Serà que estem passant per un període de vaques de vaques flaques. Però una vegada superada l’emergència nacional de la sequera, ara se’ns amenaça amb l’arribada d’una altra: l’energètica. No fa molt ja es va proposar una pujada de l’11,3 per aquest estiu. També es va advertir que si, finalment, el govern espanyol apujava un percentatge més minso, era més per un tema polític que una altra cosa. El Punt porta avui un titular molt revelador (això si, a l’apartat d’economia i a la pàgina 28: “Auguren una demanda de l’energia tan forta que serà “impossible de satisfer”.
Cal meditar-hi molt. És evident que els darrers anys la demanda s’ha incrementat, sobre tot degut al consum domèstic que anat incorporant de forma progressiva aparell d’aire condicionat i calefacció.
Mentre els combustibles sòlids estan en crisi: petroli, carbó, etc. i les energies alternatives no acaben d’arrancar, hi ha qui torna a demanar la tornada a l’energia nuclear com a garantia de subministrament. Ens diuen ara que ja no es tan perillosa i també que és més neta. El passat accident d’Ascó qüestiona moltes d’aquestes afirmacions. Encara que sigui una central vella, sempre s’hi podien incorporar els darrers avenços per a fer-la més segura.
És evident que amb l’energia passa com el subministrament d’aigua a Barcelona. Que no es prenen les mesures a temps. Les llars, al menys dels països industrialitzats que són els que més en consumeixen, haurien de ser, pràcticament, autosuficients. Amb l’energia eòlica i la solar (inesgotable) s’hauria de poder fer front, perfectament, a qualsevol crisi que vingui. Només hi ha un problema: la situació dels parcs. L’impacte visual que produeixen la majoria d’ells i la degradació del medi on s’instal•len, son els factors que determinen més rebuig social. Penso que hi ha llocs on aquests impactes serien mínims, només cal saber-los trobar.
dissabte, 31 de maig del 2008
dijous, 29 de maig del 2008
LA TRAMA “TRASVASE DEL EBRO”
Bienvenido a Matrix.
Están engañando a los ciudadanos y hay que explicar algunas verdades.
¿Hay sequía? SI.
¿Hay “crisis” por el agua en Cataluña? NO. Cada verano hay sequía, o sea que no hay ninguna emergencia, lo que hay es falta total de previsión, corrupción y sabotaje corporativo.
¿Quién ha empezado a decir que hay crisis del agua? La empresa AgBar.
¿Cómo empezó todo? AgBar empezó a difundir que había crisis junto con el PSC (que no es lo mismo que el PSOE). Por eso la vicepresidenta de España De la Vega, pidió que se hiciese un informe sobre el agua en Cataluña.
¿Quién hizo el informe sobre “la crisis del agua catalana” a De La Vega? AgBar.
¿Quién hizo el presupuesto de lo que costará el trasvase de Tarragona a Barcelona? AgBar.
¿Quién ha ganado “a dedo” las obras y recibirá la aberrante cantidad de 180 millones de Euros para poner un tubo enorme de 62 Km.? AgBar.
http://www.expansion.com/edicion/exp/empresas/es/desarrollo/1119942.html
¿Quién originó “la crisis”? AgBar, despilfarró el agua expresamente para acentuar la sequía que padece cada verano en Cataluña, utilizando diferentes trucos (por ejemplo, no reparando la mayoría de fugas o retardando al máximo su reparación). (Diario ADN: “Badalona pierde cada día 216.000 litros de agua”, 28 febrero 2008) (El País: “La red de distribución de agua de Cataluña, pierde 25 de cada 100 litros”, 29 de febrero 2008) (La Vanguardia: “La cañería que provee a Barcelona de agua del Ter pierde 11 millones de litros al día por 12 fugas”, “Hasta que haya una conducción nueva, en el 2009, continuarán las fugas”, 28 febrero 2008)
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080228/53440643054.html
¿Quién propuso hacer el “mini-trasvase” de Tarragona a Barcelona? AgBar.
¿Quién despilfarrará millones de Megavatios para bombear el agua por una cañería de 62 Kilómetros y un metro de diámetro? AgBar.
¿Por tanto, quién contribuirá salvajemente a empeorar el calentamiento global y a que llueva menos, completando el ciclo de la sequía? AgBar.
¿Quién construye todas las instalaciones para recibir el agua desde los barcos, los depósitos, la instalación de cañerías, etc? La empresa Sorea (que pertenece a AgBar).
¿Y quien ha cobrado por todo ello, miles de millones de Euros de dinero público? AgBar
¿Pero… quién es AgBar? la empresa “Aigües de Barcelona” (AgBar) nació hace 140 años, pero su “lado oscuro de la fuerza” nació en 1992 como “grupo gestor de servicios públicos”, cuando amplió sus negocios a nuevos sectores, como la asistencia sanitaria, la inspección técnica de vehículos (la ITV del coche!) y la recaudación de tributos. Los barceloneses no saben que su agua pública en realidad esta privatizada desde hace mucho tiempo, y que es la más cara de toda Cataluña. http://www.elmundo.es/2005/11/27/catalunya/1894464.html
¿Qué planes tiene AgBar? Entre otras cosas, ir a los ayuntamientos que antes recibían dinero del sector de la construcción, y a cambio de dinero, proponer la privatización de los servicios municipales de gestión de agua (o sea, quedarse con el agua y luego subir el precio).
http://www.expansion.com/edicion/exp/empresas/es/desarrollo/1090962.html
AgBar también “negocia los derechos del agua” con los payeses, es decir, los payeses “renuncian” a una parte de su agua “que les sobra” (una frase muy maliciosa) y así a la larga, AgBar irá apropiándose de “todos los derechos” y el agua será finalmente suya.
¿Y todo esto para qué? Hay principalmente 3 razones:
1. Para duplicar (o incluso triplicar) la factura del agua dentro de unos meses.
2. Algunas constructoras corruptas han comprado terrenos a bajo precio por no tener nada agua, han construido mega-urbanizaciones, y luego han pagado paelladas y organizado manifestaciones a favor del “trasvase del Ebro a Valencia”. Un ejemplo de ello es Marina D’Or, en Oropesa del Mar (Valencia).
3. Otra razón es asegurar a largo plazo que las multinacionales que embotellan agua, puedan explotarla como más se les antoje.
Pero... ¿Es mejor el agua embotellada que la del grifo? NO, la OMS dice que hay más casos en “el mundo civilizado” de intoxicaciones con agua embotellada, que con la del grifo. El problema es que las empresas “tapan” estos casos pagando a los medios (poniendo propaganda). El agua embotellada tiene menos controles, se almacena de cualquier manera y está poco legislada, en comparación con el agua del grifo (fuertemente legislada y vigilada). Eso si, el agua de grifo tiene peor sabor, para forzar a la población a que consuma agua embotellada (en el fondo las empresas son las mismas, sólo que con el agua embotellada ganan 1000 veces más dinero). En la propaganda nos venden el “agua mágica” que adelgaza, que tiene minerales, que si es “fina”, que si hay que beber dos litros cada día y blablablas... todo eso son mentiras del marketing publicitario. Si quieres agua del grifo buena, utiliza un filtro por osmosis.
¿Quien controla el 100% del agua de Barcelona y pretende privatizar buena parte del agua pública de España? AgBar
¿Quién está inflando la factura del agua con barcos carísimos (y muy contaminantes, que contribuyen al calentamiento global) venidos expresamente desde China? AgBar, cada barco cuesta unos 900.000 euros al mes, o sea 150 millones de Pts!!! (y hay entre 7 y 10 barcos!). En microsiervos hablan sobre el tema http://eco.microsiervos.com/noticias/a-cuanto-sale-el-litro-agua-barcelona.html
¿Quien está detrás de AbBar? Por un lado “Criteria CaixaCorp” (de “La Caixa”) y por otro lado, la multinacional franco-francesa “Suez”, entre las dos controlan el 90% de AbBar desde el 18 de enero del 2008 (justo cuando empezó la “crisis del agua”).
¿En que se ha gastado AgBar el dinero “sobrante” hasta ahora? por ejemplo en edifícios megalómanos y carísimos como la “Torre AgBar”, donde todas las personas tenemos prohibida la entrada, menos los yupis que trabajan allí.
¿Porque el PP, PSOE, CiU, Esquerra republicana i Iniciativa, ahora quiere trasvasar y antes no? Todos los partidos políticos deben mucho dinero a los bancos, especialmente el PSOE (debe 48 millones de euros a los bancos). Con el PP, CiU y el PNV aún es peor, generalmente piden pocos prestamos porque “donantes anónimos” les regalan miles de millones de Euros cada año, aunque en 1996 , Caixa Galiza le perdonó 1,7 millones de Euros al PP.
En total, los partidos políticos catalanes, en el 2005 le debían a “La Caixa”:
http://elmundo.es/elmundo/2005/11/10/espana/1131587149.html
PSOE: 7,81 millones de €
Convergencia i Unió: : 1,5 millones de €
Esquerra Republicana: 1,4 millones de €
Iniciativa per Catalunya Els Verds: 1,2 millones de €
Esquerra Alternativa Unida: 35.000 €
No he podido encontrar datos más actuales. A ERC le “perdonaron” en el 2004 unos 2,7 Millones de euros (por eso pasó a deber “sólo” 1,4 millones de €).
Aquí hay más info interesante sobre las deudas y las donaciones hasta el 2002:
http://blogs.20minutos.es/martinezsoler/post/2005/11/19/pp-y-psoe-tanto-dona-condona-tanto-
¿Por qué el PSC regala el dinero público a AgBar tan felizmente y sin rechistar? Porque el 10/11/2005 La Caixa perdonó al PSC de Montilla (no al PSOE) unos 6,57 millones de euros (1093 millones de pesetas). A cambio AgBar (La Caixa) recibirá tres años después 180 millones de Euros con obras como el trasvase del Ebro. No contamos con el dinero que la empresa Agbar YA ha recibido haciendo instalaciones inútiles y absurdas, como las del Puerto de Barcelona para recibir agua con el barco chino, a partir del 15 de mayo.
¿Quien es La Caixa? Para que os hagáis una idea de quien es La Caixa en Cataluña, para empezar, les fichan los datos desde pequeños, el 90% de los niños catalanes son del “Club SuperTres” (donde ponen el logo de La Caixa por todos los sitios). Esto ocurre desde hace unos 20 años aprox. Ahora, La Caixa les regala un “bolígrafo con micrófono espía” para escuchar las conversaciones ajenas (como la de los padres) (esto es verdad, no es broma).
Cuando se hacen mayores, si los catalanes se matriculan en la universidad pública se les cobra por La Caixa. Luego salen al mercado laboral... Los funcionarios catalanes cobran su sueldo a través de La Caixa, que siempre se queda el dinero durante unos días antes de ingresarlo en la cuenta de los trabajadores, así pueden hacer “pelotazos” en la bolsa (con el dinero de otros).
Las ayudas a los emigrantes o cualquier cosa relacionada con “lo público”, pasan por las manos de La Caixa... y también los datos personales de TODAS las personas, como el dinero que ganan estas personas a lo largo de los años, absolutamente TODO queda registrado en los ordenadores de La Caixa.
Actualmente, La Caixa no tiene problemas de dinero, ya que este año 2008, tiene un record en ganancias (y eso que dicen que hay crisis, otra mentira más de los banqueros).
Pero La Caixa podría perder dinero porque han invertido mucho dinero en construcciones realizadas en sitios donde no hay agua. Negocios de prestamos a los compradores de pisos o ya sea mediante las DIVERSAS empresas inmobiliarias que tiene La Caixa en Cataluña, Valencia, Murcia, entre otros muchos sitios.
La Caixa, también tiene inversiones en el negocio del agua embotellada (como Nafree), la gran estafa del siglo XXI, que a la larga acabará con el agua potable corriente.
¿Quien es Suez, la empresa “amiguita” de La Caixa? Suez se ha dedicado a privatizar el agua pública (sobretodo en Latinoamérica) con excusas sobre “las sequías” (que casualidad!) y diciendo barbaridades sobre “lo barato que es el agua, y que para no malgastarla hay que privatizarla” (obviamente, se la quedan ellos). Finalmente, una vez han lavado el cerebro a la población sobre “sequías urgentes” y por fin el agua es suya, a los pocos meses duplican la factura del agua y reducen a la mitad el dinero dedicado al mantenimiento del agua... y así, en pocos meses ganan como mínimo cuatro veces más dinero!
¿Porque NUNCA hay que trasvasar agua? Porque cuando “se está acabando” el agua en un sitio, se debe a la SOBREEXPLOTACION, a la mala gestión del agua, y sobretodo a la corrupción.
Un ejemplo de ello es Villena (Alicante), que venderá agua embotellada mientras pide para regar. Los regantes corruptos de Villena han cedido (09/05/2008) a Danone 700 millones de litros al año. La Generalitat valenciana justifica la operación porque es "privada". http://www.elpais.com/articulo/espana/pueblo/Alicante/vendera/agua/embotellada/mientras/pide/regar/elpepiesp/20080509elpepinac_20/Tes
Otros ejemplos, Polaris World de Murcia (ese anuncio de la tele con campos de golf para pijos) o como no, Marina D’Or Ciudad de Vacaciones (Castellón-Valencia), fueron construidos en terreno donde NO HABÍA AGUA (y el terreno estaba a precio de saldo). Por cierto, por si no lo sabíais, el “capo” de Marina d’Or está en “busca y captura” por unas estafas inmobiliarias que hizo en Madrid y el “capo” de Polaris World tiene problemas por el Caso Malaya. La prensa lo ha ocultado porque recibe dinero mediante los anuncios cutres que hacen.
En la costa Catalana, según Greenpeace se ha edificado ya el 39%. Por desgracia no hay ni un sólo informe público, sobre cual es el límite de construcción sostenible. ¡Ni uno sólo! ¿A que esperan, a seguir construyendo pisos hasta agotar totalmente el agua del país?
Cuando hay poca agua, se puede concienciar a la gente que se está sobreexplotando un recurso natural y que se puede acabar. Con los trasvases se da la falsa sensación de tener toda el agua que se quiera, a costa de sobreexplotar los recursos de otro sitio, y al final acabarán con todos los recursos acuíferos, de los “de aquí” y los de todos los sitios donde se trasvase agua.
Antes de hacer un trasvase, SIEMPRE son mejores otras soluciones:
Reparando las fugas (El Pais: “La red de distribución de agua de Cataluña, pierde 25 de cada 100 litros”, 29 de febrero 2008).
Haciendo CORTES DE AGUA (que no es el Apocalipsis, como nos lo pinta AgBar), de hecho los cortes de agua (durante unas horas al día) se han hecho toda la vida y el 95% de la población está de acuerdo con hacerlas si hay sequía.
Inspecciones a las empresas (muchas utilizan agua potable como refrigerante o para limpiar cada día la maquinaria).
Cierre definitivo de TODOS los campos de Golf (como mínimo el 5% del agua que se trasvasará de Tarragona a Barcelona, va a los campos de Golf de Barcelona)(por cierto, hay varios estudios de asociaciones de consumidores, advirtiendo que el argumento “utilizan agua no potable para regar” es completamente falso, ya que siguen utilizando agua potable). Según la Real Federación Española de Golf, un campo de 18 hoyos gasta la misma cantidad que una ciudad de 15.000 habitantes.
Demolición de TODOS los pisos ilegales de la costa.
Estudiar el impacto ambiental si se sigue construyendo tal como se esta haciendo desde que el Partido Popular liberalizase los suelos (y empezase la burbuja inmobiliaria) hasta nuestros tiempos actuales.
Cárcel como mínimo de 20 años, a los promotores y constructores que edifiquen en zonas que no tengan agua (son terroristas ecológicos que ponen en peligro a los habitantes de todo el planeta), zonas protegidas, o ilegales por motivos ambientales.
Obligatoriedad de creación en todas las nuevas casas, de una instalación de “agua potable” y otra de “agua no potable” para el water o la lavadora.
Nacionalización de AgBar y prohibición de volver a privatizar ninguna compañía de agua pública, so pena de 20 años de prisión por terrorismo ecológico.
Nacionalización de todas las fuentes y acuíferos que SOBREEXPLOTAN las plantas embotelladoras (actualmente propiedad de multinacionales como Danone, Nestlé, etc), que cada año “roban” al suelo de Cataluña y a los caudales de los ríos, un mínimo 1.500 millones de litros de agua (o eso dicen estas mismas compañías, seguramente es muchísimo más porque la demanda de agua embotellada está creciendo espectacularmente).
¿Si realmente sobrara agua, se manifestarían 700.000 personas en Zaragoza? Con mucha ligereza muchos múrcianos han llegado a la conclusión de que en Aragón son insolidarios, malas personas que disfrutan sádicamente viéndoles pasar penurias. Esto es tan equivocado y lamentable que merece la pena hacer una profunda reflexión sobre las causas y los por qué de la oposición al Trasvase. ¿No será que no sobra ni una gota de agua y ese trasvase iba a terminar estrangulando el desarrollo de aquellas regiones?
¿Y con los manifestantes de las zonas del bajo Ebro? ¿No será que también ellos tienen problemas, como que les entra el agua del mar río arriba, más de 15 Km (llamada “falca salina” o “cuña salina”), que hace que pudra el agua del Ebro, mate a los peces por falta de oxigeno y salinize los pozos y tierras de cultivo? No existe el “agua sobrante”, ni agua “que se pierde”, eso es un invento del Partido Popular que ahora también utiliza el PSC y que choca frontalmente con todos los argumentos científicos serios.
¿Es peligroso trasvasar agua del Ebro? SI. Es tentador lo simple que será matar a casi 15 millones de personas. Imaginemos que al final, el agua se lleva a Barcelona, Tarragona, Castellón, Valencia y Murcia, en total el 32% de la población española (14.500.000 habitantes, año 2006) beberían esa agua (sin contar las plantas embotelladoras de refrescos que utilizan el agua del grifo y que envían sus productos a lejanos mercados). Si un grupo terrorista tirase en varios puntos del Ebro, todos a la vez, varios kilos de veneno (o cosas como Antrax), mataría al 32% de españoles. Lo mejor para todos, es no trasvasar nunca. Por cierto, el 05/01/2002 hubo una fuga de mercurio (super cancerígeno) de la Empresa ErCros de Flix, que contamino el agua del minitrasvase actual y Tarragona, Reus y Salou bebieron esa agua durante un día.
Otro riesgo, es que a pocos kilometros del “minitrasvase” rio arriba, hay empresas químicas y las dos centrales nucleares de Ascó, que como tengan una fuga grave, contaminarán a media Cataluña en muy poco tiempo. Los lodos de Flix están llenos de productos químicos tóxicos.
Otro riesgo ambiental, es que el Ebro tiene desde el 2001 padece una plaga del mejillón cebra, que se propagará ciento de kilometros hacia las cuencas Barcelonesas. Este animal, causa grandes problemas en todo tipo de infraestructuras hidráulicas.
http://www.ecologistasenaccion.org/article.php3?id_article=5848
Ahora ya conoces todos los datos hasta el momento, que no te engañen más. ;)
NO A NINGÚN TRASVASE DE AGUA!
NO A LA PRIVATIZACIÓN DEL AGUA!
Están engañando a los ciudadanos y hay que explicar algunas verdades.
¿Hay sequía? SI.
¿Hay “crisis” por el agua en Cataluña? NO. Cada verano hay sequía, o sea que no hay ninguna emergencia, lo que hay es falta total de previsión, corrupción y sabotaje corporativo.
¿Quién ha empezado a decir que hay crisis del agua? La empresa AgBar.
¿Cómo empezó todo? AgBar empezó a difundir que había crisis junto con el PSC (que no es lo mismo que el PSOE). Por eso la vicepresidenta de España De la Vega, pidió que se hiciese un informe sobre el agua en Cataluña.
¿Quién hizo el informe sobre “la crisis del agua catalana” a De La Vega? AgBar.
¿Quién hizo el presupuesto de lo que costará el trasvase de Tarragona a Barcelona? AgBar.
¿Quién ha ganado “a dedo” las obras y recibirá la aberrante cantidad de 180 millones de Euros para poner un tubo enorme de 62 Km.? AgBar.
http://www.expansion.com/edicion/exp/empresas/es/desarrollo/1119942.html
¿Quién originó “la crisis”? AgBar, despilfarró el agua expresamente para acentuar la sequía que padece cada verano en Cataluña, utilizando diferentes trucos (por ejemplo, no reparando la mayoría de fugas o retardando al máximo su reparación). (Diario ADN: “Badalona pierde cada día 216.000 litros de agua”, 28 febrero 2008) (El País: “La red de distribución de agua de Cataluña, pierde 25 de cada 100 litros”, 29 de febrero 2008) (La Vanguardia: “La cañería que provee a Barcelona de agua del Ter pierde 11 millones de litros al día por 12 fugas”, “Hasta que haya una conducción nueva, en el 2009, continuarán las fugas”, 28 febrero 2008)
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080228/53440643054.html
¿Quién propuso hacer el “mini-trasvase” de Tarragona a Barcelona? AgBar.
¿Quién despilfarrará millones de Megavatios para bombear el agua por una cañería de 62 Kilómetros y un metro de diámetro? AgBar.
¿Por tanto, quién contribuirá salvajemente a empeorar el calentamiento global y a que llueva menos, completando el ciclo de la sequía? AgBar.
¿Quién construye todas las instalaciones para recibir el agua desde los barcos, los depósitos, la instalación de cañerías, etc? La empresa Sorea (que pertenece a AgBar).
