QUE PASSA AMB ‘QUICO’ HOMS?

Poc a poc es va definint la llista de Junts pels Sí. Després de la incertesa del principi on, a dures penes es van saber els 5 primers noms de la de Barcelona i la resta eren meres especulacions, darrerament el panorama es va clarificant. Al menys en referència als candidats de CDC.

Avui he llegit a la premsa (concretament al Periódico de Catalunya) que la número 2 de CDC per darrera de Mas, serà l’actual vicepresidenta Neus Munté i, seguidament, per aquest ordre: Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Corominas. De fet no seria gens sorprenent, ja que són els actuals homes forts del partit després de la sortida de l’Oriol Pujol... Però i Quico Homs? Què se’n ha fet de qui va ser el portaveu del govern de Mas durant molt de temps? Cal recordar que Mas el va rellevar quan va d’haver de remodelar el govern després de la sortida d’Unió.

Durant anys, Homs va sonar com el substitut de Mas... Segurament a llarg termini, ja que, si el 27-S guanya la seva candidatura tindrem Mas per a uns quants anys mes i sinó, ja ho veureu. I això ho saben totes les persones que es mouen pel seu entorn. Ves a saber el què va passar... Igual és que Homs es va atrevir a preguntar-li a Mas?

I tu, quan et retiraràs?

Recordeu les compareixences d’Homs? Si tancaves els ulls semblava que estaves escoltant el propi Mas. Igual és que l’exportaveu només obria la boca i era l’altre qui parlava amagat entre bastidors.  

Quan va remodelar el govern i Homs va desaparèixer fórem molts el que varem pensar que era una forma d’amagar-lo, es a dir, de que passés a un segon pla, per tal de no cremar-lo. Ja sé sap que en política estar molts d’anys en primera línia de foc pot suposar un desgast considerable, encara que, evidentment, no sempre és així.  

Certament, que Homs no vaig a la candidatura, igual no té massa importància. Per a ser conseller no fa falta ser diputat. I Mas el pot repescar en qualsevol moment si creu que li pot ser útil. Però intueixo que després del 27-S (si no passa alguna circumstància excepcional) el càrrecs seran més cars que mai.

Tot i que Unió digui que Esquerra abandonarà la gran coalició i que s’acabarà ajuntant amb els de Catalunya Sí que es pot i les CUP, sona més a estratègia política que a una amenaça real.

El més normal es que el futur govern surti de les forces integrants de la candidatura de Mas, hagin anat a la candidatura o no. Per tant, el formaran gent de CDC, d’ERC, però també, suposadament, de l’ANC i Òmnium. Molta gent per a tan poques places, per això, l’altre dia, molts diputats ja es van acomiadar sabedors de que no tornaran a xafar l’hemicicle parlamentari, al menys com a representants del poble català.

Seguint amb la candidatura, sembla que hi ha hagut sorpreses de darrera hora. Germà Gordó a qui tothom feia fora de la llista, ja que era un des consellers menys sobiranistes, finalment ha atès la sol·licitud de Mas i, finalment serà candidat. Qui ha quedat fora (al menys de moment), ha estat Felip Fuig, un dels homes forts de Convergència durant molts d’anys, ja en èpoques de Jordi Pujol.   

Tornant a Quico Homs, si finalment es confirma que no va, potser haurem de pensar que, efectivament Mas s’ha tret de sobre a un dels pocs polítics del seu partit que li podia fer ombra.

Recordeu quan sonava Miquel Roca com a substitut de Pujol? Convergència té pocs anys d’existència però els seus, fins ara, dos líders, han estat durant llargs períodes al cap davant del partit. Sembla que això també es porta als gens... Com d’altres coses de les que us he parlat sovint...