JAUME REIXACH
La decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d'unir el tramvia del Baix Llobregat (Trambaix) amb el de Badalona (Trambesòs) per la Diagonal ha obert la caixa dels trons. En primer lloc, perquè aquesta proposta va ser rebutjada en la consulta popular organitzada l'any 2010 per l'aleshores alcaldeJordi Hereu, amb un 80% de vots en contra. En segon lloc, perquè el model de construcció i d'explotació del tramvia, pactat a finals del segle XX per la sociovergència rampant, és un escàndol monumental.
Paradoxes de la història. La primera consulta referendària ("dret a decidir") celebrada a Barcelona, a l'escalf de les tendències de la "nova política", la va organitzar el PSC i, en concret, l'aleshores primer tinent d'alcalde, Carles Martí. La baixa participació (12%), els errors telemàtics puntuals que es van produir i la derrota de l'opció que defensava l'equip de govern van provocar la dimissió d'aquest valuós i desaprofitat polític. El cap de CiU, Xavier Trias -que anys abans havia defensat la connexió dels dos tramvies- va liderar el vot en contra i això el va catapultar a la històrica victòria a les eleccions del 2011. Un cop elegit alcalde, Xavier Trias va fer la "seva" reforma de la Diagonal, entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Gràcia, sense respectar que l'opció guanyadora de la consulta va ser la de no tocar l'avinguda.
La gran incògnita del projecte que ara promou Ada Colau és el model de gestió que tindrà aquesta nova línia de tramvia, de 3,9 kilòmetres, que ha d'unir la plaça Francesc Macià (Trambaix) amb la plaça de les Glòries (Trambesòs). Les dues branques existents actualment s'exploten amb un sistema mixt públic/privat que, en realitat, és una sagnia per a les arques públiques i un xollo per a les empreses que van aconseguir l'adjudicació de la concessió.
Construir i fer funcionar un tramvia no és, en principi, quelcom especialment car ni complicat. Per això no s'entén que l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) hagi de pagar cada any 45 milions d'euros per subvencionar el "dèficit" que, suposadament, genera aquest servei. Els bitllets que paguen els 24,4 milions d'usuaris anuals que tenen el Trambaix (16,3 milions) i el Trambesòs (8,1 milions) només cobreixen un 20% del seu pressupost de funcionament. En canvi, els 375 milions d'usuaris del metro cobreixen el 55% de les despeses del cost del servei i els 180 milions d'usuaris del bus, el 35%.
El perquè d'aquesta diferència té molt a veure amb la naturalesa jurídica de la seva explotació. Mentre el metro i el bus són 100% de titularitat pública (TMB), el tramvia és en un 95% de propietat privada (Globalvia-FCC-Bankia, Moventia, Alstom, Comsa-Emte i Acciona eren els principals accionistes fundacionals) i només el 5% públic (TMB i Ferrocarrils de la Generalitat). El Trambaix és una concessió de l'any 2000, amb una durada de 25 anys, i el Trambesòs es va adjudicar l'any 2002, amb un període concessional de 27 anys.
És a dir, amb una inversió de 563,4 milions d'euros -que, a més, es van embutxacar els principals accionistes (FCC, Acciona, Comsa-Emte i Alstom) en la construcció i equipament del tramvia- les dues empreses concessionàries cobraran, durant el període d'explotació, més de 1.000 milions d'euros en concepte de subvenció pública. Un negoci rodó i fastigós.
Per acabar-ho d'adobar, el consell d'administració del Tram (entitat que aplega les dues empreses) és un escàndol. El seu president és Josep Maria Cullell, l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques que va haver de dimitir per unaffaire de corrupció l'any 1994. Quatre dels accionistes fundacionals també estan embolicats en casos de corrupció: FCC(cas Pujol, cas 3%, cas Acuamed...), Bankia (cas Rodrigo Rato, les targetes black...), Emte (cas Pujol i cas 3%) i Acciona (cas Acuamed).
Tramvia per la Diagonal? D'entrada, Ada Colau ho ha de sotmetre a una consulta referendària a la ciutadania de Barcelona, que l'any 2010 va dir no. I si el projecte tira endavant, la gestió i l'explotació ha de ser pública, sense concessions. Ja n'hi ha prou de taurons corruptors que mosseguen els pressupostos públics amb impresentables tinglados empresarials! Compte, Ada Colau, que jugues amb foc i et cremaràs!
La decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d'unir el tramvia del Baix Llobregat (Trambaix) amb el de Badalona (Trambesòs) per la Diagonal ha obert la caixa dels trons. En primer lloc, perquè aquesta proposta va ser rebutjada en la consulta popular organitzada l'any 2010 per l'aleshores alcaldeJordi Hereu, amb un 80% de vots en contra. En segon lloc, perquè el model de construcció i d'explotació del tramvia, pactat a finals del segle XX per la sociovergència rampant, és un escàndol monumental.
Paradoxes de la història. La primera consulta referendària ("dret a decidir") celebrada a Barcelona, a l'escalf de les tendències de la "nova política", la va organitzar el PSC i, en concret, l'aleshores primer tinent d'alcalde, Carles Martí. La baixa participació (12%), els errors telemàtics puntuals que es van produir i la derrota de l'opció que defensava l'equip de govern van provocar la dimissió d'aquest valuós i desaprofitat polític. El cap de CiU, Xavier Trias -que anys abans havia defensat la connexió dels dos tramvies- va liderar el vot en contra i això el va catapultar a la històrica victòria a les eleccions del 2011. Un cop elegit alcalde, Xavier Trias va fer la "seva" reforma de la Diagonal, entre la plaça Francesc Macià i el passeig de Gràcia, sense respectar que l'opció guanyadora de la consulta va ser la de no tocar l'avinguda.
La gran incògnita del projecte que ara promou Ada Colau és el model de gestió que tindrà aquesta nova línia de tramvia, de 3,9 kilòmetres, que ha d'unir la plaça Francesc Macià (Trambaix) amb la plaça de les Glòries (Trambesòs). Les dues branques existents actualment s'exploten amb un sistema mixt públic/privat que, en realitat, és una sagnia per a les arques públiques i un xollo per a les empreses que van aconseguir l'adjudicació de la concessió.
Construir i fer funcionar un tramvia no és, en principi, quelcom especialment car ni complicat. Per això no s'entén que l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) hagi de pagar cada any 45 milions d'euros per subvencionar el "dèficit" que, suposadament, genera aquest servei. Els bitllets que paguen els 24,4 milions d'usuaris anuals que tenen el Trambaix (16,3 milions) i el Trambesòs (8,1 milions) només cobreixen un 20% del seu pressupost de funcionament. En canvi, els 375 milions d'usuaris del metro cobreixen el 55% de les despeses del cost del servei i els 180 milions d'usuaris del bus, el 35%.
El perquè d'aquesta diferència té molt a veure amb la naturalesa jurídica de la seva explotació. Mentre el metro i el bus són 100% de titularitat pública (TMB), el tramvia és en un 95% de propietat privada (Globalvia-FCC-Bankia, Moventia, Alstom, Comsa-Emte i Acciona eren els principals accionistes fundacionals) i només el 5% públic (TMB i Ferrocarrils de la Generalitat). El Trambaix és una concessió de l'any 2000, amb una durada de 25 anys, i el Trambesòs es va adjudicar l'any 2002, amb un període concessional de 27 anys.
És a dir, amb una inversió de 563,4 milions d'euros -que, a més, es van embutxacar els principals accionistes (FCC, Acciona, Comsa-Emte i Alstom) en la construcció i equipament del tramvia- les dues empreses concessionàries cobraran, durant el període d'explotació, més de 1.000 milions d'euros en concepte de subvenció pública. Un negoci rodó i fastigós.
Per acabar-ho d'adobar, el consell d'administració del Tram (entitat que aplega les dues empreses) és un escàndol. El seu president és Josep Maria Cullell, l'exconseller de Política Territorial i Obres Públiques que va haver de dimitir per unaffaire de corrupció l'any 1994. Quatre dels accionistes fundacionals també estan embolicats en casos de corrupció: FCC(cas Pujol, cas 3%, cas Acuamed...), Bankia (cas Rodrigo Rato, les targetes black...), Emte (cas Pujol i cas 3%) i Acciona (cas Acuamed).
Tramvia per la Diagonal? D'entrada, Ada Colau ho ha de sotmetre a una consulta referendària a la ciutadania de Barcelona, que l'any 2010 va dir no. I si el projecte tira endavant, la gestió i l'explotació ha de ser pública, sense concessions. Ja n'hi ha prou de taurons corruptors que mosseguen els pressupostos públics amb impresentables tinglados empresarials! Compte, Ada Colau, que jugues amb foc i et cremaràs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada