Joan Puigcercós ha estat escollit nou president del grup parlamentari d’ERC al parlament de Catalunya. El més fot de tot és que no hi era present ni el seu president i número 2 del govern de la Generalitat Josep Lluís Carod Rovira ni el President del Parlament Ernest Benach, així com altres membres destacats dintre de l’organigrama de la formació republicana. El que no sé, és si s’ha aprofitat aquesta avinentesa per donar un tom a l’estructura del grup parlamentari o els altres, coneixent que els partidaris de Puigcercós eren majoria ja no han acudit per no quedar en ridícul. De totes formes és una jugada més d’aquest joc d’escacs que jugaran els líders de la formació fins arribar al congrés del juny. Cada candidat (previsiblement n’hi haurà 4) anirà jugant les seves cartes i confeccionant les seves estratègies. El que és imprevisible és saber en aquestes alçades com acabarà tot plegat i qui en sortirà guanyador el mes de juny. Encara que, previsiblement, hi haurà més perdedors que guanyadors! I potser els perdedors no seran només d’ERC, sinó d’altres partits, avui socis de govern a la Generalitat i a d’altres governs menors...
UNA BONA INICIATIVA DEL DAR DE LES TERRES DE L'EBRE
El Departament d’Agricultura a les Terres de l’Ebre i al cap el director dels Serveis Territorials Antoni Espanta, han pres una gran iniciativa: buscar la complicitat de 500 restaurants de la zona per a promocionar els postres productes. Ho he dit moltes vegades: les Terres de l’Ebre tenim un potencial turístic impressionant; però ens ho tenim que creure-ho! Difícilment des d’un altre indret es farà alguna cosa per a potenciar la nostra gastronomia, la nostra cultura, els nostres paisatges i monuments... El riu i la mar...
Les hem de potenciar des d’aquí. I cal fer-ho fent la màxima divulgació possible cap a l’exterior. Primer Catalunya, després Espanya i Europa...
La qualitat de les nostres primeres matèries és difícil de superar. I la bona gastronomia es fa a partir de productes de qualitat! Tenim uns vins i uns olis que poden competir amb els millors. I si parlem de fruites, verdures, llegums, etc., no cal ni dir-ho. Quantes vegades hem sentit a dir que el peix de la Mediterrània té un sabor que no tenen els altres? I les llagostins? I les galeres?
També la nostra artesania: la terrissa, la llata, etc. Hi ha pobles petits que estan fent veritables esforços per a promocionar-se amb fires monotemàtiques anuals, plenament consolidades.
Possiblement la Diputació de Tarragona, propietària de la marca Terres de l’Ebre no fa el suficient per a divulgar nos nostres excel•lències. Amb la descentralització d’aquest òrgan i amb la creació de la futura vegueria, crearem el “caldo” de cultiu necessari (finançament) per acabar de rematar la promoció.
Espero que la carta que ha adreçat Antoni Espanya tingui l’acollida que es mereix entre els restauradors de la nostra terra. Sense la complicitat necessària de la gent d’aquí, difícilment ens en sortirem!
Les hem de potenciar des d’aquí. I cal fer-ho fent la màxima divulgació possible cap a l’exterior. Primer Catalunya, després Espanya i Europa...
La qualitat de les nostres primeres matèries és difícil de superar. I la bona gastronomia es fa a partir de productes de qualitat! Tenim uns vins i uns olis que poden competir amb els millors. I si parlem de fruites, verdures, llegums, etc., no cal ni dir-ho. Quantes vegades hem sentit a dir que el peix de la Mediterrània té un sabor que no tenen els altres? I les llagostins? I les galeres?
També la nostra artesania: la terrissa, la llata, etc. Hi ha pobles petits que estan fent veritables esforços per a promocionar-se amb fires monotemàtiques anuals, plenament consolidades.
Possiblement la Diputació de Tarragona, propietària de la marca Terres de l’Ebre no fa el suficient per a divulgar nos nostres excel•lències. Amb la descentralització d’aquest òrgan i amb la creació de la futura vegueria, crearem el “caldo” de cultiu necessari (finançament) per acabar de rematar la promoció.
Espero que la carta que ha adreçat Antoni Espanya tingui l’acollida que es mereix entre els restauradors de la nostra terra. Sense la complicitat necessària de la gent d’aquí, difícilment ens en sortirem!
dilluns, 17 de març del 2008
REFERÈNDUM D'HORTA: SORTIR-NE EL TRET PER LA CULATA
Poques vegades és noticia per tot Catalunya un acte que es faci a les Terres de l’Ebre. El referèndum d’Horta de San Joan, sobre si el veïnat volia la instal•lació d’un parc eòlic al seu terme municipal, celebrat ahir, va ser-ne l’excepció. Catalunya Informació se’n feia ressò cada mitja hora i també era notícia a un diari com el Periódico de Catalunya, tant ahir com avui. La Plataforma per la Terra Alta, opositora de la construcció massiva de molinets, parlava de pregunta tendenciosa, ja que, en la argumentació de la pregunta portada a consulta popular vaticinava conseqüències econòmiques negatives per a la població. La pregunta era la següent: “Estàs d’acord en la instal•lació del Parc Eòlic als Pasells i els conseqüents beneficis econòmics que aportarà al municipi, tal i com han fet altres pobles de la comarca?” No obstant això, el poble, que de forma massiva va acudir a les urnes, va votar-hi en contra. D’una població de 1.300 habitants, van anar a votar 811, dels quals 630 van votar de forma negativa i només 169 van dir sí a la pregunta formulada des de l’ajuntament (CiU)
Jo diria que el poble va rebutjar el xantatge que se li volia fer. També he escoltat que es vincula a l’alcalde amb l’empresa que pretenia fer la instal•lació i que ja comptava amb el corresponent permís de la Generalitat de Catalunya.
Un fet com aquest té un precedent important. Recordo que a principis dels 80, a Uruguai (com a l’Argentina) hi governava una junta militar. I van fer un referèndum (con el que es va fer l’any 76 a Espanya) sobre si el poble volia un canvi de règim, es a dir, si volien la democràcia. Més d’un 90 % va mostrar-se a favor. La junta militar, contrariada, va dir que el poble no havia entès bé el sentit de la pregunta i desprès d’un període on s’explicaria al poble que es volia dir exactament, es faria un altre referèndum. Hi va haver més participació i encara un percentatge superior de vots favorables al canvi polític. De vegades, encara que ho sembli, els governants, no estan en ús de la veritat absoluta i és el poble qui ostenta la sobirania i el que, en un moment donat, pot fer canviar el signe del govern.
Jo diria que el poble va rebutjar el xantatge que se li volia fer. També he escoltat que es vincula a l’alcalde amb l’empresa que pretenia fer la instal•lació i que ja comptava amb el corresponent permís de la Generalitat de Catalunya.
Un fet com aquest té un precedent important. Recordo que a principis dels 80, a Uruguai (com a l’Argentina) hi governava una junta militar. I van fer un referèndum (con el que es va fer l’any 76 a Espanya) sobre si el poble volia un canvi de règim, es a dir, si volien la democràcia. Més d’un 90 % va mostrar-se a favor. La junta militar, contrariada, va dir que el poble no havia entès bé el sentit de la pregunta i desprès d’un període on s’explicaria al poble que es volia dir exactament, es faria un altre referèndum. Hi va haver més participació i encara un percentatge superior de vots favorables al canvi polític. De vegades, encara que ho sembli, els governants, no estan en ús de la veritat absoluta i és el poble qui ostenta la sobirania i el que, en un moment donat, pot fer canviar el signe del govern.
diumenge, 16 de març del 2008
ELS RESULTATS ELECTORALS A L’EBRE
A Catalunya, diumenge 9 de març, majoritàriament es va votar l’opció de Zapatero en front a la de Rajoy. El PSC va assolir resultats mai vistos fins aquell dia. Els 25 diputats aconseguits, sense cap dubte, faran que el PSC, obtingui una posició privilegiada dintre de l’organigrama del nou govern espanyol. Però més que un vot socialista va ser un vot anti Partit Popular. Per diverses raons. Primera per les polítiques que practica el PP cap a la nostra terra: un Estatut de Catalunya que no només no ha estat votat pel PP, sinó que fins i tot, s’ha portat al Tribunal Constitucional, per discrepar de diversos articles, el redactat dels quals, ha estat copiat literalment per altres estatuts com el de València, les Illes Balears o Andalusia i no ha significat cap impediment a l’hora de ser votats pels populars. I perquè van promoure un referèndum a la resta d’Espanya en contra de Catalunya i els diversos boicots als productes d’aquí, el més sonat de tots el del cava.
També a les Terres de l’Ebre s’ha votat majoritàriament en contra del PP. L’amenaça constant de transvasament, primer amagada pel propi Rajoy quan el seu president de l’Aragó va avisar amb dimitir i van posar al seu programa una cosa tan ambigua com la de la “solidaritat interterritorial” que a la pràctica volia dir el mateix i no enganyava ningú. Finalment, davant de les manifestacions d’alguns dels seus dirigents i les pressions del propi Zapatero, en el segon debat televisat, Rajoy, no va poder amagar-ho més i va dir el que tothom sabia: “de governar el PP, es faria el transvasament de l’Ebre” D’aquesta manera, el PSC va obtenir a la circumscripció de Tarragona un quart diputat mai somiat ni pels més optimistes. Abans de començar la campanya hi havia seriosos dubtes de poder conservar el tercer que, molt poques vegades, s’havia pogut aconseguir. Així, a feus tradicionals de CiU a les Terres de l’Ebre on fins i tot hi ha govern municipal d’aquest color, el PSC va obtenir uns resultats històrics: A Tortosa, cap i casal del moviment anti-transvasament, el 52,2 %; a Amposta, on CiU ha governat amb majoria absoluta les darreres cinc legislatures, el 49,7 %; a Deltebre, un dels municipis més perjudicats per la regressió del Delta, un 58,1 %; a la Ràpita, on la pesca també es veuria seriosament amenaçada, un 55,8 %: a Roquetes, al costat de Tortosa, un 50,8 %: a la Sénia el 48.4 %, a Ulldecona el 42 %, a Alcanar el 42,4 %. I ja sabem que uns percentatges així de vot no són el mateix a Catalunya que a la majoria de comunitats d’Espanya. Mentre allí la ciutadania vota entre dos o màxim tres partits amb possibilitats reals d’obtenir escó parlamentari, a Catalunya hi ha fins a 5 partits que s’emporten diputats: PSC, CiU, PP, ERC I ICV-EUA. Amb aquestes dades a la ma, un encara se n’adona més del veritable valor del resultat socialista.
