QUI TEM JORDI PUJOL?

De Ferreres al Periódico de Catalunya. 

Els animals quan estan ferits o sé senten amenaçats solen reaccionar de manera violenta. És un dels instints primaris que, fins i tot, el portem als gens els humans: el de la supervivència.

Jordi Pujol, aquell que va arribar al més alt i que darrerament ha caigut en picat sembla que morirà matant. Ha amenaçat de qui si acaba empresonat desvetllarà coses que faran caure fins i tot la democràcia espanyola.

Som molts els qui creiem  que la base de la nostra democràcia es va sustentar sobre uns fonaments molt febles. A part de que el període franquista es va tancar en falç (o directament no es va tancar), la qual cosa ha provocat que, posteriorment s’hagi passat per l’arc del triomf la llei de la memòria històrica, es van consentir tota mena de tripijocs i d’altres irregularitats per a evitar el que ara, precisament ara que fa 40 anys que va morir el dictador, està fent Jordi Pujol: amenaçar en tirar per terra la democràcia espanyola.

Com ja s’ha dit tantes i tantes vegades, Jordi Pujol hi va tenir molt a veure amb la desaparició de Banca Catalana, una entitat que ell mateix havia fundat i que sembla que li va servir per als seus més obscurs negocis. El fiscal que va portar el cas l’any 1984 José Maria Mena, ho ha dit en innumerables ocasions: sé li va ordenar que no deixés estar en contra de la seva voluntat i que, amb tota seguretat, hauria acabat amb la trajectòria del primer president de la Generalitat de Catalunya escollit democràticament després de la guerra Civil. Hauria estat un efímer president, el que hauria segut una gran sort per a una gran majoria de la ciutadania catalana (amb excepció dels membres del seu partit que han viscut a cos de rei)

Tot i que darrerament estan sortint a la llum moltes de els irregularitats que ha comés la família Pujol al llarg de més de 30 anys, difícilment es pugui saber tot si el patriarca no tira, com es diu vulgarment, de la manta.

Jordi Pujol va ser durant molts d’anys como un gran mare gallina baix de la qual sé soplujaven els negocis i les misèries de la seva família i un bon grapat de la gent del seu partit. Jordi Pujol els hi consentia tot, perquè també ell també jugava al mateix joc, però en nivells superiors.

Potser si que si Pujol explica tot el que sap sortiran coses que afectaran a molta gent, fins i tot, possiblement, a polítics i d’altres ciutadans vinculats o no a d’altres partits diferents a Convergència. I és que l’avarícia humana no té límits i la corrupció molts amics. Casos com el d’Innova de Reus o Pretòria estretament vinculat a Santa Coloma de Gramanet (en aquells moments dos ajuntaments socialistes) van esquitxar els càrrecs electes de tots els partits que conformaven els respectius consistoris. Però la gran majoria d’ajuntaments, diputacions i d’altres estaments que s’han vist involucrats en casos de corrupció a Catalunya, han estat governats per convergents.

Però els casos que ja han sortit a la llum pública, no ens interessen Sr. Pujol (i li dic senyor per dir alguna cosa, perquè tal com s’està veient, sé l’hauria d’anomenar delinqüent Pujol) El que interessa a una bona part dels ciutadans d’aquest país són els casos que no han sortit a la llum i que sembla que vostè coneix bé.

En els darrers dies s’ha publicat que el seu primogènit va transferir diners a un compte bancari suïs de l’anterior Rei d’Espanya. De moment no se’n ha fet molta difusió, possiblement per aquells pactes no escrits de silenci que hi ha al món periodístic i que només es fan ressò de la notícia quan aquesta ja és de domini públic o ha sortit a una bona part dels mitjans informatius.

A mi, Sr. Pujol, no em fa por que ara que es veu acorralat pugui treure a la llum les misèries de la vida política espanyola d’ençà de la instauració democràtica. Es més, fins i tot li agrairia que ho fes per a veure si, finalment fem net del tot.

I com jo molta gent. Gent normal, del carrer, de bona fe que han cregut amb els partits que ens han representat durant aquests quasi 40 anys.

Jo no temo a Jordi Pujol i per això, m’agradaria que tirés de la manta. Que no es quedi amb una simple amenaça. I espero que no vagi de farol...