AVUI FA 28 ANYS...

No és el meu aniversari, però quasi bé. Avui fa 28 anys que vaig entrar a treballar a Hisenda (llavors es deia així) Si ara en tic 56, veureu que, pràcticament és la meitat de la meva vida. Molt de temps.

Vaig entrar com a laboral (laboral de merda deia jo –amb perdó per l’expressió) i a la data del contracte figurava l’1 de gener.

Dit així, segurament no us diu res, però si posa 1 de gener de 1986, possiblement, els més espavilats, hagin caigut en el detall: aquell dia precisament (i no d’altre), Espanya va a entrar a formar part de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), el que després d’alguns tractats s’ha acabat convertint en la Unió Europea (això ho dic per als més joves)

Entrar a formar part de la CEE portava implícit l’haver d’aplicar l’IVA als bens i serveis. Per tant us puc dir que jo sóc fill de l’IVA (laboralment parlant)

El president del govern l’any 86 era Felípe González que encara no havia acabat la primera legislatura i el de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.

Per aquell temps, els uns i els altres només pensaven (o això deien) en consolidar l’estat de les autonomies. Moltes de les transferències encara no s’havien fet, per tant, depeníem de Madrid per moltes coses més que ara.

Tornant a l’IVA, llavors hi havia tres tipus: el reduït que era el 6%, el normal del 12 i l’incrementat del 33% que s’aplicava per la compra de cotxes nous i articles considerats de luxe. I és que abans d’entrar en vigor l’IVA hi havia un impost que es denominava de luxe i suprimir-lo a les primeres de canvi es va considerar no procedent.

Aquell moment va ser un en el que els preus es van apujar més. L’IVA tenia la culpa de tot.

-Ui, Cinteta, la setmana passada venies les botifarres a 100 pessetes el quilo i ara les vens a 130!

-Això és per l’IVA –responia la Cinteta-

Com he dit, l’IVA reduït, el que s’aplicava entre d’altres coses a l’alimentació, era del 6%... Els números no quadren! I com les botifarres (que al Baix Ebre els hi diuen baldanes) moltes coses més.

Al cap d’uns anys em van fer funcionari i vaig passar de ser laboral de merda (en perdó) a funcionari de caguera (perdó, volia dir carrera...) Però això ja és una altra història.

Potser algun dia, quan em jubili em posaré a escriure les meves memòries...