Ara li toca al futur president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, administrar bé el resultat electoral i configurar un sistema d’aliances que li permetin estabilitat al seu govern. Des de les Terres de l’Ebre no es vol un pacte estable amb CiU, a la que encara es considera, després del anys transcorreguts, com a responsable, juntament amb el PP, dels moments més difícils que mai ha viscut el territori. Però som conscients que amb unes Esquerra i Iniciativa, molt debilitades, serà un problema trobar altres formacions polítiques que sumin els diputats necessaris que permetin al PSOE governar còmodament i possiblement tindrà que optar en fer pactes puntuals amb les diverses formacions polítiques que configuren l’arc parlamentari espanyol.
El que és segur és que Zapatero garanteix a les Terres de l’Ebre quatre anys de tranquil•litat en referència al transvasament. Esperem que en aquest temps puguin estar acabades totes les obres hidràuliques (subvencionades per la Unió Europea) que garanteixin l’aigua suficient tant al País Valencià i Múrcia com a la resta de Catalunya i acabi d’una vegada per totes l’enfrontament entre comunitats autònomes promogut pel PP i que només beneficia al món financer i especulatiu i no aporta un clima de bones relacions entre veïns que haurien d’estar més predisposats a l’entesa i al diàleg que a un clima constant d’hostilitat i bel•ligerància.
(L'article ha estat publicat avui a Vinaròs News)
També a les Terres de l’Ebre s’ha votat majoritàriament en contra del PP. L’amenaça constant de transvasament, primer amagada pel propi Rajoy quan el seu president de l’Aragó va avisar amb dimitir i van posar al seu programa una cosa tan ambigua com la de la “solidaritat interterritorial” que a la pràctica volia dir el mateix i no enganyava ningú. Finalment, davant de les manifestacions d’alguns dels seus dirigents i les pressions del propi Zapatero, en el segon debat televisat, Rajoy, no va poder amagar-ho més i va dir el que tothom sabia: “de governar el PP, es faria el transvasament de l’Ebre” D’aquesta manera, el PSC va obtenir a la circumscripció de Tarragona un quart diputat mai somiat ni pels més optimistes. Abans de començar la campanya hi havia seriosos dubtes de poder conservar el tercer que, molt poques vegades, s’havia pogut aconseguir. Així, a feus tradicionals de CiU a les Terres de l’Ebre on fins i tot hi ha govern municipal d’aquest color, el PSC va obtenir uns resultats històrics: A Tortosa, cap i casal del moviment anti-transvasament, el 52,2 %; a Amposta, on CiU ha governat amb majoria absoluta les darreres cinc legislatures, el 49,7 %; a Deltebre, un dels municipis més perjudicats per la regressió del Delta, un 58,1 %; a la Ràpita, on la pesca també es veuria seriosament amenaçada, un 55,8 %: a Roquetes, al costat de Tortosa, un 50,8 %: a la Sénia el 48.4 %, a Ulldecona el 42 %, a Alcanar el 42,4 %. I ja sabem que uns percentatges així de vot no són el mateix a Catalunya que a la majoria de comunitats d’Espanya. Mentre allí la ciutadania vota entre dos o màxim tres partits amb possibilitats reals d’obtenir escó parlamentari, a Catalunya hi ha fins a 5 partits que s’emporten diputats: PSC, CiU, PP, ERC I ICV-EUA. Amb aquestes dades a la ma, un encara se n’adona més del veritable valor del resultat socialista.
Ara li toca al futur president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, administrar bé el resultat electoral i configurar un sistema d’aliances que li permetin estabilitat al seu govern. Des de les Terres de l’Ebre no es vol un pacte estable amb CiU, a la que encara es considera, després del anys transcorreguts, com a responsable, juntament amb el PP, dels moments més difícils que mai ha viscut el territori. Però som conscients que amb unes Esquerra i Iniciativa, molt debilitades, serà un problema trobar altres formacions polítiques que sumin els diputats necessaris que permetin al PSOE governar còmodament i possiblement tindrà que optar en fer pactes puntuals amb les diverses formacions polítiques que configuren l’arc parlamentari espanyol.
El que és segur és que Zapatero garanteix a les Terres de l’Ebre quatre anys de tranquil•litat en referència al transvasament. Esperem que en aquest temps puguin estar acabades totes les obres hidràuliques (subvencionades per la Unió Europea) que garanteixin l’aigua suficient tant al País Valencià i Múrcia com a la resta de Catalunya i acabi d’una vegada per totes l’enfrontament entre comunitats autònomes promogut pel PP i que només beneficia al món financer i especulatiu i no aporta un clima de bones relacions entre veïns que haurien d’estar més predisposats a l’entesa i al diàleg que a un clima constant d’hostilitat i bel•ligerància.
(L'article ha estat publicat avui a Vinaròs News)
dissabte, 15 de març del 2008
PROBLEMES DOMÈSTICS
Ahir mateix vàrem saber que la Marta Ferrusola, esposa de qui va ser duran 23 anys President de la Generalitat de Catalunya, va fer unes declaracions on va dir que “no li agradava que un andalús de nom José fos president de la Generalitat i que a sobre no parlés bé el català”. Pujol la va rectificar. Suposo que va dir que davant de tot era el President i que la més alta institució del país mereixia un respecte. Caldria fer honor a la història i dir que ni Pujol va ser el segon president de la Generalitat darrera de Josep Tarradellas, ni Montilla el primer que ha nascut fora de Catalunya. La Generalitat ha tingut, fins la data 128 presidents i d’aquests, al menys Gonzalo Fernández de Heredia, García Gil de Manrique, Pedro Ximénez de Urrea, Francisco Morillo i Luis de Tena, van ocupar la més alta institució catalans sense ser catalans de naixement i encara diria més: I de ben segur que cap d’ells va portar Catalunya al cor com el companys Jose, aquell nano nascut a Priego Córdoba i que de ben petit va venir amb els seus pares a Catalunya per “guanyar-se les garrofes” i ajudar al creixement del Principat en aquells durs anys de la postguerra, en plena dictadura franquista. I allí va créixer, lluitar i també va aportar el seu petit gra de sorra per fer la transició de la dictadura a la democràcia, com un treballador i com un català més.
Si és veritat que a les cases les dones manen, la reprimenda en públic de Jordi a la Marta, pot acabar amb una esbroncada en privat de la Marta a Jordi. Esperem que la sang no arribi ni al riu, ni al carrer de casa seva.
Si és veritat que a les cases les dones manen, la reprimenda en públic de Jordi a la Marta, pot acabar amb una esbroncada en privat de la Marta a Jordi. Esperem que la sang no arribi ni al riu, ni al carrer de casa seva.
FUTURA LÍDER MUNDIAL
Atenció poble d’Espanya! Si algú no podia dormir tranquil des de que José Maria Aznar ens va “deixar orfes”, a partir d’ara ja ho podrà fer! Espanya no havia tingut un líder mundial des de llavors. Un líder mundial que es permetia seure al costat de Bush i posar, com ell, els peus calçats a sobre la taula. Ara, a les files del PP ha nascut una líder mundial que no trigarà mol a ocupar el lloc que li pertoca y tornarà la dignitat a Espanya. Segur que estareu esperant el nom: Cayetana Álvarez de Toledo. Només el nom impressiona, oi? Veritat que us heu quedat una mica “acollonidos”?, con diria el Màgic Andreu. I és que aquesta senyora té un avalador de renom: Federico Jiménez Losantos. Segur que amb un padrí com aquest té tot un futur brillant per davant. Ara només li queda l’aval de la cúpula de l’Església Catòlica i el de l’Associació de Víctimes del Terrorisme. Amb aquest suports té un brillant futur i una carrera sense límits per davant!
divendres, 14 de març del 2008
"L'ERROR" DE LIBERTAD DIGITAL
Libertad Digital, el portal d’Internet propietat del locutor mediàtic Jiménez Losantos, dijous va ensenyar un gràfic on apareixia la victòria del PP a les darreres eleccions de diumenge passat.La notícia l’he pogut llegir a un altre portal: el Plural. El diari progressista posa en dubte de que es tractés d’un error i ho atribueix a la manipulació informativa que en té acostumats Federico Jiménez Losantos, tan en el seu portal com al seu programa de la COPE, l’emissora de la Conferència Episcopal. Segons Losantos la mort del regidor socialista Isaías Carrasco, també hauria estat determinant en la victòria del PSOE sobre el PP de diumenge passat.
Imagino que aquest personatge ple de ràbia i rancúnia, siguin quins siguin els resultats electoral del futur, si aquest són favorables al socialistes, segur que trobarà un argument per a minimitzar l’èxit i si no el troba, se l’inventarà. Repudiat per tota la premsa plural i objectiva, que fins i tot han boicotejat alguna vegada actes on es volia reconèixer la figura dels pseudoperiodista de Orihuela del Tremedal, no pot sinó ”atrinxerar-se” en els seus mitjans i des d’allí “tirar amb bala” a tots aquells que a Espanya no pensen com ell. Què per sort, en són majoria!
