La mala educació dels Pujol

ALBERT SÁEZ

Director adjunt

Bona part dels votants de l'expresident Jordi Pujol han arribat a la conclusió, després d'escoltar les compareixences de la família al Parlament, que els seus fills són una mica -o bastant- mal educats, especialment els més grans. Altius, malparlats, amb un nivell de català més que deficient i amb uns raonaments bastant primaris, lluny dels valors de les escoles on van ser educats i de l'ambient dels prohoms de la cultura catalana. Com més grans són, més es camuflen en l'estètica d'aquells pijos de la part alta de la ciutat que freqüentaven als anys 60 i 70 els ambients de l'extrema dreta espanyo­lista.

El primogènit, conegut durant dècades a CDC com «el júnior», és sens dubte el representant més genuí de l'estirp. Es va torejar els parlamentaris amb la promesa que el 26 de març aclariria l'embolic del presumpte llegat de l'avi Florenci al Jutjat número 31 de Barcelona. Va parlar, però no ho va aclarir tot. Els 148 milions de pessetes guardats en dòlars que van rebre el 1980 es van convertir en 500 milions el 1992. La fluctuació del canvi entre la divisa espanyola i el dòlar justificaria -sense fer cap mena d'inversió- el pas de 148 a 396. Li queden al júnior 104 milions més per justificar. Estem parlant d'un increment del 50% del capital si ho calculem a un tipus constant.

Males arts

Una altra mostra, doncs, de la mala educació dels Pujol. ¿Tant costava explicar en què es van invertir aquests milions? ¿Per què no van explicar els productes on es van invertir? ¿Per què no portar a la jutge els moviments en els comptes a Andorra en lloc de pledejar per impedir que els enviï la banca del principat?

És clar que els fills de l'expresident no han seguit cap dels preceptes que aquest ens va voler inculcar als ciutadans: en el millor dels casos han preferit el pelotazo a la cultura de l'esforç, han elegit invertir fora de Catalunya i han intentat pagar els mínims impostos. Hi ha molts pares que fracassen en l'educació dels fills; el més incomprensible és que Pujol, en lloc de reconèixer-ho, els protegeixi.