dilluns, 1 de juliol del 2013

PADESA COM EXEMPLE


Els sindicats més representatius del sector d’escorxadors d’aus, han anunciat que abans que caduqui el proper mes de juliol el conveni col·lectiu que tenen signat amb la patronal del sector, faran tres dies de vaga. Són les conseqüències de la darrera reforma laboral aprovada pel govern del PP que comportarà que una gran part dels treballadors perdin la majoria dels seus drets laborals, convertint així a Espanya en un país amb sous y condicions laborals tercermundistes.
La reforma laboral, a part d’abaratir l’acomiadament (la qual cosa significa que els empresaris poden tirar al carrer els treballadors més antics i que són, normalment, els que més cobren, per a reemplaçar-los per més joves amb sous més baixos), també estableix que, quan caduqui un conveni col·lectiu, en lloc de prorrogar-se automàticament com es feia abans, quedi liquidat i el treballador passi a dependre de l’Estatut dels Treballadors que, a la pràctica, ve a ser com una garantia de mínims.
A les nostres, aquesta vaga afectarà a l’empresa PADESA. Originalment, PADESA era una empresa ubicada al terme d’Amposta, concretament a la zona de la torre de la Carrova i la seva activitat la d’escorxador d’aus. Durant els darrers anys s’ha anat nodrint de treballadors estrangers fins conformar una part important de la seva plantilla. Amb la fallida de les empreses del grup Fabra de Tortosa, els propietaris de PADESA van adquirir les instal·lacions de l’antic escorxador de Fabra, a l’entrada Sud de Tortosa. Són dos centres de producció diferents i cada un d’ells té els seu propi conveni col·lectiu.
Tot i l’amenaça que significa la pèrdua del conveni, encara hi ha treballadors que no tenen clar anar a la vaga convocada a nivell nacional pels sindicats majoritaris del sector. Pel que m’han dit, a PADESA Amposta hi ha un bon grapat de treballadors indecisos d’anar a la vaga. Imagino que la majoria dels indecisos formen part del col·lectiu d’immigrants, desconeixedors de la situació que els ve a sobre. Els membres dels diversos comitès d’empresa hauran de fer molta pedagogia per a poder-los convèncer de la necessitat de fer la protesta. De moment els hi ha posat uns exemples molt gràfics. Gràcies al conveni es va aconseguir que l’empresa els hi pagués la roba de treball imprescindible, així com els guants, les tisores, etc. Millores salarials a part, evidentment... Totes aquestes fites aconseguides gràcies a la negociació col·lectiva, se’n poden anar en orris dintre de poc temps.
La situació la he centrat en una empresa concreta, però pot fer-se extensiva a moltes altres empreses que, com PADESA, tenen a punt de caducar el seu conveni. Només els sectors més forts, amb més treballadors, poden arribar a collar la patronal per a que s’avingui a signar un nou conveni que serà, segurament, amb condicions més desfavorables que les actuals.
Tot això em fa pensar que el govern del PP té un filó per aconseguir que Espanya sigui més competitiva i obtenir, de passada, més inversió estrangera que, al crear nous llocs de treball,  ajudarà a reduir l’atur. Us ho explico. Si una bona part dels convenis col·lectius caduquen sense ser renovats i es passa a dependre de l’Estatut dels Treballadors, els salaris s’abaixen sistemàticament i es posen al nivell d’altres països més pobres. Gràcies a això, s’abarateixen els costos de producció i Espanya es converteix en un país atractiu per a captar inversió estrangera (o d’empresaris d’aquí que han invertit fora, com per exemple al Marroc) que sempre busquen el llocs més barats on fabricar per a que el benefici empresarial sigui més elevat. L’efecte més immediat d’aquesta situació és la creació de llocs de treball amb la consegüent reducció del nombre d’aturats.
De cop i volta, Espanya tornarà als nivells dels anys 60 i 70, quan els treballadors a penes gaudien de garanties laborals. Als anys de la industrialització que, poc a poc, va permetre al país situar-se a un nivell proper dels països més desenvolupats. Aquest poc a poc es pot traduir per negociació col·lectiva.
I si tot es tractés d’una maniobra perfectament orquestrada per la patronal amb el consentiment del govern del PP? Jo no ho descarto. 

NOTA FINAL. Per a poder ser operatius, el director de la publicació ens demana amb una antelació d'una setmana els nostres articles. Una vegada escrit i enviat, van sorgir novetats importants que no es poden obviar. Finalment, el passat dijous es va signar el conveni col·lectiu del sector escorxadors a nivell nacional, per tant, la vaga de 3 dies ja no es convocarà.