Imagino que aquest personatge ple de ràbia i rancúnia, siguin quins siguin els resultats electoral del futur, si aquest són favorables al socialistes, segur que trobarà un argument per a minimitzar l’èxit i si no el troba, se l’inventarà. Repudiat per tota la premsa plural i objectiva, que fins i tot han boicotejat alguna vegada actes on es volia reconèixer la figura dels pseudoperiodista de Orihuela del Tremedal, no pot sinó ”atrinxerar-se” en els seus mitjans i des d’allí “tirar amb bala” a tots aquells que a Espanya no pensen com ell. Què per sort, en són majoria!
DECLARACIONS XENÒFOBES DE MARTA FERRUSOLA?
No és el primer cop que Marta Ferrusola, una persona que com a únic mèrit que té, és que és l’esposa de qui va ser President de la Generalitat Jordi Pujol, fa declaracions mostrant la seva part més intolerant, rallant la xenofòbia. Segons he pogut llegir a l’edició digital del diari el Periódico de Catalunya, aquest matí ha fet a radio Teletaxi ha fet les següents declaracions: “Em molesta molt que el president de la Generalitat sigui un andalús que tingui nom castellà”. I suposo que acabat de dir això s’ha degut de quedar més ampla que llarga! El que no m’acabo d’explicar és com ha concedit aquesta entrevista a un mitjà fundat per un altre andalús que, igual que el President Montilla, va venir un dia a Catalunya a guanyar-se la vida. I que com ell, tampoc parla bé el català: Justo Molinero. Serà que Justo Molinero està afiliat a CDC? Per a la Ferrusola, com per a la majoria de convergents, els catalans no som de primera i de segona depenent dels nostre origen, sinó de la nostra afiliació política. Un convergent sempre serà un català de primera i els altres de segona o potser que de tercera si a part de no ser del seu partit, ets andalús o magrebí o romanès. Pensant així, no és d’estranyar que Arturo vulgui introduir el “carnet per punts” per aquells no nascuts a Catalunya i que vulguin fixar aquí la seva residència per raons de treball.
Potser el màxim valors per a la Ferrusola (i també per a molts convergents) sigui ser català, blanc i de dretes, però per a mi n’hi ha un de molt més important: ser un ser humà! Tan me és la seva raça, procedència, religió, etc.
El President Montilla serà tot l’andalús que es vulgui per raons de naixement, però ha fet mèrits suficients per a ser un català més i no un català qualsevol, sinó estar a l’alçada del President Pujol. Potser això és el que realment li sap greu a la Ferrusola!
Potser el màxim valors per a la Ferrusola (i també per a molts convergents) sigui ser català, blanc i de dretes, però per a mi n’hi ha un de molt més important: ser un ser humà! Tan me és la seva raça, procedència, religió, etc.
El President Montilla serà tot l’andalús que es vulgui per raons de naixement, però ha fet mèrits suficients per a ser un català més i no un català qualsevol, sinó estar a l’alçada del President Pujol. Potser això és el que realment li sap greu a la Ferrusola!
dijous, 13 de març del 2008
EL BUENO, EL FEO Y LA MALA
Al principi tenia pensat un altre títol: “El que es queda, el que se’n va i la que fan fora”. Però trobo més adient el que he posat finalment. Em refereixo a Ruiz-Gallardón, Zaplana i Magdalena Álvarez.
Ruiz-Gallardón és el “bueno”. És la imatge de bondat del PP espanyol. La seva família era monàrquica en tems de Franco i mai va ocupar càrrecs a l’anterior règim. Encara que de tan en tan també en “solta” alguna de sonada que, al meu parer, el converteixen en menys centrista que el què vol aparentar. Va dir que plegaria després de les eleccions generals i no només no se’n va sinó que ja ha declarat que dona tot el seu suport a Rajoy.
Zaplana és el “feo” de la pel•lícula, tan per la imatge de pepero repugnant, com el paper jugat a favor del transvasament com el que es diu d’ell que “estava en política per a fer-se ric” (frase que pareix mai va pronunciar en públic) També en la seva època com a president de València es deu la reqüalificació dels terrenys on finalment es va acabar instal•lant Terra Mítica, així com de tot el desastre econòmic que ha suposat el parc d’atraccions. Ha anunciat que deixa de ser el portaveu del grup parlamentari del PP i que es dedicarà a realitzar tasques per a la renovació interna del partit (que falta li fa!)
I per acabar la magdalena Álvarez, la “mala” de la pel•lícula. No va saber dimitir quan li van demanar per activa i per passiva. Va “soltar” aquella frase de: “Antes partida que doblá) I ha acabat “partida” pels votants de la seva província: Màlaga. Els mals resultats, segurament, la portaran a ser exclosa del nou govern que està confeccionat Rodríguez Zapatero. Adéu, Sra. Ministra!
Ruiz-Gallardón és el “bueno”. És la imatge de bondat del PP espanyol. La seva família era monàrquica en tems de Franco i mai va ocupar càrrecs a l’anterior règim. Encara que de tan en tan també en “solta” alguna de sonada que, al meu parer, el converteixen en menys centrista que el què vol aparentar. Va dir que plegaria després de les eleccions generals i no només no se’n va sinó que ja ha declarat que dona tot el seu suport a Rajoy.
Zaplana és el “feo” de la pel•lícula, tan per la imatge de pepero repugnant, com el paper jugat a favor del transvasament com el que es diu d’ell que “estava en política per a fer-se ric” (frase que pareix mai va pronunciar en públic) També en la seva època com a president de València es deu la reqüalificació dels terrenys on finalment es va acabar instal•lant Terra Mítica, així com de tot el desastre econòmic que ha suposat el parc d’atraccions. Ha anunciat que deixa de ser el portaveu del grup parlamentari del PP i que es dedicarà a realitzar tasques per a la renovació interna del partit (que falta li fa!)
I per acabar la magdalena Álvarez, la “mala” de la pel•lícula. No va saber dimitir quan li van demanar per activa i per passiva. Va “soltar” aquella frase de: “Antes partida que doblá) I ha acabat “partida” pels votants de la seva província: Màlaga. Els mals resultats, segurament, la portaran a ser exclosa del nou govern que està confeccionat Rodríguez Zapatero. Adéu, Sra. Ministra!
dimecres, 12 de març del 2008
UN ALTRE COP ERC
Amb la dimissió com a Conseller de Governació del Govern del Secretari General d’ERC Joan Puigcercós, els republicans han provocat l’enèsima crisi al si del Govern de la Generalitat, tant a l’època de Maragall on, finalment, es van tenir que avançar les eleccions, com ara amb el President Montilla. O així al menys o veuen els altres grups de l’oposició que aprofiten qualsevol circumstància per mirar de “furgar la ferida”.
Cada dia hi ha veus dels republicans més “nacionalistes” que demanen la sortida d’ERC del govern. Sospito que fins el congrés de juny, aquest mesos es faran molt llargs i feixucs, tant per a ERC com per als antres dos partits que composen el govern d’Entesa.
El congrés de juny d’ERC pot clarificar moltes coses i pot produir situacions extremes. El que és segur és que hi haurà més d’una candidatura a la presidència. Pugcercós ja ha anunciat que vol disputar-la a Carod, però Carretero també es presentarà per aconseguir “pescar” en aigües “turbulentes”. No té el carisma dels dos anteriors, però si el suport del sector més independentista, que potser sigui nombrós dintre del partit, però en cas de una hipotètica victòria, caldria veure quins serien els resultats electorals.
Però que o s’enganyi ningú. Encara que Arturo faci una crida a integrar-se a “la casa gran del catalanisme”, CiU no és ni ha estat mai independentista. Així que aquest sector tindrà que mirar de decantar-se cap a CiU que, els podria acabar empassant o mantenir-se a l’oposició que és la posició on pareix que estiguin més còmodes. I entre els seguidors de l’actual president del partit i de seu secretari general, una vegada clausurat el congrés, caldrà veure si hi ha una acceptació de la derrota per part de qui en surti derrotat i es posa a les ordres de l’altre o també hi ha una fractura que acabaria debilitat tant el partit com el propi govern de la Generalitat.
El panorama és difícil i obscur i a hores d’ara no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a fer un pronòstic sobre el futur més immediat d’ERC. Però el que està clar és que CiU serà, de ben segur, la formació més beneficiada d’una hipotètica desfeta. Caldrà veure quin paper hi juguen els altres dos partits socis: PSC i ICV-EUA. Però si han de començar moure fitxa, no poden esperar més.
Cada dia hi ha veus dels republicans més “nacionalistes” que demanen la sortida d’ERC del govern. Sospito que fins el congrés de juny, aquest mesos es faran molt llargs i feixucs, tant per a ERC com per als antres dos partits que composen el govern d’Entesa.
El congrés de juny d’ERC pot clarificar moltes coses i pot produir situacions extremes. El que és segur és que hi haurà més d’una candidatura a la presidència. Pugcercós ja ha anunciat que vol disputar-la a Carod, però Carretero també es presentarà per aconseguir “pescar” en aigües “turbulentes”. No té el carisma dels dos anteriors, però si el suport del sector més independentista, que potser sigui nombrós dintre del partit, però en cas de una hipotètica victòria, caldria veure quins serien els resultats electorals.
Però que o s’enganyi ningú. Encara que Arturo faci una crida a integrar-se a “la casa gran del catalanisme”, CiU no és ni ha estat mai independentista. Així que aquest sector tindrà que mirar de decantar-se cap a CiU que, els podria acabar empassant o mantenir-se a l’oposició que és la posició on pareix que estiguin més còmodes. I entre els seguidors de l’actual president del partit i de seu secretari general, una vegada clausurat el congrés, caldrà veure si hi ha una acceptació de la derrota per part de qui en surti derrotat i es posa a les ordres de l’altre o també hi ha una fractura que acabaria debilitat tant el partit com el propi govern de la Generalitat.