¿Y quien ha cobrado por todo ello, miles de millones de Euros de dinero público? AgBar
¿Pero… quién es AgBar? la empresa “Aigües de Barcelona” (AgBar) nació hace 140 años, pero su “lado oscuro de la fuerza” nació en 1992 como “grupo gestor de servicios públicos”, cuando amplió sus negocios a nuevos sectores, como la asistencia sanitaria, la inspección técnica de vehículos (la ITV del coche!) y la recaudación de tributos. Los barceloneses no saben que su agua pública en realidad esta privatizada desde hace mucho tiempo, y que es la más cara de toda Cataluña. http://www.elmundo.es/2005/11/27/catalunya/1894464.html
¿Qué planes tiene AgBar? Entre otras cosas, ir a los ayuntamientos que antes recibían dinero del sector de la construcción, y a cambio de dinero, proponer la privatización de los servicios municipales de gestión de agua (o sea, quedarse con el agua y luego subir el precio).
http://www.expansion.com/edicion/exp/empresas/es/desarrollo/1090962.html
AgBar también “negocia los derechos del agua” con los payeses, es decir, los payeses “renuncian” a una parte de su agua “que les sobra” (una frase muy maliciosa) y así a la larga, AgBar irá apropiándose de “todos los derechos” y el agua será finalmente suya.
¿Y todo esto para qué? Hay principalmente 3 razones:
1. Para duplicar (o incluso triplicar) la factura del agua dentro de unos meses.
2. Algunas constructoras corruptas han comprado terrenos a bajo precio por no tener nada agua, han construido mega-urbanizaciones, y luego han pagado paelladas y organizado manifestaciones a favor del “trasvase del Ebro a Valencia”. Un ejemplo de ello es Marina D’Or, en Oropesa del Mar (Valencia).
3. Otra razón es asegurar a largo plazo que las multinacionales que embotellan agua, puedan explotarla como más se les antoje.
Pero... ¿Es mejor el agua embotellada que la del grifo? NO, la OMS dice que hay más casos en “el mundo civilizado” de intoxicaciones con agua embotellada, que con la del grifo. El problema es que las empresas “tapan” estos casos pagando a los medios (poniendo propaganda). El agua embotellada tiene menos controles, se almacena de cualquier manera y está poco legislada, en comparación con el agua del grifo (fuertemente legislada y vigilada). Eso si, el agua de grifo tiene peor sabor, para forzar a la población a que consuma agua embotellada (en el fondo las empresas son las mismas, sólo que con el agua embotellada ganan 1000 veces más dinero). En la propaganda nos venden el “agua mágica” que adelgaza, que tiene minerales, que si es “fina”, que si hay que beber dos litros cada día y blablablas... todo eso son mentiras del marketing publicitario. Si quieres agua del grifo buena, utiliza un filtro por osmosis.
¿Quien controla el 100% del agua de Barcelona y pretende privatizar buena parte del agua pública de España? AgBar
¿Quién está inflando la factura del agua con barcos carísimos (y muy contaminantes, que contribuyen al calentamiento global) venidos expresamente desde China? AgBar, cada barco cuesta unos 900.000 euros al mes, o sea 150 millones de Pts!!! (y hay entre 7 y 10 barcos!). En microsiervos hablan sobre el tema http://eco.microsiervos.com/noticias/a-cuanto-sale-el-litro-agua-barcelona.html
¿Quien está detrás de AbBar? Por un lado “Criteria CaixaCorp” (de “La Caixa”) y por otro lado, la multinacional franco-francesa “Suez”, entre las dos controlan el 90% de AbBar desde el 18 de enero del 2008 (justo cuando empezó la “crisis del agua”).
¿En que se ha gastado AgBar el dinero “sobrante” hasta ahora? por ejemplo en edifícios megalómanos y carísimos como la “Torre AgBar”, donde todas las personas tenemos prohibida la entrada, menos los yupis que trabajan allí.
¿Porque el PP, PSOE, CiU, Esquerra republicana i Iniciativa, ahora quiere trasvasar y antes no? Todos los partidos políticos deben mucho dinero a los bancos, especialmente el PSOE (debe 48 millones de euros a los bancos). Con el PP, CiU y el PNV aún es peor, generalmente piden pocos prestamos porque “donantes anónimos” les regalan miles de millones de Euros cada año, aunque en 1996 , Caixa Galiza le perdonó 1,7 millones de Euros al PP.
En total, los partidos políticos catalanes, en el 2005 le debían a “La Caixa”:
http://elmundo.es/elmundo/2005/11/10/espana/1131587149.html
PSOE: 7,81 millones de €
Convergencia i Unió: : 1,5 millones de €
Esquerra Republicana: 1,4 millones de €
Iniciativa per Catalunya Els Verds: 1,2 millones de €
Esquerra Alternativa Unida: 35.000 €
No he podido encontrar datos más actuales. A ERC le “perdonaron” en el 2004 unos 2,7 Millones de euros (por eso pasó a deber “sólo” 1,4 millones de €).
Aquí hay más info interesante sobre las deudas y las donaciones hasta el 2002:
http://blogs.20minutos.es/martinezsoler/post/2005/11/19/pp-y-psoe-tanto-dona-condona-tanto-
¿Por qué el PSC regala el dinero público a AgBar tan felizmente y sin rechistar? Porque el 10/11/2005 La Caixa perdonó al PSC de Montilla (no al PSOE) unos 6,57 millones de euros (1093 millones de pesetas). A cambio AgBar (La Caixa) recibirá tres años después 180 millones de Euros con obras como el trasvase del Ebro. No contamos con el dinero que la empresa Agbar YA ha recibido haciendo instalaciones inútiles y absurdas, como las del Puerto de Barcelona para recibir agua con el barco chino, a partir del 15 de mayo.
¿Quien es La Caixa? Para que os hagáis una idea de quien es La Caixa en Cataluña, para empezar, les fichan los datos desde pequeños, el 90% de los niños catalanes son del “Club SuperTres” (donde ponen el logo de La Caixa por todos los sitios). Esto ocurre desde hace unos 20 años aprox. Ahora, La Caixa les regala un “bolígrafo con micrófono espía” para escuchar las conversaciones ajenas (como la de los padres) (esto es verdad, no es broma).
Cuando se hacen mayores, si los catalanes se matriculan en la universidad pública se les cobra por La Caixa. Luego salen al mercado laboral... Los funcionarios catalanes cobran su sueldo a través de La Caixa, que siempre se queda el dinero durante unos días antes de ingresarlo en la cuenta de los trabajadores, así pueden hacer “pelotazos” en la bolsa (con el dinero de otros).
Las ayudas a los emigrantes o cualquier cosa relacionada con “lo público”, pasan por las manos de La Caixa... y también los datos personales de TODAS las personas, como el dinero que ganan estas personas a lo largo de los años, absolutamente TODO queda registrado en los ordenadores de La Caixa.
Actualmente, La Caixa no tiene problemas de dinero, ya que este año 2008, tiene un record en ganancias (y eso que dicen que hay crisis, otra mentira más de los banqueros).
Pero La Caixa podría perder dinero porque han invertido mucho dinero en construcciones realizadas en sitios donde no hay agua. Negocios de prestamos a los compradores de pisos o ya sea mediante las DIVERSAS empresas inmobiliarias que tiene La Caixa en Cataluña, Valencia, Murcia, entre otros muchos sitios.
La Caixa, también tiene inversiones en el negocio del agua embotellada (como Nafree), la gran estafa del siglo XXI, que a la larga acabará con el agua potable corriente.
¿Quien es Suez, la empresa “amiguita” de La Caixa? Suez se ha dedicado a privatizar el agua pública (sobretodo en Latinoamérica) con excusas sobre “las sequías” (que casualidad!) y diciendo barbaridades sobre “lo barato que es el agua, y que para no malgastarla hay que privatizarla” (obviamente, se la quedan ellos). Finalmente, una vez han lavado el cerebro a la población sobre “sequías urgentes” y por fin el agua es suya, a los pocos meses duplican la factura del agua y reducen a la mitad el dinero dedicado al mantenimiento del agua... y así, en pocos meses ganan como mínimo cuatro veces más dinero!
¿Porque NUNCA hay que trasvasar agua? Porque cuando “se está acabando” el agua en un sitio, se debe a la SOBREEXPLOTACION, a la mala gestión del agua, y sobretodo a la corrupción.
Un ejemplo de ello es Villena (Alicante), que venderá agua embotellada mientras pide para regar. Los regantes corruptos de Villena han cedido (09/05/2008) a Danone 700 millones de litros al año. La Generalitat valenciana justifica la operación porque es "privada". http://www.elpais.com/articulo/espana/pueblo/Alicante/vendera/agua/embotellada/mientras/pide/regar/elpepiesp/20080509elpepinac_20/Tes
Otros ejemplos, Polaris World de Murcia (ese anuncio de la tele con campos de golf para pijos) o como no, Marina D’Or Ciudad de Vacaciones (Castellón-Valencia), fueron construidos en terreno donde NO HABÍA AGUA (y el terreno estaba a precio de saldo). Por cierto, por si no lo sabíais, el “capo” de Marina d’Or está en “busca y captura” por unas estafas inmobiliarias que hizo en Madrid y el “capo” de Polaris World tiene problemas por el Caso Malaya. La prensa lo ha ocultado porque recibe dinero mediante los anuncios cutres que hacen.
En la costa Catalana, según Greenpeace se ha edificado ya el 39%. Por desgracia no hay ni un sólo informe público, sobre cual es el límite de construcción sostenible. ¡Ni uno sólo! ¿A que esperan, a seguir construyendo pisos hasta agotar totalmente el agua del país?
Cuando hay poca agua, se puede concienciar a la gente que se está sobreexplotando un recurso natural y que se puede acabar. Con los trasvases se da la falsa sensación de tener toda el agua que se quiera, a costa de sobreexplotar los recursos de otro sitio, y al final acabarán con todos los recursos acuíferos, de los “de aquí” y los de todos los sitios donde se trasvase agua.
Antes de hacer un trasvase, SIEMPRE son mejores otras soluciones:
Reparando las fugas (El Pais: “La red de distribución de agua de Cataluña, pierde 25 de cada 100 litros”, 29 de febrero 2008).
Haciendo CORTES DE AGUA (que no es el Apocalipsis, como nos lo pinta AgBar), de hecho los cortes de agua (durante unas horas al día) se han hecho toda la vida y el 95% de la población está de acuerdo con hacerlas si hay sequía.
Inspecciones a las empresas (muchas utilizan agua potable como refrigerante o para limpiar cada día la maquinaria).
Cierre definitivo de TODOS los campos de Golf (como mínimo el 5% del agua que se trasvasará de Tarragona a Barcelona, va a los campos de Golf de Barcelona)(por cierto, hay varios estudios de asociaciones de consumidores, advirtiendo que el argumento “utilizan agua no potable para regar” es completamente falso, ya que siguen utilizando agua potable). Según la Real Federación Española de Golf, un campo de 18 hoyos gasta la misma cantidad que una ciudad de 15.000 habitantes.
Demolición de TODOS los pisos ilegales de la costa.
Estudiar el impacto ambiental si se sigue construyendo tal como se esta haciendo desde que el Partido Popular liberalizase los suelos (y empezase la burbuja inmobiliaria) hasta nuestros tiempos actuales.
Cárcel como mínimo de 20 años, a los promotores y constructores que edifiquen en zonas que no tengan agua (son terroristas ecológicos que ponen en peligro a los habitantes de todo el planeta), zonas protegidas, o ilegales por motivos ambientales.
Obligatoriedad de creación en todas las nuevas casas, de una instalación de “agua potable” y otra de “agua no potable” para el water o la lavadora.
Nacionalización de AgBar y prohibición de volver a privatizar ninguna compañía de agua pública, so pena de 20 años de prisión por terrorismo ecológico.
Nacionalización de todas las fuentes y acuíferos que SOBREEXPLOTAN las plantas embotelladoras (actualmente propiedad de multinacionales como Danone, Nestlé, etc), que cada año “roban” al suelo de Cataluña y a los caudales de los ríos, un mínimo 1.500 millones de litros de agua (o eso dicen estas mismas compañías, seguramente es muchísimo más porque la demanda de agua embotellada está creciendo espectacularmente).
¿Si realmente sobrara agua, se manifestarían 700.000 personas en Zaragoza? Con mucha ligereza muchos múrcianos han llegado a la conclusión de que en Aragón son insolidarios, malas personas que disfrutan sádicamente viéndoles pasar penurias. Esto es tan equivocado y lamentable que merece la pena hacer una profunda reflexión sobre las causas y los por qué de la oposición al Trasvase. ¿No será que no sobra ni una gota de agua y ese trasvase iba a terminar estrangulando el desarrollo de aquellas regiones?
¿Y con los manifestantes de las zonas del bajo Ebro? ¿No será que también ellos tienen problemas, como que les entra el agua del mar río arriba, más de 15 Km (llamada “falca salina” o “cuña salina”), que hace que pudra el agua del Ebro, mate a los peces por falta de oxigeno y salinize los pozos y tierras de cultivo? No existe el “agua sobrante”, ni agua “que se pierde”, eso es un invento del Partido Popular que ahora también utiliza el PSC y que choca frontalmente con todos los argumentos científicos serios.
¿Es peligroso trasvasar agua del Ebro? SI. Es tentador lo simple que será matar a casi 15 millones de personas. Imaginemos que al final, el agua se lleva a Barcelona, Tarragona, Castellón, Valencia y Murcia, en total el 32% de la población española (14.500.000 habitantes, año 2006) beberían esa agua (sin contar las plantas embotelladoras de refrescos que utilizan el agua del grifo y que envían sus productos a lejanos mercados). Si un grupo terrorista tirase en varios puntos del Ebro, todos a la vez, varios kilos de veneno (o cosas como Antrax), mataría al 32% de españoles. Lo mejor para todos, es no trasvasar nunca. Por cierto, el 05/01/2002 hubo una fuga de mercurio (super cancerígeno) de la Empresa ErCros de Flix, que contamino el agua del minitrasvase actual y Tarragona, Reus y Salou bebieron esa agua durante un día.
Otro riesgo, es que a pocos kilometros del “minitrasvase” rio arriba, hay empresas químicas y las dos centrales nucleares de Ascó, que como tengan una fuga grave, contaminarán a media Cataluña en muy poco tiempo. Los lodos de Flix están llenos de productos químicos tóxicos.
Otro riesgo ambiental, es que el Ebro tiene desde el 2001 padece una plaga del mejillón cebra, que se propagará ciento de kilometros hacia las cuencas Barcelonesas. Este animal, causa grandes problemas en todo tipo de infraestructuras hidráulicas.
http://www.ecologistasenaccion.org/article.php3?id_article=5848
Ahora ya conoces todos los datos hasta el momento, que no te engañen más. ;)
NO A NINGÚN TRASVASE DE AGUA!
NO A LA PRIVATIZACIÓN DEL AGUA!
EL PAPER DE CIU I EL PP EN EL TEMA DEL TRASNVASAMENT
Fa força dies que parlo del govern del tripartit i el paper que han jugat en el tema del transvasament. I l’oposició? Quin paper han jugat CiU i el PP?
El mestre Ferreres (al que no segueixo fa dies, perquè darrerament no compro el Periódico) sovint dibuixa a la colla de CiU caminant pel desert, fent la llarga travessia que significa estar a l’oposició. El que no fa és dibuixar-los amb una brúixola o el modern GPS, elements imprescindibles per a la navegació on no hi ha massa punts per orientar-te.
Avui escoltava a Ramon Espadalé, qui va ser conseller de Medi Ambient en el darrer govern de Pujol criticant Iniciativa i que, finalment havien fet valer les seves tesis a l’hora de parar la canonada entre sistemes hídrics. Pareix mentida que uns consellers com han estat Espadaler i Baltasar de Medi Ambient, que, haurien de fer mans i mànegues per a protegir-lo, hagin pogut dir i fer tants de disbarats “mediambientals”. De totes formes hem d’agrair a Ramon Espadaler la seva sinceritat: estan per fer transvasaments, per degradar el delta i en contra de la gent de les Terres de l’Ebre. Aquí, els de CiU, ara, s’oposen al transvasament... diuen que l’altre cop es van equivocar, però com a Barcelona no renuncien a fer el transvasament del Roine. I és que en política hídrica s’hi està o no s’hi està i s’ho és o no s’ho és. Però no valen mitges tintes (Oi, Sr. Xavier Sabater? No es pot ser antitransvasista i estar a favor de la interconnexió!) No obstant, no ens els creiem. Sabem que CiU va en busca del vot perdut igual que va fer Indiana Jones amb l’arca. El que vol es recuperar tot aquell vot que, en els darrers anys ha anat a parar a les altres formacions i que va deixar governar als uns i estar a l’oposició als altres.
I el PP amb la seva línia de sempre: més preocupat per la política nacional espanyola que els que passa aquí i pugui passar en el futur. Al menys no són hipòcrites! Per ells “Espanya és una i no cinquanta una” i el transvasament beneficiaria a “tots”, sobre tot allà on tenen uns dels seus principals vivers de vots.
Perquè a la cap i la fi, el que interessa a tothom són els vots que els permetin governar. Els és igual perjudicar unes terres, històricament perjudicades, si amb això es beneficia unes altres en pro de “l’interès general”. Però realment no és un interès general, és un interès de les majories!
El mestre Ferreres (al que no segueixo fa dies, perquè darrerament no compro el Periódico) sovint dibuixa a la colla de CiU caminant pel desert, fent la llarga travessia que significa estar a l’oposició. El que no fa és dibuixar-los amb una brúixola o el modern GPS, elements imprescindibles per a la navegació on no hi ha massa punts per orientar-te.
Avui escoltava a Ramon Espadalé, qui va ser conseller de Medi Ambient en el darrer govern de Pujol criticant Iniciativa i que, finalment havien fet valer les seves tesis a l’hora de parar la canonada entre sistemes hídrics. Pareix mentida que uns consellers com han estat Espadaler i Baltasar de Medi Ambient, que, haurien de fer mans i mànegues per a protegir-lo, hagin pogut dir i fer tants de disbarats “mediambientals”. De totes formes hem d’agrair a Ramon Espadaler la seva sinceritat: estan per fer transvasaments, per degradar el delta i en contra de la gent de les Terres de l’Ebre. Aquí, els de CiU, ara, s’oposen al transvasament... diuen que l’altre cop es van equivocar, però com a Barcelona no renuncien a fer el transvasament del Roine. I és que en política hídrica s’hi està o no s’hi està i s’ho és o no s’ho és. Però no valen mitges tintes (Oi, Sr. Xavier Sabater? No es pot ser antitransvasista i estar a favor de la interconnexió!) No obstant, no ens els creiem. Sabem que CiU va en busca del vot perdut igual que va fer Indiana Jones amb l’arca. El que vol es recuperar tot aquell vot que, en els darrers anys ha anat a parar a les altres formacions i que va deixar governar als uns i estar a l’oposició als altres.
I el PP amb la seva línia de sempre: més preocupat per la política nacional espanyola que els que passa aquí i pugui passar en el futur. Al menys no són hipòcrites! Per ells “Espanya és una i no cinquanta una” i el transvasament beneficiaria a “tots”, sobre tot allà on tenen uns dels seus principals vivers de vots.
Perquè a la cap i la fi, el que interessa a tothom són els vots que els permetin governar. Els és igual perjudicar unes terres, històricament perjudicades, si amb això es beneficia unes altres en pro de “l’interès general”. Però realment no és un interès general, és un interès de les majories!
dimecres, 28 de maig del 2008
I ARA QUÈ?
Aquest matí m’ha arribat un missatge al mòbil om me deien que la derogació del decret que permet fer la interconnexió de xarxes, era imminent. Feia uns dies que tot apuntava que tard o d’hora aquest moment havia d’arribar. La pluja diària (l’altre dia deien a TV3 que feia més de 20 dies que plovia a algun punt de Catalunya), les declaracions de la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient Elena Espinosa on deia que "en un parell de dies el govern prendria una decisió), era tota una declaració de principis. Malgrat tot mancava que el govern de Catalunya es pronunciés d’igual manera. I, aquest, pareixia més reticent a fer-ho. No obstant, en les darreres hores els fets s’han precipitat i davant de l’evidència de que la pluja no para i els pantans cada cop estan més plens, pareix que finalment prendran aquesta determinació. La voluntat del govern català no es decisiva, però si important, ja que podrien intentar convèncer al central que la situació encara no estaria superada.
I cal preguntar-se: què passarà ara? De veritat ni havia per a tant? El moviment social que representa la PDE, ha estat determinant per arribar a aquest punt?
Cal esperar que a partir d’ara la situació d’incertesa s’hagi acabat per sempre més. Que una vegada el govern català s’hagi adonat que calia canviar (o l’ha fet canviar el govern de l'Estat), els deutes pendents que es deia que tenia amb la Caixa, es puguin pagar d’una altra manera sense posar a les Terres de l'Ebre i el riu, com a moneda de canvi.
A la segona pregunta, personalment penso que no n’hi havia per a tant. Ahir mateix em va arribar un document on es culpava a l’empresa AGBAR de la majoria de "mals" a l’hora de planificar la situació de sequera extrema, fins i tot en feia responsable d’haver arribat a la situació que es va arribar. Si fa un any els pantans estaven per sobre del 50 % de la seva capacitat, ¿perquè llavors no es van prendre mesures correctores i es va esperar passar les eleccions generals, quan la situació, potser sí, ja era insostenible a mig termini? Culpen AGBAR (la Caixa) de no fer un bon manteniment de la seva xarxa per a evitat fuites, davant de la passivitat del govern català que seguia permeten un consum desmesurat d’aigua. Segurament el consum domèstic s’ha reduït, no ho poso en dubte, però fins el decret ningú va prohibir omplir les piscines, regar els jardins, etc. Si totes aquestes mesures s’haguessin pres abans, la situació d’excepcionalitat potser no hauria arribar, tenint en compte les abundants pluges d’aquest "anormal" més de març.
Per últim, i responent a la tercera, no crec que el paper de la PDE hagi estat determinant (tampoc crec que no sigui necessari sortir al carrer a protestar per una injustícia) El govern català es veia massa convençut en fer la interconnexió i res apunta que hagin estat les protestes de les plataformes les que hagin fet canviar la seva manera de pensar. I això és el que és més preocupant: que un govern no escolti la veu d’una part de la seva ciutadania o dels seus votants, dieu-li com vulgueu. Crec que ha estat més decisiva l’opinió de Madrid i la por de fer-los quedar en ridícul que una altra cosa.
Varem tenir 4 anys de "bonança hídrica". A veure si ara la podem superar, cosa que presumeixo difícil, ja que per al PP el transvasament cap al S és fonamental. Però els nostres joves que han de ser els nostres substituts en la lluita per la defensa del territori, els veig forts. Ahir mateix, el meu fill de 17 anys ens deia a sa mare i a mi: "A partir d’ara em toca a mi". I nosaltres, mentre poguéssim, no els deixarem totsols!
I cal preguntar-se: què passarà ara? De veritat ni havia per a tant? El moviment social que representa la PDE, ha estat determinant per arribar a aquest punt?
Cal esperar que a partir d’ara la situació d’incertesa s’hagi acabat per sempre més. Que una vegada el govern català s’hagi adonat que calia canviar (o l’ha fet canviar el govern de l'Estat), els deutes pendents que es deia que tenia amb la Caixa, es puguin pagar d’una altra manera sense posar a les Terres de l'Ebre i el riu, com a moneda de canvi.
A la segona pregunta, personalment penso que no n’hi havia per a tant. Ahir mateix em va arribar un document on es culpava a l’empresa AGBAR de la majoria de "mals" a l’hora de planificar la situació de sequera extrema, fins i tot en feia responsable d’haver arribat a la situació que es va arribar. Si fa un any els pantans estaven per sobre del 50 % de la seva capacitat, ¿perquè llavors no es van prendre mesures correctores i es va esperar passar les eleccions generals, quan la situació, potser sí, ja era insostenible a mig termini? Culpen AGBAR (la Caixa) de no fer un bon manteniment de la seva xarxa per a evitat fuites, davant de la passivitat del govern català que seguia permeten un consum desmesurat d’aigua. Segurament el consum domèstic s’ha reduït, no ho poso en dubte, però fins el decret ningú va prohibir omplir les piscines, regar els jardins, etc. Si totes aquestes mesures s’haguessin pres abans, la situació d’excepcionalitat potser no hauria arribar, tenint en compte les abundants pluges d’aquest "anormal" més de març.
Per últim, i responent a la tercera, no crec que el paper de la PDE hagi estat determinant (tampoc crec que no sigui necessari sortir al carrer a protestar per una injustícia) El govern català es veia massa convençut en fer la interconnexió i res apunta que hagin estat les protestes de les plataformes les que hagin fet canviar la seva manera de pensar. I això és el que és més preocupant: que un govern no escolti la veu d’una part de la seva ciutadania o dels seus votants, dieu-li com vulgueu. Crec que ha estat més decisiva l’opinió de Madrid i la por de fer-los quedar en ridícul que una altra cosa.
Varem tenir 4 anys de "bonança hídrica". A veure si ara la podem superar, cosa que presumeixo difícil, ja que per al PP el transvasament cap al S és fonamental. Però els nostres joves que han de ser els nostres substituts en la lluita per la defensa del territori, els veig forts. Ahir mateix, el meu fill de 17 anys ens deia a sa mare i a mi: "A partir d’ara em toca a mi". I nosaltres, mentre poguéssim, no els deixarem totsols!
dimarts, 27 de maig del 2008
EL BO, EL LLEIG I EL DOLENT
Com el famós western que va dirigir Sergio Leone l’any 1966, protagonitzat per Clint Eastwood, Eli Wallach i Lle van Cleef, amb música d’EnnioMorricone, la interconnexió de xarxes per dur aigua a Barcelona, també té els seus protagonistes. El bo de la pel•lícula, avui, per avui, demà ho no sé, seria Marcelino Iglesias i el Govern d’Aragó que han interposar recurs per a derogar el decret que autoritza a portar aigua a Barcelona provinent del Consorci d’aigües de Tarragona. El lleig seria el Periódico de Catalunya que segueix amb la campanya de “sensibilització” a l’opinió pública de Catalunya. Si el diumenge deia que la dessalinitzadora del Prat no seria suficient per abastir Barcelona i sempre faria falta l’aigua de l’Ebre, avui afirma en el seu titular de capçalera que el decret no s’anul•larà fins que els pantans assoleixin el 58 % del total de la seva capacitat. Crec que l’any passat per aquest temps la situació era d’un 50 % aproximadament i encara es van trigar molts de mesos a començar a prendre mesures!
També a la seva edició digital (i es recollirà a l’edició escrita de demà) parla dels desembassaments de les preses de Riba-roja i Mequinensa i com el riu ha inundat les zones baixes de Miravet i Xerta i algunes camps de tarongers de Tortosa, al més pur estil de Canal 9 quan treia dia sí i dia també l’Ebre al seu pas per Tortosa amb el seu màxim cabal i parlava de l’aigua que és llança al mar!
I finalment el dolent és el govern de la Generalitat que segueix tossut a l’hora de voler acceptar que la interconnexió, ara mateix, no és necessària i cada dia surt un conseller a dir que encara estan en fase d’emergència i que només l’Ebre pot garantir el subministrament futur. També el Jordi Hereu, alcalde de Barcelona ha fet unes declaracions avui amb els mateixos arguments.
Mentre el govern de l’estat s’ho està rumiant i diu que en un parell de dies prendrà una decisió sobre si anul•la el decret o no.
Si tots plegats tinguessin una mica de seny, la qüestió podria acabar-se de forma ràpida i bona, al menys per als interessos de la gent de les Terres de l’Ebre.
També a la seva edició digital (i es recollirà a l’edició escrita de demà) parla dels desembassaments de les preses de Riba-roja i Mequinensa i com el riu ha inundat les zones baixes de Miravet i Xerta i algunes camps de tarongers de Tortosa, al més pur estil de Canal 9 quan treia dia sí i dia també l’Ebre al seu pas per Tortosa amb el seu màxim cabal i parlava de l’aigua que és llança al mar!
I finalment el dolent és el govern de la Generalitat que segueix tossut a l’hora de voler acceptar que la interconnexió, ara mateix, no és necessària i cada dia surt un conseller a dir que encara estan en fase d’emergència i que només l’Ebre pot garantir el subministrament futur. També el Jordi Hereu, alcalde de Barcelona ha fet unes declaracions avui amb els mateixos arguments.
Mentre el govern de l’estat s’ho està rumiant i diu que en un parell de dies prendrà una decisió sobre si anul•la el decret o no.
Si tots plegats tinguessin una mica de seny, la qüestió podria acabar-se de forma ràpida i bona, al menys per als interessos de la gent de les Terres de l’Ebre.
dilluns, 26 de maig del 2008
PLE DE HOOLIGANS
La sala de plens de l’ajuntament d’Amposta, avui, estava plena de gom a gom. Com diu el tòpic no hi cabia una agulla (al menys asseguda) Fins i tot hi havia gent plantada.
El motiu era una moció presentada per ERC i el PSC demanant a l’ajuntament que figurés com a sol•licitant dels bous que organitza l’associació de veïns de l’Acollidora. Segurament no era el punt més important de l’ordre del dia, però sí el que havia despertat més expectació.
Si tenim en compte que la junta de l’associació havia convocat el poble per fer pressió davant d’un equip de govern que no estava per complaure la petició i que CiU, recordant altres temps passats ha convocat als seus, “la cosa” ja estava servida!
I val a dir que l’hora fixada per a fer els plens a la capital del Montsià no és la més idònia per a que assisteixi públic. La una del migdia del darrer dilluns de mes és quan es celebra el ple ordinari del mes en curs, valgui la redundància.
Per part de l’Acollidora hi assistien la major part de la seva junta, president i vice-president, al cap d’avant, així com la primera presidenta i un bon nombre d’aficionats a la festa dels bous, representants de diverses associacions taurines locals. I per part dels que han donat des de fa anys suport incondicional a CiU, familiars de regidors (pares, mares i fills) i també gent a sou, sinó directament de l’ajuntament, si d’una societat anònima municipal (per cert, la que es mostrava més hoolligan a l’hora d’aplaudir les intervencions de l’equip de govern i vociferar les intervencions de l’oposició)
Sempre he pensat que quan algú posa moltes excuses per a negar una petició és que s’ho ha pensat molt i ha buscat totes les possibles per a reforçar la seva negativa. Avui ha estat un d’aquest dies. De raons per a negar a l’associació de veïns de l’Acollidora la petició de que sigui l’ajuntament qui consti a l’hora de demanar els bous, han estat variades i extravagants. Fins a tres edils de l’equip de govern han defensat el no de la moció. Sí que és veritat que també han intervingut els dos portaveus dels grups de l’oposició... però tres de l’equip de govern és, si més no, un fet insòlit. El primer encarregat d’obrir el foc ha estat, per mandat de l’alcalde, el regidor de governació i responsable dels actes taurins a Amposta. El segon ha estat el propi alcalde que ho ha fet en diverses ocasions (al igual que els dos portaveus) i el tercer, el portaveu de CiU i regidor d’urbanisme i personal. D’aquest han sortit les frases més desafortunades, confonent, com sé li ha dit “la gimnàstica amb la magnèsia) S’ha fet un embolic parlant de les tradicions (a més del bous ha parlat de diferents arts de pescar i caçar, etc.) Evidentment s’ho hauria pogut estalvia, ja que res tenien que veure amb el que es demanava a la moció.
Per cert, l’últim capítol de tot aquest enrenou encara està per disputar. La primera setmana de juliol, l’ajuntament pretén celebrar a Amposta un congrés de bous de corda on, evidentment, es faran demostracions de com ho fa cada un dels pobles assistents, ja que les modalitats son diverses. Per a poder celebrar aquests actes han tingut incloure-ho dintre de les festes de l’Acollidora, per a complir la normativa, ja que només es poden fer actes taurins a les dates tradicionals del poble i aquestes dades o són. En cas contraria hauria que traslladar-les a les festes majors amb l’atapeïment d’actes que les festes comporten.
La gran incògnita és si l’Acollidora acabarà cedint-los els dies i si ho fa, a canvi de què.
El motiu era una moció presentada per ERC i el PSC demanant a l’ajuntament que figurés com a sol•licitant dels bous que organitza l’associació de veïns de l’Acollidora. Segurament no era el punt més important de l’ordre del dia, però sí el que havia despertat més expectació.
Si tenim en compte que la junta de l’associació havia convocat el poble per fer pressió davant d’un equip de govern que no estava per complaure la petició i que CiU, recordant altres temps passats ha convocat als seus, “la cosa” ja estava servida!
I val a dir que l’hora fixada per a fer els plens a la capital del Montsià no és la més idònia per a que assisteixi públic. La una del migdia del darrer dilluns de mes és quan es celebra el ple ordinari del mes en curs, valgui la redundància.
Per part de l’Acollidora hi assistien la major part de la seva junta, president i vice-president, al cap d’avant, així com la primera presidenta i un bon nombre d’aficionats a la festa dels bous, representants de diverses associacions taurines locals. I per part dels que han donat des de fa anys suport incondicional a CiU, familiars de regidors (pares, mares i fills) i també gent a sou, sinó directament de l’ajuntament, si d’una societat anònima municipal (per cert, la que es mostrava més hoolligan a l’hora d’aplaudir les intervencions de l’equip de govern i vociferar les intervencions de l’oposició)
Sempre he pensat que quan algú posa moltes excuses per a negar una petició és que s’ho ha pensat molt i ha buscat totes les possibles per a reforçar la seva negativa. Avui ha estat un d’aquest dies. De raons per a negar a l’associació de veïns de l’Acollidora la petició de que sigui l’ajuntament qui consti a l’hora de demanar els bous, han estat variades i extravagants. Fins a tres edils de l’equip de govern han defensat el no de la moció. Sí que és veritat que també han intervingut els dos portaveus dels grups de l’oposició... però tres de l’equip de govern és, si més no, un fet insòlit. El primer encarregat d’obrir el foc ha estat, per mandat de l’alcalde, el regidor de governació i responsable dels actes taurins a Amposta. El segon ha estat el propi alcalde que ho ha fet en diverses ocasions (al igual que els dos portaveus) i el tercer, el portaveu de CiU i regidor d’urbanisme i personal. D’aquest han sortit les frases més desafortunades, confonent, com sé li ha dit “la gimnàstica amb la magnèsia) S’ha fet un embolic parlant de les tradicions (a més del bous ha parlat de diferents arts de pescar i caçar, etc.) Evidentment s’ho hauria pogut estalvia, ja que res tenien que veure amb el que es demanava a la moció.
Per cert, l’últim capítol de tot aquest enrenou encara està per disputar. La primera setmana de juliol, l’ajuntament pretén celebrar a Amposta un congrés de bous de corda on, evidentment, es faran demostracions de com ho fa cada un dels pobles assistents, ja que les modalitats son diverses. Per a poder celebrar aquests actes han tingut incloure-ho dintre de les festes de l’Acollidora, per a complir la normativa, ja que només es poden fer actes taurins a les dates tradicionals del poble i aquestes dades o són. En cas contraria hauria que traslladar-les a les festes majors amb l’atapeïment d’actes que les festes comporten.
La gran incògnita és si l’Acollidora acabarà cedint-los els dies i si ho fa, a canvi de què.
ALGÚ MENTEIX
Ahir explicava aquí mateix que Josep Andreu, alcalde republicà de Montblanc denunciava públicament el “tracte de favor” de l’Agència Catalana de l’Aigua a aquells municipis que haurien votat que “sí” a la transferència d’aigua des del CAT que presideix Daniel Pi, exregidor de Reus d’ICV i, segons m’han dit avui, treballador de la Caixa en excedència. Aquests “favors” eren en forma de desencallar projectes urbanístics aturats, normalment perquè l’ACA qualifica el terrenys com a inundables, com va passar amb bona part de la projectada urbanització de Ferreries o el nou col•legi públic d’Amposta.
Avui ha estat el propi Pi qui ha sortit a desmentir les afirmacions d’Andreu.
Encara que tot es matisable i de vegades es presta a interpretacions diferents, en un tema com aquest que només por ser que “sí que se’ls va intentar comprar” o “no”, el marge d’error és mínim.
Estaria bé que algun responsable de la Generalitat desautoritzes a Andreu si el que diu no es veritat o, en el cas contrari, expliqués d’una vegada per totes l’enrenou que s’ha format en torn de l’aigua de l’Ebre i el transvasament de Tarragona i si es té que cessar a algú o, aquest algú ha de dimitir. I què ho facin ja!
Avui ha estat el propi Pi qui ha sortit a desmentir les afirmacions d’Andreu.
Encara que tot es matisable i de vegades es presta a interpretacions diferents, en un tema com aquest que només por ser que “sí que se’ls va intentar comprar” o “no”, el marge d’error és mínim.
Estaria bé que algun responsable de la Generalitat desautoritzes a Andreu si el que diu no es veritat o, en el cas contrari, expliqués d’una vegada per totes l’enrenou que s’ha format en torn de l’aigua de l’Ebre i el transvasament de Tarragona i si es té que cessar a algú o, aquest algú ha de dimitir. I què ho facin ja!
diumenge, 25 de maig del 2008
OBSESSIÓ MALALTISSA
Cada dia que passa sabem alguna cosa nova i sorprenent sobre la connexió de les xarxes dels dos sistemes hídrics de Catalunya.
Aquest mati, de la primera cosa que m’he assabentat és que ara diuen que amb la dessalinitzadora del Prat no hi haurà aigua suficient per a Barcelona en moments de sequera. Qui ho diu? El Periódico de Catalunya. Qui sinó? Ho porta a la pàgina 32 del diari d’avui i després d’una gran foto del Noguera Pallaresa, després de les darreres pluges, porta un titular del tot eloqüent: “La dessalinitzadora del Prat no permetrà prescindir de l’Ebre”. Fa uns quants anys vaig deixar de comprar el País perquè vaig considerar que “No tractava amb suficient rigor la lluita anti-transvasament de l’Ebre”. Ara m’estic plantejant deixar de comprar el Periódico per la intensa campanya que està fent per a portar l’aigua a Barcelona, peti qui peti!
En canvi, el Punt, també d’avui porta una altra noticia del tot reveladora: “L’alcalde de Montblanc (Josep Andreu) denuncia “favors” de l’ACA a canvia del vot favorable al transvasament”. Més tard, a Catalunya informació han donat més informació. Josep Andreu, va dir que l’ACA estava disposada a desbloquejar fins a 7 plans parcials urbanístics, en el cas de que votessin que sí a portar aigua de l’Ebre a Barcelona i, sense esmentar-ho específicament, es referia el Vendrell, on 7 plans parcials estan bloquejats des de fa temps!
Aquesta compra de favors per part de l’ACA i, evidentment, per part de la Generalitat de Catalunya, que és de qui depèn, és un fet intolerable que, des de l’Ebre, no podem permetre que es faci. Una vegada més els més forts volen aprofitar-se dels dèbils i prendre’ls un dels pocs recursos que tenen per a poder-se desenvolupar.
El mateix Punt, també diu a la pàgina 6 que “El 80 % dels municipis barcelonins han centrat l’edificació en cases unifamiliars” i afegeix “La construcció extensiva suposa que aquestes poblacions tripliquin la despesa d’aigua de les ciutats compactes”. I és molt clar que sigui així, ja que aquest tipus de construccions disposen quasi be totes de jardí i la majoria piscina, la qual cosa val dir que la despesa d’aigua s’incrementa. És allò que se’n diu “creixement no sostenible”.
I és, evidentment, una prova fefaent de la manca de planificació hídrica que ha patit el desenvolupament de la metròpolis catalana i tota la seva àrea durant molts d’anys. I ara ho paguen i ens ho volen fer pagar als del suc. Com sempre!
Aquest mati, de la primera cosa que m’he assabentat és que ara diuen que amb la dessalinitzadora del Prat no hi haurà aigua suficient per a Barcelona en moments de sequera. Qui ho diu? El Periódico de Catalunya. Qui sinó? Ho porta a la pàgina 32 del diari d’avui i després d’una gran foto del Noguera Pallaresa, després de les darreres pluges, porta un titular del tot eloqüent: “La dessalinitzadora del Prat no permetrà prescindir de l’Ebre”. Fa uns quants anys vaig deixar de comprar el País perquè vaig considerar que “No tractava amb suficient rigor la lluita anti-transvasament de l’Ebre”. Ara m’estic plantejant deixar de comprar el Periódico per la intensa campanya que està fent per a portar l’aigua a Barcelona, peti qui peti!
En canvi, el Punt, també d’avui porta una altra noticia del tot reveladora: “L’alcalde de Montblanc (Josep Andreu) denuncia “favors” de l’ACA a canvia del vot favorable al transvasament”. Més tard, a Catalunya informació han donat més informació. Josep Andreu, va dir que l’ACA estava disposada a desbloquejar fins a 7 plans parcials urbanístics, en el cas de que votessin que sí a portar aigua de l’Ebre a Barcelona i, sense esmentar-ho específicament, es referia el Vendrell, on 7 plans parcials estan bloquejats des de fa temps!
Aquesta compra de favors per part de l’ACA i, evidentment, per part de la Generalitat de Catalunya, que és de qui depèn, és un fet intolerable que, des de l’Ebre, no podem permetre que es faci. Una vegada més els més forts volen aprofitar-se dels dèbils i prendre’ls un dels pocs recursos que tenen per a poder-se desenvolupar.
El mateix Punt, també diu a la pàgina 6 que “El 80 % dels municipis barcelonins han centrat l’edificació en cases unifamiliars” i afegeix “La construcció extensiva suposa que aquestes poblacions tripliquin la despesa d’aigua de les ciutats compactes”. I és molt clar que sigui així, ja que aquest tipus de construccions disposen quasi be totes de jardí i la majoria piscina, la qual cosa val dir que la despesa d’aigua s’incrementa. És allò que se’n diu “creixement no sostenible”.
I és, evidentment, una prova fefaent de la manca de planificació hídrica que ha patit el desenvolupament de la metròpolis catalana i tota la seva àrea durant molts d’anys. I ara ho paguen i ens ho volen fer pagar als del suc. Com sempre!
LA REALITAT CATALANA AL MÓN
“Els catalans som com som i ens agrada ser com som” Aquesta frase sentència molt bé la forma de pensar nostra, però crec que es pot fer extensible a qualsevol ciutadà del món coneixedor de la seva realitat nacional i orgullós de sentir-se ciutadà d’aquell país, regió, ètnia, tribu, etc. Però sovint els altres països són desconeixedors d’aquesta realitat i, en el nostre cas, ens creuen integrants de la cultura espanyola i fins i tot ens deuen de posar els mateixos tòpics de “balladors de sevillanes i matadors de toros”.
Al menys a aquestes conclusions s’arriba d’haver escoltat la retransmissió per a Argentina del partit d’ahir entre Catalunya i “l’albiceleste”. Tal com s’ha escoltat a les noticies de TV3, el locutor argentí deia que el català està reconegut com a llengua des de fa uns 3 anys, al igual que el mallorquí (!)
Al finalitzar la guerra civil espanyola del 36 al 39, Argentina no va ser el país que més immigrants catalans va rebre (primer van se França i Mèxic) Però també en va rebre uns quants. Fins i tot van fundar casals catalans per reunir-se i conservar l’idioma i les costums pròpies del nostre principat. Jo he escoltat parlar català en accent argentí. Fa molts anys, una noia de pares catalans va viatjar fins al meu poble (i dels seus avantpassats) Se’t feia estrany, escoltar el català parlat d’aquella manera. Pareix que els argentins no coneguin la realitat del seu propi país. Aquesta mena de coses durien de formar part dels llibres de text, ja que un país no el conformen tan sols la gent originària d’allí, sinó tots els que, per una o una altra cosa s’hi estableixen, formant grups més o menys importants.
No fa tant, vaig preguntar-li un dia a una immigrant argentina establerta aquí “si sabia, abans de venir, que el català es parlava de forma habitual i per tanta gent allà a Argentina” Em va contestar que no; que s’havia sorprès a l’arribar aquí, ja que es pensava que també es parlava el castellà.
Sé que el govern català té programes per a donar conèixer Catalunya arreu del món, però vists els resultats, un es pregunta si es suficient amb el que està fent...
Al menys a aquestes conclusions s’arriba d’haver escoltat la retransmissió per a Argentina del partit d’ahir entre Catalunya i “l’albiceleste”. Tal com s’ha escoltat a les noticies de TV3, el locutor argentí deia que el català està reconegut com a llengua des de fa uns 3 anys, al igual que el mallorquí (!)
Al finalitzar la guerra civil espanyola del 36 al 39, Argentina no va ser el país que més immigrants catalans va rebre (primer van se França i Mèxic) Però també en va rebre uns quants. Fins i tot van fundar casals catalans per reunir-se i conservar l’idioma i les costums pròpies del nostre principat. Jo he escoltat parlar català en accent argentí. Fa molts anys, una noia de pares catalans va viatjar fins al meu poble (i dels seus avantpassats) Se’t feia estrany, escoltar el català parlat d’aquella manera. Pareix que els argentins no coneguin la realitat del seu propi país. Aquesta mena de coses durien de formar part dels llibres de text, ja que un país no el conformen tan sols la gent originària d’allí, sinó tots els que, per una o una altra cosa s’hi estableixen, formant grups més o menys importants.
No fa tant, vaig preguntar-li un dia a una immigrant argentina establerta aquí “si sabia, abans de venir, que el català es parlava de forma habitual i per tanta gent allà a Argentina” Em va contestar que no; que s’havia sorprès a l’arribar aquí, ja que es pensava que també es parlava el castellà.
Sé que el govern català té programes per a donar conèixer Catalunya arreu del món, però vists els resultats, un es pregunta si es suficient amb el que està fent...
L'AMPOSTA BLAVA
Aquest article ha estat publicat avui a Vinaròs News.
El 28 d’octubre de 2000, la Plataforma en Defensa de l’Ebre convocava a Amposta una manifestació en contra del Plan Hidrológico Nacional del PP, era el seu primer gran repte. I Amposta no va defraudar, superant en escreix les expectatives . Els assistents es van xifrar en 18.000 persones vingudes d’arreu de les Terres de l’Ebre i de l’Aragó. La participació de la resta de Catalunya encara no va ser important, ja que no havien tingut temps de prendre consciència del que significava un gran transvasament cap al Sud i un altre de més petit cap a Barcelona. Després d’Amposta en vindrien tantes d’altres, Barcelona (3 cops) Madrid, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Brussel•les i un grapat de pobles de les Terres de l’Ebre. Però Amposta va quedar com a símbol, va ser la primera gran manifestació. La meva aportació va ser la redacció del manifest, que va significar per a mi tot un desafiament, ja que era el primer que es feia. El va llegir als manifestants el professor d’INEF de Lleida, l’ampostí Antoni Costes, que aquell any havia estat el pregoner de la festa major.
Quasi 8 anys després, la PDE, ha volgut tornar a portar la manifestació a Amposta. El nou repte tenia un altre cop un significat especial: calia veure la força de la PDE ara que alguns partits polítics que havien estar els seus aliats quan governaven el PP a Espanya i CiU a Catalunya, estan al govern i promouen part de les obres que el seu dia van signar que no farien al “Compromís per l’Ebre”: la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) Tampoc els dos grans sindicats de classe a Catalunya (UGT i Comissions Obreres) li donaven els seu suport de forma explícita. Només Unió de Pagesos havia anunciat que participaria de forma activa.
Els indicis dels dies immediats al 18 de maig, eren optimistes. La PDE havia rebut la confirmació de diverses entitats, plataformes, associacions, grups, etc. d’assistir a la manifestació. També algun partit polític vingut des de l’Aragó i d’altres del territori donaven el seu suport de forma implícita. La venda de material, sobre tot camisetes a Amposta i Tortosa, havia estat tan gran que s’havien acabat les existències. Però faltava veure la gent que hi serien a les 12 en punt davant del parc dels Xiribecs, a la zona firal i esportiva d’Amposta. I els pronòstics es va complir! Fins i tot els auguris més optimistes, ja que ningú podia pensar que Amposta, aquesta segona vegada, pogués arribar a congregar unes 30.000 persones, superant així la xifra assolida 8 anys abans!
Com sempre, de la manifestació cal remarcar el to festiu i lúdic. La majoria de gent està tan acostumada a anar-hi que hi van amb tota l’equipament: samarretes, gorres, pins, banderes, globus. I sobre tot amb ganes de passar-s’ho bé i demanar als governants de ser escoltats (que per alguna cosa es fan les manifestacions) Tampoc no hi falten grups musicals que es van intercalar entre els assistents: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Samfaina, Suc d’Anguila i d’altres més o menys improvisats. El grup de seguretat de la pròpia manifestació, així com la policia local d’Amposta i vigilants de seguretat, vetllaven per a que no hi haguessin incidents. És comú veure famílies senceres, de vegades amb nadons, d’altres amb gossos adornats amb un mocador amb el nus, símbol de la PDE.... Però de la manifestació d’Amposta d’aquest any una cosa destacava sobre l’altra vegada: la presència de gent jove, molts d’ells encara adolescents. Una part d’aquest jovent subjectava la pancarta d’Amposta oposant-se als transvasaments. Mai a Amposta tanta joventut s’havia implicat en la defensa del territori i de l’Ebre! També gent gran, la majoria sense símbols identificatius... I, sobre tot, dels de sempre, aquells que hem anat a quasi totes les manifestacions a demanar als nostres governants que els “transvasaments no són la solució”, tal com figurava a la pancarta de la capçalera.
Al final de la manifestació, a la plaça del mercat, un escriptor ebrenc, Emigdi Subirats. llegia el manifest. Però abans, de forma improvisada anaven dient la seva representants dels diversos col•lectius vinguts d’arreu dels Països Catalans: valencians, aragonesos, de Girona, de Lleida, de Barcelona i, com no podia ser d’una altra manera, de les Terres de l’Ebre.
Es van escridassar als principals responsables dels “nou disbarat”: Montilla, Carod-Rovira i Saura. Però principalment al Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, a qui sé li va demanar la dimissió.
Moments abans, els líders del tripartit (en forma de ninots) havien arribat amb un “Mercedes” a la plaça on estaven congregats els manifestants. Al cotxe es podia llegir: “El nostre compromís és amb la Caixa, no amb l’Ebre”. Aquesta entitat financera també havia rebut la desaprovació de la manifestació. A l’oficina que hi ha a la pròpia plaça del mercat s’hi havia enganxat cartells recordant el deute que tenen el PSC, ERC i ICV amb ella i que donar la concessió de les obres a Aigües de Barcelona era la forma de “pagar-los els favors”. Per si algú no ho sap, el principal accionista d’AGBAR és el grup financer de la Caixa.
El 28 d’octubre de 2000, la Plataforma en Defensa de l’Ebre convocava a Amposta una manifestació en contra del Plan Hidrológico Nacional del PP, era el seu primer gran repte. I Amposta no va defraudar, superant en escreix les expectatives . Els assistents es van xifrar en 18.000 persones vingudes d’arreu de les Terres de l’Ebre i de l’Aragó. La participació de la resta de Catalunya encara no va ser important, ja que no havien tingut temps de prendre consciència del que significava un gran transvasament cap al Sud i un altre de més petit cap a Barcelona. Després d’Amposta en vindrien tantes d’altres, Barcelona (3 cops) Madrid, Saragossa, València, Palma de Mallorca, Brussel•les i un grapat de pobles de les Terres de l’Ebre. Però Amposta va quedar com a símbol, va ser la primera gran manifestació. La meva aportació va ser la redacció del manifest, que va significar per a mi tot un desafiament, ja que era el primer que es feia. El va llegir als manifestants el professor d’INEF de Lleida, l’ampostí Antoni Costes, que aquell any havia estat el pregoner de la festa major.
Quasi 8 anys després, la PDE, ha volgut tornar a portar la manifestació a Amposta. El nou repte tenia un altre cop un significat especial: calia veure la força de la PDE ara que alguns partits polítics que havien estar els seus aliats quan governaven el PP a Espanya i CiU a Catalunya, estan al govern i promouen part de les obres que el seu dia van signar que no farien al “Compromís per l’Ebre”: la interconnexió de xarxes entre el Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) Tampoc els dos grans sindicats de classe a Catalunya (UGT i Comissions Obreres) li donaven els seu suport de forma explícita. Només Unió de Pagesos havia anunciat que participaria de forma activa.
Els indicis dels dies immediats al 18 de maig, eren optimistes. La PDE havia rebut la confirmació de diverses entitats, plataformes, associacions, grups, etc. d’assistir a la manifestació. També algun partit polític vingut des de l’Aragó i d’altres del territori donaven el seu suport de forma implícita. La venda de material, sobre tot camisetes a Amposta i Tortosa, havia estat tan gran que s’havien acabat les existències. Però faltava veure la gent que hi serien a les 12 en punt davant del parc dels Xiribecs, a la zona firal i esportiva d’Amposta. I els pronòstics es va complir! Fins i tot els auguris més optimistes, ja que ningú podia pensar que Amposta, aquesta segona vegada, pogués arribar a congregar unes 30.000 persones, superant així la xifra assolida 8 anys abans!
Com sempre, de la manifestació cal remarcar el to festiu i lúdic. La majoria de gent està tan acostumada a anar-hi que hi van amb tota l’equipament: samarretes, gorres, pins, banderes, globus. I sobre tot amb ganes de passar-s’ho bé i demanar als governants de ser escoltats (que per alguna cosa es fan les manifestacions) Tampoc no hi falten grups musicals que es van intercalar entre els assistents: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Samfaina, Suc d’Anguila i d’altres més o menys improvisats. El grup de seguretat de la pròpia manifestació, així com la policia local d’Amposta i vigilants de seguretat, vetllaven per a que no hi haguessin incidents. És comú veure famílies senceres, de vegades amb nadons, d’altres amb gossos adornats amb un mocador amb el nus, símbol de la PDE.... Però de la manifestació d’Amposta d’aquest any una cosa destacava sobre l’altra vegada: la presència de gent jove, molts d’ells encara adolescents. Una part d’aquest jovent subjectava la pancarta d’Amposta oposant-se als transvasaments. Mai a Amposta tanta joventut s’havia implicat en la defensa del territori i de l’Ebre! També gent gran, la majoria sense símbols identificatius... I, sobre tot, dels de sempre, aquells que hem anat a quasi totes les manifestacions a demanar als nostres governants que els “transvasaments no són la solució”, tal com figurava a la pancarta de la capçalera.
Al final de la manifestació, a la plaça del mercat, un escriptor ebrenc, Emigdi Subirats. llegia el manifest. Però abans, de forma improvisada anaven dient la seva representants dels diversos col•lectius vinguts d’arreu dels Països Catalans: valencians, aragonesos, de Girona, de Lleida, de Barcelona i, com no podia ser d’una altra manera, de les Terres de l’Ebre.
Es van escridassar als principals responsables dels “nou disbarat”: Montilla, Carod-Rovira i Saura. Però principalment al Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, a qui sé li va demanar la dimissió.
Moments abans, els líders del tripartit (en forma de ninots) havien arribat amb un “Mercedes” a la plaça on estaven congregats els manifestants. Al cotxe es podia llegir: “El nostre compromís és amb la Caixa, no amb l’Ebre”. Aquesta entitat financera també havia rebut la desaprovació de la manifestació. A l’oficina que hi ha a la pròpia plaça del mercat s’hi havia enganxat cartells recordant el deute que tenen el PSC, ERC i ICV amb ella i que donar la concessió de les obres a Aigües de Barcelona era la forma de “pagar-los els favors”. Per si algú no ho sap, el principal accionista d’AGBAR és el grup financer de la Caixa.
dissabte, 24 de maig del 2008
BARCELONA, UN ALTRE COP EN EVIDÈNCIA
El darrer capítol de la situació de insostenibilitat de la capital catalana es va produir ahir amb el vessament químic del port. Una instal•lació que està a un costat de la ciutat i que res hauria de fer preveure que pogués influir el na xarxa circulatòria de la ciutat.
Com he dit és el darrer capítol. Abans van ser el problema de les rodalies, de l’esvoranc del Carmel, l’apagada de la llum de l’estiu passat i, la manca de subministrament d’aigua, evidentment. Encara que més que manca de subministrament caldria parlar de consum irresponsable, al menys fins fa ben poc i també de no haver sabut trobar abans solucions per garantir l’aigua necessària que garanteixi la demanda de Barcelona i la seva àrea.
El Periódico de Catalunya diu avui de la “fragilitat de la xarxa viària queda en evidència”. No serà que es planifica malament? No serà que quan es fa una nova infrastructura només es pensa en uns quants anys vista en lloc de planificar-la per a que duri molt més?
Una vegada, ja fa anys, un amic meu que treballa de cap de l’estació d’Atocha a Madrid em deia que RENFE no volia obtenir beneficis, ja que llavors li demanarien, des del govern, el seu autofinançament. Així, calia canviar les travesses d’un tram de vies, però en lloc de preparar-ho per a quan hi tinguessin que passar trens d’alta velocitat, ja projectats, en col•locaven unes menys resistents, per a tornar-les a canviar en el futur proper.
Tornant a Barcelona, cal dir que té molts problemes, salta a la vista, però la majoria són deguts a la mala planificació i la manca de manteniment. I això que la majoria d’inversions es fan allí. És fa més de cara l’aparador, per agradar als turistes i gent de casa, que fer obres eficients, duradores i de qualitat.
Com he dit és el darrer capítol. Abans van ser el problema de les rodalies, de l’esvoranc del Carmel, l’apagada de la llum de l’estiu passat i, la manca de subministrament d’aigua, evidentment. Encara que més que manca de subministrament caldria parlar de consum irresponsable, al menys fins fa ben poc i també de no haver sabut trobar abans solucions per garantir l’aigua necessària que garanteixi la demanda de Barcelona i la seva àrea.
El Periódico de Catalunya diu avui de la “fragilitat de la xarxa viària queda en evidència”. No serà que es planifica malament? No serà que quan es fa una nova infrastructura només es pensa en uns quants anys vista en lloc de planificar-la per a que duri molt més?
Una vegada, ja fa anys, un amic meu que treballa de cap de l’estació d’Atocha a Madrid em deia que RENFE no volia obtenir beneficis, ja que llavors li demanarien, des del govern, el seu autofinançament. Així, calia canviar les travesses d’un tram de vies, però en lloc de preparar-ho per a quan hi tinguessin que passar trens d’alta velocitat, ja projectats, en col•locaven unes menys resistents, per a tornar-les a canviar en el futur proper.
Tornant a Barcelona, cal dir que té molts problemes, salta a la vista, però la majoria són deguts a la mala planificació i la manca de manteniment. I això que la majoria d’inversions es fan allí. És fa més de cara l’aparador, per agradar als turistes i gent de casa, que fer obres eficients, duradores i de qualitat.
divendres, 23 de maig del 2008
REFLEXIONS EN VEU ALTA
Quants de cops diguérem que el PP i CiU eren autistes... que no entenien el clam de l’Ebre quan volien transvasar el riu molts de quilòmetres al Sud i també cap al Nord. Quantes vegades diguérem que volíem polítics dignes i cridarem traïdors a aquells polítics d’aquí que seguien fidelment les directrius de qui manava a Barcelona. Llavors hi havia altres partits que ens donaven suport. Uns des del primer moment (ERC i ICV), Al PSC li va costar una mica més, però finalment va fer cas a la seva militància que, majoritàriament, defensava el riu i el territori.
Aquests partits que ens donaven suport van arribar al poder. En bona part gràcies a la gent de l’Ebre. Directa o indirectament, ja que la lluita portada arreu dels països catalans i més enllà de les fronteres de l’estat va fer obrir els ulls a més d’un i més de dos.
Amb la derogació del PHN, una de les primeres mesures que va prendre el president Zapatero, juntament amb la retirada de les tropes de l’Iraq, finalment vàrem respirar tranquils i quasi tots pensarem que fins que no tornés a governar el PP, els dies de lluita i manifestacions s’havien acabat.
Però de sobte ens diuen que hi ha una gran sequera. Que a Barcelona i la seva àrea metropolitana li manca aigua. Que es tracta d’una emergència nacional. I a partir d’aquí comencen a llençar globus sondo a veure quin de tots tenia una millor acollida entre els ciutadans: transvasar aigua del Segre, portar-la amb vaixells i trens des de diferents indrets, etc. Però al cap només tenien una cosa des del principi. Segurament de molt temps abans del 9 de març, data en que es celebraren les eleccions generals: fer la interconnexió de xarxes entre els dos sistemes hídrics catalans: El Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) Segurament, per ells era la millor solució. La distància entre els dos sistemes era de molts pocs Km. I a sobre podia anar seguint el curs de l’autopista AP-7. Quina casualitat, els propietaris de l’autopista son els “mateixos” que els que van a construir la canonada de connexió. I al darrera de tot la Caixa, l’entitat bancària més important de Catalunya que finança la majoria de projectes de la pròpia Generalitat de Catalunya, incloent-hi les quantitats que es destinen a la cooperació internacional.
Però Barcelona i la seva àrea d’influència reuneixen cinc del set milions d’habitants de Catalunya i per la qual cosa és on hi surten el major número de vots. Segurament que a hores d’ara ja hi ha un estudi fet (d’aquest que reclama l’oposició i que es donen a consultories “amigues”) que mostra la intenció de vot de celebrar-se avui mateix uns comicis electorals a Catalunya. No fa gaires setmanes en vàrem tenir una petita mostra on, segons els resultats, Montilla aconseguia els seu millor resultat.
Manca menys d’un mes per al Congrés d’ERC. El resultat és tan incert com el que farà l’equip guanyador sobre si trenca o no el pacte de govern. Depenent d’aquesta decisió, la nova situació bé pot veure’s abocada a un avançament electoral, segurament per al proper hivern, abans de que l’any s’acabi.
La popularitat de Montilla i la “ferma” decisió socialista en el tema de fer la interconnexió per apaivagar qualsevol situació d’angoixar produïda per l’amenaça irreal de manca d’aigua a Barcelona. Un resultat favorable al PSC abocaria, segurament, en una posició dominant a l’hora de buscar noves aliances i conformar un nou govern a Catalunya.
Aquests partits que ens donaven suport van arribar al poder. En bona part gràcies a la gent de l’Ebre. Directa o indirectament, ja que la lluita portada arreu dels països catalans i més enllà de les fronteres de l’estat va fer obrir els ulls a més d’un i més de dos.
Amb la derogació del PHN, una de les primeres mesures que va prendre el president Zapatero, juntament amb la retirada de les tropes de l’Iraq, finalment vàrem respirar tranquils i quasi tots pensarem que fins que no tornés a governar el PP, els dies de lluita i manifestacions s’havien acabat.
Però de sobte ens diuen que hi ha una gran sequera. Que a Barcelona i la seva àrea metropolitana li manca aigua. Que es tracta d’una emergència nacional. I a partir d’aquí comencen a llençar globus sondo a veure quin de tots tenia una millor acollida entre els ciutadans: transvasar aigua del Segre, portar-la amb vaixells i trens des de diferents indrets, etc. Però al cap només tenien una cosa des del principi. Segurament de molt temps abans del 9 de març, data en que es celebraren les eleccions generals: fer la interconnexió de xarxes entre els dos sistemes hídrics catalans: El Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) Segurament, per ells era la millor solució. La distància entre els dos sistemes era de molts pocs Km. I a sobre podia anar seguint el curs de l’autopista AP-7. Quina casualitat, els propietaris de l’autopista son els “mateixos” que els que van a construir la canonada de connexió. I al darrera de tot la Caixa, l’entitat bancària més important de Catalunya que finança la majoria de projectes de la pròpia Generalitat de Catalunya, incloent-hi les quantitats que es destinen a la cooperació internacional.
Però Barcelona i la seva àrea d’influència reuneixen cinc del set milions d’habitants de Catalunya i per la qual cosa és on hi surten el major número de vots. Segurament que a hores d’ara ja hi ha un estudi fet (d’aquest que reclama l’oposició i que es donen a consultories “amigues”) que mostra la intenció de vot de celebrar-se avui mateix uns comicis electorals a Catalunya. No fa gaires setmanes en vàrem tenir una petita mostra on, segons els resultats, Montilla aconseguia els seu millor resultat.
Manca menys d’un mes per al Congrés d’ERC. El resultat és tan incert com el que farà l’equip guanyador sobre si trenca o no el pacte de govern. Depenent d’aquesta decisió, la nova situació bé pot veure’s abocada a un avançament electoral, segurament per al proper hivern, abans de que l’any s’acabi.
La popularitat de Montilla i la “ferma” decisió socialista en el tema de fer la interconnexió per apaivagar qualsevol situació d’angoixar produïda per l’amenaça irreal de manca d’aigua a Barcelona. Un resultat favorable al PSC abocaria, segurament, en una posició dominant a l’hora de buscar noves aliances i conformar un nou govern a Catalunya.
dijous, 22 de maig del 2008
TENS 55 ANYS?
Si tens cinquanta cinc anys estàs d’enhorabona ja que pots fer-te voluntari per a un projecte científic. Efectivament, l’Hospital Clínic de Barcelona y professors de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona volen experimentar els beneficis de veure 2 gots de vi negre al dia. Com a recompensar, als escollits entre els voluntaris, se’ls donaran 28 ampolles de vi negre, evidentment, del Penedès.
Que beure vi negre en moderació és bo per a la salut, més concretament per a prevenir possibles malalties cardiovasculars, ja fa anys que se’n parla, el que no sabia és que encara no s’havia fet cap estudi (o potser si) sobre el tema.
I si no tens 55 anys, no et preocupis. Beure vi, sempre que sigui amb moderació, encara entra dintre de les possibilitats de la majoria. Però com som de les Terres de l’Ebre, el nostre “experiment” particular el podríem fer amb vi de DO Terra Alta, que no té res a envejar al Penedès ni a la majoria de vins del país.
