Les dues veus del sobiranisme

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

En la prefectura de l'independentisme català conviuen avui dia dues tesis clarament antitètiques. La primera ocupa els missatges públics en règim de monopoli: atès que el sí es va imposar en les eleccions plebiscitàries del 27-S, el procés sobiranista segueix endavant i no es frenarà, per molt que s'hi entesti l'Estat, tret que la CUP defraudi l'electorat entossudint-se en la negativa a investir president Artur Mas. La segona tesi, exposada en veu baixa en cenacles privats, es basa en el reconeixement que amb només el 48% dels vots no n'hi ha prou per aconseguir la independència, perquè els obstacles són nombrosos i la majoria social, escassa. Els que s'expressen així advoquen, per tant, per aturar el rellotge del procés, teixir complicitats a les Corts després del 20-D i buscar aliats alternatius a la CUP que assegurin la governabilitat a Catalunya.

És fins a cert punt lògic que l'amarga victòria electoral hagi aguditzat les contradiccions en el si del sobiranisme, i encara més si es té en compte la seva diversitat ideològica. Però el que verdaderament crida l'atenció és que alguns polítics que en privat abracen el possibilisme declamin en públic missatges maximalistes, fins al punt de portar al Parlament una declaració unilateral d'independència (DUI) amb la desobediència com a ensenya. Proclama que, com bé saben, quedarà en suspens per ordre del Constitucional, sense que hi pugui haver cap mena de desacatament, tret que es vulgui obligar els funcionaris a incórrer en delictes com el de prevaricació.

Ens movem, doncs, més en el terreny de la tàctica a curtíssim termini que en el de l'estratègia de fons, més en el de l'estètica patriòtica que en el de l'ètica política.

FER PEDAGOGIA

Encara que sigui dolorós, la dirigència independentista hauria de començar a fer pedagogia perquè els catalans que de bona fe van votar sí el 27-S assumeixin que van ser molts, però no suficients. Que Catalunya no té per si mateixa prou força per torçar el braç a l'Estat, però sí per segellar acords que millorin la vida diària dels catalans. I que conculcar la llei no és la millor credencial per demanar mediacions internacionals.