El panorama és difícil i obscur i a hores d’ara no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a fer un pronòstic sobre el futur més immediat d’ERC. Però el que està clar és que CiU serà, de ben segur, la formació més beneficiada d’una hipotètica desfeta. Caldrà veure quin paper hi juguen els altres dos partits socis: PSC i ICV-EUA. Però si han de començar moure fitxa, no poden esperar més.
BALL D'ESCONS
Quan ja fa tres dies que es van celebrar les eleccions general que van donar un triomf absolut al PSC a l’àmbit de Catalunya, encara hi ha un escó que balla i tant es pot acabar assignant al Partit Popular com a Convergència i Unió. Per al PP significaria, segons pareix, l’obtenció del resultat mínim fixat. El 8è escó significaria un èxit personal de Cirera i de l’actual cúpula del PP de Catalunya, mentre que els 10 de CiU significaria obtenir el mateix resultat que ara fa quatre anys i si a això li sumem la pèrdua de vot, possiblement caldria parlar de fracàs o decepció. En el cas contrari, que CiU fos qui, finalment, s’acabés adjudicant l’11è escó, seria un mal menor per a la coalició i fins i tot un petit triomf al superar els 10 que tenien. En canvi dintre de les files del PP si que es podria parlar de fracàs al no poder assolir les expectatives fixades.
Però crec que tan per uns com per als altres, els necessària una renovació interna amb profunditat i un canvi d’estratègies.
El PSC tampoc pot abaixar la guàrdia i ha de consolidar el resultat obtingut, sobre tot a l’Ebre on s’han aconseguit resultats impensables. El més significatiu de tots, pot ser el de Sant Jaume d’Enveja on el percentatge de vot per al PSC es va apropar al 70 %.
Però crec que tan per uns com per als altres, els necessària una renovació interna amb profunditat i un canvi d’estratègies.
El PSC tampoc pot abaixar la guàrdia i ha de consolidar el resultat obtingut, sobre tot a l’Ebre on s’han aconseguit resultats impensables. El més significatiu de tots, pot ser el de Sant Jaume d’Enveja on el percentatge de vot per al PSC es va apropar al 70 %.
TRASNVASAMENT DEL TER A BARCELONA?
El govern vol portar aigua a Barcelona des del Segre en cas de necessitat. El riu Segre és el principal afluent de l’Ebre i bona part del cabal que arriba al Delta i a la mar, prové d’aquest riu lleidatà. No sé fins quanta aigua s’ha de “transvasar” a Barcelona i de quina forma pot afectar a la biodiversitat de l’Ebre i el seu delta. Però el que està clar, és que si s’hi posa una canonada, difícilment es traurà i en el futur pot ser la porta d’entrada d’aigua de les conques internes de Catalunya a Barcelona. He defensat que en cas de necessitat, es pugui portar aigua de boca a Barcelona. Però només en cas de necessitat, ja que l’Ebre necessita quanta més aigua millor! Però una infrastructura permanent pot crear totes les suspicàcies del món i si el govern de Montilla no l’utilitza, ningú pot afirmar que un altre govern futur pugui fer-ne l’ús.
L’actual govern d’Entesa, començant pel seu President, seguint pel Conseller de Medi ambient i continuant per tots i cada un dels altres consellers, farien bé de no fer projectes polèmics que puguin crear suspicàcies. A la llarga això els pot produir desgast i en aquest cas, ja se sap qui se n’acabaria beneficiant...
L’actual govern d’Entesa, començant pel seu President, seguint pel Conseller de Medi ambient i continuant per tots i cada un dels altres consellers, farien bé de no fer projectes polèmics que puguin crear suspicàcies. A la llarga això els pot produir desgast i en aquest cas, ja se sap qui se n’acabaria beneficiant...
dimarts, 11 de març del 2008
RESSACA POSTELECTORAL
A arribat l’hora de les conjectures, dels rumors, de les especulacions, de les apostes sense diners. Després de les eleccions, tant si es guanya per majoria absoluta com sinó hi ha moltes coses que dir i disputar. Els diaris fan corre rius de tinta sobre possibles pactes postelectorals. L’aritmètica que és un ciència exacta ha de fer que els nombre de diputats del PSOE i els d’un o més grups, configurin una majoria parlamentaria estable. És a dir, anar més enllà dels 176 diputats que composen la majoria absoluta. Encara que per governar tampoc és necessària l’estabilitat parlamentària. Es pot arribar a pactes puntuals amb les diverses formacions que composen l’arc parlamentari. Es poden tenir socis depenent dels grans temes a tractar, etc.
El que pareix segur és que CiU no serà un soci estable per al futur govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Avui, el cap de llista de la formació, Josep Antoni Duran Lleida o reconeixia. Els resultats del PSC a Catalunya han estat massa bons per a que Zapatero faci alguna cosa a casa nostra sense comptar amb la conformitat dels socialistes catalans. Alguna cosa semblant s’ha dit del País Basc. Encara que, personalment, penso que res té a veure una cosa amb l’altra. El PNV està al govern, mentre que CiU a Catalunya està a l’oposició i, com un llop, està expectant per a veure com i quan pot pegar la dentada per a debilitar el govern que encapçala José Montilla. No sé si amb el temps CiU es debilitarà. De moment s’ha posat en evidència que, fins ara, aguanta prou bé qualsevol embranzida. Només uns quants més a l’oposició podrien acabar, sinó d’enterrar, si, al menys, de convertir CiU en una formació residual sense garanties de Govern a Catalunya. Però de produir-se aquesta hipòtesi, el PSC haurà d’estar a l’expectativa per a “capturar” a la majoria dels votants de la formació nacionalista i, això passa per convertir-se en un partit més compromès amb Catalunya i els seus ciutadans. Ahir em dia un conciutadà que faria bé el PSC de desmarcar-se alguna vegada del PSOE en les votacions del Congrés. Hi ha temes que afecten molt directament a Catalunya que, de vegades, es tanquen en falç i no s’aconsegueix tot allò que seria desitjable. Fins ara el PSC ha estat massa permissiu. Montilla de quan en quan ja ha fet alguna reflexió en aquest sentit i ha donat un cop d’atenció al govern de l’Estat. Seria bo que no es quedés només en paraules. La força decisiva de Catalunya i la que li donarà més estabilitat al ou Parlament espanyol i al govern que es constituirà dintre d’uns dies és el PSC. El que passa és Que el PSOE el compta com a propi i, a part de donar-li una mica més de poder del que té, en principi, no deuen de pensar en res més. És per això que els socialistes catalans han de ser conscients de la força que tenen i transmetre-la al socialistes espanyols i, de quan en quan, anar-los-hi recordant qui ha estat la formació que més vots (encara que molts d’ells siguin prestats) ha pujat al conjunt de l’Estat Espanyol. Carme Chacón ha guanyat a Barcelona amb una diferència molt gran. En canvi, ni el propi Zapatero ha pogut guanyar allà on es presentava, Madrid.
El que pareix segur és que CiU no serà un soci estable per al futur govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Avui, el cap de llista de la formació, Josep Antoni Duran Lleida o reconeixia. Els resultats del PSC a Catalunya han estat massa bons per a que Zapatero faci alguna cosa a casa nostra sense comptar amb la conformitat dels socialistes catalans. Alguna cosa semblant s’ha dit del País Basc. Encara que, personalment, penso que res té a veure una cosa amb l’altra. El PNV està al govern, mentre que CiU a Catalunya està a l’oposició i, com un llop, està expectant per a veure com i quan pot pegar la dentada per a debilitar el govern que encapçala José Montilla. No sé si amb el temps CiU es debilitarà. De moment s’ha posat en evidència que, fins ara, aguanta prou bé qualsevol embranzida. Només uns quants més a l’oposició podrien acabar, sinó d’enterrar, si, al menys, de convertir CiU en una formació residual sense garanties de Govern a Catalunya. Però de produir-se aquesta hipòtesi, el PSC haurà d’estar a l’expectativa per a “capturar” a la majoria dels votants de la formació nacionalista i, això passa per convertir-se en un partit més compromès amb Catalunya i els seus ciutadans. Ahir em dia un conciutadà que faria bé el PSC de desmarcar-se alguna vegada del PSOE en les votacions del Congrés. Hi ha temes que afecten molt directament a Catalunya que, de vegades, es tanquen en falç i no s’aconsegueix tot allò que seria desitjable. Fins ara el PSC ha estat massa permissiu. Montilla de quan en quan ja ha fet alguna reflexió en aquest sentit i ha donat un cop d’atenció al govern de l’Estat. Seria bo que no es quedés només en paraules. La força decisiva de Catalunya i la que li donarà més estabilitat al ou Parlament espanyol i al govern que es constituirà dintre d’uns dies és el PSC. El que passa és Que el PSOE el compta com a propi i, a part de donar-li una mica més de poder del que té, en principi, no deuen de pensar en res més. És per això que els socialistes catalans han de ser conscients de la força que tenen i transmetre-la al socialistes espanyols i, de quan en quan, anar-los-hi recordant qui ha estat la formació que més vots (encara que molts d’ells siguin prestats) ha pujat al conjunt de l’Estat Espanyol. Carme Chacón ha guanyat a Barcelona amb una diferència molt gran. En canvi, ni el propi Zapatero ha pogut guanyar allà on es presentava, Madrid.
dilluns, 10 de març del 2008
EUROPA NO ES MEREIX UNA ALTRA COSA
El ball del “Chiki-chiki” de Rodolfo Chikiliquatre ha estat la guanyadora per a representar a Espanya a la gala anual d’Eurovisió. Mai Espanya havia caigut tan baix i mai Europa haurà rebut allò que es mereix per fer un festival tant passat de moda, amb unes estructures tan antiquades i amb un sistema de votació on els uns sempre voten als altres i mai als demés, per molta qualitat que tinguin el tema presentat. Queda per veure si els responsables del festival reaccionaran i faran un replantejament seriós de cara properes convocatòries. De moment tindran una any per a repensar-s’ho i mirar de donar-li un nou enfocament o finiquitar-lo de forma definitiva, que possiblement és el que es mereix.
Per acabar voldria explicar-vos una reflexió d’un company de treball de nom Dani. Contava que en temps de Franco, Espanya volia entrar al Mercat Comú Europeu. Any rera any se li van tancar les portes a l’integració. Això si, li van donar a Franco dues alternatives: deixaven guanyar al Real Madrid la copa d’Europa o a Espanya el festival d’Eurovisió. Franco elegia tots els anys la copa d’Europa per al Madrid. Finalment li van dir que ja estava bé d’aquell tema i llavors Espanya va guanyar dos anys consecutius el festival. D’allò ja fa uns quaranta anys. Anys més tard, ja en l’època de Felipe González, Espanya, finalment, va entrar al Mercat Comú i posteriorment el Madrid ha guanyat altres copes d’Europa, ara en versió Champios League. Però el festival no s’ha guanyat mai més!
Per acabar voldria explicar-vos una reflexió d’un company de treball de nom Dani. Contava que en temps de Franco, Espanya volia entrar al Mercat Comú Europeu. Any rera any se li van tancar les portes a l’integració. Això si, li van donar a Franco dues alternatives: deixaven guanyar al Real Madrid la copa d’Europa o a Espanya el festival d’Eurovisió. Franco elegia tots els anys la copa d’Europa per al Madrid. Finalment li van dir que ja estava bé d’aquell tema i llavors Espanya va guanyar dos anys consecutius el festival. D’allò ja fa uns quaranta anys. Anys més tard, ja en l’època de Felipe González, Espanya, finalment, va entrar al Mercat Comú i posteriorment el Madrid ha guanyat altres copes d’Europa, ara en versió Champios League. Però el festival no s’ha guanyat mai més!
AVORTAMENT AL PP?
Ús recordeu de la xiqueta de Rajoy? Dient els peperos que es tenia que dir Esperanza Victoria i que naixeria el 9 de març. A hores d’ara no sé si s’ha retarda el part quatre anys o és que hi ha hagut un avortament. I es clar, si ha passat això últim, la reacció de l’Església Catòlica pot ser la de la excomunicació dels responsables. Encara que a hores d’ara no ha sortit ningú per atribuir-se els mals resultats electorals. No sé sap si ha segut cosa de Rajoy, dels seus palmeros (Acebes i Zaplana), si encara dura l’allargada ombra d’Aznar o d’Antonio Sola, qui va “idear” la campanya del PP, com abans ho havia fet amb la dreta de Mèxic o Guatemala.
El cardenal Rouco deu d’estar molt enfadat i en aquests dies, a través de les seves ones radiofòniques amb la veu de Jiménez Losantos ens dirà que és el que necessita la dreta espanyola per a seguir “fent-se notar” en aquesta nova legislatura que tot just comença a caminar. Cosa que no farà la xiqueta de Rajoy. Si no ha nascut, difícilment donarà els seu primer passos i dirà les primeres paraules. Però no patiu, altres ho faran per ella!
El cardenal Rouco deu d’estar molt enfadat i en aquests dies, a través de les seves ones radiofòniques amb la veu de Jiménez Losantos ens dirà que és el que necessita la dreta espanyola per a seguir “fent-se notar” en aquesta nova legislatura que tot just comença a caminar. Cosa que no farà la xiqueta de Rajoy. Si no ha nascut, difícilment donarà els seu primer passos i dirà les primeres paraules. Però no patiu, altres ho faran per ella!
S'IMPOSA LA RAÓ
Majoritàriament, els ciutadans de les Terres de l’Ebre han donat el seu suport al PSC. Contràriament al que va passar quatre anys enrera, on ERC va catapultar molt de vot del anti-transvasistes i només el descens de CiU va donar el tercer escó al PSC per la circumscripció de Tarragona, ara, davant la nova amenaça del PP de tornar a reactivar el transvasament de l’Ebre, els ciutadans s’han decantat cap a la única formació que garantia que el PHN d’Aznar segueixi enterrat i ben enterrat.
S’ha demostrat que contra el que anunciaven ERC i ICV-EUA, la única força que pot garantir que segueixi baixant l’aigua per l’Ebre és el PSC. Els 25 escons que han aconseguit a tot Catalunya els dona una força inusual a l’hora de poder incidir amb una posició de força amb el PSOE. Zapatero governarà gràcies al PSC, tot i que pareix que com amb aquests diputats ja s’hi compta a l’hora de la investidura, seran altres les forces polítiques que es consideraran “decisives” per elegir Zapatero com a president del govern espanyol.
Faria bé el PSC de jugar les seves millors cartes i apostar de forma ferma per obtenir ministeris amb més pes i, possiblement alguna vice-presidència. Ministres de l’actual govern (en funcions) han fracassat amb l’intent d’aturar el PP. Fernández de la Vega a València seria un clar exemple. Carme Chacón es tindria que postular clarament per obtenir de Zapatero aquest reconeixement. També caldria pensar amb una altra persona, que no fos Clos, per dirigir un ministeri de solvència. N’apunto un nom: Germà Bel, del que sempre he considerat que seria un bon ministre a Madrid, encara que darrerament parteixi un cert ostracisme dintre del seu propi partit.
Una altra cosa que ha de deixar ben clar el PSC és que de negociar amb el PSOE, ni parlar-ne! Es té que dir als “nacionalistes” que no son ni seran força decisiva.
Zapatero té garantida l’investidura. Ara només queda per saber si superarà els 202 vots que va obtenir Felipe González el 82 i que Aznar mai va poder assolir, tot hi que ho va intentar. Recordo que la primera elecció de Benach con a President del Parlament de Catalunya va aconseguir els vots de tots els grups menys del PP. Llavors tothom festejava ERC. A Zapatero li podria passar una cosa similar. Si no tanca cap pacte abans de la investidura, tothom pensarà que pot ser “l’elegit”. Farien bé Zapatero i el PSOE de ser generosos. Que la victòria no els acabi pujant al cap. Caldria comptar amb la majoria de grups de la Cambra, menys, es clar, els de dreta-dreta (o sigui el PP i els seus afins) En la passada legislatura més d’un cop es va deixar aïllat al PP. Caldria continuar igual.
La propera legislatura ha de ser la de la consolidació de Zapatero i la de l’acabament de la crispació política. Al PP no li anat malament la crispació d’aquest anys i presentar Catalunya com origen de tots els mals. El que poso en dubte que la mateixa política pogués seguir recollint adeptes pel camí. Ara Zapatero ha de demostrar que no és així. S’ha de portar aigua allí on no la hi ha i demostrar que el transvasament del riu té alternatives. Cal acabar amb tots els arguments de Rajoy per deixar clar que hi ha alternativa a la seva peculiar forma de fer política. Se’ls ha de deixar clar a l’Església Catòlica, a l’Associació de Víctimes del terrorisme i a la COPE, que l’època de crispació, s’ha acabat i prendre mesures severes i governar amb ma de ferro per a contrarestar totes aquestes males formes de fer política.
Tot està obert, però per a Zapatero li queden quatre anys per demostrar que el PP té alternativa allí on guanya. No pot ser que trenta anys després de Franco el retorn de la dreta més carca i més rància posi en perill la convivència pacífica entre les diferents comunitats que integren Espanya.
S’ha demostrat que contra el que anunciaven ERC i ICV-EUA, la única força que pot garantir que segueixi baixant l’aigua per l’Ebre és el PSC. Els 25 escons que han aconseguit a tot Catalunya els dona una força inusual a l’hora de poder incidir amb una posició de força amb el PSOE. Zapatero governarà gràcies al PSC, tot i que pareix que com amb aquests diputats ja s’hi compta a l’hora de la investidura, seran altres les forces polítiques que es consideraran “decisives” per elegir Zapatero com a president del govern espanyol.
Faria bé el PSC de jugar les seves millors cartes i apostar de forma ferma per obtenir ministeris amb més pes i, possiblement alguna vice-presidència. Ministres de l’actual govern (en funcions) han fracassat amb l’intent d’aturar el PP. Fernández de la Vega a València seria un clar exemple. Carme Chacón es tindria que postular clarament per obtenir de Zapatero aquest reconeixement. També caldria pensar amb una altra persona, que no fos Clos, per dirigir un ministeri de solvència. N’apunto un nom: Germà Bel, del que sempre he considerat que seria un bon ministre a Madrid, encara que darrerament parteixi un cert ostracisme dintre del seu propi partit.
Una altra cosa que ha de deixar ben clar el PSC és que de negociar amb el PSOE, ni parlar-ne! Es té que dir als “nacionalistes” que no son ni seran força decisiva.
Zapatero té garantida l’investidura. Ara només queda per saber si superarà els 202 vots que va obtenir Felipe González el 82 i que Aznar mai va poder assolir, tot hi que ho va intentar. Recordo que la primera elecció de Benach con a President del Parlament de Catalunya va aconseguir els vots de tots els grups menys del PP. Llavors tothom festejava ERC. A Zapatero li podria passar una cosa similar. Si no tanca cap pacte abans de la investidura, tothom pensarà que pot ser “l’elegit”. Farien bé Zapatero i el PSOE de ser generosos. Que la victòria no els acabi pujant al cap. Caldria comptar amb la majoria de grups de la Cambra, menys, es clar, els de dreta-dreta (o sigui el PP i els seus afins) En la passada legislatura més d’un cop es va deixar aïllat al PP. Caldria continuar igual.
La propera legislatura ha de ser la de la consolidació de Zapatero i la de l’acabament de la crispació política. Al PP no li anat malament la crispació d’aquest anys i presentar Catalunya com origen de tots els mals. El que poso en dubte que la mateixa política pogués seguir recollint adeptes pel camí. Ara Zapatero ha de demostrar que no és així. S’ha de portar aigua allí on no la hi ha i demostrar que el transvasament del riu té alternatives. Cal acabar amb tots els arguments de Rajoy per deixar clar que hi ha alternativa a la seva peculiar forma de fer política. Se’ls ha de deixar clar a l’Església Catòlica, a l’Associació de Víctimes del terrorisme i a la COPE, que l’època de crispació, s’ha acabat i prendre mesures severes i governar amb ma de ferro per a contrarestar totes aquestes males formes de fer política.
Tot està obert, però per a Zapatero li queden quatre anys per demostrar que el PP té alternativa allí on guanya. No pot ser que trenta anys després de Franco el retorn de la dreta més carca i més rància posi en perill la convivència pacífica entre les diferents comunitats que integren Espanya.
diumenge, 9 de març del 2008
GUANYA CATALUNYA, GUANYA ZAPATERO
Si teniu una mica de memòria, recordareu que fa quatre anys el lema electoral del PSC era: “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. Avui les tornes han canviat. Zapatero ha guanyat gràcies a Catalunya. Gràcies al PSC. Els darrers resultats donen 169 escons al PSOE + PSC, 5 més i 154 el PP, també 6 més (!) que en les passades eleccions de fa 4 anys. O sigui, apuja més el PP que el PSOE al conjunt de l’Estat Espanyol. Però és que només a Catalunya, el PSC ha estat capaç d’aconseguir 4 escons més que els que tenia, 1 d’ells a Tarragona.
Evidentment, a l’hora d’analitzar els resultats hi ha molts factors que han influït de forma molt decisiva en aquests magnífics resultats del PSC. Sense cap mena de dubte, molts catalans han vist al PSC com a la única i veritable força capaç d’aturar al PP. El PP, en aquests quatre anys ha fet molt mal a Catalunya i als catalans. Ha fet una política, que diguin el que vulguin el Cirera, la Nadal i els altres, anti-catalana. I així, difícilment es pot aspirar a guanyar unes eleccions a nivell nacional sinó es treu un bon resultat aquí. Hi ha hagut un vot útil d’anteriors votants d’ICV-EUA que, al veure que en algunes circumscripcions catalanes els era impossible treure representació, han preferit donar el vot al PSC per mirar de parar la dreta.
En canvi, els partits nacionalistes (CiU i ERC), han tingut sort diversa. Mentre que CiU repeteix resultats (quan toquen el xiulet, acudeixen tots a votar), ERC té una pèrdua substancial de diputats ( de 8 es queda només amb 3) I és que els votants d’ERC han mirat aquestes eleccions nacional des de perspectives molt diverses. Mentre uns s’han abstingut pensant que “aquestes” no eren les seves, altre ho han fet disconformes amb l’actual política de la seva direcció nacional. Dintre de poc, ERC, farà el seu congrés dintre de poc i es previsible que hi hagin canvis significatius. És d’esperar l’ascens de Carretero, que, malgrat tot, no té el carisma com altres homes del partit con Carod Rovira o Puigcercós. Veig el futur d’ERC amb incertesa, degut, sobre tot, a les seves grans contradiccions. No és pot jugar a la “puta i a la Ramoneta” com han estat jugant des de fa diversos anys. Sé hi és o no sé hi és. O es pacta amb els PSC i ICV-EUA, com han fet a la Generalitat o amb CiU com han fet en algunes diputacions provincials i consells comarcals. Els seus votants, guanyats molts en els darrers anys, no són beneits i aquestes contradiccions internes, les perceben perfectament. Veig possiblement factible una ruptura del partir després del seu congrés i fins i tot, a la llarga, alguna de les seves faccions podria tornar acabar xuclada per CiU com ja va passar al el Partit per a la Independència del Colom i la Rahola. Així que no seria el primer cop...
Però si en alguna circumscripció catalana els resultats han estat espectaculars, aquesta ha segur Tarragona. Abans de començar la campanya electoral, el tercer escó del PSC, penjava d’un fil. Avui n’ha aconseguit 4. Sense cap mena de dubte un resultat històric on els hagi!
A la espera de fer-vos unes valoracions més detallades de les Terres de l’Ebre on, tot indica que també aquí el PSC ha aconseguit resultats mai aconseguits, ni ara fa quatre anys, tot i la lluita anti-transvasament (per exemple a Amposta el PSC ha fregat el 50 %), em vull quedar amb la dada els resultats globals del PSC: 25 diputats a tota Catalunya.
Amb freqüència, el dia següent d’unes eleccions sentim parlar als diferents líders i tos diuen que han guanyat. Ara i aquí, l’únic que ha guanyat a estat el PSC i ho ha fet perquè hem volgut barrar el pas al PP i s’ha aconseguit. Gràcies a tots els que heu anat a votar i felicitats als guanyadors!!
Llàstima que el Barça ha perdut. La felicitat mai pot ser completa...
Evidentment, a l’hora d’analitzar els resultats hi ha molts factors que han influït de forma molt decisiva en aquests magnífics resultats del PSC. Sense cap mena de dubte, molts catalans han vist al PSC com a la única i veritable força capaç d’aturar al PP. El PP, en aquests quatre anys ha fet molt mal a Catalunya i als catalans. Ha fet una política, que diguin el que vulguin el Cirera, la Nadal i els altres, anti-catalana. I així, difícilment es pot aspirar a guanyar unes eleccions a nivell nacional sinó es treu un bon resultat aquí. Hi ha hagut un vot útil d’anteriors votants d’ICV-EUA que, al veure que en algunes circumscripcions catalanes els era impossible treure representació, han preferit donar el vot al PSC per mirar de parar la dreta.
En canvi, els partits nacionalistes (CiU i ERC), han tingut sort diversa. Mentre que CiU repeteix resultats (quan toquen el xiulet, acudeixen tots a votar), ERC té una pèrdua substancial de diputats ( de 8 es queda només amb 3) I és que els votants d’ERC han mirat aquestes eleccions nacional des de perspectives molt diverses. Mentre uns s’han abstingut pensant que “aquestes” no eren les seves, altre ho han fet disconformes amb l’actual política de la seva direcció nacional. Dintre de poc, ERC, farà el seu congrés dintre de poc i es previsible que hi hagin canvis significatius. És d’esperar l’ascens de Carretero, que, malgrat tot, no té el carisma com altres homes del partit con Carod Rovira o Puigcercós. Veig el futur d’ERC amb incertesa, degut, sobre tot, a les seves grans contradiccions. No és pot jugar a la “puta i a la Ramoneta” com han estat jugant des de fa diversos anys. Sé hi és o no sé hi és. O es pacta amb els PSC i ICV-EUA, com han fet a la Generalitat o amb CiU com han fet en algunes diputacions provincials i consells comarcals. Els seus votants, guanyats molts en els darrers anys, no són beneits i aquestes contradiccions internes, les perceben perfectament. Veig possiblement factible una ruptura del partir després del seu congrés i fins i tot, a la llarga, alguna de les seves faccions podria tornar acabar xuclada per CiU com ja va passar al el Partit per a la Independència del Colom i la Rahola. Així que no seria el primer cop...
Però si en alguna circumscripció catalana els resultats han estat espectaculars, aquesta ha segur Tarragona. Abans de començar la campanya electoral, el tercer escó del PSC, penjava d’un fil. Avui n’ha aconseguit 4. Sense cap mena de dubte un resultat històric on els hagi!
A la espera de fer-vos unes valoracions més detallades de les Terres de l’Ebre on, tot indica que també aquí el PSC ha aconseguit resultats mai aconseguits, ni ara fa quatre anys, tot i la lluita anti-transvasament (per exemple a Amposta el PSC ha fregat el 50 %), em vull quedar amb la dada els resultats globals del PSC: 25 diputats a tota Catalunya.
Amb freqüència, el dia següent d’unes eleccions sentim parlar als diferents líders i tos diuen que han guanyat. Ara i aquí, l’únic que ha guanyat a estat el PSC i ho ha fet perquè hem volgut barrar el pas al PP i s’ha aconseguit. Gràcies a tots els que heu anat a votar i felicitats als guanyadors!!
Llàstima que el Barça ha perdut. La felicitat mai pot ser completa...
divendres, 7 de març del 2008
ELS PARTITS, ELS SINDICATS I LES PATRONALS EMETEN UN COMUNICAT CONJUNT
Madrid, 7 mar (EFE).- Los partidos, los sindicatos y la patronal, cuyos representantes se han reunido hoy en el Congreso, han asumido como "propia" la última víctima de ETA, el ex concejal socialista Isaías Carrasco, en un comunicado que muestra su "firme y unitaria disposición" a defender la libertad y "derrotar" a la banda.
"Las elecciones democráticas del próximo domingo se convertirán en una nueva victoria de la libertad. ETA no ha conseguido ni conseguirá nunca torcer la libre voluntad de los ciudadanos", añaden en el documento conjunto de condena al atentado de esta mañana.
El secretario de Organización del PSOE, José Blanco, ha sido el encargado de leer en una rueda de prensa sin preguntas el comunicado consensuado en una reunión que ha durado unos 40 minutos.
Las fuerzas políticas con representación parlamentaria y los agentes sociales consideran el asesinato de Carrasco "un doble desafío a la democracia y a las libertades" por tratarse de un trabajador que además había sido un "representante de los ciudadanos" como concejal en Arrasate-Mondragón (Guipúzcoa).
Todos ellos han apoyado una concentración en esta localidad que tendrá lugar el próximo lunes, un día después de las elecciones generales, y han reafirmado su convencimiento de que al terrorismo "sólo se le puede combatir y derrotar con la unidad de los demócratas y con la fuerza del Estado de Derecho".
"Nunca conseguirán nada. Sólo les espera la aplicación de la ley, la acción de la política y el ejercicio de la Justicia", señala el mismo documento, en el que también avisan a ETA de que sus crímenes encontrarán la respuesta democrática que merecen.
Los reunidos han mostrado su "más afectuoso sentimiento de condolencia y cariño" a la familia del asesinado "cuyo único delito", apuntan, "ha sido representar como concejal a los ciudadanos de Mondragón que lo votaron democráticamente".
Tras manifestar igualmente su solidaridad hacia el PSOE y a la UGT, los firmantes insisten en reiterar su "más rotunda condena" el "rechazo más enérgico" a este nuevo "atentado criminal" y hacen también un llamamiento a los ciudadanos para responder al asesinato "desde la serenidad y la firmeza democrática".
En este encuentro, promovido por los socialistas, han participado representantes de PSOE, PP, CiU, PNV, ERC, IU-ICV y Grupo Mixto, así como los líderes de CCOO, UGT y USO, y de las patronales CEOE y CEPYME, entre otros. EFE
"Las elecciones democráticas del próximo domingo se convertirán en una nueva victoria de la libertad. ETA no ha conseguido ni conseguirá nunca torcer la libre voluntad de los ciudadanos", añaden en el documento conjunto de condena al atentado de esta mañana.
El secretario de Organización del PSOE, José Blanco, ha sido el encargado de leer en una rueda de prensa sin preguntas el comunicado consensuado en una reunión que ha durado unos 40 minutos.
Las fuerzas políticas con representación parlamentaria y los agentes sociales consideran el asesinato de Carrasco "un doble desafío a la democracia y a las libertades" por tratarse de un trabajador que además había sido un "representante de los ciudadanos" como concejal en Arrasate-Mondragón (Guipúzcoa).
Todos ellos han apoyado una concentración en esta localidad que tendrá lugar el próximo lunes, un día después de las elecciones generales, y han reafirmado su convencimiento de que al terrorismo "sólo se le puede combatir y derrotar con la unidad de los demócratas y con la fuerza del Estado de Derecho".
"Nunca conseguirán nada. Sólo les espera la aplicación de la ley, la acción de la política y el ejercicio de la Justicia", señala el mismo documento, en el que también avisan a ETA de que sus crímenes encontrarán la respuesta democrática que merecen.
Los reunidos han mostrado su "más afectuoso sentimiento de condolencia y cariño" a la familia del asesinado "cuyo único delito", apuntan, "ha sido representar como concejal a los ciudadanos de Mondragón que lo votaron democráticamente".
Tras manifestar igualmente su solidaridad hacia el PSOE y a la UGT, los firmantes insisten en reiterar su "más rotunda condena" el "rechazo más enérgico" a este nuevo "atentado criminal" y hacen también un llamamiento a los ciudadanos para responder al asesinato "desde la serenidad y la firmeza democrática".
En este encuentro, promovido por los socialistas, han participado representantes de PSOE, PP, CiU, PNV, ERC, IU-ICV y Grupo Mixto, así como los líderes de CCOO, UGT y USO, y de las patronales CEOE y CEPYME, entre otros. EFE
ETA TORNA A MATAR
ETA HA MATAT ISAIAS CARRASCO MIGUEL. La notícia d’un assassinat, no per esperada, ha interromput el darrer dia de les eleccions com un poal d’aigua damunt dels demòcrates en general i sobre tot del PSOE. i és que un cop més, un militant d’aquest partit ha caigut víctima de la barbàrie sense sentit de la banda terrorista basca.
No fa gaires dies també vaig parlar d’ETA en aquest mateix blog. Llavors, un llibertari, va dir-me que per ell era igual ETA que els governs que deixaven morir de gana els nens del tercer món. Jo sempre he cregut que molta gent canviaria d’opinió si els assassins haguessin matat algú proper: un amic, un familiar o, simplement, un company de partit. Que pensaria la dóna del company socialista assassinat avui i una de les seves filla (deixa tres nenes òrfenes), que l’acompanyaven quan han estat assassinat de la gent que no sap distingir un assassinat a sang freda de les morts produïdes al Tercer Món i no sempre imputables, a causes derivades, directa o indirectament, al Primer Món.
Isaias Carrasco era una víctima fàcil. Un marit i un pare de família que havia deixat l’activitat política pública després de les passades municipals de l’any passat. ETA no tenia que preparat l’atemptat. Només calia anar a buscar al veí o conegut i pegar-li un tret amb traïdoria. Era una persona indefensa que no portava escorta. Una víctima ideal per a una banda terrorista cada cop més debilitada després del èxits policíacs duran aquesta legislatura.
Mondragón, avui, s’ha tenyit de roig. Cal esperar que sigui la última mort que es produeixi degut a la “senseraó” dels terroristes de la ETA (perquè alguna deurà de ser la darrera, no?) Només en queda, des d’aquest humil blog donar el condol a tots els seus familiar (sobre tot a la dona i les filles) i a tota la gran família socialista que, un cop més ha vist com ha estat atacat un dels seus integrants!
No fa gaires dies també vaig parlar d’ETA en aquest mateix blog. Llavors, un llibertari, va dir-me que per ell era igual ETA que els governs que deixaven morir de gana els nens del tercer món. Jo sempre he cregut que molta gent canviaria d’opinió si els assassins haguessin matat algú proper: un amic, un familiar o, simplement, un company de partit. Que pensaria la dóna del company socialista assassinat avui i una de les seves filla (deixa tres nenes òrfenes), que l’acompanyaven quan han estat assassinat de la gent que no sap distingir un assassinat a sang freda de les morts produïdes al Tercer Món i no sempre imputables, a causes derivades, directa o indirectament, al Primer Món.
Isaias Carrasco era una víctima fàcil. Un marit i un pare de família que havia deixat l’activitat política pública després de les passades municipals de l’any passat. ETA no tenia que preparat l’atemptat. Només calia anar a buscar al veí o conegut i pegar-li un tret amb traïdoria. Era una persona indefensa que no portava escorta. Una víctima ideal per a una banda terrorista cada cop més debilitada després del èxits policíacs duran aquesta legislatura.
Mondragón, avui, s’ha tenyit de roig. Cal esperar que sigui la última mort que es produeixi degut a la “senseraó” dels terroristes de la ETA (perquè alguna deurà de ser la darrera, no?) Només en queda, des d’aquest humil blog donar el condol a tots els seus familiar (sobre tot a la dona i les filles) i a tota la gran família socialista que, un cop més ha vist com ha estat atacat un dels seus integrants!
dimarts, 4 de març del 2008
EN BLANC I NEGRE I SOTA PAL·LI
Quan penso que avui s’ha elegit al cardenal Rouco Varela president de la Conferència Episcopal Espanyola, no puc deixar de pensar en una imatge amb blanc i negre i “algú” sortint d’una catedral baix pal•li. És un retorn al passat, a l’època que l’Església influïa a l’Estat i l’Estat li agraïa els “favors prestats” fruït dels missatges “evangelitzadors” al poble, sovint analfabet.
Ahir mateix llegia que el Vaticà apostava per la continuïtat de Blázquez. Pareixia que el sopar entre Zapatero i el Nunci de Sa Santedat havia donat els fruits esperats per l’actual govern d’Espanya. Fins i tot vaig pensar que la cúpula de l’Església tenia molt clar qui seria el proper president i calia buscar un cap de postura moderada per afrontar una legislatura que, de ben segur, seria molt diferent a l’actual.
Per això el resultat d’avui no m’ha deixat de sorprendre. S’ha posat al dur entre els durs al capdavant de l’Església Catòlica espanyola. Un integrista catòlic de cap a peus. L’Església està totalment convençuda que Rajoy serà el proper president. Així, les manifestacions que han encapçalat durant l’actual legislatura, les pregaries, els sermons als seus fidels, haurien donat, finalment, el fruit esperat. Si diumenge guanya Rajoy, no sé si serà un miracle, però puc pensar el que passarà si guanya Zapatero. No crec que ZP sigui tan condescendent amb la cúpula catòlica en aquesta propera legislatura. Fins ara els ha tolerat moltes coses i no ha estat fins al final que s’ha plantat i els ha mirat de parar. Però quatre anys més “d’infidelitats” no les tolera ningú, ni el de més talant de tots! I dic “infidelitats” perquè des de fa molts anys l’Església viu de l’Estat, via finançament, ja sigui de forma directa o via IRPF i ni el gos mossega la ma de qui li dona de menjar. Però Rouco, Cañizares, Garcia Gasco i companyia, saben que de gossos n’hi ha més i possiblement amb més menjar preparat que fins ara.
Han apostat dur, se l’han jugat, però crec que no han previst les conseqüències de que, diumenge, els resultats electorals no els siguin favorables. Fins i tot la jugada de posar Blázquez de vice-president, no els pot servir de res. Per si de cas, que esperin confessats!
Ahir mateix llegia que el Vaticà apostava per la continuïtat de Blázquez. Pareixia que el sopar entre Zapatero i el Nunci de Sa Santedat havia donat els fruits esperats per l’actual govern d’Espanya. Fins i tot vaig pensar que la cúpula de l’Església tenia molt clar qui seria el proper president i calia buscar un cap de postura moderada per afrontar una legislatura que, de ben segur, seria molt diferent a l’actual.