Jo no tinc 55 anys, així que em tindré que aguantar i esperar a veure si dintre d’uns quants anys més repeteixen l’experiment per no haver arribat a cap prova concloent!
Que beure vi negre en moderació és bo per a la salut, més concretament per a prevenir possibles malalties cardiovasculars, ja fa anys que se’n parla, el que no sabia és que encara no s’havia fet cap estudi (o potser si) sobre el tema.
I si no tens 55 anys, no et preocupis. Beure vi, sempre que sigui amb moderació, encara entra dintre de les possibilitats de la majoria. Però com som de les Terres de l’Ebre, el nostre “experiment” particular el podríem fer amb vi de DO Terra Alta, que no té res a envejar al Penedès ni a la majoria de vins del país.
Jo no tinc 55 anys, així que em tindré que aguantar i esperar a veure si dintre d’uns quants anys més repeteixen l’experiment per no haver arribat a cap prova concloent!
S’ACABA EL PETROLI?
Sóc dels que creuen que les noticies, al repetir-se sovint, deixen de ser noticies. Però de la pujada del preu del petroli dia si i dia també, se’n parla i se’n parlarà. Aquest mateix matí escoltava a les notícies de la SER que “el petroli de Brent està en escalada lliure” i és del tot imprevisible el sostre pot arribar a assolir. Es parla de que a la tardor arribarà als 150 euros barril (avui s’ha comprat a uns 135) i que no es trigarà molt a arribar als 200. He escoltat a un professor de la universitat de Barcelona, expert en energia, que opinava que fins que l’organització de països productors (OPEP) no incrementi la seva producció, el preu del cru seguirà pujant pel pànic que produeix al mercat la possibilitat de que no n’hi hagi prou. Tot seguit a dit que la OPEP no està per la feina, però segons ell, el més greu és el que alguns pensen: no se’n produeix més perquè queden poques reserves.
En tots aquests anys, els països industrialitzats, no han tingut la precaució de posar al mercat nous productes, suficientment competitius, per a que els ciutadans puguin tenir d’alternatives de veritat. Aquest canvi de carburants, del petroli convencional a les altres productes, com per exemple, els derivats dels cereals, s’hauria pogut fer gradualment sense causa grans perjudicis al públic en general. Però sobre tot per a les grans petroleres, però també els estats, no els han interessat suficient posar a l’abast aquests nous carburants. I tot això per interessos purament econòmics i especulatius.
Davant de tot això, no he pogut deixar de comparar-ho amb el tema de la interconnexió de xarxes. Alternatives n’hi ha, però el govern segueix capficat en fer-la tant si com no. I mentre, durant molts anys, les xarxes urbanes tenien (i tenen) fuites per tot arreu i ha existit un sobre consum, de vegades, desmesurat i sense miraments. I quan ja han vist les orelles al llop, llavors tot són presses i nyaps, quan les mesures per a solucionar-ho, sense causar tant d’enrenou, haurien pogut començar-se a fer anys enrere i evitar així l’actual situació de crispació territorial. Així, davant el pànic creat des de diferents llocs (manifestacions del govern, avalades en principi per experts, informacions de la premsa més mediàtica, etc.) justificar la connexió és molt més fàcil i acceptable, sobre tot per als qui, d’aquesta forma, els garanteixen un subministrament d’aigua permanent.
En tots aquests anys, els països industrialitzats, no han tingut la precaució de posar al mercat nous productes, suficientment competitius, per a que els ciutadans puguin tenir d’alternatives de veritat. Aquest canvi de carburants, del petroli convencional a les altres productes, com per exemple, els derivats dels cereals, s’hauria pogut fer gradualment sense causa grans perjudicis al públic en general. Però sobre tot per a les grans petroleres, però també els estats, no els han interessat suficient posar a l’abast aquests nous carburants. I tot això per interessos purament econòmics i especulatius.
Davant de tot això, no he pogut deixar de comparar-ho amb el tema de la interconnexió de xarxes. Alternatives n’hi ha, però el govern segueix capficat en fer-la tant si com no. I mentre, durant molts anys, les xarxes urbanes tenien (i tenen) fuites per tot arreu i ha existit un sobre consum, de vegades, desmesurat i sense miraments. I quan ja han vist les orelles al llop, llavors tot són presses i nyaps, quan les mesures per a solucionar-ho, sense causar tant d’enrenou, haurien pogut començar-se a fer anys enrere i evitar així l’actual situació de crispació territorial. Així, davant el pànic creat des de diferents llocs (manifestacions del govern, avalades en principi per experts, informacions de la premsa més mediàtica, etc.) justificar la connexió és molt més fàcil i acceptable, sobre tot per als qui, d’aquesta forma, els garanteixen un subministrament d’aigua permanent.
dimecres, 21 de maig del 2008
ELECTORALISME? QUI FA ELECTORALISME?
Sense haver estat present a la trobada d'ahir entre el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero i el lehendakari Juan José Ibarretxe, per la informació que ha transcendit, va deure de ser una cosa així com un "diàleg de besucs". Segons Ibarretxe, Zapatero "només té al cap eleccions i qui només té al cap eleccions, no té al cap solucions" (la frase no està malament, no) En canvi, el president espanyol va ser molt més parc en paraules per a respondre-li: "No és veritat que les eleccions no aportin solucions" I es van acusar mútuament de fer electoralisme. I a qui ve la pregunta? Què és fer electoralisme? Crec que en política d'electoralisme se'n fa sempre! Abans de les eleccions i després de les eleccions. Abans perquè és quan fas les promeses electorals encaminades a guanyar i el que és més important: governar! I després de les eleccions perquè has de complir aquelles coses que vas prometre, però també per aplanar el terreny en vista a les properes.
És més o menys igual que aquells que diuen que no fan política? Què no fan què? La política no només la fan els polítics dels partits. També aquells que diuen que no van a votar per que no els agraden els polítics o per qualsevol altre motiu. Ja ho ha dir el filòsof de l’antiguitat Aristòtil: "l'home és un animal polític per naturalesa". Totes les relacions humanes son política. Com també totes les accions polítiques "son electoralistes!"
És més o menys igual que aquells que diuen que no fan política? Què no fan què? La política no només la fan els polítics dels partits. També aquells que diuen que no van a votar per que no els agraden els polítics o per qualsevol altre motiu. Ja ho ha dir el filòsof de l’antiguitat Aristòtil: "l'home és un animal polític per naturalesa". Totes les relacions humanes son política. Com també totes les accions polítiques "son electoralistes!"
LES AMISTATS PERILLOSES
El proper congrés del PP no serà una bassa d’oli per a l’actual president. Rajoy té massa enemics dintre del seu partit per a poder assegurar avui que el mes que ve serà reelegit un altre cop com el màxim líder del partit.
Una vegada els pesos pesants de l’època d'Aznar s'han esborrat voluntàriament, així com d'altres dirigents de pes, Rajoy té menys suports que mai. Desesperat ha buscat el de Ruiz Gallardón, l'actual alcalde de Madrid, que està considerat quasi bé un proscrit. La seva enemistat personal amb Esperanza Aguirre és de domini públic; així com la animadversió d'aquesta y Rajoy. Ruiz Gallardón tot i ser el líder del PP més valorat, precisament pels que no son votants del PP, no representa la línea oficial (la més dura del partit) precisament. Rajoy intenta desesperadament el viratge al centre per a aconseguir els suports del sector més moderat que, a la vegada, també és el més minoritari.
Finalment veig clar que a Rajoy li sortirà competidor de cara al congrés. Segurament que l'Esperanza Aguirre. Només faltava que Aznar (el mateix que el va col•locar a dit) qüestioni el seu lideratge i el canvi d'estratègia de l'actual president.
L'altre dia sentia que Gallardón explicava que l'Esperanza Aguirre, en el darrer congrés del PP de Madrid va presentar la seva candidatura 5 hores abans de que acabés el termini legal per a fer-ho. No sé quants dies li queden encara per a poder-ho fer, però segur està rebent els suports i els ànims necessaris per a que ho faci.
Si no ho fa és perquè no veurà segura la seva elecció. Cosa que dubto.
Triar a Gallardón com a company de viatge significa que Rajoy vol trenca d’una vegada per sempre amb la línia dura del partit i viatjar al centre per atreure un vot moderat que, segurament avui, voten PSOE, Però la jugada li pot sortir malament i Gallardón pot acaba sent una elecció molt perillosa. Al menys pel que fa el compliment de l’objectiu fixat per Rajoy que no es d’altre que revalidar la presidència del PP.
Una vegada els pesos pesants de l’època d'Aznar s'han esborrat voluntàriament, així com d'altres dirigents de pes, Rajoy té menys suports que mai. Desesperat ha buscat el de Ruiz Gallardón, l'actual alcalde de Madrid, que està considerat quasi bé un proscrit. La seva enemistat personal amb Esperanza Aguirre és de domini públic; així com la animadversió d'aquesta y Rajoy. Ruiz Gallardón tot i ser el líder del PP més valorat, precisament pels que no son votants del PP, no representa la línea oficial (la més dura del partit) precisament. Rajoy intenta desesperadament el viratge al centre per a aconseguir els suports del sector més moderat que, a la vegada, també és el més minoritari.
Finalment veig clar que a Rajoy li sortirà competidor de cara al congrés. Segurament que l'Esperanza Aguirre. Només faltava que Aznar (el mateix que el va col•locar a dit) qüestioni el seu lideratge i el canvi d'estratègia de l'actual president.
L'altre dia sentia que Gallardón explicava que l'Esperanza Aguirre, en el darrer congrés del PP de Madrid va presentar la seva candidatura 5 hores abans de que acabés el termini legal per a fer-ho. No sé quants dies li queden encara per a poder-ho fer, però segur està rebent els suports i els ànims necessaris per a que ho faci.
Si no ho fa és perquè no veurà segura la seva elecció. Cosa que dubto.
Triar a Gallardón com a company de viatge significa que Rajoy vol trenca d’una vegada per sempre amb la línia dura del partit i viatjar al centre per atreure un vot moderat que, segurament avui, voten PSOE, Però la jugada li pot sortir malament i Gallardón pot acaba sent una elecció molt perillosa. Al menys pel que fa el compliment de l’objectiu fixat per Rajoy que no es d’altre que revalidar la presidència del PP.
LA INGENUITAT DE CAROD
Quan estava al govern de Maragall, Carod Rovira, en va ver unes quantes de les que deixen marca i produeixen desgast. Em refereixo a l'entrevista amb els dirigents de la banda terrorista ETA al sud de França o en la visita a Jerusalem col•locant-se la corona d'espines. Quan Maragall en feia alguna, que també, se'n deia fer una "maragallada". En canvi quan Carod n'ha fet alguna, no sé li ha posat nom. La darrera que ha fet està al nivell de l'entrevista amb ETA. Llegia al Periódico de dilluns que Saramago, el president de Portugal, estava que traïa foc pels queixals amb Card. El motiu? Perquè li havia demanat ajut per a que Catalunya es pogués independitzar d'Espanya.
Com se li acut a un polític pretendre l'ajut d'un país estranger per aconseguir la independència d'una part d'una nació veïna amb lla qui comparteix moltes coses, com per exemple un lloc dintre de la UE? Ni el president de Portugal, ni la d'Alemanya, ni el de França, li donaran cap tipus de suport, encara que només sigui per a no enemistar-se amb Espanya. Crec que Carod aquest cop ha pecat de il•lús i això només li pot causar desgastar-se dintre del seu propi partit, la qual cosa pot ser perillosa tenint un congrés a tocar. Encara que ell no s'hi presenti, però si d'altres polítics amb el seu aval!
Com se li acut a un polític pretendre l'ajut d'un país estranger per aconseguir la independència d'una part d'una nació veïna amb lla qui comparteix moltes coses, com per exemple un lloc dintre de la UE? Ni el president de Portugal, ni la d'Alemanya, ni el de França, li donaran cap tipus de suport, encara que només sigui per a no enemistar-se amb Espanya. Crec que Carod aquest cop ha pecat de il•lús i això només li pot causar desgastar-se dintre del seu propi partit, la qual cosa pot ser perillosa tenint un congrés a tocar. Encara que ell no s'hi presenti, però si d'altres polítics amb el seu aval!
dimarts, 20 de maig del 2008
COM CANVIA LA GENT!
Heu vist la contraportada del Diari Més Ebre? Hi surten dues fotos ben curioses! A la de sobre s’hi veu la Rapitenca al seu estadi “lluint” una pancarta que hi diu: “Lo riu és vida, mai més transvasaments” i a la de baix, l’Amposta i, curiosament, amb una pancarta idèntica! Fa uns anys era del tot impensable que el CF Amposta pogués sortir al camp defensant el riu en contra del transvasament. A Amposta estava mal vist. “L’amo” no ho hauria permès mai! Hagués segut una ofensa a la seva persona! I a la Ràpita, una vegada, en un partit de juvenils, la meva dona i jo em vàrem treure una de semblant, però de color roig, d’una sèrie de 6 que va pagar el Restaurant l’Estany de Lluís Garcia i un empleat del club va venir a fer-nos-la llevar! Però ara, com CiU hi està d’acord, quasi tot està permès.
Diumenge a la manifestació d’Amposta s’hi van veure la majoria de cares de sempre. Però també molta gent nova. I alguns del partit que ara governa Amposta i Tortosa. Això si, dels històrics, pocs. Dos regidors de l’Ajuntament d’Amposta anaven entre el públic. Eren els més joves... També algun president d’entitat que no va voler adherir-se al primer manifest. I a sobre amb el seu net amb la camiseta del “nus”.
Però també hi van haver grans absències. En aquest capítol cap destacar a molta gent que abans s’agafaven a la pancarta i es posaven la indumentària. Ara troben bé que es porti l’aigua a Barcelona “només per a casos d’emergència”, sense pensar, possiblement, amb les repercussions futures que això pot pensar. I si ho pensen, serà per una altra cosa...
Com canvia la gent en només quatre anys! Qui llavors dia blanc, ara diu negre i a l’inrevés... Ja ho diu la dita: “Res és veritat ni mentida, to és segons el color amb el que es mira”. O del color que governa...!
Diumenge a la manifestació d’Amposta s’hi van veure la majoria de cares de sempre. Però també molta gent nova. I alguns del partit que ara governa Amposta i Tortosa. Això si, dels històrics, pocs. Dos regidors de l’Ajuntament d’Amposta anaven entre el públic. Eren els més joves... També algun president d’entitat que no va voler adherir-se al primer manifest. I a sobre amb el seu net amb la camiseta del “nus”.
Però també hi van haver grans absències. En aquest capítol cap destacar a molta gent que abans s’agafaven a la pancarta i es posaven la indumentària. Ara troben bé que es porti l’aigua a Barcelona “només per a casos d’emergència”, sense pensar, possiblement, amb les repercussions futures que això pot pensar. I si ho pensen, serà per una altra cosa...
Com canvia la gent en només quatre anys! Qui llavors dia blanc, ara diu negre i a l’inrevés... Ja ho diu la dita: “Res és veritat ni mentida, to és segons el color amb el que es mira”. O del color que governa...!
LA DOBLE MORAL DEL PP
Fa anys i panys que el govern de l’Estat està demanant al PP un pacte per poder renovar la cúpula del Consell General del Poder Judicial. L’òrgan suprem de la judicatura espanyola necessita un mínim de 2/3 de la cambra baixa per poder efectuar el canvi.
Diumenge passat va traspassar (com es diu ara) el magistrat del Tribunal Constitucional García-Calvo que formava part del grup de magistrats que ho eren a proposta del PP. Amb aquesta baixa hi ha empat tècnic entre magistrats “conservadors” i “progressistes” que, en cas d’empat, faria valer el seu vot de qualitat la presidenta del TC Maria Emilia Casa. O sigui, la interpretació de la llei depèn, molts de cops, del “color” dels magistrats. Curiós però cert! Evidentment això és de vital importància a l’hora de dirimir la constitucionalitat o no de grans lleis de l’Estat com ara l’Estatut de Catalunya. Així que la “sort” del nostre Estatut està en mans d’una gent que interpreten la nostra norma segons hagin estat proposats pel PP, pel PSOE o per altres parits més minoritaris com ara CiU. I es clar, Això no li convé gens ni mica al PP que va fer bandera de la seva anti-catalanitat per guanyar vots a les espanyes profundes. I ara té pressa. Vol nomenar el més ràpidament possible la vacant deixada per García-Calvo per a tornar a tenir majoria dintre del TC. I en canvi el PSOE no té pressa i diu que cal fer un gran pacte per a renovar tots els altres estaments pendents de fer-ho. Tot plegat és molt lamentable. Primer que tot un jutge hauria de ser imparcial i impartir justícia interpretant de forma estricta la llei. Sabeu que l’al•legoria de la llei la dibuixen amb unes balances equilibrades i amb una vena als ulls. I resulta que les balances estan decantades a la dreta o l’esquerra depenent de la composició de l’alt tribunal i la bena ja li ha caigut dels ulls!
Diumenge passat va traspassar (com es diu ara) el magistrat del Tribunal Constitucional García-Calvo que formava part del grup de magistrats que ho eren a proposta del PP. Amb aquesta baixa hi ha empat tècnic entre magistrats “conservadors” i “progressistes” que, en cas d’empat, faria valer el seu vot de qualitat la presidenta del TC Maria Emilia Casa. O sigui, la interpretació de la llei depèn, molts de cops, del “color” dels magistrats. Curiós però cert! Evidentment això és de vital importància a l’hora de dirimir la constitucionalitat o no de grans lleis de l’Estat com ara l’Estatut de Catalunya. Així que la “sort” del nostre Estatut està en mans d’una gent que interpreten la nostra norma segons hagin estat proposats pel PP, pel PSOE o per altres parits més minoritaris com ara CiU. I es clar, Això no li convé gens ni mica al PP que va fer bandera de la seva anti-catalanitat per guanyar vots a les espanyes profundes. I ara té pressa. Vol nomenar el més ràpidament possible la vacant deixada per García-Calvo per a tornar a tenir majoria dintre del TC. I en canvi el PSOE no té pressa i diu que cal fer un gran pacte per a renovar tots els altres estaments pendents de fer-ho. Tot plegat és molt lamentable. Primer que tot un jutge hauria de ser imparcial i impartir justícia interpretant de forma estricta la llei. Sabeu que l’al•legoria de la llei la dibuixen amb unes balances equilibrades i amb una vena als ulls. I resulta que les balances estan decantades a la dreta o l’esquerra depenent de la composició de l’alt tribunal i la bena ja li ha caigut dels ulls!
dilluns, 19 de maig del 2008
EN RESPOSTA A L'EDITORIAL DEL PERIÓDICO
L’editorial del Periódico de Catalunya d’avui (19-05-2008) parlava sobre la manifestació d’ahir a Amposta. El títol per ell mateix sorprenia el lector: L’Ebre i la mala informació. Evidentment el text no m’ha deixat indiferent, ni de bon tros! Som molts els lectors del Periódico a les Terres de l’Ebre. Segurament que ells millor que ningú podrien dir la xifra exacta, al menys de vendes. És que el Periódico informa malament? Si atenem al titular podríem contestar amb tota seguretat que sí! El Periódico, tot i ser el meu diari de referència (ho he dit molts de cops) ha estat un dels que més ha incidit amb la sequera, amb la baixa capacitat dels pantans, amb la manca de pluges. Més d’un cop he pensat que tot era una estratègia muntada per aplanar el camí de les decisions que anaven a prendre els governs de la Generalitat i de l’Estat. El seu director és Rafel Nadal. No sé si és o no veritat però m’han dit que és germà del conseller Joaquim Nadal (m’agradaria que algú m’ho pogués confirmar)
S’ha de respondre al Periódico i, evidentment, al seu director que com a tal és el responsable de l’Editorial que les Terres de l’Ebre no estem mal informats. A l’Ebre sabem amb tota exactitud el que està passant a Barcelona i a la resta de Catalunya i el que passarà si es fa la interconnexió. D’això no en parlen. De que a València i Múrcia s’estan fregant les mans de pensar que si arriba aigua a Barcelona, ells també tenen tot el dret de reclamar-la, d’això no en diuen res! Que es van a gastar un bon grapat d’euros per a fer una canonada que, segons ells, tindrà poca utilitat (només en èpoques d’emergència per sequera) i que es pagarà dels fons addicionals que preveu l’Estatut i no d’una partida extraordinària que bé podria destinar el govern central. D’això tampoc diuen res! I quines infrastructures deixaran de fer per culpa d’invertir en una obra quasi inútil, tampoc.
Quan jo era petit hi havia una frase que fèiem servir sovint: “Ets més mentider que el diari”. Si ja desconfiem dels nostres governs, què pretén ara part de la premsa? Què tampoc ens fiéssim d’ells? De tractar així la informació potser ho acabaran aconseguint!!
S’ha de respondre al Periódico i, evidentment, al seu director que com a tal és el responsable de l’Editorial que les Terres de l’Ebre no estem mal informats. A l’Ebre sabem amb tota exactitud el que està passant a Barcelona i a la resta de Catalunya i el que passarà si es fa la interconnexió. D’això no en parlen. De que a València i Múrcia s’estan fregant les mans de pensar que si arriba aigua a Barcelona, ells també tenen tot el dret de reclamar-la, d’això no en diuen res! Que es van a gastar un bon grapat d’euros per a fer una canonada que, segons ells, tindrà poca utilitat (només en èpoques d’emergència per sequera) i que es pagarà dels fons addicionals que preveu l’Estatut i no d’una partida extraordinària que bé podria destinar el govern central. D’això tampoc diuen res! I quines infrastructures deixaran de fer per culpa d’invertir en una obra quasi inútil, tampoc.
Quan jo era petit hi havia una frase que fèiem servir sovint: “Ets més mentider que el diari”. Si ja desconfiem dels nostres governs, què pretén ara part de la premsa? Què tampoc ens fiéssim d’ells? De tractar així la informació potser ho acabaran aconseguint!!
