L’expresident del Parlament, el democristià
Joan Rigol va rebre l’encàrrec del President de la Generalitat d’elaborar
un document de mínims sobre el dret a decidir. Ecument va rebr el nom de
Pacte Nacional pel Det a Decidir. Segons paraules del govern, el document
pretenia que tothom s’hi pogués adherir. Així és confiava de ICV-EUA,
del PSC i fins i tot de les organitzacions empresarials. Llavors, el govern
(CiU+ERC) podrien esgrimir un document que hauria rebut un ampli recolzament
polític i social. Fins i tot una organització com Foment del Treball el
va recolzar.
Però vet ho aquí que, durant el debat
de política general, la majoria de partits (el final va rebre 103 vots)
van aprovar un altre document més allà del elaborat per Rigol.
Tots sabem que el PSC es qualifiquen
com a federalistes i només s’adheririen a un document amb un contingut
molt ligth. Qualsevol document que no digui que la consulta ha de
ser legal i pactada amb el govern espanyol, no tindria el recolzament socialista.
Per tant, qualsevol estratègia parlamentaria orquestrada per les formacions
més sobiranistes, automàticament serà rebutjat pel PSC.
Dit això, en quina situació queda Joan
Rigol? Quin servei va fer el seu document si a l’hora de la veritat se’n
va debatre un altre?
Personalment penso que li van fer un
paperot per a que, al final, quedés tot en paper mullat... O fins
i tot, mol menys que això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada