EL PSC I LA SEVA PROPOSTA DE LLEI ELECTORAL CATALANA

Algú ho devia de desencallar. La llei electoral catalana és com el Guadiana que de tant en tant surt i després desapareix. I així portem ja 34 anys des del primer govern de Pujol sense que s’acabi de posar fil a l’agulla.

La proposta no agrada ni a CiU ni a ERC. És normal. El que seria anormal és que una proposta de llei feta de forma unilateral fos del gust de tothom. I encara us diré més. Quan s’aprovi, si és que finalment s’acaba fent (imagino que algun dia es farà) no agradarà ningú, perquè tots hauran de cedir en alguna cosa.

No entraré en detalls, això ho deixaré per als experts, però si que voldria comentar el mapa que proposen.

Donant-li un cop d’ull (al mapa) aviat ens en donarem que hi ha moltes més circumscripcions electoral que ara, amb l’espanyola es limiten a 4, les capitals de província, mentre que amb la proposta socialista s’ha fet una divisió més propera a la reforma Roca (no no es va fer) que no a l’actual sistema de comarques i territoris.

Així, les Terres de l’Ebre queden dividides i mentre una part s’inclourien en una subcomarca del delta de l’Ebre, la resta (amb Tortosa), s’uniria amb una part del Priorat.

Conec les sensibilitats existents en el tema. Sé, per exemple, que molts habitants de pobles com Amposta, la Ràpita, Sant Jaume o Deltebre, veurien amb bons ulls que s’acabés creant la comarca del Delta. També els pobles del Priorat més propers a la Ribera d’Ebre, com Marsà o Falset, la pròpia capital de la comarca es poden sentir més atretes per les Terres de l’Ebre que al Camp de Tarragona.

Però la divisió és la què és. Ja va costar prou que es reconegués que els Terres de l’Ebre teníem una identitat pròpia i diferenciada de la resta de la província, encara que, després de més de 10 anys des de la creació del govern territorial, aquesta unitat territorial (hipotèticament vegueria)és més teòrica que pràctica. D’altres en canvi, es van quedar en un no res, com la de la Catalunya Central amb capital a Manresa o la dels Pirineus, la capital de la qual seria la Seu d’Urgell. 

 

Per tant, sembla que la proposta socialista neix coixa. Abans de fer qualsevol reforma electoral s’hauria d’aclarir si les circumscripcions serien les vegueries i, per tant, se’n haurien de crear o reformar ‘les existents’ ( posem-ho entre cometes, perquè com ja hem vist, no n’hi ha cap de creada)      

A partir d’aquí, qualsevol reforma que no contempli que tots els territoris de Catalunya puguin tenir representació (i  com més plural millor), seria un frau a la ciutadania.