La veritat és que no m’interessa gens
el pressupost que té la Corona britànica, ni tant sols si l’esgota o necessita
uns calerons extres, simplement és tracta de curiositat.
I torno a fer la pregunta: Cóm té
gastaries 2,7 milions d’euros?
Com no sé el que faries tu, et diré com
m’ho gastaria jo. Em compraria un solar el suficientment gran i ben comunicat
per a construir una casa funcional que disposés de les últimes tecnologies
per a que fos molt més confortable; amb tots els complements necessaris
per a que fos agradable viure-hi.
El tema cotxe seria secundari. No obstant
no estaria de més canviar-nos els cotxes per alguns models més confortables.
I amb els diners sobrers emprendríem
els viatges que fos necessari a llocs insòlits, però civilitzats.
Imagino, estimat amic, que els teus somnis,
si fa o no fa, van pel mateix camí...
Però resulta ser que la Reina d’Anglaterra
(com els altres reis i governants) ja disposen d’habitatges adequats a
la seva condició, de cotxes oficials i d’altres mitjans de transport per
a desplaçar-se sense caler dependre d’horaris, ni de reservar bitllets,
ni de facturar equipatges...
Per tant, em resulta força inversemblant
que, a sobre, s’hagin gastat 2,7 milions € més mentre molts dels seus
súbdits passen penúries (Segur!) Per tant, em resulta vergonyós i indignant.
Acabaré amb una anècdota. L’any 1979,
quan vaig començar a treballar a Juan Chaler, SL (conegut con al del
Peno) de Vinaròs, vaig conèixer a un tal Ismael (no recordo el seu
cognom) que, a part, era músic d’orquestra de ball. Al poc que treballava
allí, li va arribar una oferta d’una orquestra que li va permetre deixar
la feina de la fàbrica. Ismael sempre deia que un no es podia considerar
ric sinó era capaç de gastar-se 80 milions de pessetes cada dia. D’on
sortia aquesta quantitat? Ho ignoro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada