ME PARTO!

No se’m acut cap expressió en català que expressi tan bé el sentiment que he tingut en llegir la notícia a la portada del Periódico: El testimoni que va acusar a Fabra es retracta en el judici.  

Hi ha vida després de la mort? Hi haurà judici sinó hi ha testimoni? Són aquelles preguntes existencials que em faig de tant en tant i que avui he repetit per a mi mateix, però no tinc resposta.

A Fabra se’l acusava d’una sèrie de delictes, a qual d’ells més greu! Suposo que en alguns, les declaracions del testimoni penedit haurien estat clau, però d’altres, com el de frau fiscal, pot tirar endavant perfectament. Recordeu el cas de Al Capone, un dels capitosts del crim organitzat i que només va poder ser empresonat precisament per això, per frau fiscal.

Però la influència de Fabra va molt més enllà de tenir contactes polítics i, fins i tot de la facultat de influir amb diversos presidents. No sé si sabeu llegir entre línies, jo crec que sou tots prou intel·ligents per a entendre el que vull dir.

No m’he pogut estar de comentar-ho amb els meus companys d’esmorzar. Mentre jo parlava dels diners que sé li podria haver donat al testimoni, un els meus companys m’ha respost: o amenaces.

I és que Carlos Fabra té tot el perfil del capo. Potser l’única diferència és que no ha deixat cadàvers pel camí (que ja és prou!), però un certificat de bona conducta de ben segur que no podria aportar-lo.  

Carlos Fabra, durant anys president de la Diputació de Castelló, és net i fill d’altres presidents de la Diputació i pare d’una diputada (Andrea Fabra) que es va fer famosa per aquella frase al congrés en parlar de prestacions als aturats: ¡Qué se jodan!

S’ha trigat més de 10 anys en aconseguir fer-lo seure al banc dels acusats. Imagineu-vos les anys que devia portar fent entremaliadures... I les que va haver de fer després de la primera denúncia (no és incompatible l’estar denunciat i continuar pel camí del mal...)

I que ha passat en tot aquest temps? El jutjat que portava el procediment contra Fabra era (és) el de Nules. Quan arribava un nou jutge i sé li assignava el cas (Naranjax), davant la complexitat, o demanava ràpidament el trasllat o es posava de baixa fins que li acabaven donant el trasllat a un altre jutjat. Ningú se’n volia fer càrrec davant el que significava posar al totpoderós Fabra al banc dels acusats. Havia d’arribar algú molt valent per posar les coses al seu lloc.

Carlos Fabra va ser el gran promotor de l’aeroport de Castelló que va arribar a sponsoritzar un equip de futbol com el Vila-real. Poc importava que no hi haguessin beneficis si al darrera sé li podia anar injectar diner públic. I és que de benefici no en podia haver perquè mai cap avió s’ha enlairat o aterrat del aeroport situat prop de Cabanes. Per cert, una curiositat: Sabien que l’autovia A-7 s’acaba just a aquell punt? Quina casualitat, no?

No sé si Fabra està imputat o no per malversació de cabals públics, però sinó hi està, ho hauria. No sé quan costa un aeroport, però segur que un ull de la cara (o els dos directament) i si a sobre, no funciona (n’hi ha perspectives que funcioni), ja m’explicareu...