LA DIGNITAT DELS GRECS ÉS LA DIGNITAT DELS CIUTADANS D’EUROPA

De Ferreres, al Periódico. 

Els resultats del referèndum que va tenir lloc a Grècia el passat diumenge s’ha d’entendre des de la perspectiva de la dignitat del poble.

El resultat (61-38 aproximadament), lluny del que s’esperava i anunciaven les enquestes, va significar un gran recolzament a Tsipras, el cap de govern que va arribar de la ma de Syriza (una coalició de partits) només fa uns mesos.

Des d’un punt de vista humà, el que s’estava fent al poble grec per part dels dirigents de la UE, no té nom. L’actual situació grega necessita solucions urgents per a que una part molt important de la seva població pugui menjar, no xantatges al seu govern.

Les negociacions entre la UE i Grècia van ser com una partida d’escacs on cada part buscava la millor estratègia que el fes sortir victoriós davant els seus. El que passa és que era una partida desigual (recordem que Grècia només aporta el 2% al PIB europeu) Durant les darreres setmanes, a cada moviment dels grecs, la UE els responia en un escac a l’economia. Quan finalment els hel·lens es van veure acorralats, van fer l’única jugada que els hi quedava i que les podia donar una mica d’aire: es van enrocar y van convocar un referèndum que va fer trontollar la partida. Segurament no acabarà amb la victòria grega, ni tan sols en taules, però el grecs, al menys han guanyat dignitat i respecte. Els governants europeus són conscients que si, finalment Gràcia aconsegueix allargar el joc uns moviments més, psicològicament hauran guanyat i, per tant, en certa manera, es veuran humiliats pel més feble.  

I d’un joc de taula a un altre. Una Grècia fora de l’Euro hauria pogut causar un efecte dominó en països com Espanya que, encara que la distància sigui enorme, també hem patit els efectes de l’austeritat imposada per la Troika. L’economia espanyola, juntament amb la italiana, la portuguesa i l’irlandesa són les que més han patit els efectes de la crisi econòmica que ha arruïnat a una part important de les classes mitjanes, les que tradicionalment han estat les que han estirat del carro. Sortadament, la recuperació econòmica actual no passa per la recuperació econòmica de les classes populars, sinó per l’explotació dels empresaris als seus treballadors, sobre tot als més necessitats, el que més problemes econòmics estan passant. Evidentment no parlo de tots els empresaris, però si d’una gran majoria sense cap mena d’escrúpol que explotant els treballadors aconsegueixen incrementar notablement les seves fortunes personals i, en alguns casos, escalar llocs a la llista Forbes dels mes rics del món. 

De Ferreres, al Periódico.

Majoritàriament, els nostres polítics han fet més costat que mai a la UE davant el tema grec. Han volgut comparar la Grècia de Syriza amb l’Espanya de Podemos. Temen que si a partir de finals de la tardor, Podemos aconsegueix guanyar les eleccions generals i governa, pot plantejar un revisió dels acords econòmics que avui en dia manté Espanya amb la UE. I Espanya, afortunadament no es Grècia, tal i com ens ho va recordar Rajoy fa uns mesos.

Vull incidir en la falsa concepció d’Europa que tenim. Europa queda lluny de les expectatives que es van quedar anys enrere. Avui en dia només és la unió d’interessos econòmics dels països membres i dels governs de torn.

Mentre aquests interessos econòmics estiguen per sobre dels socials que representen els seus ciutadans, Europa no serà res més que un projecte inacabat sense cap més futur que la dependència de economies molt més poderoses com la nord-americana i la xinesa.