CONSEQUÈNCIES DE LA MANIFESTACIÓ
Ja fa unes setmanes, l’exalcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal, va fer unes declaracions on deia que “resava cada nit per a que no plogués”. En canvi, militants i simpatitzants dels partits que governen Catalunya demanaven tot el contrari, amb el convenciment de que una quantitat raonable de pluja faria entrar en raó els govern de la Generalitat i de l’Estat i acabarien anul•lant les obres de la canonada que ha de permetre la connexió entre els dos sistemes hídrics.
La pluja de les darreres dues setmanes ha estat generosa en la pràctica totalitat de les comarques de Catalunya. També a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat que són els que abasteixen d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona. No obstant això, el nostres governs segueix capficats en realitzar la infraestructura quan encara no sé sap si podrà acabar-se abans d’entrar en funcionament la dessaladora del Prat de Llobregat que, finalment, hauria de resoldre els problemes d’aigua de Barcelona, al menys a mig termini.
La manifestació d’Amposta va ser una mesura de força de la Plataforma en Defensa de l’Ebre al nostres governs. I va tenir l’èxit suficient, més enllà del ball de xifres, per a que tant el govern de Zapatero com el de Montilla es prenguin seriosament la reivindicació i acabin reconsiderar la necessitat de fer la interconnexió. Els governs del PP i CiU ja van caure, entre altres coses, per no escoltar les reivindicacions lícites dels seus ciutadans.
La pluja de les darreres dues setmanes ha estat generosa en la pràctica totalitat de les comarques de Catalunya. També a les capçaleres dels rius Ter i Llobregat que són els que abasteixen d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona. No obstant això, el nostres governs segueix capficats en realitzar la infraestructura quan encara no sé sap si podrà acabar-se abans d’entrar en funcionament la dessaladora del Prat de Llobregat que, finalment, hauria de resoldre els problemes d’aigua de Barcelona, al menys a mig termini.
La manifestació d’Amposta va ser una mesura de força de la Plataforma en Defensa de l’Ebre al nostres governs. I va tenir l’èxit suficient, més enllà del ball de xifres, per a que tant el govern de Zapatero com el de Montilla es prenguin seriosament la reivindicació i acabin reconsiderar la necessitat de fer la interconnexió. Els governs del PP i CiU ja van caure, entre altres coses, per no escoltar les reivindicacions lícites dels seus ciutadans.
diumenge, 18 de maig del 2008
EL COLOR BLAU INUNDA AMPOSTA
Tot indicava que la gent acudiria en massa a la crida de la Plataforma en Defensa de L’Ebre per intentar aturar la interconnexió de xarxes entre el CAT i ATLL, que han de portar l’aigua fins a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El precedents feien presumir una gran manifestació. Les camisetes blaves amb el nus s’havien esgotat a la parada permanent del mercat de Tortosa i a l’ambulant del mercat d’Amposta. Moments abans d’iniciar-se la que ja es pot qualificar de “gran manifestació”, hem trobat a companys de la PDE d’Amposta que també ens han dit que havien acabat les existències que havien portat fins la mateixa manifestació. Però com diu el tòpic, “ni els més optimistes es podien imaginar tanta gent”. Si l’any 2000 es van calcular 18.000 persones, aquest cop s’han superat en escreix. La veritat, no sé si s’ha arribat a les 35.000 que diu la PDE ni tan sols a 30.000, però Josep Forcadell que formava part del “cos de seguretat” de la manifestació m’ha dit textualment: “Diuen que som 30.000... no ho sé, però hi ha molta gent, però molta, molta...”. Es podia comprovar amb facilitat... només feia falta mirar.
Amb la meva dona, Fèlix, el seu germà Rogelio i el seu fill, també Fèlix, esperàvem incorporar-nos a la manifestació així que passessin els d’Amposta, situats tot just on estava la pancarta de la capçalera de la manifestació. Mentre anava fen fotos a tota persona, animal o cosa que em pareixia interessant. Fins que han vingut els de Vilaweb TV a entrevistar-me. Primer he pensat: “Quina casualitat, tot just a mi!”, ja que és veritat, conec a molts periodistes, a la majoria que treballen a les Terres de l’Ebre, però a aquells dos joves no els havia vist mai. Al finalitzar m’han demanat el nom... per assegurar-se i no escriure’l malament, m’han dit. Llavors els he preguntat:”... Però m’heu conegut” i m’han respost que sí. Després a tornar a fer fotos i saludar coneguts. I algun desconegut com Gustau Moreno a qui no havia tingut mai l’ocasió de parlar. Alguns d’ells s’han alegrat molt de veurem... No sé perquè... Finalment ens hem incorporat tots plegats a la manifestació i hem fet el recorregut fins al final. A l’arribar a la rotonda que hi ha entre l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sebastià Juan i Arbó (de segur que ell també hi hauria estat present), si miraves cap avall, encara podies veure un bon grapat de gent a la sortida. I això que la manifestació ja feia estona que anava i s’havia fet una bona part del recorregut!
Cal destacar les diverses actuacions musicals que han amenitzat el mati: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un grup de dolçainers presidits per Eusebi Morcillo (Moniato Show) amb un gran timbal, el conjunt faltut Pepet i Marieta, els grups d’animació Anguila amb suc i Samfaina, el de música tradicional Terrer Roig, etc.
Cal destacar com sempre el civisme que han mostrat els assistents, en molts de casos famílies senceres, algunes amb nadons de bressol, etc. I també el grans seguiment dels mitjans de comunicació. Sempre, els que més es veuen, els televisius, ja que les càmeres per enregistrar es fan molt vistoses: TV3, TVE, TVV, Euskal Televista. I algun “telenoticies” ha obert la seva emissió de tarda amb la notícia de la manifestació d’Amposta. Jo he vist Antena 3, però és més que previsible que TV3 també ho fes. Ja per la nit, el Canal 3/24 obria amb la noticia.
Però una manifestació serveix de poc o de res sinó aporta resultats. I aquest només poden ser uns: La derogació del decret que permet portar l’aigua a Barcelona en temps d’emergència per sequera. I ara que la sequera ha passat, els polítics que manen han de recordar el que deien ells mateixos quan governava el PP a Espanya i CiU a Catalunya i aplicar-se la lliçó!
Amb la meva dona, Fèlix, el seu germà Rogelio i el seu fill, també Fèlix, esperàvem incorporar-nos a la manifestació així que passessin els d’Amposta, situats tot just on estava la pancarta de la capçalera de la manifestació. Mentre anava fen fotos a tota persona, animal o cosa que em pareixia interessant. Fins que han vingut els de Vilaweb TV a entrevistar-me. Primer he pensat: “Quina casualitat, tot just a mi!”, ja que és veritat, conec a molts periodistes, a la majoria que treballen a les Terres de l’Ebre, però a aquells dos joves no els havia vist mai. Al finalitzar m’han demanat el nom... per assegurar-se i no escriure’l malament, m’han dit. Llavors els he preguntat:”... Però m’heu conegut” i m’han respost que sí. Després a tornar a fer fotos i saludar coneguts. I algun desconegut com Gustau Moreno a qui no havia tingut mai l’ocasió de parlar. Alguns d’ells s’han alegrat molt de veurem... No sé perquè... Finalment ens hem incorporat tots plegats a la manifestació i hem fet el recorregut fins al final. A l’arribar a la rotonda que hi ha entre l’avinguda de la Ràpita i el carrer Sebastià Juan i Arbó (de segur que ell també hi hauria estat present), si miraves cap avall, encara podies veure un bon grapat de gent a la sortida. I això que la manifestació ja feia estona que anava i s’havia fet una bona part del recorregut!
Cal destacar les diverses actuacions musicals que han amenitzat el mati: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, un grup de dolçainers presidits per Eusebi Morcillo (Moniato Show) amb un gran timbal, el conjunt faltut Pepet i Marieta, els grups d’animació Anguila amb suc i Samfaina, el de música tradicional Terrer Roig, etc.
Cal destacar com sempre el civisme que han mostrat els assistents, en molts de casos famílies senceres, algunes amb nadons de bressol, etc. I també el grans seguiment dels mitjans de comunicació. Sempre, els que més es veuen, els televisius, ja que les càmeres per enregistrar es fan molt vistoses: TV3, TVE, TVV, Euskal Televista. I algun “telenoticies” ha obert la seva emissió de tarda amb la notícia de la manifestació d’Amposta. Jo he vist Antena 3, però és més que previsible que TV3 també ho fes. Ja per la nit, el Canal 3/24 obria amb la noticia.
Però una manifestació serveix de poc o de res sinó aporta resultats. I aquest només poden ser uns: La derogació del decret que permet portar l’aigua a Barcelona en temps d’emergència per sequera. I ara que la sequera ha passat, els polítics que manen han de recordar el que deien ells mateixos quan governava el PP a Espanya i CiU a Catalunya i aplicar-se la lliçó!
dissabte, 17 de maig del 2008
NIT DE L’ESPORT
Ahir per la nit, a Amposta, es celebrava la 24a nit de l’esport Ampostí. Totes les previsions apuntaven que Pau Roselló, campió del món d’espasa en la seva categoria, en seria el guardonat. I així va ser, no hi va haver lloc per a la sorpresa.
La sorpresa va ser la presència de Lluïsa Lizárraga sobre l’escenari de la Unió Filharmònica per a lliurar trofeus als nomenats de la nit. Les instruccions del protocol deien que pujarien a l’escenari de la Filha l’alcalde d’Amposta i el coordinador d’esports de la Generalitat de Catalunya. També, cada any, hi es present el President del Consell Esportiu del Montsià i el guanyador de l’edició de l’any anterior.
Però vet aquí que encara hi va haver una altra sorpresa: la presència de l’exalcalde d’Amposta Joan Maria Roig. Sorpresa o no, ja que te’l trobes fins a la sopa. Pareix que no hagi sortit de l’ajuntament, ja que hi es present quasi a diari i així a qualsevol acte que es faci, però no assisteix com a públic, sinó que té una presència rellevant.
Un va arribar a la conclusió que la presència de la Lluïsa a sobre ’escenari era l’excusa perfecta per a fer pujar a Roig. Un senador a Madrid lliurant trofeus no hauria tingut cap justificació de no haver estat també la diputada. Però vet aquí que un altra diputada, aquesta al Parlament de Catalunya, Marta Cid, no es va moure de la seva butaca, ja que no va ser convidada a pujar. I evidentment, l’empipada que portava Marta era majúscula.
L’actual alcalde d’Amposta deu massa coses al seu mentor i tal com em van dir anit, “la presència de Roig a aquest tipus d’actes al costat del seu successor, dóna a aquest últim un plus cara a seguir conservant els vots fidels que tenia Roig durant el seu mandat”.
La sorpresa va ser la presència de Lluïsa Lizárraga sobre l’escenari de la Unió Filharmònica per a lliurar trofeus als nomenats de la nit. Les instruccions del protocol deien que pujarien a l’escenari de la Filha l’alcalde d’Amposta i el coordinador d’esports de la Generalitat de Catalunya. També, cada any, hi es present el President del Consell Esportiu del Montsià i el guanyador de l’edició de l’any anterior.
Però vet aquí que encara hi va haver una altra sorpresa: la presència de l’exalcalde d’Amposta Joan Maria Roig. Sorpresa o no, ja que te’l trobes fins a la sopa. Pareix que no hagi sortit de l’ajuntament, ja que hi es present quasi a diari i així a qualsevol acte que es faci, però no assisteix com a públic, sinó que té una presència rellevant.
Un va arribar a la conclusió que la presència de la Lluïsa a sobre ’escenari era l’excusa perfecta per a fer pujar a Roig. Un senador a Madrid lliurant trofeus no hauria tingut cap justificació de no haver estat també la diputada. Però vet aquí que un altra diputada, aquesta al Parlament de Catalunya, Marta Cid, no es va moure de la seva butaca, ja que no va ser convidada a pujar. I evidentment, l’empipada que portava Marta era majúscula.
L’actual alcalde d’Amposta deu massa coses al seu mentor i tal com em van dir anit, “la presència de Roig a aquest tipus d’actes al costat del seu successor, dóna a aquest últim un plus cara a seguir conservant els vots fidels que tenia Roig durant el seu mandat”.
MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalinització.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel•ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col•lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalinització.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel•ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col•lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008
dijous, 15 de maig del 2008
MAI PLOU A GUST DE TOTS
Ara més que mai la dita té tota la raó de ser. Si les pluges han estat les protagonistes absolutes del cap de setmana passat, algunes de les reaccions d’aquests dies fan pensar que no tothom està content com s’està gestionant la sequera o el final de la mateixa (si és que pot dir-se així)
Els botigues de Barcelona no veuen bé que es porti aigua amb vaixells. Opinen que dit transport causa mala imatge a la “turística” Barcelona. Opinen d’altres que “no vindre turistes a Barcelona repercuteix negativament a tot el territori català”. En canvi els que ens oposem al transvasament som de l’opinió que portar aigua amb vaixell és, de lluny, la millor de les solucions. S’acaba la sequera, s’acaba el transport! En canvi la canonada no la desmuntarà ningú i el perill d’acabar fent un transvasament permanent sempre hi serà.
Diguin el que diguin els comerciants i els detractors del transport en bucs, a la curta o a la llarga ja ningú en parlaria. Passa amb les guerres, com no ha de passar en altres aspectes més insignificants! Després s’estan preocupant d’una cosa que no sé sap de forma certa si acabarà o no tenint repercussió. Primer caldria veure si els turistes, sobre tot estrangers, condicionaran la seva estada a Barcelona a que l’aigua per a dutxar-se arribi amb vaixells. Crec que no. El turista, mentre no tingui aquest problema, l’importarà poc si arriba amb bucs, amb trens o per una canonada des de l’Ebre.
Els altres que han aixecat el crit al cel ha estat l’associació de constructors de piscines. Es veuen perjudicats per la prorroga del decret sobre la sequera i opinen que es criminalitza el sector. Diu que a Catalunya hi ha 150.000 piscines i que només gasten el 6 % del consum total. Potser si, però respectant que es puguin veure perjudicats econòmicament, també caldria que fossin solidaris amb els altres territoris de Catalunya i amb aquesta actitud demostren que no ho són. Moltes veus, sobre tot de l’àrea metropolitana de Barcelona acusen a la gent de l’Ebre de insolidaris per no voler “donar-los” aigua per a veure. Però que la puguin gastar per a altres usos diferents als domèstics així ha plogut una mica i ha crescut el volum dels pantans, sona a broma pesada.
Els botigues de Barcelona no veuen bé que es porti aigua amb vaixells. Opinen que dit transport causa mala imatge a la “turística” Barcelona. Opinen d’altres que “no vindre turistes a Barcelona repercuteix negativament a tot el territori català”. En canvi els que ens oposem al transvasament som de l’opinió que portar aigua amb vaixell és, de lluny, la millor de les solucions. S’acaba la sequera, s’acaba el transport! En canvi la canonada no la desmuntarà ningú i el perill d’acabar fent un transvasament permanent sempre hi serà.
Diguin el que diguin els comerciants i els detractors del transport en bucs, a la curta o a la llarga ja ningú en parlaria. Passa amb les guerres, com no ha de passar en altres aspectes més insignificants! Després s’estan preocupant d’una cosa que no sé sap de forma certa si acabarà o no tenint repercussió. Primer caldria veure si els turistes, sobre tot estrangers, condicionaran la seva estada a Barcelona a que l’aigua per a dutxar-se arribi amb vaixells. Crec que no. El turista, mentre no tingui aquest problema, l’importarà poc si arriba amb bucs, amb trens o per una canonada des de l’Ebre.
Els altres que han aixecat el crit al cel ha estat l’associació de constructors de piscines. Es veuen perjudicats per la prorroga del decret sobre la sequera i opinen que es criminalitza el sector. Diu que a Catalunya hi ha 150.000 piscines i que només gasten el 6 % del consum total. Potser si, però respectant que es puguin veure perjudicats econòmicament, també caldria que fossin solidaris amb els altres territoris de Catalunya i amb aquesta actitud demostren que no ho són. Moltes veus, sobre tot de l’àrea metropolitana de Barcelona acusen a la gent de l’Ebre de insolidaris per no voler “donar-los” aigua per a veure. Però que la puguin gastar per a altres usos diferents als domèstics així ha plogut una mica i ha crescut el volum dels pantans, sona a broma pesada.
CONSPIRACIÓ CONTRA RAJOY
Des de fa temps, però segurament accentuat després dels resultats del 9-M, se li està “fent el llit” a Rajoy des de dintre del seu propi partit. Fins i tot gent (homes i dones) que aparentment tenien la confiança del cap de files del PP, ara se’n desmarquen per uns o per altres motius. Tot s’hi val a l’hora de buscar una excusa i allunyar-se de D. Mariano.
Primer va ser Dña. Esperanza Aguirre (Espe per als seus propers) Que si sí, que si no... Que no dic si em presentaré al Congrés de juny del partit pe a prendre-li la presidència a Rajoy, que si ara dic que no! Aquest seguit d’ambigües declaracions només tenien l’objectiu de que se’n parlés (ja sabeu allò de que “se’n par-li d’un encara que sigui malament) Després varen ser les dimissions (anunciades?) de dos dels homes forts del partit i que ja ho eren en l’època d’Aznar (Josema, per als íntims): Ángel Acebes i Eduardo Zaplana (Sabata plana per als qui no el podem veure) Tot feia indicar que marxaven per donar pas a gent més jove i ho feien a l’empresa privada on, segur, se’ls pagaria més. Però també tot indica que en un moment donat poden tornar a la vida pública. Fixeu-vos D. Manuel Fraga (Manolo para la Trinca) que amb quasi noranta anys encara segueix al peu del canó)
Mentre, les veus crítiques dels prohoms del partit, s’anaven accentuant, encara que també és cert que alguns com Javier Arenas, Francisco Camps o Daniel Sirera mostraven públicament el seu suport a Rajoy. La darrera dimissionària ha segut María San Gil, la dona forta del PP al País Basc (Las provincias Vascongadas, com prefereixen dir-ho ells) I a sobre, l’Ana Botella (la dona de Josema) manifesta públicament que fa costat a María San Gil. ¿Qui li ha demanant a la regidora de Medi Ambient de l’ajuntament de Madrid posar-se en contra de qui el seu home va nomenar a dit el seu successor? Esta Josema darrera de tota aquesta moguda. Qui si pareix estar darrera de tota aquesta moguda és Jaime Mayor Oreja, que segons diuen els experts representa l’ala més dura i dretana del PP (es a dir, la majoritària)
O sigui que D. Mariano ho té difícil per aguantar fins el mes que ve i pitjor a partir del juny. I és que posats a conspirar, els del PP en saben molt. Això si, val més que conspiren dintre de casa seva i no que vagin més enllà. Ja recordem com van anar les conspiracions del 36 i les consequències que van tenir...
Primer va ser Dña. Esperanza Aguirre (Espe per als seus propers) Que si sí, que si no... Que no dic si em presentaré al Congrés de juny del partit pe a prendre-li la presidència a Rajoy, que si ara dic que no! Aquest seguit d’ambigües declaracions només tenien l’objectiu de que se’n parlés (ja sabeu allò de que “se’n par-li d’un encara que sigui malament) Després varen ser les dimissions (anunciades?) de dos dels homes forts del partit i que ja ho eren en l’època d’Aznar (Josema, per als íntims): Ángel Acebes i Eduardo Zaplana (Sabata plana per als qui no el podem veure) Tot feia indicar que marxaven per donar pas a gent més jove i ho feien a l’empresa privada on, segur, se’ls pagaria més. Però també tot indica que en un moment donat poden tornar a la vida pública. Fixeu-vos D. Manuel Fraga (Manolo para la Trinca) que amb quasi noranta anys encara segueix al peu del canó)
Mentre, les veus crítiques dels prohoms del partit, s’anaven accentuant, encara que també és cert que alguns com Javier Arenas, Francisco Camps o Daniel Sirera mostraven públicament el seu suport a Rajoy. La darrera dimissionària ha segut María San Gil, la dona forta del PP al País Basc (Las provincias Vascongadas, com prefereixen dir-ho ells) I a sobre, l’Ana Botella (la dona de Josema) manifesta públicament que fa costat a María San Gil. ¿Qui li ha demanant a la regidora de Medi Ambient de l’ajuntament de Madrid posar-se en contra de qui el seu home va nomenar a dit el seu successor? Esta Josema darrera de tota aquesta moguda. Qui si pareix estar darrera de tota aquesta moguda és Jaime Mayor Oreja, que segons diuen els experts representa l’ala més dura i dretana del PP (es a dir, la majoritària)
O sigui que D. Mariano ho té difícil per aguantar fins el mes que ve i pitjor a partir del juny. I és que posats a conspirar, els del PP en saben molt. Això si, val més que conspiren dintre de casa seva i no que vagin més enllà. Ja recordem com van anar les conspiracions del 36 i les consequències que van tenir...
DARRERA NOTICIA SOBRE LA URBANITZACIÓ “LOS MERINOS-NORTE”
Recordareu que fa un parells d’anys es va fer “famosa” la construcció d’una macrourbanització que s’estava fent a la serra de Ronda (Màlaga) anomenada los Merinos-Norte. El motiu no era un altre que coneguts promotors immobiliaris i també polítics pertanyien al consell d’administració de la societat promotora. L’empresa volia construir a uns terrenys, part dels quals estaven reconeguts per la UNESCO com a reserva natural de la humanitat, més de 1000 vivendes de superluxe, hotels, camps de golf (evidentment!), fins i tot un hipòdrom.
Avui, la revista digital “El Observador”, de Màlaga, publica el següent articles:
Los promotores de Merinos paralizan las obras pero redoblan sus esfuerzos por enjuiciar a los ecologistas críticos con el proyecto
El próximo 31 de mayo se ha convocado una nueva manifestación que marchará hasta la finca de Merinos para defender “el agua que abastece a cuatro pueblos”
15/05/08. Merinos Norte. La crisis inmobiliaria ha provocado el cese temporal de las obras del macroproyecto urbanístico de Merinos Norte pero no ha hecho desistir a los promotores de la batalla judicial que mantienen contra ciudadanos de Ronda y ecologistas en la que también se incluye EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com, al que exigen seis millones de euros. Tras el archivo de la segunda querella contra el portavoz de Ecologistas en Acción, Alejandro Moreno, acusado de calumnias e injurias, la querellante -la mercantil JM Legión Española- presentó el pasado 18 de abril un recurso de apelación en el juzgado nº 3 de Ronda para que se reabra el caso. Por otra parte, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua ha convocado una nueva manifestación para el próximo 31 de mayo para exigir, otra vez, que abandonen las obras definitivamente ya que “amenazan gravemente la cantidad y calidad del agua de un acuífero del que se abastecen varias poblaciones”.
CUANDO el alcalde Ronda, Antonio María Marín Lara, realizó las funciones de portavoz de los constructores de Merinos anunciando que se retiraban denuncias y querellas interpuestas contra los críticos al proyecto estaba, a la vista de los hechos, haciendo un brindis al sol y actuando por su cuenta. La mercantil JM Legión Española, representada en los tribunales por el procurador Antonio Herrera Raquejo (hermano del concejal de Urbanismo de Ronda que ha defendido e impulsado el complejo residencial de Merinos, José Herrera Raquejo) ha recurrido el auto de archivo de la querella por calumnias e injurias presentada contra el portavoz de Ecologistas en Acción, Alejandro Moreno.
J.M. Legión Española es la misma empresa que, como parte de la red societaria que formaban los promotores del complejo residencial de Merinos Norte, se ha querellado contra EL OBSERVADOR también por un delito de calumnias e injurias y que exige como compensación el pago de seis millones de euros.
DEL otro lado, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua ha convocado una manifestación para el próximo 31 de mayo que de forma “cívica y reivindicativa marchará hacia la finca de Merinos para denunciar nuevamente el despropósito, la barbarie, el abuso de poder y el anacronismo de un proyecto faraónico que amenaza gravemente la cantidad y calidad del agua de un acuífero del que se abastecen varias poblaciones”, según se afirma en el comunicado. A la cita, a las 9:30 de la mañana en la plaza Primero de Mayo de Cuevas y más tarde a las 10:30 horas en el Alto del Saltillo, han confirmado su asistencia varias organizaciones ecologistas de toda Andalucía.
LOS cueveños mantienen desde hace cinco años una enconada lucha contra el controvertido proyecto, insisten en que esta zona “de transición de la reserva de la biosfera, declarada por la UNESCO, debe quedar protegida para el disfrute de generaciones venideras” y advierten: ”No descansaremos hasta cumplir con los objetivos marcados, las iniciativas seguirán sumándose con movilizaciones sociales constantes para remover conciencias y proteger los recursos naturales, los valores botánicos y faunísticos de la finca de Merinos”.
POR otra parte, el programa ‘Tesis’ que se emite semanalmente en Canal 2 Andalucía ha puesto a disposición de EL OBSERVADOR el vídeo que acompaña esta información que pertenece al especial “Peligro: bosque mediterráneo” en el cual se aborda la polémica construcción del macrocomplejo urbanístico de Merinos Norte en la Serranía de Ronda
Avui, la revista digital “El Observador”, de Màlaga, publica el següent articles:
Los promotores de Merinos paralizan las obras pero redoblan sus esfuerzos por enjuiciar a los ecologistas críticos con el proyecto
El próximo 31 de mayo se ha convocado una nueva manifestación que marchará hasta la finca de Merinos para defender “el agua que abastece a cuatro pueblos”
15/05/08. Merinos Norte. La crisis inmobiliaria ha provocado el cese temporal de las obras del macroproyecto urbanístico de Merinos Norte pero no ha hecho desistir a los promotores de la batalla judicial que mantienen contra ciudadanos de Ronda y ecologistas en la que también se incluye EL OBSERVADOR / www.revistaelobservador.com, al que exigen seis millones de euros. Tras el archivo de la segunda querella contra el portavoz de Ecologistas en Acción, Alejandro Moreno, acusado de calumnias e injurias, la querellante -la mercantil JM Legión Española- presentó el pasado 18 de abril un recurso de apelación en el juzgado nº 3 de Ronda para que se reabra el caso. Por otra parte, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua ha convocado una nueva manifestación para el próximo 31 de mayo para exigir, otra vez, que abandonen las obras definitivamente ya que “amenazan gravemente la cantidad y calidad del agua de un acuífero del que se abastecen varias poblaciones”.
CUANDO el alcalde Ronda, Antonio María Marín Lara, realizó las funciones de portavoz de los constructores de Merinos anunciando que se retiraban denuncias y querellas interpuestas contra los críticos al proyecto estaba, a la vista de los hechos, haciendo un brindis al sol y actuando por su cuenta. La mercantil JM Legión Española, representada en los tribunales por el procurador Antonio Herrera Raquejo (hermano del concejal de Urbanismo de Ronda que ha defendido e impulsado el complejo residencial de Merinos, José Herrera Raquejo) ha recurrido el auto de archivo de la querella por calumnias e injurias presentada contra el portavoz de Ecologistas en Acción, Alejandro Moreno.
J.M. Legión Española es la misma empresa que, como parte de la red societaria que formaban los promotores del complejo residencial de Merinos Norte, se ha querellado contra EL OBSERVADOR también por un delito de calumnias e injurias y que exige como compensación el pago de seis millones de euros.
DEL otro lado, la Plataforma Cueveña en Defensa del Agua ha convocado una manifestación para el próximo 31 de mayo que de forma “cívica y reivindicativa marchará hacia la finca de Merinos para denunciar nuevamente el despropósito, la barbarie, el abuso de poder y el anacronismo de un proyecto faraónico que amenaza gravemente la cantidad y calidad del agua de un acuífero del que se abastecen varias poblaciones”, según se afirma en el comunicado. A la cita, a las 9:30 de la mañana en la plaza Primero de Mayo de Cuevas y más tarde a las 10:30 horas en el Alto del Saltillo, han confirmado su asistencia varias organizaciones ecologistas de toda Andalucía.
LOS cueveños mantienen desde hace cinco años una enconada lucha contra el controvertido proyecto, insisten en que esta zona “de transición de la reserva de la biosfera, declarada por la UNESCO, debe quedar protegida para el disfrute de generaciones venideras” y advierten: ”No descansaremos hasta cumplir con los objetivos marcados, las iniciativas seguirán sumándose con movilizaciones sociales constantes para remover conciencias y proteger los recursos naturales, los valores botánicos y faunísticos de la finca de Merinos”.
POR otra parte, el programa ‘Tesis’ que se emite semanalmente en Canal 2 Andalucía ha puesto a disposición de EL OBSERVADOR el vídeo que acompaña esta información que pertenece al especial “Peligro: bosque mediterráneo” en el cual se aborda la polémica construcción del macrocomplejo urbanístico de Merinos Norte en la Serranía de Ronda
dimecres, 14 de maig del 2008
SENY!
Davant de tants despropòsits com els que estem escoltant aquests dies, mesos tal vegada, avui pareix que a certes persones, mandataris per a ser més exactes, els ha entrat una mica de seny.
El dia no ha començat gaire bé si ens atenem a les manifestacions que he escoltat de la boca del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que va fer ahir per la nit a Hora 25 de la Cadena SER. Si l’hagués escoltar ahir, hauria dit que el dia no va acabar bé, però no ho vaig fer i les he escoltades aquest matí. Deia Francesc Baltasar sobre aixecar el veto a les restriccions d’ús d’aigua a partir de divendres que ve que “El decret que va establir l’entrada de Catalunya en la fase 2 d’emergència contemplava la prohibició de omplir piscines, regar parcs, rentar cotxes i netejar els carrers , al anul•lar-se, forçosament haurà de permetre poder-ho fer. I en el cas contrari s’estaria cometen un delicte”. Un dels membres del nostre govern pareix desconèixer que una llei pot modificar un altra llei i fins i tot canviar-la. Era il•lògic i vergonyós (tal i com ho qualificava jo ahir mateix en aquest mateix blog) que perquè els pantans de les conques internes de Catalunya hagin crescut percentualment gràcies a les pluges dels darrers dies, a la zona on hi havia més preocupació per la sequera, es poguessin tornar a omplir les piscines o el que és el mateix, a tornar a malgastar l’aigua i fins la propera...
Avui Montilla ha dit que se seguirà amb aquestes restriccions i Josep Félix Ballesteros, l’alcalde socialista de Tarragona ha amenaçat en no deixar omplir cap més vaixell si s’aixecava el veta. Al fi una mica de seny!
Ja que la interconnexió no s’aturarà malgrat tots els “malgrats”, al menys que no permetin que hagi una despesa desmesurada del recurs. Com més aigua s’estalviarà més temps podrà sobreviure Barcelona sense tenir que consumir aigua procedent d’altres zones, principalment de l’Ebre!
El dia no ha començat gaire bé si ens atenem a les manifestacions que he escoltat de la boca del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que va fer ahir per la nit a Hora 25 de la Cadena SER. Si l’hagués escoltar ahir, hauria dit que el dia no va acabar bé, però no ho vaig fer i les he escoltades aquest matí. Deia Francesc Baltasar sobre aixecar el veto a les restriccions d’ús d’aigua a partir de divendres que ve que “El decret que va establir l’entrada de Catalunya en la fase 2 d’emergència contemplava la prohibició de omplir piscines, regar parcs, rentar cotxes i netejar els carrers , al anul•lar-se, forçosament haurà de permetre poder-ho fer. I en el cas contrari s’estaria cometen un delicte”. Un dels membres del nostre govern pareix desconèixer que una llei pot modificar un altra llei i fins i tot canviar-la. Era il•lògic i vergonyós (tal i com ho qualificava jo ahir mateix en aquest mateix blog) que perquè els pantans de les conques internes de Catalunya hagin crescut percentualment gràcies a les pluges dels darrers dies, a la zona on hi havia més preocupació per la sequera, es poguessin tornar a omplir les piscines o el que és el mateix, a tornar a malgastar l’aigua i fins la propera...
Avui Montilla ha dit que se seguirà amb aquestes restriccions i Josep Félix Ballesteros, l’alcalde socialista de Tarragona ha amenaçat en no deixar omplir cap més vaixell si s’aixecava el veta. Al fi una mica de seny!
Ja que la interconnexió no s’aturarà malgrat tots els “malgrats”, al menys que no permetin que hagi una despesa desmesurada del recurs. Com més aigua s’estalviarà més temps podrà sobreviure Barcelona sense tenir que consumir aigua procedent d’altres zones, principalment de l’Ebre!
dimarts, 13 de maig del 2008
SOBRE FERRERES, DIBUIXANT DEL PERIÓDICO
Escriure sobre Ferreres era un deute moral que tenia des de fa molts anys. És un d’aquells dibuixants que deixen empremta. A part del gran Jaume Pèrich, el meu referent i amb qui compartia tota la seva ideologia i filosofia, segurament Ferreres es situaria al segon lloc d’una imaginària llista i, possiblement, el lloc núm. 3 seria per al Faro (humorista gràfic de Diari de Tarragona) No és que no me n’agradin d’altres, però aquests tres configurarien el meu podi particular.
A Ferreres sempre li recordaré com convocava als ciutadans de Catalunya a assistir a les manifestacions en contra del transvasament que es feien a Barcelona. Recordo que una setmana ho va fer fins 3 cops i en un d’aquells acudits, sense venir a compte. Però en un cartell penjat a un arbre, recordava el dia, l’hora i el lloc de la manifestació.
M’he sentit identificat amb ell nombrosos cops i m’he solidaritzat en silenci quan des de el consolat d’Israel de Barcelona se l’ha criticat pels seus acudits crítics amb l’estat jueu. Avui precisament n’ha dibuixat un i, sense dir-ho de forma explícita, s’identifica ràpid amb la repressió jueva sobre el poble palestí. Crida l’atenció l’estendard pirata a mode d’identificació del país. La commemoració dels 60 anys com estat, el mur i com tenen sotmesos als “altres” que hi apareixen de genolls i amb els ulls tapats, això si, tal com diu Ferreres, “democràticament” és tota una revelació sobre si hi havia cap dubte sobre qui son els representats de l’acudit.
No sé si un cop més el consolat d’Israel tornarà a presentar una queixa formal a la direcció del Periódico. Però tan si ho fa com si no, vagi la meva solidaritat i la meva admiració cap aquest dibuixant.
A Ferreres sempre li recordaré com convocava als ciutadans de Catalunya a assistir a les manifestacions en contra del transvasament que es feien a Barcelona. Recordo que una setmana ho va fer fins 3 cops i en un d’aquells acudits, sense venir a compte. Però en un cartell penjat a un arbre, recordava el dia, l’hora i el lloc de la manifestació.
M’he sentit identificat amb ell nombrosos cops i m’he solidaritzat en silenci quan des de el consolat d’Israel de Barcelona se l’ha criticat pels seus acudits crítics amb l’estat jueu. Avui precisament n’ha dibuixat un i, sense dir-ho de forma explícita, s’identifica ràpid amb la repressió jueva sobre el poble palestí. Crida l’atenció l’estendard pirata a mode d’identificació del país. La commemoració dels 60 anys com estat, el mur i com tenen sotmesos als “altres” que hi apareixen de genolls i amb els ulls tapats, això si, tal com diu Ferreres, “democràticament” és tota una revelació sobre si hi havia cap dubte sobre qui son els representats de l’acudit.
No sé si un cop més el consolat d’Israel tornarà a presentar una queixa formal a la direcció del Periódico. Però tan si ho fa com si no, vagi la meva solidaritat i la meva admiració cap aquest dibuixant.
VERGONYÓS!
Francesc Baltasar, Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha anunciat avui l’aixecament de la fase 2 de l’emergència per sequera a partir de divendres. Això significa, a la pràctica, que ja es podran omplir les piscines i regar els jardins amb aigua potable. Encara que el propi Baltasar hagi demanat moderació a la ciutadania i que no s’aixequi la guàrdia per no tenir que entrar a la tardor novament en emergència 2, trobo que en l’actual situació, el nostre govern deuria de seguir prohibit, al menys, omplir les piscines (les desenes de mils de piscines) que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona.
No s’entén que hagi arribat avui mateix el primer vaixell al por de Barcelona carregat amb 19 milions de litres d’aigua potable de Tarragona, que per als propers dies se’n esperin d’altres provinents d’Almeria i Marsella; que Carod Rovira digués ahir a Deltebre que passi el passi la interconnexió es farà, fent cas omís a les recomanacions dels experts que assessoren als propi govern català i que s’aixequi el veto de “limitar” el consum, precisament, allí on arriba aquest aigua com si ja estigués tot superat i “colorín colarado”...
Amb tota seguretat si s’aixeca la prohibició seran mots que consideraran que la sequera ja ha estat superada i que a partir d’ara podran gastar tanta aigua com vulguin, mentre tinguin els diners per a pagar-la. D’altres no, per suposat, senzillament perquè no tindran piscina o estaran molt més conscienciats en que l’aigua és un be escàs que cal estalviar!
Aquest és el tema: el cost econòmic de tot plegat. Qui ho pagarà? Qui pagarà el transport de l’aigua amb vaixells? Qui pagarà el cost de la interconnexió? Tot aquest “sobrecost” el tindran que pagar els contribuents catalans via rebut de l’aigua. Així el sobreconsum dels uns, més l’aigua addicional que arribarà a Barcelona es repartirà entre els que l’estalviaran i els que ens quedarem com estàvem, es a dir, els que no patim problemes de subministrament i que, a sobre, estem en contra de la infraestructura que ha de servir per a que els habitants de Barcelona puguin dormir tranquils saben que no patiran restriccions d’aigua a partir de la tardor.
Tot plegat vergonyós!
No s’entén que hagi arribat avui mateix el primer vaixell al por de Barcelona carregat amb 19 milions de litres d’aigua potable de Tarragona, que per als propers dies se’n esperin d’altres provinents d’Almeria i Marsella; que Carod Rovira digués ahir a Deltebre que passi el passi la interconnexió es farà, fent cas omís a les recomanacions dels experts que assessoren als propi govern català i que s’aixequi el veto de “limitar” el consum, precisament, allí on arriba aquest aigua com si ja estigués tot superat i “colorín colarado”...
Amb tota seguretat si s’aixeca la prohibició seran mots que consideraran que la sequera ja ha estat superada i que a partir d’ara podran gastar tanta aigua com vulguin, mentre tinguin els diners per a pagar-la. D’altres no, per suposat, senzillament perquè no tindran piscina o estaran molt més conscienciats en que l’aigua és un be escàs que cal estalviar!
Aquest és el tema: el cost econòmic de tot plegat. Qui ho pagarà? Qui pagarà el transport de l’aigua amb vaixells? Qui pagarà el cost de la interconnexió? Tot aquest “sobrecost” el tindran que pagar els contribuents catalans via rebut de l’aigua. Així el sobreconsum dels uns, més l’aigua addicional que arribarà a Barcelona es repartirà entre els que l’estalviaran i els que ens quedarem com estàvem, es a dir, els que no patim problemes de subministrament i que, a sobre, estem en contra de la infraestructura que ha de servir per a que els habitants de Barcelona puguin dormir tranquils saben que no patiran restriccions d’aigua a partir de la tardor.
Tot plegat vergonyós!
dilluns, 12 de maig del 2008
DESPRÉS DE LA PLUJA... SEGUIM EN EMERGÈNCIA NACIONAL?
La gran notícia del cap de setmana han estat les intenses i pluges que no han deixat cap racó de Catalunya sense remullar. Les previsions més optimistes es van complir i en alguns llocs es va arribar a quantitats molt properes als 200 litres/m2. Una de les coses que més es demanava era que plegués a les capçaleres dels rius Llobregat i Besos i així omplir els pantans d’on es subministra la major part de l’aigua que consumeix la zona metropolitana de Barcelona. Avui mateix ja es parlava d’un 27 % de mitjana en la capacitat dels embasaments i s’espera que els propers dies acabi baixant l’aigua dipositada als Pirineus en forma de neu i que tindrà un ràpid desglaç. O sigui, que els pantans poden arribar a superar el 30 %. Diu que han estat les millors pluges des de fa 16 anys. Segurament que no les més intenses, però si les més homogènies.
També aquest cap de setmana, el President Montilla donava un cop d’atenció als dirigents del PSOE al reclamar-los un millor finançament per a Catalunya. Algunes noticies parlaven de la pèrdua de qualitat de vida dels catalans per culpa del finançament dels darrers anys. Segons el President de la Generalitat l’actual rescissió econòmica mundial no ha de ser cap impediment per a que els finançament català compleixi els terminis previstos a l’Estatut. Fins i tot va amenaçar Espanya de les greus conseqüències que podria tenir de no aplicar-se quan toqui el no finançament.
Veig l’actitud de Montilla com un acte valen, ple de fermesa i de defensa dels ciutadans de Catalunya. De tots els ciutadans de Catalunya!
Però resulta que al Sud de Catalunya, que també som catalans i que no ho volem ser ni de tercera ni segona categoria, volem ser catalans de primera com els de Barcelona o les grans ciutats catalanes, estem fem una crida als nostres dirigents. I el nostre govern pareix que faci oïdes sordes al nostre problema. Segons el govern, portar aigua a Barcelona era una emergència nacional, en el cas de que no plogués. Però les darreres pluges i les que s’anuncien que vindran aquesta mateixa setmana han endarrerit l’entrada de l’estat d’emergència i podria ser que, quan Barcelona torni a tenir problemes d’abastament d’aigua sigui d’aquí un anys quan la dessaladora del Prat ja pugui entrar en servei. Així caldria preguntar-se si realment és necessària la interconnexió de xarxes CAT-AT-LL. Perquè el govern català no ens escolta? Perquè el govern català segueix prioritzant la interconnexió a la pau social a l’Ebre?
La resposta és ben senzilla. La interconnexió estava projectada i decidida des de feia molt més temps que el que volen dir i fer-la significarà un respir de tranquil•litat per als més de 5 milions de persones que habiten Barcelona i el seu contorn. A les Terres de l’Ebre amb prou feines arribem als 200.000, contant els immigrants que han arribat en aquests darrers anys. El pes demogràfic, traduït en nombre de vots, comparativament parlant, entre una zona i l’altra, no té color i el pes de la capital, cap i casal del poble català és molt superior a qualsevol altra mesura, per molt lògica que sigui aquesta!
També aquest cap de setmana, el President Montilla donava un cop d’atenció als dirigents del PSOE al reclamar-los un millor finançament per a Catalunya. Algunes noticies parlaven de la pèrdua de qualitat de vida dels catalans per culpa del finançament dels darrers anys. Segons el President de la Generalitat l’actual rescissió econòmica mundial no ha de ser cap impediment per a que els finançament català compleixi els terminis previstos a l’Estatut. Fins i tot va amenaçar Espanya de les greus conseqüències que podria tenir de no aplicar-se quan toqui el no finançament.
Veig l’actitud de Montilla com un acte valen, ple de fermesa i de defensa dels ciutadans de Catalunya. De tots els ciutadans de Catalunya!
Però resulta que al Sud de Catalunya, que també som catalans i que no ho volem ser ni de tercera ni segona categoria, volem ser catalans de primera com els de Barcelona o les grans ciutats catalanes, estem fem una crida als nostres dirigents. I el nostre govern pareix que faci oïdes sordes al nostre problema. Segons el govern, portar aigua a Barcelona era una emergència nacional, en el cas de que no plogués. Però les darreres pluges i les que s’anuncien que vindran aquesta mateixa setmana han endarrerit l’entrada de l’estat d’emergència i podria ser que, quan Barcelona torni a tenir problemes d’abastament d’aigua sigui d’aquí un anys quan la dessaladora del Prat ja pugui entrar en servei. Així caldria preguntar-se si realment és necessària la interconnexió de xarxes CAT-AT-LL. Perquè el govern català no ens escolta? Perquè el govern català segueix prioritzant la interconnexió a la pau social a l’Ebre?
La resposta és ben senzilla. La interconnexió estava projectada i decidida des de feia molt més temps que el que volen dir i fer-la significarà un respir de tranquil•litat per als més de 5 milions de persones que habiten Barcelona i el seu contorn. A les Terres de l’Ebre amb prou feines arribem als 200.000, contant els immigrants que han arribat en aquests darrers anys. El pes demogràfic, traduït en nombre de vots, comparativament parlant, entre una zona i l’altra, no té color i el pes de la capital, cap i casal del poble català és molt superior a qualsevol altra mesura, per molt lògica que sigui aquesta!
diumenge, 11 de maig del 2008
SOM UN PONT D'HONESTEDAT
Aquest matí, a les 12, al cel enteranyinat entre Sant Jaume i Deltebre, sobre l’Ebre, esclatava un coet indicant el començament de la “cadena humana” que pretenia unir de forma simbòlica les dos vores del riu. El vaixell restaurant Sant Susanna, per un cop, feia de buc ensenya de la flota. També hi eren presents el transbordador de Garriga i innumerables petites embarcacions, motos d’aigua, etc. Al so de la música dels “Quicos”, les embarcacions pareixia que ballessin una dansa aquàtica, on no feien més que donar voltes sobre si mateixes. Mentre, a cada una de les ribes del riu, el públic present ho contemplava amb cara d’aprovació. De les pancartes que lluïa el Santa Susanna en destacava una: “Som un pont d’honestedat”. Era el lema de la manifestació. Una manifestació que reivindicava una vegada més que a l’Ebre li manca aigua i així ho han simbolitzat els tractors que amb les seves cisternes plenes d’aigua l’han acabat llençant al riu al final de la manifestació. Moments abans, l’Artur Gaya havia llegit el manifest, mentre els assistents deixaven anar els globus blaus que, per uns instants omplien un cel cada com amb més clarianes, entre les quals, sortia el sol com si volgués participar a la manifestació.
Entre la gent de les embarcacions i els que no han volgut pujar i s’han quedat a la vora hi havia més de 1.000 persones. Entre les quals algunes cares conegudes dels que solen assistir a la majoria d’actes en defensa de l’Ebre i del seu delta. Però també nombroses absències. Segurament que uns no han acudit perquè no sé n’havien assabentat. D’altres perquè els seus compromisos els ho han impedit, però d’altres s’han quedat a casa i només ells saben el motiu.
Recordo que la concentració l’havia convocada la Plataforma en Defensa del Delta de l’Ebre (PDDE) No sé si al costat de Deltebre hi havia gent de la PDE, però al costat de Sant Jaume n’he vist pocs. També he vist pocs polítics d’aquells que diuen que defensen el territori i que presenten (i aproven) mocions als ajuntaments i consells comarcals en contra de la interconnexió de xarxes i de la portada d’aigua a Barcelona.
Espero que diumenge que ve a Amposta ha acudeixi molta més gent. Molts dels que avui no han acudit de ben segur que diumenge ho faran. Encara que només sigui per sortir a la foto...
Entre la gent de les embarcacions i els que no han volgut pujar i s’han quedat a la vora hi havia més de 1.000 persones. Entre les quals algunes cares conegudes dels que solen assistir a la majoria d’actes en defensa de l’Ebre i del seu delta. Però també nombroses absències. Segurament que uns no han acudit perquè no sé n’havien assabentat. D’altres perquè els seus compromisos els ho han impedit, però d’altres s’han quedat a casa i només ells saben el motiu.
Recordo que la concentració l’havia convocada la Plataforma en Defensa del Delta de l’Ebre (PDDE) No sé si al costat de Deltebre hi havia gent de la PDE, però al costat de Sant Jaume n’he vist pocs. També he vist pocs polítics d’aquells que diuen que defensen el territori i que presenten (i aproven) mocions als ajuntaments i consells comarcals en contra de la interconnexió de xarxes i de la portada d’aigua a Barcelona.
Espero que diumenge que ve a Amposta ha acudeixi molta més gent. Molts dels que avui no han acudit de ben segur que diumenge ho faran. Encara que només sigui per sortir a la foto...
ELS 10 MANAMENTS PER A UN ESTAT LAIC
Ahir, el diari Público portava a la portada aquest titular. A sobre i molt més petit hi deia: “el debat religiós”. A l’interior, ocupava les dues primeres pàgines (2 i 3) i sobre tot, hi destacava una gran fotografia de la taula on juren o prometen els càrrecs els ministres en presència del rei. A més de la Constitució espanyola s’hi pot veure un exemplar de la Bíblia i un crucifix. Símbols que, en opinió de molts (m’incloc) no deurien d’aparèixer i més si tenim en compte que l’Estat espanyol es declara laic!
El 10 manaments són els següents:
I.- Educaràs en igualtat. Hi ha 17.000 col•legis de titularitat pública i 7.000 de concertats o privats, la majoria d’ideari religiós.
II.- No sermonejaràs fora del púlpit. L’assignatura de religió interromp el funcionament comú de l’horari lectiu i impedeix l’ensenyament d’altres matèries.
III.- No imposaràs els teus símbols a l’Estat. Posa com exemple el funeral de qui va ser President del govern espanyol Leopoldo Calvo Sotelo. Diu que hi eren presents els màxims representants dels tres poders: executiu, legislatiu i judicial. En canvi va presidir la cerimònia l’Arquebisbe de Madrid Antonio Maria Rouco Varela.
IV.- No mesclaràs la glòria terrenal i la celestial. De vegades es confonen les festes religioses i les que no ho són. A més, l’himne espanyol, segons Público, “saluda” a la Setmana Santa a la sortida de cada processó i a les casernes, la bandera, onegen a mig pal. Afegeixo jo que l’Església catòlica es va apropiar de la majoria de festes paganes, la majoria per celebrar els solsticis o equinoccis (canvis d’estació) Les més significatives Nadal al desembre, Sant Josep al març i Sant Joan al juny.
V.- No acapararàs les festes del calendari. Es evident que la majoria de festes dels calendari d’Espanya tenen una marcat signe religiós. Se n’escapen ben poques: la de la Constitució i la autonòmica (i no en totes les comunitats és així) A Catalunya l’11 de setembre.
VI.- No envairàs institucions públiques. Sobre la presència de representants catòlics als hospitals, universitats, centres penitenciaris, etc.
VII. Tindràs cura del teu propi patrimoni. Perquè l’Estat ha de fer front a les despeses per restauració d’edificis eclesiàstics?
VII.- Acataràs la llei de dades.- Molts catòlics, farts de dels mètodes i les formes d’actuar de l’Església Catòlica, se’n volen sortir. És el que se’n diu apostatar. L’Església no té un registre oficial d’apòstates. És un dret que té el ciutadà, moltes negades negat.
IX.- No utilitzaràs els mitjans públics. L’Església Catòlica disposa d’espais gratuïts de propaganda als mitjans públics (televisions i ràdios de l’Estat i les CC.AA.) Així com la missa dominical que es passa al 2n. canal de la TVE.
X.- I t’autofinançaràs. En la campanya de la Renda, des de fa molts anys, l’Església Catòlica disposa de la seva pròpia casella per a que el contribuent pugui marcar si vol finançar-la. És un privilegi i a la vegada un greuge comparatiu cap a les altres confessions cristianes, musulmanes, jueves, etc. Tan mateix, l’Església Catòlica ha estat exempta fins aquest anys de pagar l’IVA.
Esperem que aquests manaments es puguin arribar a complir!
El 10 manaments són els següents:
I.- Educaràs en igualtat. Hi ha 17.000 col•legis de titularitat pública i 7.000 de concertats o privats, la majoria d’ideari religiós.
II.- No sermonejaràs fora del púlpit. L’assignatura de religió interromp el funcionament comú de l’horari lectiu i impedeix l’ensenyament d’altres matèries.
III.- No imposaràs els teus símbols a l’Estat. Posa com exemple el funeral de qui va ser President del govern espanyol Leopoldo Calvo Sotelo. Diu que hi eren presents els màxims representants dels tres poders: executiu, legislatiu i judicial. En canvi va presidir la cerimònia l’Arquebisbe de Madrid Antonio Maria Rouco Varela.
IV.- No mesclaràs la glòria terrenal i la celestial. De vegades es confonen les festes religioses i les que no ho són. A més, l’himne espanyol, segons Público, “saluda” a la Setmana Santa a la sortida de cada processó i a les casernes, la bandera, onegen a mig pal. Afegeixo jo que l’Església catòlica es va apropiar de la majoria de festes paganes, la majoria per celebrar els solsticis o equinoccis (canvis d’estació) Les més significatives Nadal al desembre, Sant Josep al març i Sant Joan al juny.
V.- No acapararàs les festes del calendari. Es evident que la majoria de festes dels calendari d’Espanya tenen una marcat signe religiós. Se n’escapen ben poques: la de la Constitució i la autonòmica (i no en totes les comunitats és així) A Catalunya l’11 de setembre.
VI.- No envairàs institucions públiques. Sobre la presència de representants catòlics als hospitals, universitats, centres penitenciaris, etc.
VII. Tindràs cura del teu propi patrimoni. Perquè l’Estat ha de fer front a les despeses per restauració d’edificis eclesiàstics?
VII.- Acataràs la llei de dades.- Molts catòlics, farts de dels mètodes i les formes d’actuar de l’Església Catòlica, se’n volen sortir. És el que se’n diu apostatar. L’Església no té un registre oficial d’apòstates. És un dret que té el ciutadà, moltes negades negat.
IX.- No utilitzaràs els mitjans públics. L’Església Catòlica disposa d’espais gratuïts de propaganda als mitjans públics (televisions i ràdios de l’Estat i les CC.AA.) Així com la missa dominical que es passa al 2n. canal de la TVE.
X.- I t’autofinançaràs. En la campanya de la Renda, des de fa molts anys, l’Església Catòlica disposa de la seva pròpia casella per a que el contribuent pugui marcar si vol finançar-la. És un privilegi i a la vegada un greuge comparatiu cap a les altres confessions cristianes, musulmanes, jueves, etc. Tan mateix, l’Església Catòlica ha estat exempta fins aquest anys de pagar l’IVA.
Esperem que aquests manaments es puguin arribar a complir!
L’AMENAÇA NUCLEAR
Segurament les Terres de l’Ebre donen als seus habitants una qualitat de vida que no trobarem allà on hi ha les grans aglomeracions humanes. No tenim una programació estable de teatre, ni les millors comunicacions per a desplaçar-nos, ni els millors centres comercials ni bons transports públics amb unes freqüències de pas idònies. Però a la gent d’aquí, el que tenim, ja ens va bé. Podem gaudir d’una climatologia benigna, tenim la mar i la muntanya relativament prop, bona gastronomia, etc. Però també tenim allò que no volen enlloc: centrals nuclears i tèrmiques, plantes regasificadores i parcs eòlics.
Som, de llarg, les comarques que més energia produïm. Però aquesta “solidaritat” amb la resta de Catalunya, sovint no es veu corresposta com caldria i a sobre ens demanen que encara hem de ser més solidaris i hem de donar aigua allà on hi manqui. I així mentre altres indrets, com el Camp de Tarragona, ha crescut, percentualment parlant, gràcies a l’aigua de l’Ebre, els nostres polígons industrials s’han d’omplir de la indústria d’aquí, ja que de fora n’arriba ben poca.
Però de tot els que s’ha dit, només hi ha una cosa que preocupa al territori, sobre tot a aquells pobles que les tenen més prop; potser de vegades no hi volen pensar, però l’amenaça hi es sempre present: les centrals nuclears!
Al municipi d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, riu amunt, se n’hi troben dues. I una tercera no està ben bé a les nostres comarques, però hi és al costat mateix: Vandellòs. Per això, l’Ametlla de Mar, poble veí, és un dels que, tradicionalment, més diners a rebut com a pagament de “l’amenaça nuclear”. Vandellòs I ja va ser clausurada per un accident greu sofert els anys 80. Segurament el més greu que ha patit mai una central nuclear al nostre país. I ara, després d’uns anys de certa “bonança”, l’accident (que no incident, com ells ho volien qualificar” l’ha sofert una de les nuclears d’Ascó. El fet va produir-se el passat mes de novembre, però els responsables de la central nuclear (director i director de seguretat) ho van silenciar. Però quatre mesos mes tard, el passat mes de març, la noticia va omplir capçaleres de diaris i noticiaris. Ja no es va poder amagar més! Les partícules radioactives, “controlades” els primers dies de saber-se la noticia, van acabar apareixent per tot arreu. L’accident va passar de nivell I a nivell II i el Consell de Seguretat Nuclear va haver de destituir als dos personatges abans esmentats. Es van tenir que realitzar proves a nens i nenes que amb els seus col•legis havien visitat la planta, als treballadors... però no als ciutadans d’Ascó i els pobles dels costat (Riba-roja d’Ebre, Flix, Garcia, les dues “Móres”, etc.) La gent estava intranquil•la i així ho feien constar quan se’ls apropava un micròfon per a que donessin la seva opinió sobre l’enrenou que va ocasionar l’accident nuclear.
Ara, a sobre, per manca de consens a l’hora de trobar un magatzem permanent on deixar els residus nuclears (el volien posar a les Campusines, terme municipal de la Fatarella -Terra Alta-), els volen emmagatzemat “temporalment” a les instal•lacions de la pròpia central nuclear d’Ascó!
A més, una de les inversions “estrella” del govern central a les nostres comarques és la descontaminació del pantà de Flix, ple de fangs radioactius. A l’hora d’extreure’s diuen que prendran tot tipus de precaucions en forma de murs de contenció. Però a un li sembla que tractant-se d’energia nuclear qualsevol mesura preventiva es del tot insuficient. Davant d’una amenaça d’aquest tipus, el millor que es podria fer es tancar definitivament les centrals! La vida útil de les mateixes ja ha estat exhaurida i tota l’energia elèctrica que ara es produeix, ja és benefici afegit.
Acabaré amb un titular del diari el Punt del diumenge 27 d’abril: “Els experts antinuclears consideren l’incident d’Ascó com un ‘avís’ d’un possible ‘macroaccident’.
La alternativa són les energies renovables: eòlica i solar. Però no posada indiscriminadament com s’ha fet fins ara. Cal trobar l’emplaçament adequat, però que a la vegada sigui respectuós amb el paisatge de forma que tingui el menor impacte visual possible!
Aquest article apareix avui a Vinaròs News.
Som, de llarg, les comarques que més energia produïm. Però aquesta “solidaritat” amb la resta de Catalunya, sovint no es veu corresposta com caldria i a sobre ens demanen que encara hem de ser més solidaris i hem de donar aigua allà on hi manqui. I així mentre altres indrets, com el Camp de Tarragona, ha crescut, percentualment parlant, gràcies a l’aigua de l’Ebre, els nostres polígons industrials s’han d’omplir de la indústria d’aquí, ja que de fora n’arriba ben poca.
Però de tot els que s’ha dit, només hi ha una cosa que preocupa al territori, sobre tot a aquells pobles que les tenen més prop; potser de vegades no hi volen pensar, però l’amenaça hi es sempre present: les centrals nuclears!
Al municipi d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, riu amunt, se n’hi troben dues. I una tercera no està ben bé a les nostres comarques, però hi és al costat mateix: Vandellòs. Per això, l’Ametlla de Mar, poble veí, és un dels que, tradicionalment, més diners a rebut com a pagament de “l’amenaça nuclear”. Vandellòs I ja va ser clausurada per un accident greu sofert els anys 80. Segurament el més greu que ha patit mai una central nuclear al nostre país. I ara, després d’uns anys de certa “bonança”, l’accident (que no incident, com ells ho volien qualificar” l’ha sofert una de les nuclears d’Ascó. El fet va produir-se el passat mes de novembre, però els responsables de la central nuclear (director i director de seguretat) ho van silenciar. Però quatre mesos mes tard, el passat mes de març, la noticia va omplir capçaleres de diaris i noticiaris. Ja no es va poder amagar més! Les partícules radioactives, “controlades” els primers dies de saber-se la noticia, van acabar apareixent per tot arreu. L’accident va passar de nivell I a nivell II i el Consell de Seguretat Nuclear va haver de destituir als dos personatges abans esmentats. Es van tenir que realitzar proves a nens i nenes que amb els seus col•legis havien visitat la planta, als treballadors... però no als ciutadans d’Ascó i els pobles dels costat (Riba-roja d’Ebre, Flix, Garcia, les dues “Móres”, etc.) La gent estava intranquil•la i així ho feien constar quan se’ls apropava un micròfon per a que donessin la seva opinió sobre l’enrenou que va ocasionar l’accident nuclear.
Ara, a sobre, per manca de consens a l’hora de trobar un magatzem permanent on deixar els residus nuclears (el volien posar a les Campusines, terme municipal de la Fatarella -Terra Alta-), els volen emmagatzemat “temporalment” a les instal•lacions de la pròpia central nuclear d’Ascó!
A més, una de les inversions “estrella” del govern central a les nostres comarques és la descontaminació del pantà de Flix, ple de fangs radioactius. A l’hora d’extreure’s diuen que prendran tot tipus de precaucions en forma de murs de contenció. Però a un li sembla que tractant-se d’energia nuclear qualsevol mesura preventiva es del tot insuficient. Davant d’una amenaça d’aquest tipus, el millor que es podria fer es tancar definitivament les centrals! La vida útil de les mateixes ja ha estat exhaurida i tota l’energia elèctrica que ara es produeix, ja és benefici afegit.
Acabaré amb un titular del diari el Punt del diumenge 27 d’abril: “Els experts antinuclears consideren l’incident d’Ascó com un ‘avís’ d’un possible ‘macroaccident’.
La alternativa són les energies renovables: eòlica i solar. Però no posada indiscriminadament com s’ha fet fins ara. Cal trobar l’emplaçament adequat, però que a la vegada sigui respectuós amb el paisatge de forma que tingui el menor impacte visual possible!
Aquest article apareix avui a Vinaròs News.
dissabte, 10 de maig del 2008
¿QUIÉN SÉ BEBE EL AGUA DEL EBRO?
Amb aquest títol, la cadena privada de televisió Cuatro va emetre ahir per la nit a ¼ d’una un reportatge fet pels serveis informatius de la casa dirigits per José Luis Fuentecilla (que fins i tot té el nom apropia per fer-ho) Vaig poder veure’l tot i, possiblement, el que més em va agradar van ser les imatges aèries dels camps del Delta negats per l’aigua de l’Ebre als seus inicis del cicle de l’arròs. També algunes visions de l’Ebre i altres indrets de Catalunya i l’Aragó. En quan a la temàtica cal dir que tampoc van aprofundir massa amb el problema. El que van tractar més va ser la manca d’aigua a Barcelona i el baix nivells dels pantans que l’abasteixen. Com si es tractés d’una volta ciclista, el reportatge va sortir del Delta per anar cap al N, donar un tom per les conques internes de Catalunya i el Segre, va passar pels límits de la província de Saragossa amb Navarra i llavors riu avall, passant per la capital “manya”, aturant-se al Monegros i els seu projecte faraònic i els pantans de Mequinensa i Riba-roja. Llavors va virar bruscament cap al Sud del País Valencià, l’interior d’Alacant, per a tornar al seu punt d’origen: el Delta de l’Ebre.
Cal dir que als que estan a favor de transvasar aigua cap al S, només es va entrevistar a uns pocs: dirigents del Partit Popular i d’associacions de productors agraris. Els petits pagesos d’Alacant (o llauradors, com se’ls hi diu allí), descendent de diverses generacions de pagesos, es van mostrar molt contrariats amb els governants de València al donar-se’n compte que l’aigua que reclamen només és per a seguir fent urbanitzacions i camps de golf. Van intervenir representants de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i d’Ecologistes en Acció i també el portaveu del Partit Socialista Valencià al Congrés que va dir que “El PP està en contra de l’aigua de les dessalinitzadores i capficat amb la prioritat de portar l’aigua de l’Ebre” Fins i tot es va arribar a dir que un destacat dirigent del PP valencià, per a desprestigiar l’aigua dessalada va arribar a dir que “produïa un tipus de malaltia als testicles” (!)
Del reportatge en qüestió hi va haver una cosa que em va quedar molt clara: “La necessitat de replantejar-se la política agrària i reduir la quantitat d’aigua destinada al rec”.
Entre els entrevistat del territori cal destacar les declaracions de Ramón Carles, conegut productor mol•luscs a les badies del Delta. Les seves paraules van ser prou eloqüents. “La falca salina puja riu amunt i els pescadors hi pesquen sípies i ‘pelaies’”.
Cal dir que als que estan a favor de transvasar aigua cap al S, només es va entrevistar a uns pocs: dirigents del Partit Popular i d’associacions de productors agraris. Els petits pagesos d’Alacant (o llauradors, com se’ls hi diu allí), descendent de diverses generacions de pagesos, es van mostrar molt contrariats amb els governants de València al donar-se’n compte que l’aigua que reclamen només és per a seguir fent urbanitzacions i camps de golf. Van intervenir representants de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i d’Ecologistes en Acció i també el portaveu del Partit Socialista Valencià al Congrés que va dir que “El PP està en contra de l’aigua de les dessalinitzadores i capficat amb la prioritat de portar l’aigua de l’Ebre” Fins i tot es va arribar a dir que un destacat dirigent del PP valencià, per a desprestigiar l’aigua dessalada va arribar a dir que “produïa un tipus de malaltia als testicles” (!)
Del reportatge en qüestió hi va haver una cosa que em va quedar molt clara: “La necessitat de replantejar-se la política agrària i reduir la quantitat d’aigua destinada al rec”.
Entre els entrevistat del territori cal destacar les declaracions de Ramón Carles, conegut productor mol•luscs a les badies del Delta. Les seves paraules van ser prou eloqüents. “La falca salina puja riu amunt i els pescadors hi pesquen sípies i ‘pelaies’”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)