Usant símils futbolístics, la Carme Chacón ha passat de jugar la Champions League (competir amb Rubalcaba per la candidatura a la presidència del govern d’Espanya primer i la secretaria general del PSOE després) a ser una simple diputada al Congrés, on el PP té majoria absoluta i la resta dels partits són “meres comparses”.
La Carme Chacón té un problema: a Espanya sé la ha vist com a catalana i des del sectors més espanyolistes del PSOE s’ha maniobrat per barrar-li el pas i a Catalunya, amb el seu afany de voler “conquerir” les Espanyes, sé la veu poc catalana.
Imagino que el PSC li trobarà un encaix dintre del seu organigrama, però sembla difícil que això passi en un futur immediat i després d’haver-se celebrat els dos congressos (el del PSC al desembre i el del PSOE aquest passat cap de setmana)
Avui diu el diari que tornarà a presentar-se a les properes primàries per a ser-ne candidata a la presidència del govern. Diu la dita castellana que “quien la sigue la consigue”, però fins arribar allà hauria d’estar en primera línia política i ara no hi està.
Ser diputada al Congrés on Dani Fernández tindrà tot el protagonisme (és un dels homes de confiança del primer secretari del PSC Pere Navarro) i on fins i tot el Francesc Vallés ostentarà un lloc molt més determinant que l’exministra de Defensa.
No vull ser pessimista, però tampoc sóc optimista. Per a un català fer “l’aventura espanyola” és molt complicat. Chacón, davant les lluites per la primera secretaria del PSC va optar pel PSOE, pensant que podria tenir-hi més possibilitats, però com es diu vulgarment, la “vella guàrdia” li va fer el llit i a partir d’ara ho tindrà molt complicat.
3 comentaris:
El que heu de fer és oblidar-vos de les aventures espanyoles i fer un partit seriós que sigui alternativa real a Catalunya. Sembla mentida que ningú hagi entés que el millor resultat del PSC el va assolir Pasqual Maragall. Molts de factors suposo: carisma, desgast de CiU després de molts anys de govern, però també un més clar perfil català. Crec que el Congrés del PSC s'ha tancat més en fals que el del PSOE malgrat el que els resultats aritmètics puguen indicar. El PSOE, serà més PSOE que mai. El PSC seguirà sense saber que cony és.
Amic Emili, saps que jo penso com tu. Ni em va agradar el resultat del congrés del PSC ni tampoc el del PSOE. Sembla que ningú se'n hagi adonat encara que estem a un sot on serà molt difícil sortir i per a fer-ho no només calen persones noves, sinó un missatge engrescador, creïble i evidentment d'esquerres i, per descomptat aquí també catalanista. El que passa és que Maragall és, avui per avui irrepetible i trigarem molts d'anys en trobar algú que pugui estar una mica a la seva alçada. M'agradaria equivocar-me.
La veritat és que el Pere Navarro no se prodiga molt com a nou primer secretari. No sé si per decisió pròpia o perquè tenien a tot el carrer Nicaragua treballant per la Chacón. Quina pena.
Publica un comentari a l'entrada