Per això el resultat d’avui no m’ha deixat de sorprendre. S’ha posat al dur entre els durs al capdavant de l’Església Catòlica espanyola. Un integrista catòlic de cap a peus. L’Església està totalment convençuda que Rajoy serà el proper president. Així, les manifestacions que han encapçalat durant l’actual legislatura, les pregaries, els sermons als seus fidels, haurien donat, finalment, el fruit esperat. Si diumenge guanya Rajoy, no sé si serà un miracle, però puc pensar el que passarà si guanya Zapatero. No crec que ZP sigui tan condescendent amb la cúpula catòlica en aquesta propera legislatura. Fins ara els ha tolerat moltes coses i no ha estat fins al final que s’ha plantat i els ha mirat de parar. Però quatre anys més “d’infidelitats” no les tolera ningú, ni el de més talant de tots! I dic “infidelitats” perquè des de fa molts anys l’Església viu de l’Estat, via finançament, ja sigui de forma directa o via IRPF i ni el gos mossega la ma de qui li dona de menjar. Però Rouco, Cañizares, Garcia Gasco i companyia, saben que de gossos n’hi ha més i possiblement amb més menjar preparat que fins ara.
Han apostat dur, se l’han jugat, però crec que no han previst les conseqüències de que, diumenge, els resultats electorals no els siguin favorables. Fins i tot la jugada de posar Blázquez de vice-president, no els pot servir de res. Per si de cas, que esperin confessats!
OPTMISME I FUTUR (ZAPATERO) CONTRA RANCÚNIA I PASSAT (RAJOY)
Crec que el titular que he triat per encapçalar l’escrit podria resumir molt bé el debat d’anit entre els dos principals candidats a presidir el govern d’Espanya en la propera legislatura.
Penso que el debat, tot i ser encara molt hermètic, va tenir més moments d’improvisació i de rèpliques i contrarèpliques. Potser esperava una mica més de tots dos candidats, sobre tot de Rajoy. Quan algú aspira a aconseguir alguna cosa, ha de demostrar i molt ben demostrat que és superior al seu rival, cosa que el candidat de la dreta espanyola no va saber fer. Zapatero em va agradar, sobre tot durant la primera part del debat. Va fer balanç de legislatura i el que és més important, propostes de futur.
A Rajoy el perd la prepotència i l’arrogància. Quatre anys a l’oposició no l’han fet humil. No reconeix errors, segueix mentin en temes com la guerra de l’Iraq, la economia i el terrorisme. I a sobre li deia a Zapatero que el que mentia era ell. Ja en el primer debat, Rajoy va usar l’estratègia de que Zapatero menteix. I ho fa per amagar les seves pròpies mentides i les del seu partit. Va quedar demostrat que no té ni programa ni projecte de futur i, de governar, farà un gir al passat i recuperarà aspectes importants de quan ells eren govern, per exemple el transvasament de l’Ebre. Va dir que les dessaladores perjudicaven afavorien el canvi climàtic perquè emetien CO2 a l’atmosfera. Ja sé que les dessaladores no son la panacea! Això ho diuen els científics, no fa falta que ens vingui ara Rajoy o el seu cosí i que ens ho diguin. Però malgrat tot, sempre es millor això que el confrontament territorial que promou el candidat del Partit Popular. A més crec que va estar molt mal assessorat pel seu equip. Van errar amb l'estratègia.
I quina barra va tenir Rajoy quan va dir que venien empreses de fora a comprar les elèctriques del país i resulta que el seu núm. 2, el Sr. Pizarro, llavors president d’Endesa es va oposar a la venda de la seva empresa a la catalana Gas Natural. I només perquè era una empresa de Catalunya! I després quan ve, vol explicar-nos les bondats de la seva empresa cap a casa nostra...
Zapatero va reconèixer errors, potser no tots, però va dir que en alguns aspectes s’havien equivocat. Rajoy, no! A Rajoy, com a la majoria dels dirigents del Partit Popular les pot la supèrbia! No entenc com un grup de gent que es creuen tan bons (però tan bons) governants, fa quatre anys prengueren les eleccions de la forma que ho van fer. Potser caldria crear una llei i nomenar-los mandataris vitalicis de l’estat espanyol! Vaig veure a Zapatero molt més sincer. Quan es dirigia als espectadors ho feia d’una manera molt més convincent. Rajoy té un tic a l’ull esquerre i sovint l’obre i el tanca. Crec que se li accentua quan no diu la veritat i aquesta mena de coses fan perdre els debats i les eleccions.
Fa gràcia sentir parlar a Rajoy de Catalunya i del seu Estatut. Encara que va dir coses de Zapatero que són veritat, com allò de que “donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament català” i que després va pactar amb Mas. Però com es pot tenir tanta barra quan ells resulta que el tenen recorregut al Tribunal Constitucional. I només perquè és el català! D’altres amb articulats molt pareguts, fins i tot idèntics, els han aprovat, com el d’Andalusia, les Illes Balears o València...
He llegit que els peperos diuen que Rajoy ha guanyat 2-0. A mi aquest resultat m’importa ben poc. El que m’importa de veritat és el resultat de diumenge per la nit. Espero que diumenge guanyi el PSOE amb una àmplia majoria que li permeti governar. Tot sol o amb la col•laboració d’altres partits d’esquerres i progressistes. Però que no guanyi la dreta. Una dreta que vol demostrar a la ciutadania que van de corders i a sota la pell hi ha un veritable lloc amb dents i urpes preparades per a destruir a tots aquells que no comparteixen les seves idees. I el del transvasament de l’Ebre ho va deixar ben clar: “Es farà”. Encara que un ja dubta si es farà per portar aigua a València i Múrcia (i segons ell, també a Barcelona) o per fer una gran infrastructura per pagar els favors al món de la banca i de les grans constructores.
Penso que el debat, tot i ser encara molt hermètic, va tenir més moments d’improvisació i de rèpliques i contrarèpliques. Potser esperava una mica més de tots dos candidats, sobre tot de Rajoy. Quan algú aspira a aconseguir alguna cosa, ha de demostrar i molt ben demostrat que és superior al seu rival, cosa que el candidat de la dreta espanyola no va saber fer. Zapatero em va agradar, sobre tot durant la primera part del debat. Va fer balanç de legislatura i el que és més important, propostes de futur.
A Rajoy el perd la prepotència i l’arrogància. Quatre anys a l’oposició no l’han fet humil. No reconeix errors, segueix mentin en temes com la guerra de l’Iraq, la economia i el terrorisme. I a sobre li deia a Zapatero que el que mentia era ell. Ja en el primer debat, Rajoy va usar l’estratègia de que Zapatero menteix. I ho fa per amagar les seves pròpies mentides i les del seu partit. Va quedar demostrat que no té ni programa ni projecte de futur i, de governar, farà un gir al passat i recuperarà aspectes importants de quan ells eren govern, per exemple el transvasament de l’Ebre. Va dir que les dessaladores perjudicaven afavorien el canvi climàtic perquè emetien CO2 a l’atmosfera. Ja sé que les dessaladores no son la panacea! Això ho diuen els científics, no fa falta que ens vingui ara Rajoy o el seu cosí i que ens ho diguin. Però malgrat tot, sempre es millor això que el confrontament territorial que promou el candidat del Partit Popular. A més crec que va estar molt mal assessorat pel seu equip. Van errar amb l'estratègia.
I quina barra va tenir Rajoy quan va dir que venien empreses de fora a comprar les elèctriques del país i resulta que el seu núm. 2, el Sr. Pizarro, llavors president d’Endesa es va oposar a la venda de la seva empresa a la catalana Gas Natural. I només perquè era una empresa de Catalunya! I després quan ve, vol explicar-nos les bondats de la seva empresa cap a casa nostra...
Zapatero va reconèixer errors, potser no tots, però va dir que en alguns aspectes s’havien equivocat. Rajoy, no! A Rajoy, com a la majoria dels dirigents del Partit Popular les pot la supèrbia! No entenc com un grup de gent que es creuen tan bons (però tan bons) governants, fa quatre anys prengueren les eleccions de la forma que ho van fer. Potser caldria crear una llei i nomenar-los mandataris vitalicis de l’estat espanyol! Vaig veure a Zapatero molt més sincer. Quan es dirigia als espectadors ho feia d’una manera molt més convincent. Rajoy té un tic a l’ull esquerre i sovint l’obre i el tanca. Crec que se li accentua quan no diu la veritat i aquesta mena de coses fan perdre els debats i les eleccions.
Fa gràcia sentir parlar a Rajoy de Catalunya i del seu Estatut. Encara que va dir coses de Zapatero que són veritat, com allò de que “donaria suport a l’Estatut que sortís del Parlament català” i que després va pactar amb Mas. Però com es pot tenir tanta barra quan ells resulta que el tenen recorregut al Tribunal Constitucional. I només perquè és el català! D’altres amb articulats molt pareguts, fins i tot idèntics, els han aprovat, com el d’Andalusia, les Illes Balears o València...
He llegit que els peperos diuen que Rajoy ha guanyat 2-0. A mi aquest resultat m’importa ben poc. El que m’importa de veritat és el resultat de diumenge per la nit. Espero que diumenge guanyi el PSOE amb una àmplia majoria que li permeti governar. Tot sol o amb la col•laboració d’altres partits d’esquerres i progressistes. Però que no guanyi la dreta. Una dreta que vol demostrar a la ciutadania que van de corders i a sota la pell hi ha un veritable lloc amb dents i urpes preparades per a destruir a tots aquells que no comparteixen les seves idees. I el del transvasament de l’Ebre ho va deixar ben clar: “Es farà”. Encara que un ja dubta si es farà per portar aigua a València i Múrcia (i segons ell, també a Barcelona) o per fer una gran infrastructura per pagar els favors al món de la banca i de les grans constructores.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)